El camioner i el gos.

gos negre
El gos negre ferit.

Era nit fosca. Un camió solitari amb el conductor i un company. Estaven fatigats i els vencia la son. De sobte entropessen amb alguna cosa. Era un gos que udolava de por i dolor. El camioner va parar i s’acostà a l’animal rebentat. Va tornar al camió i va agafar de la caixa de la ferramenta una barra de ferro. El gos seguia queixant-se. Aleshores, l’home mamprengué a pegar-li garrotades fins que la desgraciada criatura va callar i va deixar de bellugar-se. Tornà amb el seu company amb cara de circumstàncies.

Continua llegint

Anuncis
Publicat dins de Relat per adults, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Dmitri Xostakóvitx Simfonia núm. 7, “Leningrad”.

Equips de metralladors soviètics contenint l’ofensiva alemanya a la rodalia de Leningrad.

A Valery Gergiev el vaig veure per primera vegada a Canàries fa uns anys amb motiu de la representació de l’Anell del Nibelung. L’orquestra era la seua, la del Teatre Mariïnski. Alguns van dir allò de Wagner a la russa. El cas és que a mi em va agradar molt a excepció d’algun cantant que estava fora de paper. És Gergiev qui ha portat Wagner a Rússia i l’ha enregistrat en disc per a gaudi de melòmans de tot el món. Poc Wagner va fer-se allí anteriorment.

Considere que Xostakóvitx és el millor simfonista del segle XX i que Gergiev és qui millor interpreta les seues simfonies. Així mateix, també tinc en gran estima els seus quartets de corda interpretats pel Quartet Borodín. És un dels meus músics favorits.

Per situar en la Història la segona part del programa de hui, cal esmentar el Pacte Mólotov-Ribbentrop de No-Agressió entre nazis i soviètics i de repartiment dels països situats entre les dues potències des de Finlàndia a Romania passant per les repúbliques bàltiques i Polònia. Va signar-se en 1939. Hitler el trencà en 1941 amb l'”Operació Barbarroja“, nom amb què es coneix la invasió nazi de la URSS. Va suposar milions de morts i batalles com ara la de Leningrad i la de Stalingrad que van acabar amb la derrota dels alemanys.

Continua llegint

Publicat dins de Història, Simfonia, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Waltraud Meier: “Siempre me interesó más contar que cantar.”

Waltraud Meier

Al final de la entrevista, la Meier anunció que de nuevo cantaría en València con Yaron Traub a la batuta dirigiendo la Orquestra de València. Fue una velada mágica, posiblemente su despedida de esta ciudad ya que su amigo Yaron dejará el cargo. Uno hubiera deseado todo un recital wagneriano. Se interpretó la tercera sinfonía de Mahler y la intervención de la mezzo fue breve pero intensa y poética. Fue el 1 de abril de 2017.

4to MOVIMIENTO

"Canción de la medianoche de Zarathustra"
Texto de Friedrich Nietzche "Así hablaba Zaratustra"

Contralto
¡Oh hombre¡ ¡Pon atención!
¿Qué es lo que la profunda medianoche dice?
¡Yo dormí!
¡Y desperté de un sueño profundo!
¡El mundo es profundo!
¡Y más profundo de lo que el día recuerda!
¿Profundo es su sufrimiento!
¡El gozo es aún más profundo que las penas del corazón!

El sufrimiento dice: ¡Márchate!
Todos los gozos quieren eternidad.
¡Quieren una profunda, muy profunda eternidad!

Os dejo con una interesante entrevista realizada por Alejandro Martínez para Platea Magazine que fue publicada el 1 de febrero de 2017, dos meses antes del concierto de València.

Regí


Continua llegint

Publicat dins de Entrevista, Uncategorized | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

Ramón Cotarelo: ‘Per impedir la investidura hauran d’envair el parlament i tancar-lo’

cotarelo

Ramón Cotarelo. (Fotografia de Lluís Brunet).

Entrevista al catedràtic de ciència política i intel·lectual espanyol sobre la batalla de la investidura i la fortalesa de l’independentisme

L’embolic creat a l’estat espanyol sobre la investidura de Carles Puigdemont és antològic. El Consell d’Estat dient al govern espanyol que no té raó de presentar una petició d’impugnació contra el ple de dimarts vinent. El Tribunal Constitucional dividit sobre el recurs que igualment presenta Rajoy, empès per Sáenz de Santamaria. I els mitjans de comunicació tirant-se els plats pel cap perquè no veuen la manera de frenar la decisió de la majoria parlamentària independentista. En parlem amb un observador punxegut de la cort del règim del 78, Ramón Cotarelo, que no es mossega la llengua a l’hora d’analitzar el panorama que ha deixat l’aplicació del 155, les eleccions del 21 de desembre i la victòria independentista. Comencem la conversa amb força. Cordeu-vos el cinturó.

Continua llegint

Publicat dins de Entrevista, Uncategorized | Etiquetat com a , | 1 comentari

Paco Muñoz, pinzellades d’una ànima de xiquet.

[El cantautor Paco Muñoz va cantar als nostres poetes i als nostres xiquets. Fa uns nou anys va retirar-se donant un concert a Bocairent, localitat on va créixer encara que també va viure en altres llocs. Amb el canvi  polític sembla que s’ha animat i torna a la càrrega amb 18 concerts, no per acomidar-se, segons diu amb vora 80 anys, sinó per cantar cançons del seu darrer CD, dedicats als poetes. Si solament poguera triar dos discos seus em quedaria amb Prometença i Vindrà un vaixell. El 10 de marçactuarà al Principal. No hi faltaré.]


Ho conta Paco. Quan va rematar la primera casset de música per a xiquets, visità Fuster. I l’homenot, després d’escoltar-la, sentencià amb aquella veuota que semblava procedir de l’interior d’una gerra: «No tornes ací fins que no en faces una altra».

I no en va ser una altra, no. En van ser deu, de cassets, amb un total de 110 cançons dedicades als xiquets i xiquetes del País. Caldria explicar que la casset 3 recull onze nadales populars i la número 10 és una col·lecció de temes de collita pròpia barrejats amb composicions d’amics i d’amigues del món de la cançó, des de Jaume Sisa a Marina Rossell, passant per Els Quatre Z, Maria del Carme Girau, Joan Manuel Serrat, La Trinca, Uc, Música Nostra o Ara Va de Bo.

Continua llegint

Publicat dins de Article, Cançó, Uncategorized, Xiquets | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Serguei Eisenstein. 120é aniversari del seu naixement.

Eisenstein és un nom vinculat al meu passat i al de mon pare, que té ara 90 anys. Durant la República i la Revolució va veure els films d’aquest soviètic en cinemes nacionalitzats o col·lectivitzats. Era un xiquet aleshores. Passats els anys, em contà els seus records d’aquest període.

En 1977 jo era un jove àvid de saber coses i ja tenia un gran interés per la política i la cultura. Era època d’associacions de veïns actives, de cine-fòrums, de sales d’art i assaig, etc. Ja no recorde qui va organitzar un cicle anomenat Revolució i revolucions que recordava el programa La clave de Balbín. Durava 10 setmanes i per un preu mòdic et donaven un dossier de la pel·lícula, el moderador la presentava i finalment hi havia un debat sobre el film que s’havia projectat.

Recorde que el primer dia va dedicar-se a Padre padrone, dels germans Taviani; més endavant gaudírem d’una col·lectiva alemanya coordinada per R. W. Fassbinder que tractava de diferents aspectes com ara l’assassinat d’Estat de la Fracció de l’Exèrcit Roig, la censura en els mitjans de comunicació i l’ensenyament, nazis en els aparells de l’Estat, colonització americana, etc.; sense oblidar-se d’Alain Resnais, Costa-Gavras… i Eisenstein, de qui vaig veure les seues pel·lícules més representatives. Tant m’impactà el seu treball que quan arribaren els primers DVDs d’importació vaig comprar-me tots els que poguí amb subtítols en anglés. Eren cars. Més tard isqueren al mercat amb subtítols en castellà i a bon preu.

Continua llegint

Publicat dins de Biografia, Cinema, Uncategorized, Vivències | Etiquetat com a | Deixa un comentari

El somni, ma mare i Richard Strauss.

Mare en el crepuscle de la seua vida.

He somniat de bell nou amb ma mare. És la segona vegada que ho faig amb música. La primera vegada va ser el preludi de l’Acte I de Lohengrin de Wagner; ara, la darrera cançó dels Quatre Darrers Lieder de Richard Strauss, aquell que tracta de la mort metafòricament, el que acaba preguntant-se per ella: “És això, potser, la mort?” No se me n’ha anat del cap en tot el dia. Ma mare és dins del meu cor amb tot el bé i tot el mal que va fer perquè ningú no és perfecte.

Continua llegint

Publicat dins de Lied, Uncategorized, Vivències | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Pau Alabajos i Ferrer: el cantautor de l’amor i la lluita.


Pau Alabajos (Torrent, Horta Oest, 1982) és un cantautor valencià que porta en actiu des de 2003, amb diversos treballs discogràfics en el mercat. Actualment és secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), associació de músics i cantants del País Valencià.

A les eleccions municipals de 2015 va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Torrent amb Compromís.

Continua llegint

Publicat dins de Cançó, Poesia, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

«Guerres tribals»

Voltors

Uns brokers de NY compren tota la collita de dos països africans fronterers dedicats al mateix monocultiu des dels temps de la colonització occidental. Els venen armes als dos amb els auspicis del FMI i del Banc Mundial. Guerra. Els accionistes del Wall Street obtenen enormes beneficis. El poc menjar que hi arriba és tot un luxe per a la majoria de la població. Un milió de morts. Els ho reduïxen tot a «guerres tribals» entre salvatges i ningú no diu res de l’origen de la catàstrofe perquè si ho sap és perquè és periodista i si en parla o escriu serà despatxat del treball. El Sant Pare anima els seus seguidors a pregar per les ànimes dels que moren sense que ningú no faça res per ells. Ell, tampoc. Els camins de la globalització són inescrutables.

Continua llegint

Publicat dins de Article, Uncategorized | Etiquetat com a , , | 3 comentaris

A tota hora pense en tu.

mare, fill, mort, vida

A tota hora pense en tu
amb tristesa i dolor al cor.
Tracte de veure’t contenta i feliç
però no puc evitar que el teu rostre moribund
porte oceans de pena i malenconia
que aneguen de negror el que va ser lluminós.

Continua llegint

Publicat dins de Poema, Uncategorized | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari