Loquillo, salud y anarquía.

chico bomba


El chico de la bomba

José María Sanz “Loquillo”

Una joya prácticamente desconocida. Un homenaje, espléndidamente escrito, por el cantante Loquillo sobre su padre, carabinero republicano. Un texto de 189 páginas que nos cuenta más sobre las dos Españas que una colección entera sobre la Guerra de España (la Guerra Civil 1936-1939, segun la nombran los hispanistas).

En la portada del libro aparece la foto de su padre. Se puede adquirir a precio económico  tanto en formato papel – nuevo o usado – como electrónico en las principales webs.

Publicat dins de Cançó, Llibres, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

¡Viva la Revolución Bolivariana!

Hugo Chávez, fundador de la revolución bolivariana. El socialismo del siglo XXI para América Latina.

Redacto estas líneas con la esperanza de que algún venezolano o latinoamericano en general las lea y, si lo tiene a bien, escriba su opinión al final del artículo. Lo escribo desde València, una tierra que fue conquistada por una colalición castellano-francesa a principios del siglo XVIII. Mi lengua es el catalán en su modalidad valenciana. Aspiro a una República Valenciana federada a los demás territorios donde se habla catalán, Catalunya y Balears. Me declaro nacionalista de izquierdas, socialista anticapitalista y demócrata radical. Soy un ciudadano del mundo que simpatiza con los procesos emancipatorios de la clase trabajadora internacional. Admiro a Salvador Allende y condeno el imperialismo y el fascismo mientras hay fachas por aquí que se burlan de Maduro por ser un humilde conductor de autobuses. Yo le respeto y apoyo.

Continua llegint

Publicat dins de Política, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

14 d’abril de 1931, proclamació de la II República.

Les causes que van motivar la instauració del règim republicà van ser principalment l’esgotament del sistema polític de la Restauració i la incapacitat de la monarquia d’assumir els seus errors durant la Dictadura. A partir d’abril de 1931 va quedar clar que el descontentament popular anava orientat cap a una resposta antimonàrquica i pro republicana que no va agradar gens a l’Església, justificadora de la monarquia i del poder establert, que començà a maquinar contra el nou règim des del primer dia.

Continua llegint

Publicat dins de Història, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La fosa común más grande de Europa.

España es el país del mundo con más fosas comunes después de Camboya.

LA FOSA COMÚN
Vivimos sobre una fosa común
que encubrimos entre todos
con el silencio político
de la desmemoria.

Continua llegint

Publicat dins de Política, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

El comiat no sols de Waltraud Meier. Palau de la Música de València. (1-04-2017).

Waltraud Meier

No sé per on començar. Dissabte passat va ser el dia dels comiats. No és que s’acomiadara ningú, però la meua intuïció és el que em diu. Feia mesos que sabia que aquesta era la darrera vegada que tindria a la mezzo davant els meus ulls. La meua localitat era la ideal per veure i sentir a qui considere la millor cantant-actriu wagneriana que he tingut l’honor i alegria de gaudir en directe en diversos llocs. Els valencians hem tingut la sort que ens haja visitat en diverses ocasions. El responsable és el director de la nostra orquestra, Yaron Traub, que va ser ajudant de Barenboim a Baureuth on la Meier era inseparable de Daniel. Aquest tàndem Barenboim-Meier ha deixat per a la posteritat. tant en CD com en DVD, un bon grapat de registres wagnerians i no-wagnerians. A poc a poc, la Meier ha anat acomiadant-se de rols que ella encarna: Isolda, Kundry, Venus… Segons sembla tornarà a Bayreuth per fer Ortrud, la malvada de l’òpera Lohengrin, pròximament. Serà la seua tornada al coliseu wagnerià després d’anys absència per unes diferències en l’època de Wieland Wagner.

Continua llegint

Publicat dins de Simfonia, Uncategorized, Vivències | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Carrero Blanco que estás en los cielos

MADRID, 6-1-1969.- EL JEFE DEL ESTADO, FRANCISCO FRANCO, RECIBE EN EL PALACIO DE EL PARDO A UNA REPRESENTACION DE LOS TRES EJERCITOS ESPAÑOLES, CON MOTIVO DE LA PASCUA MILITAR. EN LA FOTO, SALUDA AL ALMIRANTE CARRERO BLANCO. EFE.

Han condenado a una persona por bromear sobre una dictadura que no puede ser condenada pese a sus crímenes. Es una broma de muy mal gusto que la criminal termine siendo una ciudadana y no el criminal al que se refiere. Estos jueces castigan con pena de prisión a una tuitera en un país en el que Billy el Niño (*) está libre.

Continua llegint

Publicat dins de Política, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , | 2 comentaris

Hace 75 años Miguel Hernández fue dejado morir por los fascistas en Alicante.

Dibujo del poeta realizado por su compañero de celda Buero Vallejo en la prisión de Alicante.

Se cumplen 75 años de la muerte del poeta Miguel Hernández en la prisión de Alicante, donde cumplía condena por su implicación con el bando republicano durante la Guerra Civil, así como por su militancia en el Partido Comunista de España. El 28 de marzo de 1942 fallecía en la enfermería de la cárcel, tras diversos traslados y penalidades.

El cadáver de Miguel Hernández descansa en el cementerio de Alicante junto a los restos de su esposa, Josefina Manresa, y su hijo pequeño, Manuel Miguel. Hace seis años, el Tribunal Supremo de España rechazó la petición por parte de sus herederos para revisar la condena al poeta, que ya había sido declarada injusta e ilegítima por la Ley de Memoria Histórica de 2007.

Continua llegint

Publicat dins de Biografia, Història, Uncategorized | Etiquetat com a | 1 comentari

Bukowski, la pederàstia i la censura (I).

charles-bukowski coor

Bukowski és un dels màxims representants del realisme brut nord-americà. Això queda palès en el vocabulari i en els continguts abordats. No mirava d’agradar a tothom; de fet la seua obra apareixia en la premsa underground del seu país fins que els seus llibres van ser publicats a Europa. En això recorda a Woody Allen: els dos tingueren més èxit a l’Antic Continent que en el seu país d’hipòcrites santurrons i beates, idiotes i imbècils.

Continua llegint

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Vola, Topi!

Aquesta història és real. Va passar fa unes dècades en una escola d’un poble de l’Horta en la classe de primer. La mestra era un tant histèrica i un xiquet que no podia suportar els seus crits demanant silenci se’n va anar a sa casa sense que ningú no se n’adonés. La criatura tenia només sis anys acabats de fer. Topi era la mascota de la classe de Llengua; un pardalet de drap blau,  i Vola, Topi!, el títol del llibre de Valencià. Jo faig fer-lo servir amb els més menuts quan vaig començar a treballar de mestre en els anys vuitanta. Un excel·lent manual de Carme Miquel que s’acompanyava de material didàctic motivador i una Guia Didàctica plena de recursos per a l’aula. Carme està relacionada amb Escola Valenciana i escriu tant per a infants com per a adults. El xiquet de sis anys ara en té trenta. La seua germana, Pepa, reviu el que va passar.

Continua llegint

Publicat dins de Educacó, Literatura, Uncategorized, Xiquets | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

‘Vam beure el propi pixum’. Migrants.

 
Migrants morts a Lampedusa
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no creiem en les fronteres
si darrera hi ha un company
amb les seves mans esteses
a un pervindre alliberat.

(Lluís Llach)

Sóc de Nigèria. Borko Haram, els islamistes aliats de Daesh, són ací i actuen de manera despietada. Els agrada nugar els que volen matar d’acord amb la seua interpretació de l’Islam. Sobre els condemnats aboquen  litres de gasolina i els cremen vius per a major glòria d’Al·là. Imagineu centenars de ser humans socarrats fins a la mort i després d’aquesta. A les xiquetes i joves les segresten per convertir-les en esclaves sexuals. Visca Mahoma i l’Alcorà! La gent fuig a milers buscant algun lloc més segur. Pensen que la pròspera i solidària Europa els acollirà amb els braços oberts;  al cap i a la fi és la terra de la llibertat dels drets humans; terra d’asil i fraternitat.

Continua llegint

Publicat dins de Article, Relat per adults, Uncategorized | Etiquetat com a | 2 comentaris