Vola, Topi!

Aquesta història és real. Va passar fa unes dècades en una escola d’un poble de l’Horta en la classe de primer. La mestra era un tant histèrica i un xiquet que no podia suportar els seus crits demanant silenci se’n va anar a sa casa sense que ningú no se n’adonés. La criatura tenia només sis anys acabats de fer. Topi era la mascota de la classe de Llengua; un pardalet de drap blau,  i Vola, Topi!, el títol del llibre de Valencià. Jo faig fer-lo servir amb els més menuts quan vaig començar a treballar de mestre en els anys vuitanta. Un excel·lent manual de Carme Miquel que s’acompanyava de material didàctic motivador i una Guia Didàctica plena de recursos per a l’aula. Carme està relacionada amb Escola Valenciana i escriu tant per a infants com per a adults. El xiquet de sis anys ara en té trenta. La seua germana, Pepa, reviu el que va passar.

Continua llegint

Publicat dins de Educacó, Literatura, Uncategorized, Xiquets | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

‘Vam beure el propi pixum’. Migrants.

 
Migrants morts a Lampedusa
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no creiem en les fronteres
si darrera hi ha un company
amb les seves mans esteses
a un pervindre alliberat.

(Lluís Llach)

Sóc de Nigèria. Borko Haram, els islamistes aliats de Daesh, són ací i actuen de manera despietada. Els agrada nugar els que volen matar d’acord amb la seua interpretació de l’Islam. Sobre els condemnats aboquen  litres de gasolina i els cremen vius per a major glòria d’Al·là. Imagineu centenars de ser humans socarrats fins a la mort i després d’aquesta. A les xiquetes i joves les segresten per convertir-les en esclaves sexuals. Visca Mahoma i l’Alcorà! La gent fuig a milers buscant algun lloc més segur. Pensen que la pròspera i solidària Europa els acollirà amb els braços oberts;  al cap i a la fi és la terra de la llibertat dels drets humans; terra d’asil i fraternitat.

Continua llegint

Publicat dins de Article, Relat per adults, Uncategorized | Etiquetat com a | 2 comentaris

Cinema de qualitat en V.O. subtitulada en valencià.

Ventura Pons el dia de la inauguració dels cinemes.

Sóc valencià, com sabeu, i des de jovenet m’ha agradat el cinema d’autor en versió original. Sempre he acudit a cinemes com ara els antics Albatros o els Babel on no es mengen crispetes ni es beu Coca-Cola. Bones pel·lícules però… subtitulades en español, llengua de l’imperi que ens han imposat i segueixen imposant. Jo vull viure en la meua llengua en el meu país. No negaré que el tema comercial té la seua importància però una terra on no es fa servir la seua llengua amb normalitat està abocada a ser colonitzada pels veïns. València no és Cuenca o la platja de Madrid, com a més d’un li agradaria que fos. Tenim llengua pròpia, el valencià, que és com popularment li diem al nostre català.

Continua llegint

Publicat dins de Cinema, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Catalunya, un problema Político que puede empeorar

Quisiera recomendar este blog, “El día a diario”; es muy interesante y vale la pena echarle un vistazo. Yo me apunto para seguirlo.

El Día a Diario

A través de sus siervos de la Fiscalíael Partido Popular anda desesperado por sentar a Artur Mas en el banquillo de los traidores a la madre patria. Y podría parecer cómico que los miembros del partido más corrupto que ha conocido la españa reciente, los que merecen realmente estar en el banquillo, ansíen sentar en él a Artur Mas. Y podría tomarse a risa que los miembros de un partido ilegítimo pues alcanzó el poder desde promesas incumplidas, tachen la acción popular auspiciada por Artur Mas de ilegítima.

Pero para nada es una broma ni está españa para risas.

Porque el problema que no entiende Rajoy, ese escapista aferrado a la poltrona, se llama Catalunya y, por extensión, los catalanes —Algo más de dos millones trescientos mil desde la última estupidez salida de su boca—. El problema que no desea Ver ese ser obtuso e incompetente es que se trata…

View original post 508 more words

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Eisenstein, el genio que nos (re)hizo la Revolución

Reblogueo una entrada de un blog admirable: “La mano del extranjero” de Jose Miguel García de Fórmica-Corsi. Trata del cine de Eisenstein, uno de los mejores directores de cine cuya obra conoció en tiempos de la República mi padre siendo un niño.

La mano del extranjero

Estupendo cartel de El acorazado PotemkinOrwell nos dejó el mejor dibujo de esa vocación de los totalitarismos por rehacer la verdad de tal modo que el curso del pasado se corresponda con el diseño de quienes, en toda dictadura, se consideran sus dueños: los amos del presente. Nos demostró que el pasado es maleable, que el presente es la única instancia temporal omnímoda, y que desde él puede alterarse cualquier acontecimiento en el tiempo, superponiendo sobre él capas o estratos que cambian su forma como si esta nunca hubiera podido ser de otro modo. La URSS nos dejó sobrados documentos gráficos, por ejemplo, que muestran cómo los empleados del particular Ministerio de la Verdad soviético hicieron desaparecer incómodas presencias del ayer que revelaban que, en algún tiempo, los grandes líderes se «equivocaron», uniendo su suerte a la de enemigos del pueblo luego merecedores de execración. Hace años visité, en Almería, una exposición que demostraba…

View original post 3.629 more words

Publicat dins de Uncategorized | 2 comentaris

Cançó del Borratxo i la Mort.

 mort-laUna senyora a la qual tots acabarem coneixent.

Encara que el tenia en DVD, feia temps que buscava en CD La cançó de la terra amb Waltraud Meier, Ben Heppner i Lorin Maazel, mort no fa gaire. Meier és la meua cantant favorita. Ja passa dels 60 i està retirant-se a poc a poc. En primavera tindré oportunitat de veure-la potser per darrera vegada. Cantarà el darrer moviment de la 3ª simfonia de Mahler. Els CDs – de segona mà – estan molt cotitzats per ací. El meu ve dels EEUU. Me l’he posat moltes vegades; ara mateix l’estic sentint. De manera automàtica m’he ficat dins de la música com si no existira una altra cosa al món i m’he posat a teclejar el poema que ve a continuació. En un altre moment traduiré al català el text que Mahler va musicar per compondre una de les seues millors obres, La cançó de la terra, que jo vaig tindre el privilegi de sentir a València amb una Meier esplèndida.

El borratxo:

Sí, sóc un borratxo…
què collons passa?
Que no puc beure
per oblidar la vida?
Maleïda siga ella
i vosaltres també.

Continua llegint

Publicat dins de Poesia, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

No elijas a tus amigos por la apariencia sino por sus cualidades.

viaje-con-tigre-150height

Había una vez un viejo sultán preocupado porque aún no había decidido a cuál de sus hijas dejar el trono. Su amigo el visir le aconsejó:

– Ponlas a prueba. La vida es un largo viaje ¿no? Pues llévalas a un lugar remoto y que cada una viaje hasta aquí por su cuenta. Júzgalas a su vuelta por lo que hayan aprendido.

– ¿Y si algo les ocurriera?

– No se preocupe, majestad. Dejaré que les guarde y acompañe un animal de su elección.

Continua llegint

Publicat dins de Conte, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La música en la cort i en el teatre (IX). Origen de l’Òpera.

opera-national-paris-01

Òpera amb ballet.

L’òpera, un dels gèneres més importants de la música del segle XVII, participa del drama, de l’escena i de la música instrumental i vocal. Amb el temps, s’ha convertit en una dels nostres senyals fonamentals d’identitat cultural. Com a element del drama musical, la música intervé activament en el desenvolupament argumental de l’òpera, en la descripció dels ambients i en la fixació dels caràcters dels diferents personatges. Així doncs, música, drama, poesia, arts escèniques i dansa conviuen en un gènere que, a més, posa en joc altres elements importants: el director d’escena i, en ocasions, el coreògraf, part decisiva en el sistema.

L’òpera ha suscitat i suscita preses de postura crítiques i protagonitza més escàndols i honors que altres gèneres musicals, potser a causa de l’interès que desperta en el públic, en la seua manera de sentir la música, la cultura i la seua identitat social. Al llarg de la seua història, l’òpera ha constituït una manifestació de la mentalitat de l’època. Des dels seus orígens en els ambients de les corts nobiliàries fins al segle XXI, s’ha ocupat d’enaltir els valors monàrquics, de criticar certs costums morals de la noblesa, d’enaltir a les classes més desfavorides, de difondre idea’ls polítics i revolucionaris, de justificar l’ordre existent o de subvertir els cànons socials o morals impostos.

Continua llegint

Publicat dins de Hª Música, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Leonard Cohen: Deu poemes de tot i una carta tranquil·la.

leonard-cohen-tren

Cada home té una manera de trair la revolució.
Aquesta és la meua.
(L.Cohen)

Abans de dedicar-se a cantar, Cohen era poeta i novel·lista. Els seus poemes difereixen de les lletres de les cançons. Jo diria que són alhora més íntims i més intel·lectuals encara que coincideixen en la temàtica: sexe, amor, relacions personals, política i religió. Potser siga en els poemes més políticament incorrecte, més atrevit. Les cançons, encara que excel·lents, són més comercials. De fet, amb la poesia i les narracions no tingueren massa èxit i per això va passar-se a cantar convertint-se en una estrella mundial. Pense que el millor que podem fer és gaudir tant de les cançons com dels poemes. He traduït alguns al català perquè els interessats puguen llegir al canadenc en la nostra llengua.

Continua llegint

Publicat dins de Poema, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Ken Loach: ‘I, Daniel Blake.’

i_daniel_blake-498647218-large


Ken Loach (17 de juny de 1936) és un director de cinema anglès d’idees trotskistes interessat en el cinema com a eina de denunciar les injustícies que pateixen els més febles. Les seues pel·lícules s’enquadren en el cinema social. Loach descriu històries de la classe treballadora, amb una crida a les armes o retrats de moviments polítics específics. Es tracta d’un realisme de denúncia. The Wind That Shakes the Barley tractà la Guerra de la Independència Irlandesa, Bread and Roses sobre la campanya per uns salaris justs dels netejadors d’oficines a Los Angeles, Terra i llibertat sobre un jove desocupat de Liverpool membre del partit comunista que és dirigeix a Espanya per lluitar en les brigades internacionals a la guerra civil espanyola.

Continua llegint

Publicat dins de Cinema, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari