Cançó del Borratxo i la Mort.

 mort-laUna senyora a la qual tots acabarem coneixent.

Encara que el tenia en DVD, feia temps que buscava en CD La cançó de la terra amb Waltraud Meier, Ben Heppner i Lorin Maazel, mort no fa gaire. Meier és la meua cantant favorita. Ja passa dels 60 i està retirant-se a poc a poc. En primavera tindré oportunitat de veure-la potser per darrera vegada. Cantarà el darrer moviment de la 3ª simfonia de Mahler. Els CDs – de segona mà – estan molt cotitzats per ací. El meu ve dels EEUU. Me l’he posat moltes vegades; ara mateix l’estic sentint. De manera automàtica m’he ficat dins de la música com si no existira una altra cosa al món i m’he posat a teclejar el poema que ve a continuació. En un altre moment traduiré al català el text que Mahler va musicar per compondre una de les seues millors obres, La cançó de la terra, que jo vaig tindre el privilegi de sentir a València amb una Meier esplèndida.

El borratxo:

Sí, sóc un borratxo…
què collons passa?
Que no puc beure
per oblidar la vida?
Maleïda siga ella
i vosaltres també.

Continua llegint

Publicat dins de Poesia, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

No elijas a tus amigos por la apariencia sino por sus cualidades.

viaje-con-tigre-150height

Había una vez un viejo sultán preocupado porque aún no había decidido a cuál de sus hijas dejar el trono. Su amigo el visir le aconsejó:

– Ponlas a prueba. La vida es un largo viaje ¿no? Pues llévalas a un lugar remoto y que cada una viaje hasta aquí por su cuenta. Júzgalas a su vuelta por lo que hayan aprendido.

– ¿Y si algo les ocurriera?

– No se preocupe, majestad. Dejaré que les guarde y acompañe un animal de su elección.

Continua llegint

Publicat dins de Conte, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La música en la cort i en el teatre (IX). Origen de l’Òpera.

opera-national-paris-01

Òpera amb ballet.

L’òpera, un dels gèneres més importants de la música del segle XVII, participa del drama, de l’escena i de la música instrumental i vocal. Amb el temps, s’ha convertit en una dels nostres senyals fonamentals d’identitat cultural. Com a element del drama musical, la música intervé activament en el desenvolupament argumental de l’òpera, en la descripció dels ambients i en la fixació dels caràcters dels diferents personatges. Així doncs, música, drama, poesia, arts escèniques i dansa conviuen en un gènere que, a més, posa en joc altres elements importants: el director d’escena i, en ocasions, el coreògraf, part decisiva en el sistema.

L’òpera ha suscitat i suscita preses de postura crítiques i protagonitza més escàndols i honors que altres gèneres musicals, potser a causa de l’interès que desperta en el públic, en la seua manera de sentir la música, la cultura i la seua identitat social. Al llarg de la seua història, l’òpera ha constituït una manifestació de la mentalitat de l’època. Des dels seus orígens en els ambients de les corts nobiliàries fins al segle XXI, s’ha ocupat d’enaltir els valors monàrquics, de criticar certs costums morals de la noblesa, d’enaltir a les classes més desfavorides, de difondre idea’ls polítics i revolucionaris, de justificar l’ordre existent o de subvertir els cànons socials o morals impostos.

Continua llegint

Publicat dins de Hª Música, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Leonard Cohen: Deu poemes de tot i una carta tranquil·la.

leonard-cohen-tren

Cada home té una manera de trair la revolució.
Aquesta és la meua.
(L.Cohen)

Abans de dedicar-se a cantar, Cohen era poeta i novel·lista. Els seus poemes difereixen de les lletres de les cançons. Jo diria que són alhora més íntims i més intel·lectuals encara que coincideixen en la temàtica: sexe, amor, relacions personals, política i religió. Potser siga en els poemes més políticament incorrecte, més atrevit. Les cançons, encara que excel·lents, són més comercials. De fet, amb la poesia i les narracions no tingueren massa èxit i per això va passar-se a cantar convertint-se en una estrella mundial. Pense que el millor que podem fer és gaudir tant de les cançons com dels poemes. He traduït alguns al català perquè els interessats puguen llegir al canadenc en la nostra llengua.

Continua llegint

Publicat dins de Poema, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Ken Loach: ‘I, Daniel Blake.’

i_daniel_blake-498647218-large


Ken Loach (17 de juny de 1936) és un director de cinema anglès d’idees trotskistes interessat en el cinema com a eina de denunciar les injustícies que pateixen els més febles. Les seues pel·lícules s’enquadren en el cinema social. Loach descriu històries de la classe treballadora, amb una crida a les armes o retrats de moviments polítics específics. Es tracta d’un realisme de denúncia. The Wind That Shakes the Barley tractà la Guerra de la Independència Irlandesa, Bread and Roses sobre la campanya per uns salaris justs dels netejadors d’oficines a Los Angeles, Terra i llibertat sobre un jove desocupat de Liverpool membre del partit comunista que és dirigeix a Espanya per lluitar en les brigades internacionals a la guerra civil espanyola.

Continua llegint

Publicat dins de Cinema, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’home trist.

home-tristL’home trist

Un home s’allunya d’una casa de cites.

– Paga’m, cabró – li diu la prostituta.

L’home pega mitja volta i es dirigeix cap a ella.

– Puta, puta de merda, ara veuràs com et pague.

Li arrea galtades i més galtades i la fa caure a terra d’un cop de puny a l’estómac. A la prostituta li xorra sang pels llavis.

– En vols més de propina?

Continua llegint

Publicat dins de Relat per adults | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Manuel Sanchis Guarner: el valencià que ens salvà els mots.

manuelsanchisguarner-999Manuel Sanchis Guarner, filòleg, gramàtic i historiador que va sofrir un atemptat amb bomba per part del blavers feixistes per defensar la unitat de la llengua. Deia: “La normativa ha de ser policèntrica, però convergent.” Així pense jo.

1977 va ser un any molt important per a mi. Va marcar-me la vida. Amb 17 any ja tenia un gran interés per la cultura i la política. Estudiava de vesprada Magisteri i de matí sentia el millor programa radiofònic que he conegut, De Dalt a Baix, de Toni Mestre. En una llibreta m’apuntava els mots que no coneixia en valencià correcte. Mai no oblidaré allò del “No es diu… cal dir…” acompanyat d’un gong.

Amb els anys acabí la carrera per Matemàtiques i Ciències Naturals i aproví les oposicions amb 9,9, el primer de la meua promoció per “Filologia: Valencià”. No penseu que ho dic per vanitat sinó per reconeixement a Toni Mestre i Manuel Sanchis Guarner, que tant enyore. El meus estudis reglats de Valencià són obra de Guarner, que treballava per a la Universitat de València-ICE (Institut de Ciències de l’Educació). Els cursos es deien Lingüística Valenciana i la seua Didàctica, que també incloïen Geografia i Història valencianes. Arribí a donar eixos cursos com a professor a mestres en actiu: Oral, Elemental, Mitjà i Superior. Ja era Mestre de Valencià titulat.

Continua llegint

Publicat dins de Article, Biografia, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Mor Leonard Cohen: You Want It Darker / Vols més foscor (Bilingüe)

U.S. singer-songwriter Leonard Cohen performs at the Glastonbury Festival 2008 in Somerset, southwest England, June 29, 2008. REUTERS/Luke MacGregor (BRITAIN)

El trobaré a faltar. Era el meu cantautor favorit en anglés. Aquest darrer disc és impressionant.

You Want It Darker is the fourteenth and final studio album by Canadian singer-songwriter Leonard Cohen, released on 21 October 2016, by Columbia Records.[The album was created while Cohen was dying and focuses on death, God, and humor. He died on November 7, 2016 at the age of 82 at his home in Los Angeles. His funeral was held on November 10, 2016 in Montreal.

Continua llegint

Publicat dins de Cançó, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Joan Fuster: Biografia, obra i compromís.

joanfuster-2Hi ha un abans i un després de Joan Fuster i Nosaltres els valencians (1962). El País Valencià li deu molt. Feixistes blavers li van posar dues bombes a sa casa. La seua obra és fonamental per comprendre què som els valencians.

Joan Fuster és l’intel·lectual més important que ha donat el nostre país en moltes dècades. Nascut a Sueca, on va viure sempre i des d’on es van difondre la seua obra i el seu pensament, l’escriptor va sorgir d’un ambient rural i modest, com a fill d’un tallista d’imatges religioses, que a més era mestre de dibuix i cap comarcal del carlisme.

En el seu poble, Fuster es va formar primer al parvulari de l’Asil de l’Encarnació, després al Centre Escolar i, fins al 1942, féu el batxillerat al Col·legi Politècnic, on son pare exercia la docència. Fuster aviat manifestà interés pels llibres i la lectura, la història local, la llengua i la cultura dels valencians, aficions que, a pesar de viure en temps no gens propicis, pogué desenvolupar amb la inestimable ajuda inicial del seu condeixeble Fermí Cortés, l’amistat amb el qual va durar sempre, i de José Albi.

Continua llegint

Publicat dins de Biografia, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La música en el Renaixement i el Barroc (VIII). Òpera religiosa: l’Oratori.

oratoriL’oratori com a òpera religiosa, segons alguns.


Oratori i òpera són gèneres molts semblants si solament fem servir l’oïda. Es diferencien en el fet que l’òpera és teatre cantat i requereix vestuari i escena mentre que l’oratori sembla òpera en versió concert sense elements teatrals però amb la figura d’un narrador que fa ús normalment del recitatiu ens narra una història que sol ser religiosa i no profana com en l’òpera.

Continua llegint

Publicat dins de Hª Música, Uncategorized | Etiquetat com a | 1 comentari