La trilogia del silenci de Déu.

Los comulgantes i El silencio són, respectivament, la segona i l’última pel·lícula de la “trilogia del silenci”, en la qual Bergman reflexiona sobre la incomunicació humana i la impossibilitat d’entregar-se a un Déu absent. En tots dos títols, el mestre suec ens ofereix una visió del món angoixant i desesperançada, però també una profunditat que poques vegades el cinema ha tornat a aconseguir. El seu visionat suposa una intensa experiència cinematogràfica, sobretot en el cas d’El silencio, en la qual es va proposar prescindir en la mesura del possible del diàleg per a transmetre les emocions a través de les imatges i els sons. Va dotar, d’aquesta manera, d’una densitat i ambigüitat insòlites a aquesta història que mostra la tortuosa relació d’atracció i rebuig entre dues germanes.

No menys ambigu i inquietant és el vincle que uneix a les dues protagonistes de Persona, una de les obres més complexes i aplaudides de Bergman, primera col·laboració amb qui es convertiria en la seua musa, Liv Ullmann. En ella, el mestre suec aniria un pas més enllà en la ruptura de les convencions narratives del cinema clàssic, expandint les possibilitats estètiques del cinema i aconseguint una pel·lícula plena de misteri i estèticament hipnòtica.

Continua llegint

Anuncis
Publicat dins de Cinema, Uncategorized | Etiquetat com a | 1 comentari

Comtes: L’origen de la nació catalana.

Monestir de Santa Maria de Ripoll.

La novel·la, pel·lícula o sèrie televisiva que tracta de temes històrics relacionats amb Catalunya té sovint molt d’èxit. A tall d’exemples actuals podríem citar La catedral del mar, Victus o Comtes. El naixement de Catalunya, de què parlem tot seguit. Un mil·lenni dóna per a molta literatura, teatre o cinema propis. No ens calen les dolentes pel·lícules americanes de rosetes i Coca-Cola que ens colonitzen i imposen les seues festes espantoses com ara el Halloween i les seues seqüeles immorals imperialistes i neoliberals que han substituït el cine franquista i la seua rama històrica castellanista i nacional-catòlica com ara Raza, A mí la Legión, Los últimos de FilipinasLocura de Amor, Alba de América, Marcelino, pan y vino, etc. Tenim bones històries a contar i bons professionals per a fer-ho i en català. Fins i tot podem gaudir de cinema en versió original o òpera a casa – via televisió o DVD- o al cinema subtitulat en català. Per això, tant el PP com C’S pretenen ficar les urpes en TV3 (Catalunya), À punt (País Valencià) i en la TV balear.

Comtes és una sèrie interactiva de Carles Porta i Albert Sánchez Piñol que narra el procés d’independència dels comtats catalans respecte de l’imperi carolingi del francs entre els segles IX i X, que donaria lloc al naixement de la nació catalana. Més informació amb especialistes en el tema podeu trobar al següent l’enllaç.

Regí

Continua llegint

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Al meu oncle Santiago.

Hola, tio.
M’he despertat en plena nit
i ja no he pogut dormir més.
Pensava en tu, a qui he volgut tant
com a un pare
i que mai no oblidaré.

La darrera vegada que vaig telefonar-te
no podies suportar el mal que tenies
per culpa del càncer de bufeta.
Moriries a l’endemà
i a mi se’m trencà el cor
perquè et volia tant…

Continua llegint

Publicat dins de Poema, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Una rigurosa historia de las élites económicas y del poder en España. Teatro del Barrio.

Alberto San Juan y Marta Calvó, en Masacre, la función que se representó en el Teatro del Barrio (Madrid).

Teatro del Barrio es una cooperativa que pretende hacer una especie de síntesis entre teatro y política contando lo que los medios del sistema no cuentan. No dependen de los bancos, sino de sus socios y donativos. Los dramaturgos y actores son de la categoría y ética de  Willy Toledo y Alberto San Juan – por citar a los más conocidos – que tienen vetado trabajar en las televisiones y otros medios que domina el poder,  cuyos mandamases y lameculos varios se encuadran en la extrema derecha, que impide la disidencia y la crítica libre con la amenaza de despedir o no volver a contratar a quien lo haga. Esto hace que la libertad de expresión y artística no exista en el Estado español.

Me encanta y recomiendo Teatro del Barrio. Yo he podido ver lo que ha llegado a mi ciudad: El Rey, La Sección,  Masacre y Las solidarias, y estoy esperando como un loco que salgan a la venta las entradas de Mundo Obrero, de San Juan. Me he comprado todos los libros con los textos de estas obras que he encontrado en la web y he participado en la cofinanciación de El Rey, la película, que no tardará mucho en ser proyectada en cines. Os animo a que participéis, a que colaboréis en la medida de vuestras posibilidades ya que todo tiene un precio, y en este caso estará muy bien invertido lo que podamos donar. El trabajo es de gran calidad. Nos cuentan lo que otros callan. Me recuerdan a B. Brecht, que también unía el arte a política, lo que se llama teatro comprometido. Mucho éxito y corred la voz porque vale la pena. Este es el enlace para ir a su web.

Regí.

Continua llegint

Publicat dins de Article, Política, Teatre, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Esquizofrènia, debilitat i la idea de Déu. ‘Com en un espill’. Bergman.

Déu és la necessitat de la seua existència. Sovint ens sentim immersos en una gran buidor i soledat; sentim por i necessitem un Pare que ens òmpliga l’existència, ens acompanye i protegisca. Eixe Pare és Déu per a qui sent d’aquesta manera. En aquest sentit, algú va dir que els homes més forts no necessiten cap déu, és a dir, els dèbils són els responsables de les creences religioses. Eixa seria la base del cristianisme segons Nietzsche, una religió d’esclaus. Tot això a nivell personal. A nivell col·lectiu els creadors d’ídols, déus i religions enganyen o forcen la col·lectivitat perquè accepte els seus ritus i dogmes per dominar-los i fer-los pagar delmes per omplir les seues arques. En aquest context, Bakunin ens adverteix que una part dels suposats creients no fan sinó fingir per sobreviure o per enriquir-se gràcies als ignorants. Per a Camus l’existència no té cap tipus de significat o sentit. Simplement és. Això ens deixa davant una posició absurda en intentar donar sentit o significat a una cosa que no en té.

Continua llegint

Publicat dins de Pel.lícula, Religió, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Centenari del naixement d’Ingmar Bergman (1918 – 2007)

A la dècada dels 60 es va produir a l’Espanya franquista un intent d’obertura i modernització del sector fílmic que va contribuir al fet que s’importaren al sistema cultural espanyol repertoris estrangers nous com el del realitzador suec Ingmar Bergman.

La seua obra va arribar a Espanya tard i malament. Tard perquè el suec comença a fer pel·lícules en els 40 i calgué esperar dues dècades la seua arribada, i malament perquè la censura estatal franquista va utilitzar la traducció com a eina de manipulació ideològica en els films de Bergman durant el període esmentat. El que va fer-se va ser reinterpretar la seua obra d’acord als paràmetres ideològics permesos pel règim franquista.

Bergman és el millor director de cinema de la segona part del segle XX i un dels més valorats de la història del setè art. Va deixar-nos autèntiques obres d’art com ara El darrer segell, Un estiu amb Mònica, Maduixes silvestres, El brollador i la donzella, El setè segell, Crits i murmurisSecrets d’un matrimoni, Fanny y Alexander i Saraband. Va influir en altres directors, especialment en Woody InteriorsAnnie Hall, Hannah i les seues germanes, Marits i mullers. Un crític britànic va dir que Allen estava millor en les seues comèdies que imitant l’estil seriós de Bergman.

Continua llegint

Publicat dins de Cinema, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Para vender bombas mata niños quiero un referéndum.

Arabia Saudí ya ha asesinado a 1500 niños en el Yemen. Un buen porcentaje de las armas se fabricó en España.

Cualquier niño es mi niño, maldita bomba, mi bomba, que rompe en mil granos el desierto,

en mil agujas de sal el mar que me rodea,

y en mil odios mis deseos.

Continua llegint

Publicat dins de Poema, Uncategorized | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Així era treballar netejant el cul del Rei / Así era trabajar limpiando el culo del Rey. (Bilingüe).

E55

[ La meua condició de republicà no crec que augmente el fàstic de saber que hi ha hagut reis que tenien una persona perquè els netejara el cul. A qualsevol persona ha de fer-li repulsió. Curiosament, es tractava d’un càrrec important en la cort britànica que hi permetia medrar. Va desaparéixer en començar el segle XX. No sí si la paraula “llepaculs”, o siga, adulador, rastrer, servil, afalagador, pilota… hi té alguna cosa a veure. En English es diu Groom of the Stool, que vol dir literalment, Nuvi de la merda o femta. La traducció correcta, seria, però, mosso de la femta del Rei, torcaculs reial o netejaculs reial. Hi ha molts significats a més. Groom també significa llepar-se,  higiene personal o establir vincle emocional amb un menor d’edat per abusar-hi sexualment. Tot quedava en la intimitat. Qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa.] Regí.

Continua llegint

Publicat dins de Article, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

45 anys del cop d’Estat del 11 de setembre de 1973 a Xile.

[Entre les característiques del sistema electoral americà que obliga a inscriurre’s en el cens si vols votar i t’ho permeten i la falta d’interés perquè sempre manen els mateixos a través dels seus lobbies, als EEUU mai cap candidat ha obtingut no ja un 50 % dels vots del total de la població, és que els no votants són una gran majoria de la població. Tenen el FBI i la CIA per controlar i manipular dins i fora de l’imperi i tots els diners del món per fer el que vulguen on siga. Darrere de l’assassinat de Carrero Blanco hi ha la CIA; darrere ISIS i els talibans, hi és; darrere la destrucció de Veneçuela, hi és… La CIA governa bona part del món assassinant o bombardejant si convé. Eixe és el món que tenim. La democràcia és una quimera per a crèduls.]

Darrere de tot hi havia l’Escola de Xicago, la que preconitza l’economia que tenim actualment en el món, el capitalisme salvatge, la globalització, etc. és obra de George Stigler i Milton Friedman, que s’oposen a les tesis més socialdemòcrates de Keynes. Es deia que el capitalisme és condició sine quan non per a l’establiment de la democràcia, doncs bé, on primer s’aplicaren estos principis econòmics criminals va ser a la dictadura militar de Xile i després al Regne Unit i EEUU amb la desaparició del sistema britànic d’estat del benestar, destrucció dels sindicats, privatitzacions, acomiadaments, etc., exactament com ara. L’ombra de la Tatcher encara plana amb traïdors com ara Blair. És el PPPSOE. De Nixon no val la pena dir res. Després de lluir-se al Vietnam va ser destituït perquè el pillaren fent trampes en el Watergate.] Regí.

Continua llegint

Publicat dins de Article, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

La nimfòmana, Billy Tocapilotes i Romeu, el comunista clandestí. Relat per adults.

Tot era gris. La tortura era gris. Els torturats eren les víctimes dels grisos.

La història té lloc als anys 50 en un país gris anomenat España. Hi ha un dictador guanyador d’una guerra, una Església que du sota pali al Cap de l’Estat, un senyor baixet amb veu aflautada i àvid de sang. Una oligarquia de banquers, terratinents i banquers engreixa en mig de la fam general.

Totes les escenes que hi apareixeran seran en blanc i negre, com el NO-DO i els grisos, excepte alguna gota de sang que hi puga esquitar.

I

En Romeu estava en el seu despatx sense res a fer. Fumava com un carreter i el fum semblava una espessa boira que tapés tota la llum de l’habitació. Però, a jutjar pels dos cigarrets que li quedaven i el culet de conyac suficient per fer un glop, la cosa no duraria molt. Tabac i conyac eren per a Romeu com la teta i la llet per a un nadó. Era detectiu privat sense sort. Esperava que d’un moment a l’altra la casera passar per cobrar el tres mesos de lloguer que li devia. Ja no li quedava ni un clau.

De sobte, va sonar el telèfon.

Continua llegint

Publicat dins de Relat per adults, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari