Els darrers dies de la Catalunya republicana (fragments seleccionats i textos complementaris).

Refugiats republicans camí de França. Evacuació de dones i infants al Pertús, 1939.

Aquesta obra és la narració verídica d’uns dies dramàtics viscuts per mi [A. Rovira i Virgili, juliol del 1939] quan entrà en la fase culminant l’ofensiva final de Franco contra Catalunya. Narració de l’angoixa, la desfeta i l’èxode dels catalans, que han estat les principals víctimes de la guerra encesa a Espanya per l’alçament militar de l’any 1936.

Continua llegint

Anuncis
Publicat dins de Biografia, Llibres, Política, Teatre, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

A Iraq, la constitució tampoc no ho permet als kurds ergo a Espanya no hi ha democràcia.

Els responsables del terrorisme gihadista actual

Si preguntara a quin país s’assembla més Espanya a Canadà, Regne Unit o Iraq, a molts els cridaria l’atenció que entre els països s’hi trobés el darrer, asiàtic, tercermundista, desfet per la guerra que va patrocinar Aznar amb Bush i Blair, les dones amb el cap tapat per mocadors, etc. Tot això ve a propòsit de Catalunya i el seu procés independentista tan vituperat per terra, mar i aire com algú va dir.

Un poc d’història recent. El nivell de democràcia i de respecte als pobles és molt dolent a Espanya mentre que a Canadà i Regne Unit és ben palés, tant que nacions com ara Quebec o Escòcia van poder celebrar referèndums d’autodeterminació sense que Londres o Otawa mobilitzaren cossos militars com ara la Guàrdia Civil. Ací està tot «atado y bien atado» i no és possible ni plantejar-se el que en eixos estats va fer-se. Tenim una Constitució feta amb l’exèrcit amenaçant. Per això, aquest text quan parla dels militars els atribueix la defensa de la «unidad de España», imposició franquista com tantes altres que figuren entre els articles redactats com dic sota espases de Dàmocles i balls de sabres. Per cert, allò dels militars i la “unidad” ja figurava en la legislació franquista. Els constituents es van limitar a copiar segons va dir Julio Anguita.

Continua llegint

Publicat dins de Article, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La Iglesia anula como docente a una profesora por estar separada y recurrir a la fecundación ‘in vitro’.

Ricardo Blázquez

Antes de dejaros con el artículo de Laura Cornejo en el que se puede ver hasta qué punto la Iglesia católica se inmiscuye en la vida privada de las personas me gustaría hacer unos comentarios previos ya que soy maestro jubilado de la escuela pública.

He conocido profesores de religión y sé de qué va la cosa. Son los únicos que trabajan sin haber aprobado una oposición en dura lid contra miles de candidatos. Los profesores de religión en las escuelas públicas son designados a dedo por algún religioso o seglar católico. El obispo o arzobispo ha de firmar un certificado de idoneidad, es decir, dar fe de que se trata de una persona católica practicante, a ser posible que haya estudiado en una escuela religiosa y que haya cursado Magisterio por la Iglesia o Religión católica en la Normal de Magisterio (público).

Su sueldo lo paga la admon. autonómica del erario público. Esto se da en las ciudades o poblaciones grandes. En los colegios de pueblecitos perdidos en la montaña no da Religión ni el cura ni hay centros privados – que suelen ser religiosos – porque no hay negocio, que de eso se trata además de adoctrinar al niño para que forme parte del rebaño. Si hay niños musulmanes, hinduistas, etc. no tienen derecho a recibir en la escuela religión como los católicos.

Creo que ninguna religión entendida como adoctrinamiento debería formar parte del plan de estudios sino una formación cultural, histórica, filosófica, etc. de las diferentes creencias. El modelo que defiendo es el francés. Fuera del horario escolar y en la iglesia, templo, mezquita, etc. los niños podrían ser adoctrinados en su religión si los padres así lo quieren.

La profesora a la que se refiere el artículo me recuerda a una compañera con la que trabajé. Ella era por la gracia del arzobispado la profesora de religión. Tenía una hija que iba a una escuela religiosa donde van los hijos de los ricos a estudiar. El marido era un empresario de dinero y poder.

El Opus es una prelatura muy poderosa en todos los sentidos como lo demuestra el hecho de que muchos grandes empresarios son numerarios de este grupo e incluso tienen ministros en el gobierno. No siento pena por la profesora. Eso sí, le deseo que tenga suerte. Que apruebe unas oposiciones y que rece para que no la envíen a un minúsculo pueblecido de montaña como nos ha pasado a los que no fuimos enchufados ni por ningún dios ni diablo cuando empezábamos como interinos.

Termino. Para que una unidad escolar no se cierre se exije un mínimo de alumnos. Pues bien, como agravio comparativo esto no sucede con la Religión católica, que es de obligada oferta con independencia de los niños que vayan a asistir. Estuve en una escuela donde tan solo había tres niños recibiendo adoctrinamiento religioso atendidos por un profesor.

Regí, Nº 1 de su oposición por la especialidad de Filologia: Valencià.

Continua llegint

Publicat dins de Religió, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Maiakovski, el poeta de la Revolució i del suïcidi. Poemes en català-valencià.


El 14 d’abril de 1930, quan apenes tenia 36 anys, el gran poeta rus Vladimir Maiskovski va suïcidar-se pegant-se un tret en el cor. Ningú no pot dir-ho amb seguretat per la causa ben podria trobar-se repartida en quatre aspectes de la seua vida: el polític, l’artístic, l’amorós i l’existencial. Aquesta temàtica apareix en diversos poemes com una premonició.

Una bona part dels intel.lectuals i artistes pre-revolucionaris se sentíen atrets per la revolució bolxevic. Es tractava de creadors que volien constrir un art nou i que no respectaven les convencions ni les regles. Així, la poesia de Maiakovski era de tipus futurista,trencadora amb el passat. Amb Lenin no van tenir problemes per a treballar amb llibertat. Mort aquest, tot va canviar amb l’ultraconservador Stalin, la burocràcia i l’obligatori realisme socialista. El nostre poeta escrivia tant poemes polítics com amorosos. En els dos casos era massa personal. Va haver de suportar que un funcionari gris li diguera com havia de composar els seus poemes: –Tatatena, tatatena, tatanena… va escriure referint-se a què i com havia de fer els poemes, amb rimes i ritmes convencionals i vulgars. Va muntar en còlera. Ell, el poeta de la Revolució, sense llibertat per a escriure.

Continua llegint

Publicat dins de Biografia, Poesia, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Melitón Manzanas González, torturador vinculado a la Gestapo condecorado por Aznar.

Meliton Manzanas, torturador col.laborador de la Gestapo condecorat per Aznar per haver estat víctima – la primera – d’ETA d’acord amb la legislació vigent sobre terrorisme i l’oposició d’organitzacions en defensa dels Drets Humans – com ara Amnistia Internacional- i l’oposició. Un altre torturador, Billy el Niño, va ser condecorat per Martín Villa. Els dos estan requerits per la justícia argentina mentre l’espanyola es nega a col.laborar.

(Sant Sebastià, 9 de juny de 1909 – Irun, Guipúscoa, 2 d’agost de 1968)) va ser policia espanyol i cap de la Brigada Político-Social de Guipúscoa. Fou conegut pel seu zel en la repressió de l’oposició a la dictadura franquista, col·laborador de la Gestapo durant la Segona Guerra Mundial i per haver estat la primera víctima mortal d’un atemptat reivindicat per Euskadi Ta Askatasuna (ETA).

Meliton Manzanas Gonzalez (1906 in Donostia-San Sebastian – 1968) was a high-ranking police officer in Francoist Spain, known as a torturer and the first planned victim of ETA.

Manzanas entered the police force in 1938, in Irun, where he established one of his infamous interrogation centers. He was assigned to Donostia-San Sebastian in 1941, eventually becoming commander of the Brigada Politico-Social (BPS), the Francoist political police division, in San Sebastian. He was a vehement opponent of Basque nationalism, which had been revived in the 1960s, and, in particular, to the then fledging organisation ETA.

Continua llegint

Publicat dins de Biografia, Política, Reportatge, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

L’Anell dels Nibelungs. Joaquim Carbó.

Autor: Richard Wagner. Adaptació: Joaquim Carbó. Il·lustracions: Francesc Santana. Edicions Bromera / Alzira, 2004.  120 pàgs. Edat: a partir de 12 anys. 8,95 €

Fa uns anys Edicions Bromera va publicar aquesta adaptació per a joves de l’obra magna de Wagner L’Anell del Nibelung que no solament és una obra cimera de la música occidental sinó que els llibrets que corresponents als quatre drames de què consta tenen un gran valor literari per se. Carbó s’ha centrat en un personatge, Sigfrid, que originàriament va ser el punt de partida d’un treball que ocupà Wagner durant un quart de segle. En aquesta adaptació, l’autor se centra en l’heroi citat i es permet alguna llicència poètica com ara alguna referència a la mitologia nòrdica que Wagner eludeix i alguna més de la seua collita com ara el final. Ja tindrà temps el jove lector de llegir el preciós llibret en vers del compositor. El llibre no sols és apte per a joves sinó també per a adults.

Continua llegint

Publicat dins de Llibres, Uncategorized, Wagner, Xiquets | Etiquetat com a | Deixa un comentari

The Paper Rocket. / El coet de paper. Bilingual story for children, audio and exercises.

There was once a boy whose greatest dream was to have a rocket, and launch it to the moon. Unfortunately, he had little money and couldn’t afford one. One day, at the side of a path, he found a box for one of his favourite kinds of rocket. Opening it, he found there was only one rocket inside, made of dodgy paper, the consequence of a factory malfunction.

Hi havia una vegada un nen la major il·lusió del qual era tenir un coet i disparar-lo a las lluna, però tenia tan pocs diners que no podia comprar-ne cap. Un dia, al costat de la vorera, va trobar la caixa d’un dels seus coets favorits, però en obrir-la va descobrir que només contenia un coet de paper fràgil, resultat d’un error en la fàbrica.

Continua llegint

Publicat dins de Conte, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Un cos mort i una ànima en pena. Bilingüe castellano. Un cuerpo muerto y una alma en pena.

Escena del monòleg dramàtic de Schoenberg Erwartung. (L’espera).

No sabia si estava dormint o desperta.
Podia sentir com girava la Terra.
Sa casa semblava de cotó dolç de fira.
La porta estava oberta i va eixir al camí.
El cel era fosforescent com els ossos de la fossa.
El sol i la lluna estaven fent l’amor sense plaer, per obligació.
Per la xemeneia sortia fum d’ossos calcinats.

Continua llegint

Publicat dins de Música, Poema, Poesia, Uncategorized | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

10 argumentos antitaurinos.

Tortura y asesinato de un toro para recocijo de los sádicos que fueron a verlo.

Estoy en contra de las corridas de toros, de la tortura y asesinato de estos animales en público para que unos sádicos disfruten del dolor ajeno. Es repugnante ver tanta sangre brotando de estos mamíferos tan nobles. Llegan a tirar baba y espumarajos por la boca e incluso se mean y cagan de miedo. Si están prohibidas las peleas de gallos o de perros por más que tengan partidarios, las corridas tener el mismo trato. Es inmoral y muy diferente al sacrificio en un matadero de manera que el sufrimientro sea mínimo.

Otro animal que sufre es el caballo del picador aunque no muere por la protección que tiene. Antiguamente no la tenía. Era habitual que murieran varios caballos por toro. Seguro que el espectáculo de ver salir las entrañas del equino era del agrado de un público de analfabetos y salvajes.

Fernando VII volvió al absolutismo y la Inquisición; cerró las Universidades y abrió las escuelas de tauromaquia. Esate es su vergonzoso origen.

Otro motivo para la prohibición de la tauromaquia es que todos los años mueren toreros o son heridos, y todo para el disfrute de los sádicos que van a las plazas.

También deberían desaparecer otras modalidades de tortura de toros fuera de la plaza como el correbous, bous al carrer o bou embolat. En el último caso se le colocan dos bolas de fuego al toro en sus astas. Una salvajada que els festers repiten año tras año en agosto y septiembre.  Cualquier espectáculo donde sufra un animal, sea cual sea, debería pasar al olvido. Una prima mayor que yo, que era muy taurina, me llevó a la plaza cuando tenía unos 10 años. Fue tan horrible lo que vi que jamás volví ni se me ocurrió ver una sesión de tortura por la tele. Sentía pena y dolor por el pobre animal.

Regí


Muchos pensamos que las corridas de toros son una práctica inhumana, que no tiene cabida en nuestra sociedad. Aquí se rebaten 10 de los más típicos “argumentos” que suelen esgrimir los enfermos que disfrutan con esta crueldad innecesaria:

Continua llegint

Publicat dins de Article, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

The Bad Neighbours, tale for young people and exercises. Los malos vecinos.

There was once a man who went out to go to work. As he was passing his neighbour’s house, an important piece of paper fell out of the man’s pocket.

His neighbour happened to be looking out the window. He saw the piece of paper fall, and he thought: “What a disgrace! That guy deliberately let that fall out of his pocket. He’s trying to mess up the front of my house, and he’s being sneaky about it, too!”
But instead of going out and saying something, the neighbour planned his revenge.

That night, he took his waste-paper basket and went to the man’s house. The first man also happened to be looking out the window, and saw what happened. Later, when he was picking up the papers which had been dumped on his porch, he found the important piece of paper that he had lost. It was torn into dozens of pieces. He thought that his neighbour had not only picked his pocket, but had had the cheek to mess up his doorway with rubbish.

Continua llegint

Publicat dins de Conte, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari