Arxiu d'etiquetes: Poema Propi

Una xiqueta em va cridar des de la fondària dels temps.

Publicat el 22 Juliol, 2018 per rexval

Xiqueta jugant Hi havia lluna plena. Una cançó em va desvetlar, però no del tot. Em trobava en un estat d’entreson. Enmig del silenci més pregon una veu de xiqueta menuda em va despertar dolçament: «Vine, pare, vine amb mi.» … Continua llegint →

Publicat dins de Cançó, Poema, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

La foto

Publicat el 1 Març, 2018 per rexval

Pare amb nadó. Els de la foto som el meu pare i jo. Ell tenia 33 i jo, uns mesos. Estic en els seus braços de progenitor primerenc. Se’l veu content i satisfet. Jo portava una gorreta que em va … Continua llegint →

Publicat dins de Poema, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Oh, home! Alerta!

Publicat el 21 febrer, 2018 per rexval

Moribund Oh, home! Alerta! Que el temps passa i ja no tornarà mai més. Fes tot el que hages de fer, que en el moment de la mort no trobes a faltar res.

Publicat dins de Poema, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Un cos mort i una ànima en pena. Bilingüe castellano. Un cuerpo muerto y una alma en pena.

Publicat el 29 Agost, 2017 per rexval

Escena del monòleg dramàtic de Schoenberg Erwartung. (L’espera). No sabia si estava dormint o desperta. Podia sentir com girava la Terra. Sa casa semblava de cotó dolç de fira. La porta estava oberta i va eixir al camí. El cel … Continua llegint →

Publicat dins de Música, Poema, Poesia, Uncategorized | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

No sé qui sóc ni on vaig. Relat per a adults.

Publicat el 8 Agost, 2017 per rexval

Ballarina d’striptease actuant. No sé qui sóc ni on vaig Evoque el pobre desgraciat, borratxo fins la darrera copa No pot dormir i se’n va on els peus el duguen Un striptease. Demana whisky, alça el cap i veu una … Continua llegint →

Publicat dins de Relat per adults, Uncategorized | Etiquetat com a | 1 comentari

Les primeres llums d’una nova albada / Las primeras luces de un nuevo amanecer

Publicat el 2 Mai, 2017 per rexval

Les primeres llums d’una nova albada Maleïda sigues, mort fugissera que em robes tot el que més estime i em deixes ací sol, trist i desemparat. Mai no va ser tan precís el poeta: Fuges d’aquell que et busca i … Continua llegint →

Publicat dins de Poema, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Cançó del Borratxo i la Mort.

Publicat el 10 gener, 2017 per rexval

 Una senyora a la qual tots acabarem coneixent. Encara que el tenia en DVD, feia temps que buscava en CD La cançó de la terra amb Waltraud Meier, Ben Heppner i Lorin Maazel, mort no fa gaire. Meier és la … Continua llegint →

Publicat dins de Poesia, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

El buit de la seua absència.

Publicat el 9 Novembre, 2016 per rexval

Jo ja estava estava en el llit. La veïna tenia la llum encesa i la persiana no era capaç de tapar-la. S’assegué davant l’espill i va pentinar-se els cabells, negres com els de la meua dona, es va posar una … Continua llegint →

Publicat dins de Cançó, Poema, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

A los niños les creció la barba. / Als xiquets els va créixer la barba. / Erbarme dich.

Publicat el 9 Octubre, 2016 per rexval

¡Dios santo! A esos niños les creció la barba de repente y en lugar de juguetes llevan armas en sus manos. ¡La puta hostia! Son asesinos que violaron a las niñas y luego las mataron.

Publicat dins de Ària, Poema, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Una família catalana. 11 de setembre.

Publicat el 12 Setembre, 2016 per rexval

Una família catalana. 11 de setembre. Una noia d’uns trenta-pocs anys, sa filla l’agafa una mà per sentir-se protegida; en l’altra el berenar: pa amb tomàquet i pernil, que ha de créixer i fer-se fadrina com la mare.

Publicat dins de Poema, Poesia, Política, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari