45 anys del cop d’Estat del 11 de setembre de 1973 a Xile.

[Entre les característiques del sistema electoral americà que obliga a inscriurre’s en el cens si vols votar i t’ho permeten i la falta d’interés perquè sempre manen els mateixos a través dels seus lobbies, als EEUU mai cap candidat ha obtingut no ja un 50 % dels vots del total de la població, és que els no votants són una gran majoria de la població. Tenen el FBI i la CIA per controlar i manipular dins i fora de l’imperi i tots els diners del món per fer el que vulguen on siga. Darrere de l’assassinat de Carrero Blanco hi ha la CIA; darrere ISIS i els talibans, hi és; darrere la destrucció de Veneçuela, hi és… La CIA governa bona part del món assassinant o bombardejant si convé. Eixe és el món que tenim. La democràcia és una quimera per a crèduls.]

Darrere de tot hi havia l’Escola de Xicago, la que preconitza l’economia que tenim actualment en el món, el capitalisme salvatge, la globalització, etc. és obra de George Stigler i Milton Friedman, que s’oposen a les tesis més socialdemòcrates de Keynes. Es deia que el capitalisme és condició sine quan non per a l’establiment de la democràcia, doncs bé, on primer s’aplicaren estos principis econòmics criminals va ser a la dictadura militar de Xile i després al Regne Unit i EEUU amb la desaparició del sistema britànic d’estat del benestar, destrucció dels sindicats, privatitzacions, acomiadaments, etc., exactament com ara. L’ombra de la Tatcher encara plana amb traïdors com ara Blair. És el PPPSOE. De Nixon no val la pena dir res. Després de lluir-se al Vietnam va ser destituït perquè el pillaren fent trampes en el Watergate.] Regí.

Continua llegint

Anuncis
Publicat dins de Article, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

La nimfòmana, Billy Tocapilotes i Romeu, el comunista clandestí. Relat per adults.

Tot era gris. La tortura era gris. Els torturats eren les víctimes dels grisos.

La història té lloc als anys 50 en un país gris anomenat España. Hi ha un dictador guanyador d’una guerra, una Església que du sota pali al Cap de l’Estat, un senyor baixet amb veu aflautada i àvid de sang. Una oligarquia de banquers, terratinents i banquers engreixa en mig de la fam general.

Totes les escenes que hi apareixeran seran en blanc i negre, com el NO-DO i els grisos, excepte alguna gota de sang que hi puga esquitar.

I

En Romeu estava en el seu despatx sense res a fer. Fumava com un carreter i el fum semblava una espessa boira que tapés tota la llum de l’habitació. Però, a jutjar pels dos cigarrets que li quedaven i el culet de conyac suficient per fer un glop, la cosa no duraria molt. Tabac i conyac eren per a Romeu com la teta i la llet per a un nadó. Era detectiu privat sense sort. Esperava que d’un moment a l’altra la casera passar per cobrar el tres mesos de lloguer que li devia. Ja no li quedava ni un clau.

De sobte, va sonar el telèfon.

Continua llegint

Publicat dins de Relat per adults, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Gobineau. Bio 7.

[En los últimos años de su vida, cuando estaba trabajando en Parsifal, conoce Wagner a otro filósofo que – además de Shopenhauer –  introduce lo oriental en Europa, las civilizaciones indostánicas, el budismo, etc. Se trata de Gobineau, con quien tuvo un primer y breve contacto en Roma en 1876 y no se volverían a ver y tratar realmente a fondo hasta 1880 y Gobineau muere en 1882. Wagner se sintió muy atraído por la obra del francés.

Sobre la posible influencia de Gobineau en Parsifal, estas fechas nos sitúan en la pista. Wagner concibió la obra en abril de 1857 pero solo la completó 25 años después, en 1882, año del estreno en el Festival de Bayreuth el 26 de julio y de la muerte del francés. El sajón morirá un año después en 1883. La relación fue, pues, breve pero intensa.

Continua llegint

Publicat dins de Article, Biografia, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Carta a Franco por Francisco Arrabal (1971).

Franco, genocida asesino, y su sucesor en el cargo, a título de Rey, Juan Carlos I de Borbón y Borbón. Obsérvese el cruce de miradas y las sonrisas.


(Enviada a su destinatario en 1971, y publicada en 1978, un año después de que el autor regresara a España.)

Excelentísimo Señor:

Le escribo esta carta con amor. Sin el más mínimo odio o rencor, tengo que decirle que es usted el hombre que más daño me ha causado. Tengo mucho miedo al comenzar a escribirle:

Temo que esta modesta carta (que me conmueve de pies a cabeza) sea demasiado frágil para llegar hasta usted; que no llegue a sus manos.

Creo que usted sufre infinitamente; sólo un ser que tanto sufre puede imponer tanto dolor en torno suyo; el dolor preside, no sólo su vida de hombre político y de militar, sino incluso sus distracciones; usted pinta naufragios y su juego favorito es matar conejos, palomas o atunes.

En su biografía, ¡cuántos cadáveres! en África, en Asturias, en la guerra civil, en la postguerra…

Continua llegint

Publicat dins de Carta, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Arthur Schopenhauer. Bio 6.

[1854 marca un abans i un després en Wagner i altres persones decebudes i deprimides pel fracàs de la Revolució i que necessitaven alguna cosa on agarrar-se. En el cas del saxó va ser el llibre principal de Schopenhauer El món con a voluntat i representació, que va llegir quatre vegades seguides. El llibret de L’Anell del Nibelung va estar acabar en 1852. Wagner va contemplar un final shopenhauerià com abans havia fet amb Feuerbach. Finalment, va decidir-se per eliminat tots els possibles finals perquè fora la música la que ens comunicara el missatge sense paraules. Li va dedicar i regalar el llibret de L’Anell al filòsof, que va dir que el preferia a la música ja que el seu compositor favorit era Rossini i que millor que es dedicara a escriure i no a composar. Wagner va dir que el que ell havia intuït poèticament en el monumental cicle dramàtic l’havia trobat ara racionalitzat en el llibre de Schopenhauer.] Regí.


“Voler és essencialment patir, i com viure és voler, tota vida és per essència dolor. Com més elevat és l’ésser, més pateix … La vida de l’home no és més que una lluita per l’existència, amb la certesa de resultar vençut. La vida és una cacera incessant, on els éssers, unes vegades caçadors i altres caçats, es disputen les deixalles d’una horrible presa. És una història natural del dolor, que es resumeix així: estimar sense motiu, patir sempre, lluitar de continu, i després morir… i així successivament pels segles, dels segles fins que el nostre planeta es faci miques.”

Arthur Schopenhauer. Filòsof alemany. Va néixer el 22 de febrer de 1788 a Danzig (avui Gdansk), Polònia. Fill d’un pròsper comerciant [que li va deixar una quantiosa herència que li va permetre la llibertat de pensament i ser possiblement el primer filòsof europeu contemporani a manifestar el seu ateisme sense por a perdre el treball].

Va cursar estudis a les universitats de Göttingen, Berlín, i Jena. [On Fichte va ser expulsat acusat d’ateisme i va anar a Berlín, on va adquirir fama i notorietat.]

Es va instal·lar a Frankfurt del Main, on va portar una vida solitària dedicat a l’estudi de les filosofies budista i hinduista i del misticisme.

Va elaborar un original sistema que recollia el pensament dels clàssics com Plató i del seu antecessor Kant per dur-los a coincidir amb budisme i hinduisme, tancant així el cercle de la filosofia per a portar-la de nou als seus orígens, a les cultures més antigues de la humanitat.

Influenciat per les idees del teòleg i filòsof eclèctic Meister Eckhart, del teòsof i místic alemany Jakob Böhme, i dels erudits del renaixement i de la Il·lustració.

En 1811 es trasllada a Berlín per seguir els cursos de Johann Gottlieb Fichte i Schleiermacher. Tots dos filòsofs li deceben de la mateixa manera que Friedrich von Schelling, a qui va llegir intensament. A més de filosofia també es va matricular en cursos de filologia clàssica i d’Història i va assistir a un bon nombre de cursos de ciències naturals.

En la seva obra principal, El món com a voluntat i representació (1819), proposa els elements ètics i metafísics dominants de la seva filosofia atea i pessimista. Es va oposar a les idees del filòsof alemany Georg Wilhelm Friedrich Hegel, que creia en la naturalesa espiritual de tota realitat. Va acceptar amb reserves, la teoria del filòsof alemany Immanuel Kant, que els fenòmens existeixen només en la mesura que la ment els percep com a representacions.

Segons Schopenhauer tragèdia de la vida sorgeix de la naturalesa de la voluntat, que incita a l’individu sense parar cap a la consecució de metes successives, cap de les quals pot proporcionar satisfacció permanent a l’activitat infinita de la força de la vida, o voluntat. Des del punt de vista epistemològic, les seves idees pertanyen a l’escola de la fenomenologia.

[Schopenhauer pensava que aquest és el pitjor dels mons possibles perquè si encara fos pitjor no podria existir. El millor que es pot fer és no nàixer i morir el més aviat possible si ja s’ha nascut. El suïcidi no és la solució perquè el que de veres odia el suïcida són les condicions en què viu i no la vida mateixa. Realment no vol morir. El que ha de fer-se és l’autonegació del jo, renunciar a la vida, a les ganes de viure que la voluntat ens imposa i no caure en l’espiral de desitjar sense fre perquè el nostre desig no té mida ja que mai no ens sentim satisfets donat que darrere d’una necessitat en vindrà una altra i una altra. Hem de renunciar a aquesta bogeria i ser compassius amb els altres.] Regí

[El filòsof considerava que les arts podien mitigar per un temps la tragèdia de la vida. Considera que la música és l’art més important:]

“La música no és de cap manera, com les altres arts, la còpia de les idees sinó la còpia de la voluntat mateixa l’objectivitat són també les idees: per això l’efecte de la música és molt més poderós i penetrant que el de les altres arts: doncs aquestes només parlen de l’ombra, ella l’ésser. I en ser la mateixa voluntat la qual objectiva tant en les idees com en la música, només que de forma diferent en cadascuna, hi ha d’haver no una semblança immediata però sí un paral·lelisme, una analogia entre la música i les idees, el fenomen en la multiplicitat i la imperfecció és el món visible.”

Famós per la seva misogínia, va aplicar les seves idees en considerar els principis que constitueixen el fonament de l’activitat sexual humana, defensant que els individus s’uneixen no per les sensacions de l’amor sentimental sinó pels impulsos irracionals de la voluntat.

La seva influència s’aprecia en les primeres obres del filòsof Friedrich Nietzsche, en les òperes del compositor alemany Richard Wagner i en molts dels treballs filosòfics i artístics del segle XX.

Arthur Schopenhauer va morir a Frankfurt del Main el 21 de setembre de 1860 a conseqüència d’una aturada cardiorespiratòria.

Font: Busca BIOGRAFÍAS. Els claudàtors […] són meus.

 

 

Publicat dins de Biografia, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Fiedrich Wilhelm Nietzsche. Bio 5.

[Nietzsche va ser en principi un wagnerià sense reserves. En El naixement de la tragèdia en l’esperit de la música apareix un pròleg laudatori dedicat a Wagner. Posteriorment va produir-se la ruptura com podem veure en bona part dels seus darrers llibres. Es diu que la causa va ser Parsifal, darrera obra del compositor. El filòsof va acusar-lo de cast i d’haver-se agenollat davant la creu. Altres fonts apunten al fet que Wagner va obtenir informació del metge de Nietzsche i va descobrir que practicava l’onanisme provocant la fúria del que va deixar de ser amic seu i va declarar-se entusiasta seguidor de Carmen de Bizet en front de Parsifal.

Continua llegint

Publicat dins de Biografia, Uncategorized, Wagner | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Del paro al desahucio y el suicidio.

Niño deshauciado por los antidisturbios obedeciendo al juez que le da la razón al banco.
TERRORISMO ECONÓMICO.

[En el Estado español el número de muertes por suicidio DUPLICA al de muertes por accidente de tráfico y no se hace nada para evitarlo.]

Teresa Galeote | Nueva Tribuna | 11/08/2018

Desde el estallido de la burbuja financiera internacional, en 2008, según datos del Instituto Nacional de Estadística (INE), el suicidio es la primera causa de muerte no natural en España por delante de los accidentes de tráfico. La relación entre el incremento de los suicidios y la crisis económica es clarísima, en la revista médica británica The Lancet, puede leerse: “Una persona en paro experimenta sentimientos negativos, así como una situación de estrés que afecta a la salud mental y, por tanto, al suicidio”. “En Europa, de 2000 a 2010 el consumo de antidepresivos creció por encima del 80% de media, y en España el crecimiento ha sido superior al 120%”, apuntaba la psicóloga María Reneses, especializada en antropología médica. Es lo que se conoce como “medicalización del sufrimiento”, una tendencia que ha aumentado a medida que se producían despidos y desahucios.

Continua llegint

Publicat dins de Article, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Feuerbach, Proudhon i Bakunin. Bio 4.

[Wagner no solament va tenir influències d’altres músics, sinó que també la filosofia i la política les trobem en la seua obra, en els llibrets que va escriure. Es solen distingir dues etapes en la vida del compositor. La primera correspon a la seua joventut i és revolucionara. En ella té lloc de Revolució de Dresden de 1849, on va conèixer Bakunin i va participar en l’aixecament popular. Feuerbach i Proudhon són els pensadors que seguia. Al primer li va dedicar el seu llibre teòric L’obra d’art del pervindre (1849). Aquest seria el Wagner anarquista. G. B. Shaw deia que el personatge de Siegfried tenia molt de Bakunin. El període dura fins a 1852, quan coneix l’obra de Schopenhauer i canvia de manera de pensar una vegada derrotada la revolta.] Continua llegint

Publicat dins de Article, Filosofia, Política, Uncategorized | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Picnic en el campo de batalla.

El 17 de julio de 1936 en Melilla se produce el Alzamiento de Franco. El padre de Arrabal era un teniente fiel a la República. Le condenan en primer lugar a muerte pero luego le conmutan la pena por prisión. Durante años estuvo yendo de cárcel en cárcel hasta que finge que estaba loco para que lo trasladarna a un manicomio del que logra huir. Aquí se pierde la pista de su paradero. Su hijo lo estuvo buscando la vida entera, incluso en el famoso programa de Lobatón Quién sabe donde. Pasó tres años en el grupo surrealista de André Breton. Fue juzgado bajo el régimen franquista y encarcelado en 1967 por blasfemia y ultraje a la nación española por una dedicatoria de un libro.

En la actualidad estos supuestos delitos siguen existiendo pero con otros nombres en el postfranquista código penal y son aplicados o no según la ideología del juez que toque. La pena para raperos, cantantes, escritores, humoristas, tuiteros, etc. puede ir desde enormes multas a años de cárcel. En el caso de manifestantes pacíficos se incluye pérdida de ojos con pelota de goma y porrazos brutales y patadas a todo aquel que pase por allí. Esto demuestra que la mal llamada “Transición” fue una “Continuación” franquista con sus soldados fascistas, policías torturadores, jueces prevaricadores, etc. Por eso, 600 militares de alta graduación en la reserva firmaron el escrito fascista en honor de Franco,  y Billy el Niño y Rodolfo Martín Villa, torturador y ministro que lo condecoró están huidos de la justicia internacional (jueza argentina Severini, que logró que Asunción Medieta recuperara los huesos de su padre al mandar abrir la fosa que las autoridades españolas se negaban a abrir en la práctica poniento toda clase de trabas) mientras aquí la panda de fachas hace que los de cobardes miren a otro lado, se caguen encima y cierren los ojos.  No se esperaba otra cosa de él. Quizá no sea más que un traidor camuflado al estilo de Felipe González. Son más PP que PSOE. Si mi abuelo, combatiente socialista republicano, resucitara no encontraría diferencias entre ambos.

Continua llegint

Publicat dins de Teatre, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

El manifiesto de militares en apoyo a Franco provoca una cascada de críticas de asociaciones y miembros del Ejército.

Varios colectivos militares han cerrado filas contra el comunicado suscrito por altos cargos castrenses alabando a Franco. La Asociación Foro Milicia y Democracia, la Asociación Unificada de Militares Españoles y el Colectivo de Militares Republicanos han criticado el manifiesto firmado por los 181 militares retirados y titulado Declaración de respeto y desagravio al general Francisco Franco Bahamonde, soldado de España, en el que denunciaban la “campaña infame” que está llevando a cabo “la izquierda política” para desprestigiar al dictador a través de la “perversa pretensión” de exhumar sus restos del Valle de los Caídos. Las asociaciones críticas con el manifiesto franquista consideran que el Gobierno socialista y el Ministerio de Defensa han mantenido una actitud “blanda” contra los firmantes.

Continua llegint

Publicat dins de Article, Política, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari