Arxiu d'etiquetes: Poema Propi

No sé qui sóc ni on vaig. Relat per a adults.

Ballarina d’striptease actuant. No sé qui sóc ni on vaig Evoque el pobre desgraciat, borratxo fins la darrera copa No pot dormir i se’n va on els peus el duguen Un striptease. Demana whisky, alça el cap i veu una … Continua llegint

Publicat dins de Relat per adults, Uncategorized | Etiquetat com a | 1 comentari

Les primeres llums d’una nova albada / Las primeras luces de un nuevo amanecer

Les primeres llums d’una nova albada Maleïda sigues, mort fugissera que em robes tot el que més estime i em deixes ací sol, trist i desemparat. Mai no va ser tan precís el poeta: Fuges d’aquell que et busca i … Continua llegint

Publicat dins de Poema, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Cançó del Borratxo i la Mort.

 Una senyora a la qual tots acabarem coneixent. Encara que el tenia en DVD, feia temps que buscava en CD La cançó de la terra amb Waltraud Meier, Ben Heppner i Lorin Maazel, mort no fa gaire. Meier és la … Continua llegint

Publicat dins de Poesia, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

El buit de la seua absència.

Jo ja estava estava en el llit. La veïna tenia la llum encesa i la persiana no era capaç de tapar-la. S’assegué davant l’espill i va pentinar-se els cabells, negres com els de la meua dona, es va posar una … Continua llegint

Publicat dins de Cançó, Poema, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

A los niños les creció la barba. / Als xiquets els va créixer la barba. / Erbarme dich.

¡Dios santo! A esos niños les creció la barba de repente y en lugar de juguetes llevan armas en sus manos. ¡La puta hostia! Son asesinos que violaron a las niñas y luego las mataron.

Publicat dins de Ària, Poema, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Una família catalana. 11 de setembre.

Una família catalana. 11 de setembre. Una noia d’uns trenta-pocs anys, sa filla l’agafa una mà per sentir-se protegida; en l’altra el berenar: pa amb tomàquet i pernil, que ha de créixer i fer-se fadrina com la mare.

Publicat dins de Poema, Poesia, Política, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Insomni. / Al alba.

Insomni Com en tantes altres nits, els meus ulls estan oberts. La companyia de les pastilles no és una bona companyia i no aprofita per a res.

Publicat dins de Cançó, Poema, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Bukowski en català: La solitud del llop solitari.

El llop solitari La majoria mai no té raó. El primer deure de l’home és ser un mateix. L’home més fort del món és el que està més a soles. (Ibsen) Sols els ignorants i els dèbils necessiten déus. (Regí) … Continua llegint

Publicat dins de Poema, Uncategorized | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

L’anàlisi seminal o uns amics masturbant-se.

De quan en quan la vida és amable. Fa més de 30 anys va ser-ho amb mi. Època d’estrenes, era el meu debut en Ensenyament per Adults. Resulta curiós que impartira francès quan porte la tira d’anys amb l’anglès. L’experiència … Continua llegint

Publicat dins de Poema, Uncategorized, Vivències | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Els morts, el tango i jo.

Per fi junts per sempre. Mon pare és un mort assegut durant anys en una puta cadira esperant que algú hi aparega amb el taüt. Ma mare ja s’ha podrit en la seua maleïda caixa banyada amb aigua beneïda per … Continua llegint

Publicat dins de Poema, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari