La Segona Guerra Mundial en català (II).

Segunda Guerra Mundial 1


En l’entrada anterior hem analitzat les causes que conduïren a la guerra. A partir d’ara tractarem del seu desenvolupament en tres fases: guerra llampec, guerra total i derrota de l’Eix. Els centenars de milers de morts hauria d’haver dissuadit el ser humà de provocar més guerres, però no és aixi, sempre hi ha alguna guerra en curs i els fabricants d’armes s’enriqueixen sense mida a costa de la vida de la gent.

Continua llegint

Publicat dins de Història, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La Segona Guerra Mundial en català (I).

dresdenLa ciutat alemanya de Dresden després dels bombardejos aliats (febrer de 1945)

La Segona Guerra Mundial (1939-1945) va ser un dels esdeveniments fonamentals de la història contemporània tant per les seves conseqüències com pel seu abast universal. Les «potències de l’Eix» (els règims feixistes d’Alemanya i Itàlia, als quals es va unir el militarista Imperi japonès) es van enfrontar en un principi als països democràtics «aliats» (França i Anglaterra), als quals es van sumar després de la neutralitat inicial els Estats Units i, malgrat les divergències ideològiques, la Unió Soviètica; però, aquesta llista dels principals contendents omet multitud de països que acabarien incorporant-se a un o altre bàndol.

Continua llegint

Publicat dins de Història, Uncategorized | Etiquetat com a | 1 comentari

El genocidi nazi.

adolf-hitler-620-638970380-3269430-1Hitler va provocar la II Guerra Mundial i la mort de milions de persones.

La política d’extermini dels nazis és inseparable de la seua ideologia racista i no es limita solament als jueus. Milions d’eslaus foren assassinats en aplicació de les teories de la superioritat / inferioritat de de les races i de la política de l’anomenat “espai vital”. El procés va anar en augment conforme avançava la guerra, però ja en 1933 tenim els primers casos – malalts, presos polítics – i les lleis antisemites de Nuremberg. En un principi, s’afavoria el fet que els jueus adinerats emigraren per requisar-los els béns. Els nazis s’apropiaren de les mansions dels jueus rics; el pobres acabarien en les cambres de gas.

Continua llegint

Publicat dins de Història, Política, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Wagner i Bruckner.

siluetas_Anton_Bruckner_by_Wagner_BoehlerSiluetes de Wagner i Bruckner.

Wagner no va mostrar massa interés per la música dels seus contemporanis una vegada havia creat la seua pròpia. Hi va haver una excepció: Anton Bruckner, amb que va mantenir una cordial relació d’amistat asimètrica, ja que l’austríac sentia tal fervor per ell que arribà a baixar els genolls en la seua presencia quasi de manera reverencial. Un lliurepensador amb un fervorós catòlic.

«Si hi ha algú que tinga idees simfòniques després de Beethoven, aquest és Bruckner», va sentenciar Richard Wagner. No es pot dubtar que el sentiment d’admiració de l’autor de les Valquirias fóra genuí, però tampoc caben dubtes que l’admiració d’Anton Bruckner envers Wagner era moltíssim major.

Continua llegint

Publicat dins de Article, Bayreuth, Hª Música, Simfonia, Uncategorized, Wagner | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Nicolái Rimski Kórsakov i Aleksandr Pushkin: ‘Mozart i Salieri’, llibret en català.

alexander-pushkinAleksandr Pushkin, poeta nacional rus.

La llegenda romàntica sobre la mort de Mozart, enverinat per l’envejós Salieri no té base real però ha estat arreplegada per la poesia dramàtica, el teatre i el cinema.

Mozart i Salieri és una òpera en un acte en dues escenes amb música de Nikolái Rimski-Korsakov i llibret en rus pres gairebé paraula per paraula del drama en vers homònim d’Aleksandr Pushkin 1830. Es va estrenar el 7 de desembre de 1898 al Teatre Solodovnikov de Moscou.

La història segueix la llegenda apòcrifa que Antonio Salieri va enverinar a Wolfgang Amadeus Mozart per gelosia a causa de la música del segon. Rimski-Korsakov va incorporar cites del Rèquiem i Don Giovanni de Mozart a la partitura.

Continua llegint

Publicat dins de Llibrets, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Bukowski en català-valencià: Es busca una dona. Relat eròtic amb humor.

beso1Un bes

Edna baixava pel carrer amb la seua bossa de la compra, quan va passar a l’altura de l’automòbil. Hi havia alguna cosa escrita a la finestreta lateral:

ES BUSCA UNA DONA.

Es va parar. Era un cartó pegat a la finestreta, amb alguna espècie d’anunci. En la seua major part estava escrit a màquina. Edna no podia llegir-lo des del lloc de la vorera en què es trobava. Només podia veure les lletres grans:

ES BUSCA UNA DONA.

Era un cotxe nou i dels cars. Edna va creuar l’herba i es va acostar a llegir la part mecanografiada:

«Home de 49 anys. Divorciat. Busca una dona amb finalitats matrimonials. Que tinga entre 35 i 44 anys. M’agrada la televisió i els films. El bon menjar. Sóc comptable i tinc el treball ben assegurat. Tinc diners en el banc. M’agraden les dones un poc plenetes.»

Continua llegint

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

12 d’agost del 1876: Wagner estrena a Bayreuth la primera representació completa de la Tetralogia.

Festspielhaus de BayreuthFestspielhaus de Bayreuth

El 12 d’agost del 1876, Richard Wagner estrenava a Bayreuth la primera representació completa de la tetralogia L’anell del nibelung, drama musical per al qual havia compost la música, escrit el llibret i format l’orquestra, els cantants i els tècnics. A més, havia aconseguit el finançament, sobretot gràcies a les aportacions del seu mecenes Lluís II de Baviera, per bastir el teatre, dissenyat per ell mateix. Ja feia vint-i-cinc anys que havia decidit dur a terme un cicle de quatre òperes que haurien de posar-se en escena en jornades consecutives, tot i que cap coliseu existent no podia albergar un projecte d’aquesta envergadura.

Continua llegint

Publicat dins de Hª Música, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Lorca: 80 anys sense un enterrament digne. España, España, España…

lorca rie


El 19 (ó 18) va fer 80 anys que els feixistes assassinaren Federico Garcia Lorca, el poeta espanyol més conegut universalment i traduït del món. Anava acompanyat pel mestre coix Dióscoro Galindo, assassinat pel simple fet de ser mestre de la República, és a dir, un treballador de la cultura d’un règim legal que va apostar per traure España, España, España. També hi hi havia dos representants del poble treballador que li plantaren cara als sublevats, dos banderillers anarquistes, el sindicat majoritari, perseguit fins ara mateix per jutges que  semblen franquistes i que ocupen les cadires de l’antic TOP, tribunal especial per a presos polítics de Franco, que ara es diu Audiencia Nacional.

Algun d’estos jutges ja treballava per a Franco en 1974, el que va ficar 5 dies de presó als titellaires, en aplicació ridícula de la Llei Antiterrorista i que es va veure obligat a retirar els càrrecs de pur ridícul internacional. Lorca i Falla treballaren els titelles. També es persegueixen cantants en aquest país de pega anomenat España, España, España… com a la dreta li agrada repetir semblant xiquets que estan en la fase d’ecolàlia.

Continua llegint

Publicat dins de Article, Cançó, cantants, Poesia, Política, Uncategorized | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

«1980, el que no caga revienta!» Vicent el persianer.

persiana

Una de les persianes de Vicent

«1980, el que no caga revienta!»
Això va dir Vicent, un tio molt divertit.
Cava, torrons, Bon Any, Reis…
A treballar de nou que ja està bé.
Era persianer, dels que coneixen bé l’ofici.

Un bon dia, Vicent no es trobava bé;
li feien mal els ronyons.
Una mala postura? Una pedra?
Van anar a urgències la dona i ell.

Continua llegint

Publicat dins de Poema, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Marilyn Monroe, la tragèdia d’una dona que mai no va poder ser feliç malgrat la seua bellesa o potser per ella (II).

File_1135, 6/18/08, 1:20 PM, 16C, 6000x7983 (0+0), 100%, Custom, 1/80 s, R49.5, G32.0, B55.7


En el cim

Tot i els èxits professionals que havia obtingut en poc temps, la seva vida personal no era gens satisfactòria. A més del recent fracàs sentimental amb DiMaggio, no parava de lluitar per demostrar que era alguna cosa més que una cara i una figura boniques. Com més es convertia en una sex symbol, més intentava no sucumbir a la conformista imatge que projectava. L’assetjament a què era sotmesa per part dels directius de les productores era constant. Si en els seus films ella atreia l’home amb el seu cos i la seva innocent encant, a la vida es vantava de no haver acceptat mai anar a dormir amb els productors i caps dels estudis, cosa que de ben segur li hauria facilitat les coses per aconseguir millors papers , sobretot en els inicis de la seva carrera.

Continua llegint

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari