El genocidi nazi contra el poble gitano i altres exterminis.

Un grup de romanís presoners, al camp de concentració de Belzec.

[Durant aquests dies ens informen en la televisió dels gitanos i se’ns crida a la seua integració. Fa segles que estan en el nostre territori, ja que hi van arribar en el segle XV. El que no ens diuen sinó que oculten miserablement és que el Borbó governant aleshores a títol de rei va ordenar exterminar-los. El mètode no va ser tan sàdic com el dels nazis. Va conformar-se en establir dos camps: un per a homes i l’altre per a dones. La idea era impedir la procreació i aconseguir l’extermini de l’ètnia. Afortunadament, aquest mandatari tenia consciència i no podia dormir pel que estava fent. Finalment, es va permetre la unió de les famílies gitanes fins ara.

Continua llegint

Publicat dins de Article, Història, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Dispuesto a matar a su hijo por Dios.

Muy interesante el escrito de Manel Artero Entre Dios y la locura (Cuento casi bíblico) que podéis encontrar en su excelente blog literario El ladrón de rostros. De título homónimo es su libro publicado en la Editorial maLuma, S.L. En el relato del blog trata el tema del sacrificio de Isaac, tema bíblico que me resulta repelente porque nos encontramos que Dios le manda a Abraham que mate a su hijo Isaac en lugar de al acostumbrado cordero.

Un Dios que exige sacrificios humanos, como sucedía en la América precolombina. Afortunadamente, un ángel siguiendo las órdenes divinas detiene el brazo del parricida en el último momento y aparece el cordero que sustituirá al chico. Con frecuencia aparecen corderos en la Sagradas Escrituras simbolizando a Jesús, hijo que será sacrificado ante la indiferencia de su Padre. Hay dos finales. Manel nos lleva a la meditación y discusión, ya que le propone al lector que elija uno no siendo él mismo capaz de hacerlo según escribe.

Continua llegint

Publicat dins de Article, Educacó, Religió, Uncategorized | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

“Loneliness” (Solitud) Bukowski. Bilingüe anglés/català parcialment.

[En la versió original aquesta història amb què comença el llibre es diu Loneliness (Solitud) i el recull, South of No North: Stories of the Buried Life (Al sud de cap nord: històries de la vida enterrada). En l’edició castellana d’Anagrama tant el primer relat com el llibre van traduir-se per Se busca una mujer.
La meua traducció catalana d’aquesta primera narració del llibre s’acompanya d’alguns paràgrafs originals de Bukowski en anglés. La resta, pot trobar-se en Internet així com el recull complet que encapçala. Ací ho teniu tot.]

Edna was walking down the street with her bag of groceries when she passed the automobile. There was a sign in the side window:

WOMAN WANTED

Edna baixava pel carrer amb la seva bossa de la compra, quan va passar a l’altura de l’automòbil. Hi havia alguna cosa escrita a la finestreta lateral:

ES BUSCA UNA DONA.

She stopped. There was a large piece of cardboard in the window with some material pasted on it. Most of it was typewritten. Edna couldn’t read it from where she stood on the sidewalk. She could only see the large letters:

WOMAN WANTED

Va parar. Era un cartó enganxat a la finestreta, amb alguna espècie d’anunci. En la seva major part estava escrit a màquina. Edna no podia llegir-lo des del lloc de la vorera en què es trobava. Només podia veure les lletres grans:

ES BUSCA UNA DONA.

Continua llegint

Publicat dins de Relat per adults, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Grupos de memoria buscan apoyos en la Eurocámara para que Martín Villa responda por crímenes contra la humanidad durante la Transición

Imagen de la campaña ‘Juicio a Martín Villa’.

[La Transición fue una broma macabra en la que no faltaron crímenes de estado y de la extrema derecha, que era más o menos lo mismo. La judicatura española no interviene; se limita a mirar a otro lado o a no colaborar con jueces como la juez argentina María Servini, que ha pedido la extradición del torturador Billy el Niño y del ministro franquista Rodolfo Martín Villa quien fue ministro de la Gobernación entre 1976 y 1979 con la UCD de Suárez y condecoró al torturador antes citado por méritos policiales que le han permitido cobrar de más en su pensión. Solo son dos muestras. Hay mucho más. La justicia argentina pide interrogar en España a 19 cargos franquistas. Además, se da la circunstancia de que Martín Villa ha manifestado su deseo de declarar, pero el o los gobiernos de España lo impiden. Manuel Fraga Iribarne murió en la cama y no pagó por sus crímenes. ¿Hay justicia en España? Que se lo pregunten a los presos políticos catalanes, vascos o de oficios relacionados con el arte, la canción, el humor o un simple tuit. No se libra ninguna institución del rechazo de los ciudadanos desde la monarquía, a los sacerdotes pedófilos, periodistas vendidos, policías de las cloacas o políticos corruptos en general. Todo el régimen del 78 se tambalea y cada vez son más quienes reclaman la república y la reparación a las víctimas del franquismo y de la transición.]Regí

Continua llegint

Publicat dins de Actualitat, Article, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

La Passió segons sant Joan. Palau de la Música de València, 23/03/2019.

El davallament de la Creu.  Rogier van der Weyden. La figura de sant Joan apareix en l’extrem esquerre.

J. S. Bach (1685-1750). La Passió segons sant Joan, BWV 245. Versió de 1724. Text basat en el Nou Testament (Evangeli de sant Joan, 18 i 19). Estrenada a l’església de sant Nicolau de Leipzig, la Setmana Santa del 1724.

Reinoud van Mechelen, tenor/Evangelista
Rachel Redmond, soprano
Jess Dandy, contralt
Anthony Gregory, tenor
Renato Dolcini, baix-baríton/Pilat
Alex Rosen, baix/Jesús
COR I ORQUESTRA DE LES ARTS FLORISSANTS
William Christie, director
Sala Iturbi Dissabte 23/03/2019


Avui tenim un concert de primera amb un dels directors especialitzats en música barroca – especialment francesa – i la seua formació – Les Arts Florissants – que enguany fa 50 anys. Tota una garantia que la seua interpretació de La Passió segons sant Joan serà antològica.

Una bona oportunitat de sentir en directe una obra que normalment es veu eclipsada per la seua germana gran La Passió segons sant Mateu. Arriba la primavera i el Palau programa l’obra magna de Bach anys rere any com fan per Nadal amb El Messies de Haendel. Per a evitar la monotonia està molt bé la passió que avui sentirem. Jo agrairia que en alguna ocasió, en lloc de passions es programaren Cantates de Bach, que són obres de gran qualitat però quasi desconegudes per al públic habitual. Quin plaer sentir-les per John Eliot Gardiner o Masaki Suzuki, entre altres especialistes.

Continua llegint

Publicat dins de Concert, Crítica, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

‘L’incendi d’un somni’. Charles Bukowski.

El 29 d’abril de 1986 es va incendiar el dipòsit de la Biblioteca Pública de Los Angeles, la tercera més gran d’Estats Units. La desídia, la manca de previsió i un excés de confiança van provocar que l’incendi es prolongués durant més de set hores. El 20% dels fons de la biblioteca van ser danyats, amb un resultat de 400.000 llibres cremats i altres tants van quedar afectats en diferent grau. L’endemà, 1400 voluntaris van començar les tasques de trasllat dels llibres que havien sobreviscut al foc. Un milió de volums van ser col·locats en 100.000 caixes, en una tasca que es va perllongar durant quatre dies, per a la seua preservació. Aproximadament la meitat dels volums que no havien resultat cremats es trobaven mullats i es va iniciar un protocol per a la seua congelació, posterior assecat i recuperació. Els danys van superar els 20 milions de dòlars.

L’escriptor va dedicar un poema a aquest incident.


Continua llegint

Publicat dins de Poema, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Sobre la censura. Bukowski censurat a Barcelona en ple segle XXI com fa dècades a Alemanya i segueix passat a Espanya amb rapers, cantants, escriptors, humoristes, tuiters…

[En 2019 a l’Estat espanyol, Bukowski seria engarjolat o s’exiliaria fugint d’un sistema feixistoide i postfranquista, ja que en els seus escrits es caga en tot el que li agraden als fatxes: la família, la religió, el patriotisme,… L’acusació particular sota la forma de partit d’extrema dreta comptaria amb el favor de fiscals i jutges que partits semblants haurien col·locat a dit. Existeix la llibertat d’expressió fins i tot per amenaçar de mort, però és exclusiva dels que assassinarien als que no pensen com ells per ser rojos, separatistes, LGTB,… Tot ha quedat atado y bien atado i la mòmia del genocida és on la van deixar els que van matar a tantíssima gent que encara és a les vores de les carreteres o als peus de les tàpies dels cementeris.

Una pena que el borratxo malparlat i faldiller de Buko no vingués amb la Brigada Lincoln com li van proposar. Imagineu-lo amb el compromés i ben parlat autor d’Homenatge a Catalunya, George Orwell. Segur que algun llibre més hauria estat escrit. Es cagava en els militars i policies. No fa molt, un poema seu sobre el tema va ser censurat a la Barcelona d’Ada Colau perquè no agradava als que porten porres per a estomacar-nos o armes per llevar-nos un ull de la cara. Se sentien molt ofesos per un text escrit fa dècades. No deixen de tenir gràcia les manifestacions a favor del setmanari i periodistes de Je suis Charlie i el rebuig als assassins gihadistes on van participar els defensors del nacional-catolicisme passat de rosca que encara patim.]Regí.

[El 1985 una biblioteca pública d’Alemanya va eliminar els exemplars de “Tales of Ordinary Madness”, HISTÒRIES D’ORDINÀRIA BOGERIA, un sofregit dels seus relats. Algú va enviar a Buko una carta per explicar-li el que havia passat. Ell li va contestar d’aquesta manera.]

Continua llegint

Publicat dins de Carta, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Lady Godiva: una dona nua muntada a cavall.

Cada tres anys, en les festes populars de la ciutat anglesa de Coventry s’inclou una dona nua que, muntada a cavall, recorre els seus carrers en record de l’heroïna Lady Godiva.

La veritable Lady Godiva va ser l’esposa de Leofric, comte de Chester, amb qui s’havia casat cap a l’any 1040. D’acord amb el cronista del segle XIII Roger de Wendower, Godiva va pregar al seu cònjuge que disminuïra els impostos que aclaparaven els habitants de Coventry.

Continua llegint

Publicat dins de Llegenda, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

We are all dead (Tots estem morts).

He anat a veure a mon pare esperant que estiguera assegut en la maleïda cadira de sempre, però m’he trobat un seient buit. Pare, on collons t’has amagat? No vaig veure res, però vaig poder sentir alguna cosa semblant al voletejar d’una au. On ets, que no et veig? Això és perquè em mires amb els ulls de la cara. Tanca’ls. Pensa en mi i em veuràs amb els ulls de l’ànima. Era la veu de mon pare. Estava molt més jove. El seu cos semblava bastant més petit i dels costats eixien unes ales daurades pròpies d’un quadre romànic. Semblava un àngel de museu. Pare, estic somiant? No et preocupes d’això ara. Què et ve de gust, fill? M’agradaria ser un xiquet i anar al riu amb els meus germans i amb tu mentre la mare està preparant la paella del diumenge. Fa molt que no menge i no obstant això estic cada vegada més gras. Tin, Regí, la propina perquè et compres pipes, xiclets i purs moros a la paraeta de la cantonada.

Continua llegint

Publicat dins de Conte, Relat per adults, Uncategorized | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Paths of Glory (Camins de glòria) Kubrick (1957).

DENÚNCIA DEL MILITARISME I INSTRUMENTALITZACIÓ DE LA JUSTÍCIA

“El patriotisme és el darrer refugi dels canalles.”

Samuel Johnson (1775)

Durant la Primera Guerra Mundial, en el front francés, un general que vol obtenir un ascens llança un atac suïcida contra una posició alemanya. El coronel responsable de les operacions no aconsegueix que els seus soldats s’enfronten a una mort segura. La batalla resulta un infern, i el regiment torna a les seues posicions. L’alt comandament militar, irritat per la derrota, decideix castigar i donar exemple als soldats amb un consell de guerra per covardia davant l’enemic, que acabarà en l’afusellament d’un caporal i dos soldats injustament.

En les primeres cinc setmanes de la I Guerra Mundial Alemanya va avançar ràpidament sobre França arribant a 30 km de París, però després el front es va estabilitzar i va romandre així durant dos anys.

Continua llegint

Publicat dins de Cinema, Crítica, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari