Entrevista a la mezzo wagneriana Waltraud Meier (1996).

meier-wWaltraud Meier

La Meier nació el 9 de enero de 1956 en Würzburg (Alemania); tiene, pues, 60 años que no aparenta. Poco a poco, se va retirando de los papeles con los que tanto nos ha deleitado. Pero aún sigue en el escenario. Cantará Ortrud en Bayteuth en un par de temporadas. Tengo la suerte de que esta señora es amiga del director de la O. de València Yaron Traub, asistente de Barenboim en Bayreuth, y viene con mucha frecuencia. En mi ciudad la veo a tan solo unos metros de distancia. Me embruja esta cantante-actriz nacida para interpretar a Wagner. En cierta ocasión le pude decir: “I love you. You are muy favourite Wagnerian singer.” Me temblaban las piernas. Para mí, ella encarna a Kundry, Isolde, Sieglinde… He experimentado ante ella un sentimiento cuasi divino. Es mi diosa. Se irá, pero nos quedarán sus discos. El trío Barenboim, Domingo, Meier es de antología. ¡Menudos welsungos! Su director de escena favorito es el desaparecido Chéreau, excelente trabajo con los actores. Imprescindible su Tristán de Milán con Ian Storey.  Son momentos – horas – de felicidad que hacen que merezca vivir la vida. Como el filósofo, opino que la vida sin música sería un error. Pronto podré verla y escucharla en directo. Ahelo llegue ese día.

Continua llegint

Publicat dins de Entrevista, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Unamuno frente a Millán-Astray. La inteligencia frente a la muerte y el fascismo. “La esencia de España reside en Castilla, pues el resto es escoria.”

franco-y-millan-astgryFranco y Millán-Astray

Millán-Astray combatió en la guerra de Filipinas. Posteriormente, en 1920, creó el llamado Tercio de Extranjeros, siendo su primer teniente coronel jefe y contando con la colaboración de Franco. Haría famosos los lemas «¡Viva la muerte!» y «¡A mí la Legión!». También actúa como director de la Oficina de Radio, Prensa y Propaganda del Cuerpo de Mutilados de Guerra. Ambos se sublevaron contra la República en 1936 faltando a su juramento de fidelidad. Afirmó que “La esencia de España reside en Castilla, pues el resto es escoria.” dejando bien claro qué es el imperialismo castellano-español y cuál es su nación. Este desprecio hacia lo no castellano sigue vigente en la actualidad y es la base del independentismo.

Continua llegint

Publicat dins de Història, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Bukowski en català: Gots Buits, entrevista amb Sean Penn (I).

charles-bukowski


Charles Bukowski va néixer a Andernach, Alemanya, el 1920. Als tres anys d’edat va arribar als Estats Units i va créixer a Los Angeles. Va residir a Sant Pere, Califòrnia, amb la seva dona, Linda. Famós borratxo, lluitador i faldiller, Genet i Sartre el van cridar “el millor poeta dels Estats Units”, però els seus amics li diuen Hank.

Bars: “Jo no vaig molt a bars. Vaig llevar-me’ls de damunt. Ara, quan entro en un bar, sento nàusees. Vaig estar en massa. Són per a quan un és més jove: tot això d’anar a les mans amb un altre de  fer-se el mascle ja no m’interessa. A la meva edat, ja no ho necessito. Avui només entro als bars per pixar. A vegades creuo la porta i començo a vomitar “.

L’alcohol: “L’alcohol és probablement una de les millors coses que ha arribat a aquesta terra, a més de mi. Llavors ens portem bé. És destructiu per a la majoria de la gent, però jo sóc un cas a part. Faig tot el meu treball creatiu quan estic intoxicat. Fins i tot m’ha ajudat amb les dones. Sempre vaig ser reticent durant el sexe, i l’alcohol m’ha permès ser més lliure al llit. És un alliberament perquè bàsicament jo sóc una persona tímida i introvertida, i l’alcohol em permet ser aquest heroi que travessa l’espai i el temps, fent un munt de coses atrevides… Llavors l’alcohol m’agrada, com no “.

Continua llegint

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

“Je m’appelle Jean, et toi?” Relato antibelicista. Lluís Llach bilingüe.

trinxeres Trinchera en la I Guerra Mundial.

La misèria esdevingué poeta / La miseria se hizo poeta
i escrigué en els camps / y escribió en los campos
en forma de trinxeres, / en formas de trincheras,
i els homes anaren cap a elles. / y los hombres fueron hacia ellas
Cadascú fou un mot / Cada uno fue una palabra
del victoriós poema. / del victorioso poema.

(Campanades a morts. Ll. Llach)

En las guerras no hay nada de noble ni heroico. Los combatientes que se cagan y se mean literalmente de miedo mezclándose estos fluidos con la sangre derramada a raudales. En las guerras surge lo peor que llevamos todos dentro, nuestro demonio, y mientras unos violan mujeres otros descuartizan niños indefensos. A los prisioneros se les mata tras una larga tortura en la que se cortan dedos, lengua o pene para ponerlos en la boca de las cabezas decapitadas de los que fueron derrotados. Cuando en medio del combate uno pierde la cabeza se lanza a bayoneta calada sobre el enemigo y, si sobrevive, será condecorado por Dios y por la Patria. Si muere, su ataúd será cubierto por un trapo al que llaman bandera y recibirá reconocimiento y condecoraciones a título póstumo ante la mirada llorona de sus familiares y la cara de asesinos en potencia de sus compañeros de armas.

Continua llegint

Publicat dins de Cançó, Relat per adults, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Baudelaire en català: ‘Richard Wagner et Tannhäuser à Paris’ (III-b).

der-fliegende-hollander


On dirait que Wagner aime d’un amour de prédilection les pompes féodales,
les assemblées homériques où gît une accumulation de force vitale, les foules
enthousiasmées, réservoir d’électricité humaine, d’où le style héroïque jaillit avec
une impétuosité naturelle.

Com podem veure, Baudelaire no es limita a analitzat Tannhaüser, malgrat el títol de la carta, sinó que també es refereix a altres òperes. Si en l’entrada anterior va ser Tannhäuser, ara li toca el tor a l’Holandés errant. A destacat la bella forma poètica de presentar -ne els arguments.

Es diria que Wagner estima amb veritable dilecció les pompes feudals, les assemblees homèriques en què s’oculta una acumulació de força vital, les multituds entusiasmades, dipòsit d’electricitat humana, d’on raja l’estil heroic amb impetuositat natural. La música de noces i el epitalami de Lohengrin fan digna parella amb la presentació dels convidats de Wartburg en Tannhäuser, encara més majestuosa potser i mes vehement. No obstant això, el mestre, sempre ple de gust i atent als matisos, no ha representat en aquest cas la turbulència que manifestaria en una ocasió semblant una multitud grollera.

Continua llegint

Publicat dins de Òpera, Còmic, Uncategorized, Wagner | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Baudelaire en català: ‘Richard Wagner et Tannhäuser à Paris’ (III-a).

concurs-de-cant

Concurs de cant. Tannhäuser Acte II.

III

Tannhäuser représente la lutte des deux principes
qui ont choisi le cœur humain pour principal champ de bataille,
c’est-à-dire de la chair avec l’esprit, de l’enfer avec le ciel, de Satan avec Dieu.

Tannhäuser representa la lluita d’aquests dos principis que han escollit el cor humà com a principal camp de batalla, és a dir, la lluita de la carn contra l’esperit, de l’infern contra el cel, de Satanàs contra Déu. I aquesta dualitat la representa immediatament l’obertura amb una habilitat incomparable. Què queda per escriure sobre aquest fragment? No obstant això, es pot presumir que encara ha de proporcionar matèria a nombroses tesis i comentaris eloqüents; doncs és propi de les obres veritablement artístiques ser font inesgotable de suggeriments. L’obertura -repeteixo- resumeix el pensament del drama a través de dos càntics, el càntic religiós i el càntic voluptuós, els quals, per servir-me de l’expressió de Liszt, «es plantegen aquí com termes diferents que, al final, troben la seva equació».

Continua llegint

Publicat dins de Carta, Uncategorized, Wagner | Etiquetat com a , | 1 comentari

La immersió lingüística. La llengua pròpia als Països Catalans, Euskal Herria i Galiza.

quebec

Els sistema d’immersió lingüística de Catalunya està basat en el del Quebec.

Probablement una de les millors decisions de país va ser la que vam prendre el 1983, amb motiu del debat de la Llei de normalització lingüísticaVam acordar que no separaríem mai l’alumnat per raó de llengua a les escoles catalanes. Textualment: «L’alumnat no ha d’ésser separat en centres […] diferents per raó de la seva llengua habitual». Per afrontar aquest repte, la solució va venir de la mà d’un programa iniciat al Quebec, en una situació de contacte de llengües similar a la que hi havia a Catalunya: la immersió lingüística.

Continua llegint

Publicat dins de Assaig, Filologia, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Què és fer ensenyament en català (III).

josep-franco-i-giner
 Josep Franco i Giner.

A Vicent Pascual i Granell de qui aprenem autoestima cada dia.

En l’entrada anterior vam veure el concepte de llengua vehicular. En aquesta seguim estudiant diferents aspectes relacionats amb l’educació en català de la mà de Josep Franco i Giner, especialista en el tema. L’únic sistema que assegura que tots els alumnes aprenguen valencià (català) i castellà és el de la immersió lingüística en català. En el cas valencià podem observar que mentre els xiquets que han estudiat en la línia en valencià dominen les dues llengües, els que han fet servir el castellà com a llengua majoritària d’ensenyament acaben els estudis sense un domini acceptable de valencià. En això, la mentalitat dels pares i les polítiques educatives tenen molt a dir. El valencià està en risc de desaparició i els que ens l’estimem hem de lluitar perquè això no siga així. Una escola trilingüe (o plurilingüe) de base valenciana: valencià, castellà i anglés (potser també francés). Els xiquets bilingües tenen una predisposició major per a aprendre llengües estrangeres que els monolingües.

Un fet ens fa sentir optimistes. Durant els governs del PP milers i milers de famílies que volien que els fills estudiaren en valencià no pogueren fer-ho per culpa de la política anti-valenciana de la dreta cavernícola. Aquesta gent ja és a l’oposició i ens consta que l’esquerra està a favor de la nostra llengua i farà tot el possible perquè no quede ni un alumne sense ser atés en valencià si així ho desitja. Per altra banda, s’hauria d’acabar amb la voluntarietat de l’assignatura de valencià en les comarques castellanoparlants, ja que va en contra del mateixos alumnes en privar-los d’una eina que més tard o d’hora necessitaran i per crear dues classes de ciutadans segons la llengua. Els models de Catalunya o de Quebec són immillorables i tenen molt bona consideració internacional entre la comunitat educativa.

Regí, mestre.

Continua llegint

Publicat dins de Cançó, Educacó, Filologia, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Un dia i una nit amb Bukowski.

peinar


L’alarma del despertador va sonar, com sempre, a les 6,45. John va alçar-se mig adormit i se n’anà de cap a la dutxa mentre Martha no parava de roncar. Va vestir-se i va entropessar amb una bossa que ella havia col·locat al bell mig del corredor perquè en la cuina ja no quedava espai. Va agafar el got que li paregué menys brut de la pica i l’ompligué de llet fresca del frigorífic i una cullerada sopera de Nescafé. A falta d’alguna cosa millor, va menjar-se un tros de pa dur, però no massa dur. Anà al servei a pentinar-se i pixar. Va mirar el rellotge i s’afanyà per no fer tard al treball.

Continua llegint

Publicat dins de Relat per adults, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Bukowski: El crit dels marginats, entrevista de Poli Délano. ‘Deteste els rics’.

bukkkko

Bukowski, admirador del francés Céline.

Un Déu que conta els minuts i els cèntims,
un Déu desesperat, sensual i rondinaire com un porc.
Un porc amb ales d’or que es tira per tots els costats,
panxa per amunt, a la recerca de carícies.
Aquest és, el nostre Senyor. Abracem-nos!

(Céline)

“Com qualsevol podrà dir-vos, no sóc un home molt agradable. No conec aqueixa paraula. Jo sempre he admirat el vilà, el fóra de la llei, el fill de gossa. No aguante el típic xic ben afaitat, amb la seua corbata i un bon treball. M’agraden els homes desesperats, homes amb les dents trencades i els destins trencats. També m’agraden les dones vils, les gosses borratxes, amb les mitges caigudes i arrugades i les cares llardoses de maquillatge barat. M’agraden més els pervertits que els sants. Em trobe bé entre marginats perquè sóc un marginat. No m’agraden les lleis, ni morals, religions o regles. No m’agrada ser modelat per la societat”.

(En Collons, d’Es busca una dona. Bukowski.

Així s’autodefineix Charles Bukowski, l’escriptor dels baixos fons de Los Angeles, nord-americà nascut a Alemanya en 1920, un dels millors contistes de qualsevol època i dels més fecunds autors contemporanis, comparat a voltes amb Hemingway pel rigor del seu estil i la seua narració directa  (aqueix estil “casual” amb que a estones sembla inclusivament superar al mestre), i amb Céline i Henry Miller per les seues preferències temàtiques.

Continua llegint

Publicat dins de Entrevista, Literatura, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari