El captaire i l’home bo.

vicente ferrer

Vicente Ferrer, un home bo.

Fa molt de temps, en un país llunyà vivia un home que tan bo era que havia renunciat a tot per ajudar els pobres. Vivia sol per ser totalment lliure. No volia pertànyer a cap ramat. Hi havia heretat dels seus pares una caseta i unes terres de conreu. Encara que estaven situades en un lloc que li complaïa molt per la seua bellesa, no s’ho va pensar dues vegades i ho va posar tot a la venda. Els diners no els volia per a ell sinó per repartir-los entre els pobres que trobava i també buscava. Finalment a penes li quedaven unes monedes per socórrer dues o tres persones. Ell s’alimentava del que la naturalesa li donava. Menjava arrels i fruita sobretot i del que li donava la bona gent, ja que s’havia corregut la veu sobre la seua bondat i generositat.

Continua llegint

Anuncis
Publicat dins de Conte, Uncategorized, Xiquets | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

BUKOWSKI. Bilingüe. The face of a political candidate on a billboard. / Putrefaction.

Valla-Trump

El rostre d’un candidat polític en una tanca publicitària.

Face of a political candidate on a street billboard

allí és:
no massa ressaques
no massa baralles amb dones
no massa pneumàtics desinflats
mai no va pensar en el suïcidi

there he is:
not too many hangovers
not too many fights with women
not too many flat tires
never a thought of suicide

Continua llegint

Publicat dins de Poesia, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Pare, escolta’m.

7 segell

Pare, no m’agrada veure’t assegut sempre en eixa cadira, cada vegada més escarransit, més poca cosa, tan prim, tan empetitit, tan callat… Em fa mal. Ja sé que aviat faràs 91 i que jo no puc ni imaginar què faria jo de tu. No ets ni la tercera part del que eres, un treballador acostumat a carregar quilos i quilos de sacs i basquets.

Et mire i veig aquell xiquet que olorava el fum que eixia d’una església cremant, els bombardejos, els refugis plens de gent, la por, la fam i haver d’anar a les casernes a per ranxo que et donaven si resaves no sé quina estúpida oració.

Continua llegint

Publicat dins de Uncategorized, Vivències | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

La ejecución del rey. Albert Camus.

Albert Camus - Henri Cartier-Bresson -


En los últimos siglos, cinco han sido las principales formas del Estado que ha conocido Europa. La más antigua es la monarquía absoluta, de carácter hereditario y de origen divino. El Rey lo es por la Gracia de Dios y no debe rendir cuentas al pueblo puesto que es inviolable. Es un autócrata que detenta el poder absoluto. La Iglesia es su principal aliada, ya que justifica la institución ante el ignorante pueblo. A cambio, el estamento sacerdotal recibe numerosos privilegios que lo hacen rico y poderoso. Religión y Estado van unidos.

Solemos oír que Inglaterra, con su parlamento, es la democracia más antigua del mundo, pero se omite que se llegó a este punto tras una revolución y guerra civil en el siglo XVII entre los partidarios del monarca y los del parlamento. Venció este último y se ejecutó al Rey, nombrándose a otro que estuviera por debajo del parlamento según la sentencia: “El rey reina pero no gobierna”. Este monarca ni es de origen divino ni inviolable, pudiendo ser destituido por el gobierno o parlamento.

Continua llegint

Publicat dins de Història, Política, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

El llop i la cerva

Lobo_en_nieve--600x...

En temps passats va existir una raça de llops que poblaven les rodalies d’una muntanya que era coneguda com de la mort. Aparentment eren com els altres llops, encara que més petits, però el que era realment diferent era el seu udol. Normalment el que fan el de la raça majoritària es esborronar homes i animals perquè el llop és el rei del bosc i el millor caçador. Els llops de la muntanya de la mort atreien amb el seu udolar harmoniós i encantador de manera que les víctimes morien sense dolor i amb plaer. Els llops esborronadors eren més grans i violents, de manera que atacaven els cantaires fins que solament en va quedar un.

Continua llegint

Publicat dins de Conte, Uncategorized, Xiquets | Etiquetat com a | 1 comentari

Las otras víctimas de una transición nada pacífica (II)

suárez
Suárez, presidente del Gobierno en la Transición con la UCD. En su etapa se produjeron numeroso episodios de torturas, palizas, violaciones, asesinatos a tiros por la espalda, etc. por parte de los cuerpos policiales del estado y la extrema derecha que quedaron impunes. Incluso alguno de los culpables fue condecorado por el ministro del interior.

Página anterior. Crímenes fascistas de 1975 a 1977.

5) Violencia política estatal entre 1978 y 1979

En 1978 y 1979 el número de víctimas mortales de la violencia política estatal se mantuvo en los mismos niveles que en el periodo anterior, en torno a las 30 muertes anuales. En 1979 se produjo un descenso significativo de las personas que perdieron la vida a manos de la policía, especialmente en manifestaciones, pero este descenso se compensó con un notable incremento de los asesinados por el terrorismo de Estado y el terrorismo incontrolado.

———————————————————————————————————
Cuadro 2

1978 1979

Gatillo fácil 4 , 9

Represión política 21, 11

Tortura 1 , 0

Total víctimas policía 26 , 20

Extrema derecha/Terrorismo de Estado 7 , 14

Total víctimas de la violencia política estatal 33, 34

Cuadro 2 Víctimas mortales de la violencia política estatal en España entre 1978 y 1979. Datos recogidos por el autor a partir de documentación y prensa de organizaciones de la izquierda radical y prensa generalista.
——————————————————————————————————-

Continua llegint

Publicat dins de Article, Assaig, Política, Uncategorized | Etiquetat com a | 1 comentari

Las otras víctimas de una transición nada pacífica (I)

bylli el niño
El torturador franquista Billy el Niño, condecorado por Martín Villa, ministro de Suárez, y confirmada por el ministro Zoido, que se ha negado a retitársela a propuesta de Podemos hace unos días.

[El autor centra su estudio en el periodo 1975 y 1982, por lo que las acciones del GAL, que tuvieron lugar durante los 80 con Felipe González y que provocaron la caída del gobierno socialista y penas de cárcel para los máximos responsables de Interior, Vera y Barrionuevo, no se contemplan. De todos modos, su lectura  nos da pista para el presente cuando el ministro del Interior del PP,  Jorge Fernández Díaz, tuvo que reconocer la práctica de la tortura en sede parlamentaria ya que los jueces habían dictado penas de cárcel para deterninados componentes de las fuerzas de seguridad del Estado, tal y como consta en el diario de sesiones del Congreso de los Diputados en alguna sesión de control del Gobierno. Esperemos que el Estado español investigue diferentes casos de denuncias de torturas denunciadastal y como se ha instado por parte de las instituciones europeas. El terrorismo etarra, responsable de cerca de mil asesinatos, no es analizado en este artículo dedicado a las fuerzas del orden y extrema derecha. La primera víctima de ETA fue el temible y odiado torturador de presos políticos Melitón Manzanas en 1968, que había colaborado con la Gestapo y fue condecorado a título póstumo por Aznar en 2001].

Continua llegint

Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari

Bèsties i bestioles que parlen i no deixen parlar. L’odi al català i Torra.

llibre besties


Són realment unes males bèsties els qui han insultat al M.H. President de la Generalitat Catalana acusant-lo de nazi, xenòfob i racista. El que succeeix és que aquesta gent és summament inculta ja que desconeix Ramon Llull, creador del català literari i savi reconegut en moltes matèries per tota Europa. Aquest senyor va escriure un llibre titulat Llibre de les bèsties que forma part de El llibre de meravelles (títol que va reutilitzar el poeta valencià Vicent Andrés Estellés per al que considere el seu millor llibre). En el cas del mallorquí, “es tracta  (…) d’una seriosa reflexió sobre la política en forma de faula. Llull planteja una trama complexa, plena de matisos, en què es poden seguir les maquinacions de Na Renard, la guineu, per aconseguir dominar el poder i exercir-lo des d’un segon pla.” (Més informació). Ens movem en el terreny de les faules, on els animals parlen, gènere molt sovint adreçat als xiquets, que és el que Torra diu en el primer paràgraf. I no oblidem que una faula és una metàfora, no la realitat, encara que l’evoque.

Continua llegint

Publicat dins de Uncategorized | 2 comentaris

Los monjes budistas que exterminan musulmanes.

etnia_rohingya_huye_en_barco
Refugiados rohingya ya en Bangladesh

[Aunque no es el único factor que influye en la desigualdad de los seres humanos y provoca o sirve como excusa para provocar guerras, no cabe duda de que las palabras de Bertrand Russell en el sentido de que todas las religiones son FALSAS Y DAÑINAS es una evidencia que podemos constatar con dolor. Se podrá ser creyente o no, pero no se puede negar el binomio guerra-religión consecuencia del fundamentalismo que ha afectado o afecta en la actualidad a las religiones. Recordemos las guerras de religión en Europa y en otros lugares.

En Occidente se nos ha vendido la imagen de un falso budismo donde todo es bondad para atacar ideológicamente al comunismo cuando los chinos invadieron el Tibet. Durante siglos este país fue la referencia budista. El Dalai Lama era una especie de faraón, es decir, Dios encarnado en un hombre que era el emperador absoluto. El país estaba dividido territorialmente en monasterios. Los monjes eran la aristocracia propietaria de la tierra y los campesinos, sus esclavos.
Algo similar ocurría en el Medioevo en la Europa cristiana y los monasterios donde se acumulaban las riquezas provenientes del trabajo de los campesinos. Por ello, en las rebeliones agrarias se saqueaban los monasterios. En el caso del Islam no existe una clara diferenciación entre lo religioso y lo no religioso y se propugna regirse por la sharía. El concepto de guerra santa es musulmán. Evidentemente no debemos ser maniqueos ya que buena y mala gente la hay en cualquier grupo humano sea o no religioso.]
Publicat dins de Actualitat, Religió, Uncategorized | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Els deu errors més freqüents en català

optimot

Optimot | Foto: Gencat

[Mai no he rebut ensenyament reglat en català o del català. Vaig nàixer en 1960 a València i tota la meua formació acadèmica va ser castellana. Sabia escriure en francès, però no en el meu català, el valencià. Així que he estat sempre autodidacta. He gaudit amb aquestes coses de les llengües. Aproví les oposicions a Magisteri per Filologia: Valencià, la qual cosa no ha estat obstacle – ans al contrari – per impartir, a més de català-valencià, castellà, francès i anglès i mai no he tingut la impressió d’estar adoctrinant a ningú. Els fatxes sí que m’ho van fer quan encara era un xiquet sense capacitat crítica. A escola, el mestre don Antonio, franquista fanàtic, ens pegava si parlaven en valencià amb un pal de fusta. Ens feia copiar textos de José Antonio, resar i cantar el Cara al sol mentre pujaven la bandera de l’aguilucho i alçàvem el braç a la romana com fan ara mateix els extremistes de dretes. D’aquesta manera van sorgir uns quants rojoseparatistas que mai no se sentiren part de cap ramat de xais ni abans ni després del 78].

Us recomane aquest article sobre els errors en català de Griselda Oliver i Alabau, lingüista, periodista cultural i professorai us anime a buscar més textos seus.

Regí


Als usuaris de la llengua sovint ens sorgeixen dubtes quan escrivim o parlem en català. No només d’ortografia, sinó també de sintaxi o, fins i tot, de morfologia i fonètica. Per això, hem decidit recollir en aquest article alguns dels errors que considerem que són freqüents en català quan escrivim.

Degut a, a causa de

A la frase “La discussió va començar *degut a la seva intervenció” degut a és incorrecte, ja que aquesta expressió no es pot utilitzar amb el sentit de a causa de. En aquest cas, doncs, s’ha d’optar per expressions com a causa de, gràcies a, per culpa de, per raó de, perquè o ja que: per tant, la frase seria “la discussió va començar a causa de la seva intervenció”. Degut, de fet, només és correcte quan s’utilitza com a participi del verb deure, acompanya sempre un altre verb, concorda amb un nom anterior —al qual es refereix— i pot anar seguit de la preposició a: “Aquest resultat va ser degut al bon entrenament”.

Continua llegint

Publicat dins de Article, Educacó, Filologia, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari