Xiques tranquil·les i netes amb bonics vestits. Quiet Clean Girls and Gingham Dresses. A la puta que es va dur els meus poemes.

Sempre hi haurà diners i putes i borratxos
fins que caiga l’última bomba.

Totes les que conec són putes, exputes, boges.
Veig homes amb dones tranquil·les, amables,
els veig en els supermercats,
els veig caminant pels carrers junts,
els veig en els seus departaments:
gent en pau, vivint junts.
Sé que la seua pau només és parcial,
però hi ha pau, sovint hores i dies de pau.

all I’ve ever known are whores, ex-prostitutes,
madwomen. I see men with quiet, gentle women
­ I see them in the supermarkets,
I see them walking down the streets together,
I see them in their apartments: people at peace, living together.
I know that their peace is only partial,
but there is peace, often hours and days of peace.

Continua llegint

Publicat dins de Poema, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Depressió. / Depresión.

Per Gran Recessió es coneix a la crisi econòmica mundial que va començar l’any 2008, i va ser originada als Estats Units. La van provocar els bancs i les multinacionals seguint els principis del capitalisme salvatge anomenat neoliberalisme. A  l’Estat espanyol el prediquen quasi tots els partits polítics, ja que són lacais dels bancs que els financen i compren. Tots, des de l’extrema dreta a la suposada esquerra cobren dels bancs i fan el que els convé als amos del país com ara convèncer el poble que la solució és ficar unes paperetes cada quatre anys en unes caixes sense que mai es produïsca el canvi de debò, el revolucionari, consistent a eliminar els privilegis dels qui conserven el poder sense que ningú els haja votat sinó que l’han heretat de sos pares o persones pròximes. Continua llegint

Vídeo | Posted on by | Etiquetat com a , | 2 comentaris

Verena Lafferentz, 98, Last of Wagner Grandchildren, Is Dead. / Verena Lafferentz, darrera néta de Wagner, ha mort als 98 anys.

Verena Wagner, before her marriage to Bodo Lafferentz, with Adolf Hitler in the late 1930s. A granddaughter of the composer Richard Wagner, she and her mother, Winifred Wagner, socialized with Hitler.
Verena Wagner, abans del seu matrimoni amb Bodo Lafferentz, amb Adolf Hitler a finals dels anys trenta. Una néta del compositor Richard Wagner; ella i sa mare, Winifred Wagner, van mantenir una estreta relació d’amistat amb Hitler.
Unlike the other grandchildren, she had no musical ambitions. She was rumored to be romantically involved with Hitler and married a high-ranking Nazi.
A diferència dels altres néts, no tenia ambicions musicals. Es rumorejava  que va tenir una relació sentimental amb Hitler i es va casar amb un nazi d’alta graduació.

Publicat dins de Biografia, Uncategorized, Wagner | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Shostakovich. Sinfonía Nº 12. «El año 1917».

Shostakovich con 50 y tantos.

10 de maig, divendres. 19.30

F. Coll: Hidd’n Blue
E. Elgar: Concert per a violoncel en mi menor, op. 85
D. Xostakóvitx: Simfonia núm. 12 en re menor, op. 112, “L’Any 1917”

Gautier Capuçon, violoncel
ORQUESTRA DE VALÈNCIA
Ramón Tebar, director


El concierto del viernes pasado era de obligada asistencia para mí, ya que Dmitri Shostakovich es uno de mis compositores favoritos y sus peripecias vitales inmersas en pleno estalinismo me interesan tanto en su vertiente histórica como ideológica. No me sucede lo mismo con Elgar aunque su concierto para violonchelo (interpretado en la primera parte) no lo desdeño por su belleza y por la evocación que me produce de la formidable Jacqueline du Pré, primera esposa de Barenboim, fallecida tan joven. Por eso, me centraré en el soviético.

Continua llegint

Publicat dins de Crítica, Política, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Excalibur torna a les aigües.

El rei Artur, ferit de mort després de la sagnant batalla en la qual mata el seu propi fill, encomana a Perceval llançar l’espasa Excalibur al llac. Un dels finals més majestuosos de la història del cinema amb la meravellosa música de Wagner.

– Perceval, take Excalibur. Find a pool of calm water and throw the sword into it.

– No.

– Obey me, Perceval. Do it and return.

Continua llegint

Publicat dins de Música, Pel.lícula, Uncategorized, Vivències, Wagner | Etiquetat com a | Deixa un comentari

No vull morir a soles. / No quiero morir solo.

Fotograma de Persona de Bergman

Quan em trobe al carrer amb una jove parella
i el carret amb la seua criatura sent una breu alegria
perquè jo sé que moriré a soles com la protagonista
de Persona de Bergman, que tan dura infantesa va tenir.
Aquella dona no va tenir fills, però sí un nebot que la volia
tant com sa mare l’odiava de vegades o l’estimava indistintament.
Cruelment va anar-se’n amb el seu xiquet mentre ella moriria.
Va cridar que no volia morir sola, però ningú no la va sentir.

Continua llegint

Publicat dins de Poema, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Bella Elsa, ingènua adolescent. / Hermosa Elsa, ingenua adolescente.

Bella Elsa, ingènua adolescent
que somies que vindrà un cavaller
d’armadura lluent per salvar-te
i convertir-se en el teu amo i senyor.

El veus només en somnis perquè és fruit
de la teua fantasia eròtica de xiqueta de 15 anys.
Cap somni agradable no es converteix en realitat,
tan sols els malsons poden fer-ho.

El teu cavaller no és més que un malvat
que travessarà la teua  virginitat sagrada
perquè per a ell res no és diví
ja que és l’encarnació demoníaca
de la maldat sense límits ni pietat.

Continua llegint

Publicat dins de Literatura, Poema, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

El Romanticisme (I). Literatura.

El context històric en què va aparèixer el romanticisme ve marcat per la presència de dues grans revolucions que testimonien la inestabilitat política i la reestructuració social que es va viure en aquelles dècades. La revolució francesa de 1789 va marcar profundament la política europea del segle XIX. Per això, al llarg d’aquest període se succeeixen els intents de crear un sistema polític que reculli les idees liberals sorgides a partir d’ella: divisió de poders, potenciació de les llibertats i els drets dels ciutadans, constitucionalisme… Aquestes reivindicacions van ser assumides i defensades per una burgesia que cada vegada esdevenia més activa, en perjudici de la vella aristocràcia i de l’estament religiós.

Continua llegint

Publicat dins de Article, Literatura, Llegenda, Novel.la, Poesia, Teatre, Uncategorized | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Sonata de Paco.


Temies que arribés aquest moment,
però sabies que hauria d’arribar.
Tu no series qui ets sense el teu amic,
d’una amistat tan poderosa que mai
haguesses cregut que un dia tan sols seria un record dolorós.

Amb deu anys us vau conèixer
i la relació va durar més de 40.
Tots dos tenim la mateixa edat
i no trigarem a complir els 60.
Infantesa, pubertat, joventut, maduresa.
Encara no aconseguesc saber què va passar,
per què un dia es va acabar tot
sense haver acabat ja que tots dos pensem en l’altre.

Continua llegint

Publicat dins de Poema, Uncategorized | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Lolita, bellesa resplendent, joventut eterna.

Fotograma de Lolita (1997, dirigit per Adrian Lyne)

«Lolita, llum de la meua vida, foc de les meues entranyes. Pecat meu, ànima meua. Lolita: la punta de la llengua emprèn un viatge de tres passos des de la vora del paladar per a recolzar-se, en el tercer, en la vora de les dents. Lo-Li-Ta. Era Lo, senzillament Lo, al matí, un metre quaranta-vuit d’alçada amb peus descalços. Era Lola amb pantalons. Era Dolly a l’escola. Era Dolors quan signava. Però en els meus braços era sempre Lolita.» (Nabókov).

Puc imaginar-te tota nua nadant en un llac d’aigües maragda cobert de nenúfars de tots els colors.

Puc olorar-te els cabells del cap i de l’entrecuix, la pell que recobreix els teus pits durs i alhora turgents.

Continua llegint

Publicat dins de Poema, Relat per adults, Uncategorized | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari