Excalibur torna a les aigües.

El rei Artur, ferit de mort després de la sagnant batalla en la qual mata el seu propi fill, encomana a Perceval llançar l’espasa Excalibur al llac. Un dels finals més majestuosos de la història del cinema amb la meravellosa música de Wagner.

– Perceval, take Excalibur. Find a pool of calm water and throw the sword into it.

– No.

– Obey me, Perceval. Do it and return.

El caballero toma la espada y parte a caballo hasta llegar al lago. Hace intento de lanzarla, pero no puede hacerlo y vuelve con Arturo sin ella.

– When you cast it in, what did you see?

– I saw nothing but the wind on the water. My king, I couldn’t do it. Excalibur cannot be lost. Other men–

-Do as I command. One day a king will come and the sword will rise again.

Parsifal vuelve al lago y lanza la espada mientras una mano femenina – la Dama del Lago – emerge de las aguas y la toma antes de sumergirse con ella.

El caballero vuelve donde estaba el rey pero no lo encuenta.

– Arthur!

Una misteriosa embarcació condueix el Rei aigües endins.


Des que era petit m’agradaven molt els temes relacionats amb l’edat mitjana. Llegia amb fruïció textos medievals i tenia un concepte idealitzat d’aquest període de la història. La música vindria després. Ja feia anys que tenia cert interés per la música clàssica a través de la mà d’un amic quan tenia 16 0 17 anys. No sentia la necessitat d’anar al Palau però sí la de comprar algun disc. Més tard vaig conéixer la meua dona, fan de les àries d’òpera italiana.

Hi ha llibres, pel·lícules o quadres que ens marquen un abans i un després. Això em va passar amb Excalibur (1981) de John Boorman. Vaig anar al cinema per satisfer el meu gust per la literatura medieval i vaig descobrir un compositor, Richard Wagner, que vora quaranta anys després segueix emocionar-me i que el considere per damunt de qualsevol altre músic. Jo tenia poc més de vint anys aleshores.

A més del cèlebre preludi O Fortuna de la cantata Carmina Burana d’Orff, que acompanyava les escenes heroiques, tres peces wagnerianes se’m van quedar en la memòria. El preludi de Tristan und Isolde que acompanyava les belles escenes d’amor entre Ginebra i Lancelot, o siga, entre la dona d’Artur i el seu millor amic; el preludi de Parsifal i la malaltia del Rei, i, especialment, la Marxa fúnebre de Götterdämmerung que apareix una vegada i una altra al llarg del film, que vaig veure diverses vegades. Un wagnerià acabava de nàixer i així fins ara gaudint de la música i el drama de la mà del saxó universal i de Solti, el meu director wagnerià favorit de qui tinc tota la seua discografia wagneriana. Va haver-hi més pel·lícules com ara Meeting Venus, La amada inmortal o Amadeus, però cap és comparable, segons el meu punt de vista, a Excalibur, que segueix fidelment els textos artúrics medievals. La BSO és de Trevor Jones. Inclou música pròpia i la citada de Wagner i Orff.

Excalibur 1981. Arturo es nombrado caballero por Uriens

Excalibur 1981. La irrefrenable pasión entre Ginebra y Lancelot. Preludio de Tristan und Isolde de Wagner.

Excalibur 1981. Perceval encuentra el Santo Grial. Música de Parsifal, de Wagner.

La batalla. Música de Carmina Burana de Orff.

 

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Música, Pel.lícula, Uncategorized, Vivències, Wagner i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s