Cervantes castellà o Servent català? El Quijote o El Quixot?

Cervates_jaureguiCervantes castellà o Servent català?

La història l’escriuen els vencedors.

Durant el segle XV es produeix el Segle d’Or de la Literatura Valenciana-Catalana. Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Tirant lo Blanc… i unes dècades després, el no-res. Es deixen de publicar llibres en català-valencià. No pot ser, especialment si amb la literatura castellana passa tot el contrari: del no-res al Siglo de Oro (XVI-XVII). Hem de saber alguna cosa del tema de les traduccions, que eren fetes pels censors si es volia publicar, o pels mateixos escriptors catalans com ara Boscán (Boscà) o Timoneda. El filòleg Jordi Bilbeny ha estudiat, entre altres, el tema de l’apropiació castellana del Quixot; jo mateix he vist una traducció castellana antiga on posava Clásicos castellanos: Tirante el Blanco. Afortunadament aquest clàssic valencià ja estava traduït a diverses llengües i en el pròleg l’autor escriu en quina llengua està escrit – “en vulgar llengua valenciana“. D’aquesta manera, el llibre no va ser usurpat per la literatura castellana.

El filòleg i investigador Jordi Bilbeny sosté que Cervantes procedia de la família Servent, de Xixona, i que va escriure el Quixot en català. El Quixot que ens ha arribat seria una traducció del català, revisada per editors i censors. Encara no s’ha trobat el text original. Bilbeny argumenta que Colom va néixer a Catalunya i va partir de Pals (Girona) i que Santa Teresa va ser abadessa del monestir de Pedralbes (Barcelona). Desvincula les seves teories de qualsevol nacionalisme i demana un debat “fred i serè”. 

jordi bilbenyJordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) és llicenciat en Filologia Catalana, escriptor i investigador. Defensa que el Quixot va ser escrit per un valencià en català. Bilbeny es desvincula de qualsevol polèmica política i defensa el rigor científic i la investigació. Seves són també les investigacions que apunten que Cristòfor Colom era català i que va sortir del port de Pals, a l’Empordà (Pals, Girona). Convida a debatre i reflexionar sobre la Història i a indagar en els documents que refuten les teories fins ara apreses i desenvolupades. “Cal analitzar els textos històrics i artístics. Cal llegir i opinar”, insisteix.

¿Cervantes va escriure el Quixot?

Sabem per moltes fonts que hi havia traduccions sistemàtiques concertades pel Estat. Cervantes el va escriure, però en català. Ell era català. Als autors dels segles XVI i XVII els van obligar a traduir la seva obra al castellà, per una obligació del Rei. Sabem per moltes fonts que hi havia traduccions sistemàtiques concertades per l’Estat. Casualment les edicions catalanes originals van desaparèixer. Cervantes ho diu ben clar: “Ens han prohibit la llengua però no la ploma”. A quina llengua es refereix? Està clar.

Anem per parts. Llavors, vostè defensa que Cervantes era català?

Al principi ja vaig sostenir que Cervantes era en realitat Servent. Estava vinculat a la família Servent de Xixona (Alacant). Com descriu Cervantes, en aquesta família hi havia tres germans que van anar a la guerra de Flandes, a la d’Itàlia i a la del nord d’Àfrica. Des de la conquesta de València van estar a la Cancelleria Reial (organisme administratiu de la Corona d’Aragó). Una altra coincidència més: Cervantes va ocupar càrrecs de tresorer a les províncies de les Índies i els Servent van ser tresorers des dels segles XIII i XIV. Cervantes havia de procedir de la noblesa, donat el seu coneixement i ús del llenguatge va tenir contacte amb el món notarial i la família Servent va tenir notaris, mercaders, cònsols… Cervantes demostra un gran coneixement de la Història. No pot ser un analfabet com ho va descriure Unamuno.

Històricament s’ha dit que Cervantes era de Castella…

S’ha dit que era natural de Granada, després de la Vila de Madrid, d’Alcalá d’Henares,… De la mateixa manera que amb Colom, cada biògraf li atribueix un origen diferent. No pot ser! Cervantes ja era un escriptor mundialment famós, traduït a diverses llengües. No pot ser que persones tan famoses no sapiguem d’on procedeixen ni estigui documentat. A més, en aquella època, per poder editar una obra, miraven la biografia amb lupa, per si fos contrari al Rei, o un jueu convers, etc.

Llavors, què ha passat?

Cervantes diu “Jo sóc el comunament anomenat Miguel de Cervantes”. En el diccionari ho posa ben clar: ‘comunament anomenat’ vol dir ‘de comú acord’. En aquella època era habitual el canvi de nom i fins i tot d’autoria de les traduccions. Estudis d’Alberto Blecua o de Francisco Rico apunten també a una adaptació de l’obra original. Tant és així que Rico diu que és millor que no aparegui l’original, perquè l’obra que ens ha arribat ha passat per la feina de censors, editors i traductors. Tothom diu que Cervantes no té ni idea de castellà. Estudis del segle XIX ja ho diuen. Després s’ha atribuït diversos punts d’origen a Cervantes. Pot ser de 1.500 llocs de Castella i no passa res, van dir d’ell que no era castellà sinó lleonès. Però català, no pot ser!

¿Vostè diu que l’acció del Quixot també es troba a Xixona?

Quan em vaig posar a investigar no imaginava res de tot estola primera part del Quixot se situa a Xixona. S’esmenten rius, cascades, el barranc de les Batanes, la Cova de Montesinos (cova de Montesa). Tots els noms estan traduïts. Pinta al Quixot com un guillat que es cura de la seva bogeria a Barcelona i diu que Catalunya és la realitat.

Argumenta, també, que Cervantes diu que Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, és la millor obra de la història. És una casualitat que esmenti com el millor llibre el Tirant?

Els referents literaris són coses emocionals. A més, descriu la realitat amb una ironia i un to humorístic molt fi, diuen que un “humor català”. Cervantes diu que el seu ídol polític, el personatge que ell més admira és el bandoler català Perot Rocaguinarda, el que va ser el major terrorista de la monarquia hispànica. Vindria a ser com si Pérez Reverte digués que a qui més admira és Otegi… no tindria gaire sentit.

La traducció al castellà, qui la va fer?

La feien els censors. Cervantes diu “M’ho han traduït”, “Jo en lloc de ser pare sóc padrastre”… Ho diu repetidament, es queixa dels censors i traductors.

¿I això ho atribueix a una voluntat política o bé a una manca de coneixement?

A Catalunya hi va haver grans artistes i escriptors però es va adulterar la Història amb unes lleis fetes a medida. Hay una clara voluntat política. Una voluntat reial. En aquell temps ja hi va haver escriptors que alertaven que per culpa de les lleis es perdien les joies catalanes. Això està escrit en llibres del segle XVI. No només li va passar a Cervantes. Jo estava convençut que Cervantes, Colom, Santa Teresa, la Celestina i el Lazarillo de Tormes eren castellans. Quan em vaig posar a investigar no imaginava res de tot això.

¿Tampoc Santa Teresa va escriure en castellà? No era d’Àvila?

Existeix documentació que confirma que Santa Teresa va ser Teresa Enríquez de Cardona, abadessa del monestir de Pedralbes de Barcelona. En breu es publicaran estudis que demostren aquesta teoria que, sense aprofundir, pot semblar una astracanada. Però és molt seriós. A Catalunya hi va haver grans artistes i escriptors però es va adulterar la Història amb unes lleis fetes a mida. Es reconeix el Tirant i després … ¿no hi va haver res? ¿No hi va haver més escriptors? No pot ser. El mateix succeeix amb el descobriment d’Amèrica. ¿Just quan es descobreix Amèrica, la potència naval catalana desapareix? ¿I Castella la creació del no-res? ¿D’un dia per l’altre? No té sentit. Amb els quadres renaixentistes passa el mateix: es pot amagar l’autor però no el paisatge que representen i ara s’està demostrant que es tracta d’autors que van néixer i van treballar a Catalunya i no a Itàlia que formava part de la Corona d’Aragó.

Llavors, creu que es tracta d’una campanya orquestrada?

Jo parlo d’un historicidi o genocidi cultural. Tots ens havíem quedat amb el tòpic sobre del segle XVI. I és normal, els nostres professors procedien d’universitats franquistes fins fa ben poc. Ara podem consultar documents i investigar. Quan em demanen proves… puc presentar-los més de sis hores d’informació recopilada.

Però aquest debat no ha entrat en l’àmbit acadèmic…

Cal incorporar una perspectiva freda, serena i argumentada, això no té res a veure amb el nacionalisme! És tan gros que no es té en consideració. Ataquen la meva ideologia, la meva forma de vestir, la meva sexualitat,… àmbits referits a la meva persona. Si el debat és aquest, vol dir que els nostres arguments estan guanyant: no hi ha debat. Haurien de dir si aquests documents són autèntics o no, per exemple. Estem d’acord que Cervantes era un castellà que no sabia escriure el subjuntiu. És clar, és que feia servir la forma catalana. Cervantes incorpora també calcs de paraules catalanes i fa servir l’ortografia catalana, per això s’han detectat faltes que eren errors gravíssims de traducció. Cal incorporar una perspectiva freda, serena i argumentada, això no té res a veure amb el nacionalisme! Recentment, un expert lingüista mexicà ha impartit un curs sobre Cervantes i concloïa que per tot el ja dit Cervantes no tenia ni idea de castellà.

¿Però per què no es debat en l’àmbit acadèmic?

No pot entrar en l’àmbit acadèmic perquè si el Quixot va ser escrit en català han d’abandonar tots ells. Si la Celestina passa a València i Santa Teresa era abadessa de Pedralbes…

Així, conclou que el debat no s’ha dut a terme essencialment per qüestions polítiques. Vista la situació actual, amb un acalorat debat sobiranista, ¿hem de deduir que no es tindrà en compte el material aportat en les seves investigacions?

Existeixen proves. Es tracta d’una contrastació empírica de dades. Com més informació hi hagi, després el ciutadà s’ho pot creure o no. És important que s’informi a la gent. És indubtable que estem en un moment polític molt intens. Al segle XVI, les institucions catalanes xocaven contínuament amb l’Administració espanyola. És un moment molt semblant que ara podem comprendre bé.

¿Se sent com si encapçalés una croada per defensar la llengua catalana?

No em sento com si estigués davant una croada, només faig la meva feina. Analitzar textos històrics, artístics. Simplement llegeixo i opino. Tots podem llegir el que vulguem.

Veure més a 20 minutos.

don_quixot_39  don_quixot_39  don_quixot_39  don_quixot_39  don_quixot_39

El Quixot conegut és una traducció d’un original escrit en català.

En el meu primer lliurament d’aquesta secció del “Sabies que…”, apuntava la idea que la primigènia edició del Quixot –l’anterior a 1604– fos escrita en català, perquè, de les 6 edicions peninsulars del llibre (les dues de Lisboa, les dues de València, la de Barcelona i, fins i tot, la inventada de Madrid) de què tenim coneixement fins a l’any 1605, l’única que no s’ha conservat és la de Barcelona.

Llavors jo raonava que si totes eren iguals i deien el mateix, potser la de Barcelona ho deia d’una manera diferent. És a dir, ho podia haver dit en una altra llengua, raó per la qual va desaparèixer l’edició sencera. I si no fos perquè En Servent, a la segona part del Quixot, ens diu que va existir, avui dia no en sabríem absolutament res.

La idea d’un Quixot traduït, es fa palès, a més, perquè són múltiples els al·legats del seu autor a favor de la llengua nativa. Un d’ells apareix al capítol IV de la 1ª Part del llibre, on escriu que si algú “parla en altra llengua que la seva, no li guardaré cap respecte; però si parla en el seu idioma, el posaré sobre el meu cap”. I, encara, al capítol XXIII, ens diu que, “tot i que posaren silenci a les llengües, no el pogueren posar a les plomes, les quals amb més llibertat que les llengües solen donar a entendre a qui ho vol allò que està enclòs a l’ànima”. Que és com dir, que tot i tenir la seva llengua prohibida, els conceptes que vol difondre, els pot estampar en una altra llengua.

Si, conseqüentment, En “Cervantes” despotrica dels qui canvien de llengua, però creu que, fins i tot en una altra llengua, es poden transmetre ideals; si escriu a favor de l’ús de la llengua pròpia i fa elogis a la llengua catalana, essent ell com era un habitant de la Nació Catalana, i essent com era un Servent, amb casa a Barcelona i llinatge a Xàtiva, i estar en contra de les traduccions de les llengües romàniques, com diu al capítol LXII de la 2a Part, no hauria escrit mai en castellà. Per tant, si el Quixot es va editar en castellà, és que havia de ser una traducció. Però, tanmateix, ¿hi ha rastres d’aquest fet al mateix Quixot?

Evidentment: al capítol IX de la 1a part, En Servent ens indica que, passejant per Toledo, va trobar uns papers escrits en àrab “que contenien la història de Don Quixot”. Vist això, compra els cartipassos i se’ls endú. I demana a un morisc que “em posés aquells cartipassos, tots els que tractaven de Don Quixot, en llengua castellana, sense treure’ls ni afegir-los res” i, pagat el que li havia de pagar per la feina de traducció de l’obra, “en poc més de mes i mig la traduí tota”.

Fins ara, els entesos creien que aquest paràgraf era una simple qüestió d’estil, un recurs literari més entre els que els escriptors empraven per donar un fons de misteri a les seves obres. Però a vista del que he exposat fins aquí, em sembla més versemblant opinar que, com de costum, i de forma subliminar, En Servent ens està dient ben a les clares que la seva obra és una traducció. La conya que hi afegeix, en dir-nos que el traductor “s’acontentà amb dues arroves de panses i dues faneques de blat” té ara sentit si sabem que els censors traduïen de franc.

A més a més, les sovintejades referències al llarg de tot el text del Quixot al fet que l’obra és traduïda i que hi ha hagut un traductor, abonen la meva conjectura que no es tracta d’un recurs, sinó d’una realitat. Així ho trobem novament, a l’inici de la 2a Part, al capítol III. Quan En Servent insisteix sobre les grandeses de Don Quixot, assenyala que “rebé tingui el curiós que tingué cura de fer-les traduir de l’àrab en el nostre vulgar castellà”.

Sembla que la traducció va desplaure tant al mateix Servent, que al “Pròleg” no es va estar d’escriure que “jo, que, encara que sembli pare, sóc padrastre de Don Quixot”, en clara evidència al fet que no és pare en la llengua original, sinó en una altra llengua. Que és com dir que el Quixot castellà és el seu fill bord o il·legítim. I encara, el disgust havia de ser tal, que ens assegura que ni volia prologar el llibre, “ni menys treure a la llum les gestes de tan noble cavaller”. Les causes: “la lectura és seca com un espart” (potser referit a l’eixutesa de la llengua castellana); “aliena d’invenció” (tal vegada inventada per un altre); “minvada d’estil” (perquè, en la traducció l’ha perdut); “pobre de conceptes” (segurament perquè el canvi de llengua i de perspectiva política, els ha empobrit); i “falta de tota erudició i doctrina” (com correspondria a una traducció d’aquestes dimensions).

També al capítol XXV, escriu que “hi ha entre sempre entre nosaltres una caterva d’encantadors que totes les nostres coses muden i trastoquen, i les tornen segons el seu gust i segons tenen les ganes d’afavorir-nos o destruir-nos”. El paràgraf fa referència a la realitat, però no pas per això exclou una doble lectura que afecte de ple el text dels llibres escrits, entre els quals ara hi podem incloure el Quixot.

Per aquesta raó, En Servent també escriu que “jo determino que el senyor Don Quixot es quedi sepultat en els arxius de la Mancha, fins que el cel depari qui l’adorni de tantes coses com li falten”. La sentència, que recorda el testament del Pare Cases, que guarda els originals dels seus llibres sobre temes americans “fins que Déu ho consideri oportú”, sembla sense sentit en un pròleg que acompanya una edició pública del llibre; però no pas si fa referència a l’autèntic Don Quixot: l’original català, segrestat per la censura reial, i guardat en els arxius de Castella.

Jordi Bilbeny

Font: Racó Català.

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Entrevista, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Cervantes castellà o Servent català? El Quijote o El Quixot?

  1. Retroenllaç: El ‘Quixot’ de Miquel Servent, natural de Xixona (País Valencià). | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s