Perfums que fan viure o morir. El filtre d’amor/mort.

cavaller-amb-senyera

El país dels perfums i les flors

Una flor de gesmil
blanca i olorosa
em transporta a un altre món.

Tanque els ulls i ja estic en mon cavall
vestit de blanc amb la bandera,
quatre pals vermells en un fons auri,
groc de llima i roig de rosella.
Al coll porte la divisa morada
de l’estimada, que olora a gesmil.

Recorreré tot el país, tots els perfums,
la flor de la llimera i del taronger,
violeta d’espígol silvestre
i mil colors de margarides.
Continua llegint

Anuncis
Publicat dins de Llegenda, Poesia, Uncategorized, Wagner | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Mª del Mar Bonet. 50 anys. Ultramar.

Maria del Mar Bonet l’any 2005

Encara que sembla no passar el temps per aquesta dona, la mallorquina Mª del Mar Bonet ja fa 50 anys que ens fa gaudir del seu treball. El passat dia 8 va actuar al Teatre Principal de València amb les cançons de sempre i la presentació del seu darrer treball, Ultramar, amb músics cubans. Podríem dir que després de diferents treballs relacionats amb la Mediterrànea, ara ha creuat l’Atlàntic fins arribar a les Antilles. Va ser un concert antològic que no és de comiat, ja que no pensa retirar-se malgrat tenir 70 anys. En aquest teatre va cantar l’any passat Raimon i l’any vinent ho farà un altre cantant valencià a qui, com al de Xàtiva, el PP, El Corte Inglés, etc. volgueren silenciar, Paco Muñoz, que malgrat haver-se retirat fa uns anys, tornarà a cantar a València per a gaudi i emoció dels qui l’hem seguit durant dècades. I tot això perquè el PP ja no ens malgoverna ni ens pot prohibir o censurar res.

Continua llegint

Publicat dins de Biografia, Concert, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Els darrers dies de la Catalunya republicana (fragments seleccionats i textos complementaris).

Refugiats republicans camí de França. Evacuació de dones i infants al Pertús, 1939.

Aquesta obra és la narració verídica d’uns dies dramàtics viscuts per mi [A. Rovira i Virgili, juliol del 1939] quan entrà en la fase culminant l’ofensiva final de Franco contra Catalunya. Narració de l’angoixa, la desfeta i l’èxode dels catalans, que han estat les principals víctimes de la guerra encesa a Espanya per l’alçament militar de l’any 1936.

Continua llegint

Publicat dins de Biografia, Llibres, Política, Teatre, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

A Iraq, la constitució tampoc no ho permet als kurds ergo a Espanya no hi ha democràcia.

Els responsables del terrorisme gihadista actual

Si preguntara a quin país s’assembla més Espanya a Canadà, Regne Unit o Iraq, a molts els cridaria l’atenció que entre els països s’hi trobés el darrer, asiàtic, tercermundista, desfet per la guerra que va patrocinar Aznar amb Bush i Blair, les dones amb el cap tapat per mocadors, etc. Tot això ve a propòsit de Catalunya i el seu procés independentista tan vituperat per terra, mar i aire com algú va dir.

Un poc d’història recent. El nivell de democràcia i de respecte als pobles és molt dolent a Espanya mentre que a Canadà i Regne Unit és ben palés, tant que nacions com ara Quebec o Escòcia van poder celebrar referèndums d’autodeterminació sense que Londres o Otawa mobilitzaren cossos militars com ara la Guàrdia Civil. Ací està tot «atado y bien atado» i no és possible ni plantejar-se el que en eixos estats va fer-se. Tenim una Constitució feta amb l’exèrcit amenaçant. Per això, aquest text quan parla dels militars els atribueix la defensa de la «unidad de España», imposició franquista com tantes altres que figuren entre els articles redactats com dic sota espases de Dàmocles i balls de sabres. Per cert, allò dels militars i la “unidad” ja figurava en la legislació franquista. Els constituents es van limitar a copiar segons va dir Julio Anguita.

Continua llegint

Publicat dins de Article, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La Iglesia anula como docente a una profesora por estar separada y recurrir a la fecundación ‘in vitro’.

Ricardo Blázquez

Antes de dejaros con el artículo de Laura Cornejo en el que se puede ver hasta qué punto la Iglesia católica se inmiscuye en la vida privada de las personas me gustaría hacer unos comentarios previos ya que soy maestro jubilado de la escuela pública.

He conocido profesores de religión y sé de qué va la cosa. Son los únicos que trabajan sin haber aprobado una oposición en dura lid contra miles de candidatos. Los profesores de religión en las escuelas públicas son designados a dedo por algún religioso o seglar católico. El obispo o arzobispo ha de firmar un certificado de idoneidad, es decir, dar fe de que se trata de una persona católica practicante, a ser posible que haya estudiado en una escuela religiosa y que haya cursado Magisterio por la Iglesia o Religión católica en la Normal de Magisterio (público).

Su sueldo lo paga la admon. autonómica del erario público. Esto se da en las ciudades o poblaciones grandes. En los colegios de pueblecitos perdidos en la montaña no da Religión ni el cura ni hay centros privados – que suelen ser religiosos – porque no hay negocio, que de eso se trata además de adoctrinar al niño para que forme parte del rebaño. Si hay niños musulmanes, hinduistas, etc. no tienen derecho a recibir en la escuela religión como los católicos.

Creo que ninguna religión entendida como adoctrinamiento debería formar parte del plan de estudios sino una formación cultural, histórica, filosófica, etc. de las diferentes creencias. El modelo que defiendo es el francés. Fuera del horario escolar y en la iglesia, templo, mezquita, etc. los niños podrían ser adoctrinados en su religión si los padres así lo quieren.

La profesora a la que se refiere el artículo me recuerda a una compañera con la que trabajé. Ella era por la gracia del arzobispado la profesora de religión. Tenía una hija que iba a una escuela religiosa donde van los hijos de los ricos a estudiar. El marido era un empresario de dinero y poder.

El Opus es una prelatura muy poderosa en todos los sentidos como lo demuestra el hecho de que muchos grandes empresarios son numerarios de este grupo e incluso tienen ministros en el gobierno. No siento pena por la profesora. Eso sí, le deseo que tenga suerte. Que apruebe unas oposiciones y que rece para que no la envíen a un minúsculo pueblecido de montaña como nos ha pasado a los que no fuimos enchufados ni por ningún dios ni diablo cuando empezábamos como interinos.

Termino. Para que una unidad escolar no se cierre se exije un mínimo de alumnos. Pues bien, como agravio comparativo esto no sucede con la Religión católica, que es de obligada oferta con independencia de los niños que vayan a asistir. Estuve en una escuela donde tan solo había tres niños recibiendo adoctrinamiento religioso atendidos por un profesor.

Regí, Nº 1 de su oposición por la especialidad de Filologia: Valencià.

Continua llegint

Publicat dins de Religió, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Maiakovski, el poeta de la Revolució i del suïcidi. Poemes en català-valencià.


El 14 d’abril de 1930, quan apenes tenia 36 anys, el gran poeta rus Vladimir Maiskovski va suïcidar-se pegant-se un tret en el cor. Ningú no pot dir-ho amb seguretat per la causa ben podria trobar-se repartida en quatre aspectes de la seua vida: el polític, l’artístic, l’amorós i l’existencial. Aquesta temàtica apareix en diversos poemes com una premonició.

Una bona part dels intel.lectuals i artistes pre-revolucionaris se sentíen atrets per la revolució bolxevic. Es tractava de creadors que volien constrir un art nou i que no respectaven les convencions ni les regles. Així, la poesia de Maiakovski era de tipus futurista,trencadora amb el passat. Amb Lenin no van tenir problemes per a treballar amb llibertat. Mort aquest, tot va canviar amb l’ultraconservador Stalin, la burocràcia i l’obligatori realisme socialista. El nostre poeta escrivia tant poemes polítics com amorosos. En els dos casos era massa personal. Va haver de suportar que un funcionari gris li diguera com havia de composar els seus poemes: –Tatatena, tatatena, tatanena… va escriure referint-se a què i com havia de fer els poemes, amb rimes i ritmes convencionals i vulgars. Va muntar en còlera. Ell, el poeta de la Revolució, sense llibertat per a escriure.

Continua llegint

Publicat dins de Biografia, Poesia, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Melitón Manzanas González, torturador vinculado a la Gestapo condecorado por Aznar.

Meliton Manzanas, torturador col.laborador de la Gestapo condecorat per Aznar per haver estat víctima – la primera – d’ETA d’acord amb la legislació vigent sobre terrorisme i l’oposició d’organitzacions en defensa dels Drets Humans – com ara Amnistia Internacional- i l’oposició. Un altre torturador, Billy el Niño, va ser condecorat per Martín Villa. Els dos estan requerits per la justícia argentina mentre l’espanyola es nega a col.laborar.

(Sant Sebastià, 9 de juny de 1909 – Irun, Guipúscoa, 2 d’agost de 1968)) va ser policia espanyol i cap de la Brigada Político-Social de Guipúscoa. Fou conegut pel seu zel en la repressió de l’oposició a la dictadura franquista, col·laborador de la Gestapo durant la Segona Guerra Mundial i per haver estat la primera víctima mortal d’un atemptat reivindicat per Euskadi Ta Askatasuna (ETA).

Meliton Manzanas Gonzalez (1906 in Donostia-San Sebastian – 1968) was a high-ranking police officer in Francoist Spain, known as a torturer and the first planned victim of ETA.

Manzanas entered the police force in 1938, in Irun, where he established one of his infamous interrogation centers. He was assigned to Donostia-San Sebastian in 1941, eventually becoming commander of the Brigada Politico-Social (BPS), the Francoist political police division, in San Sebastian. He was a vehement opponent of Basque nationalism, which had been revived in the 1960s, and, in particular, to the then fledging organisation ETA.

Continua llegint

Publicat dins de Biografia, Política, Reportatge, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

L’Anell dels Nibelungs. Joaquim Carbó.

Autor: Richard Wagner. Adaptació: Joaquim Carbó. Il·lustracions: Francesc Santana. Edicions Bromera / Alzira, 2004.  120 pàgs. Edat: a partir de 12 anys. 8,95 €

Fa uns anys Edicions Bromera va publicar aquesta adaptació per a joves de l’obra magna de Wagner L’Anell del Nibelung que no solament és una obra cimera de la música occidental sinó que els llibrets que corresponents als quatre drames de què consta tenen un gran valor literari per se. Carbó s’ha centrat en un personatge, Sigfrid, que originàriament va ser el punt de partida d’un treball que ocupà Wagner durant un quart de segle. En aquesta adaptació, l’autor se centra en l’heroi citat i es permet alguna llicència poètica com ara alguna referència a la mitologia nòrdica que Wagner eludeix i alguna més de la seua collita com ara el final. Ja tindrà temps el jove lector de llegir el preciós llibret en vers del compositor. El llibre no sols és apte per a joves sinó també per a adults.

Continua llegint

Publicat dins de Llibres, Uncategorized, Wagner, Xiquets | Etiquetat com a | Deixa un comentari

The Paper Rocket. / El coet de paper. Bilingual story for children, audio and exercises.

There was once a boy whose greatest dream was to have a rocket, and launch it to the moon. Unfortunately, he had little money and couldn’t afford one. One day, at the side of a path, he found a box for one of his favourite kinds of rocket. Opening it, he found there was only one rocket inside, made of dodgy paper, the consequence of a factory malfunction.

Hi havia una vegada un nen la major il·lusió del qual era tenir un coet i disparar-lo a las lluna, però tenia tan pocs diners que no podia comprar-ne cap. Un dia, al costat de la vorera, va trobar la caixa d’un dels seus coets favorits, però en obrir-la va descobrir que només contenia un coet de paper fràgil, resultat d’un error en la fàbrica.

Continua llegint

Publicat dins de Conte, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Un cos mort i una ànima en pena. Bilingüe castellano. Un cuerpo muerto y una alma en pena.

Escena del monòleg dramàtic de Schoenberg Erwartung. (L’espera).

No sabia si estava dormint o desperta.
Podia sentir com girava la Terra.
Sa casa semblava de cotó dolç de fira.
La porta estava oberta i va eixir al camí.
El cel era fosforescent com els ossos de la fossa.
El sol i la lluna estaven fent l’amor sense plaer, per obligació.
Per la xemeneia sortia fum d’ossos calcinats.

Continua llegint

Publicat dins de Música, Poema, Poesia, Uncategorized | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari