Música per a sentir.

La música.


Hi ha músiques que ens arriben al cor sense passar per filtre de la raó. El nostre cervell té una part racional i una altra d’irracional. Potser per l’efecte del renaixement i del classicisme arribem a creure que tot és analitzable. I no és així o no cal.  La nostra part irracional és realment més intensa que l’anterior perquè activa la nostra part de l’encèfal més bàsic i primitiu. No és necessari saber llegir o escriure una partitura per a gaudir de la música; n’hi ha prou amb tenir l’esperit obert.

Ací teniu unes quantes d’eixes músiques que em trasbalsen, m’emocionen i em porten a un món ideal.

Continua llegint

Publicat dins de Música, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Un record de la meua infantesa. Palau de la Música, 31/5/2017.

Chopin

L’altre dia Joaquin Achúcarro va delitar-nos al piano amb obres de Brahms, Chopin, Granados, Rakhmàninov i Ravel. De Chopin vam sentir poloneses i fantasies, preludis i nocturns, fantasies i barcaroles…

La polonesa en la bemoll, op. 53, “Heroica” de Chopin em va fer retrotraure dècades endarrere, quan la tele era a blanc i negre i jo anava en pantalons curts. Una pel·lícula sobre el compositor, el nom de la qual he oblidat. Mos pares i els meus germans mirant-la a la televisió mentre dinàvem o sopàvem. Al final solament hi vam quedar ma mare i jo. De fons la polonesa heroica, que se’m va quedar en la ment fins ara.

Continua llegint

Publicat dins de Concert, Uncategorized | Etiquetat com a | 2 comentaris

Mónica Oltra denuncia possibles casos d’abusos a menors als centres de Sogorb i Montolivet.

Tere Rodríguez / València

La consellera d’Igualtat subratlla que en ambdós casos les direccions dels centres van desistir de les seues funcions i responsabilitats.

La consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha denunciat aquest dimecres a les Corts Valencianes l’existència de dos possibles casos d’abusos a menors en dos centres d’acolliment de menors. Es tracta del centre de La Resurrecció, de Sogorb, i del de Montolivet, de València.

En una compareixença a petició pròpia a les Corts, sol·licitada després d’haver denunciat casos de desprotecció als centres de menors tutelats per la Generalitat, Oltra ha subratllat que en ambdós casos les direccions dels centres van desistir de les seues funcions i responsabilitats en no traslladar les denúncies dels xiquets ni a la Conselleria ni a la Fiscalia de Menors.

Continua llegint

Publicat dins de Educacó, Uncategorized | Etiquetat com a | 1 comentari

El tenor wagnerià basc Isidoro Fagoaga i el bombardeig de Gernika.

Fagoaga i el bombardeig del Gernika: històries d’un escriptor, tenor wagnerià i abertzale desconegut.

La localitat navarresa de Vera de Bidasoa ret un homenatge aquest mes a uns dels seus paisans més il·lustres, el tenor wagnerià Isidoro Fagoaga.
Al seu nebot Ricardo M. Román Fagoaga de Buenos Aires amb qui vaig compartir músiques i amistat. DEP.

El 1893 va nàixer a Vera de Bidasoa (Navarra) Isidoro Fagoaga, un dels tenors wagnerians més destacats del segle XX. La seua carrera es va desenvolupar fonamentalment a Itàlia, cantant en italià els principals papers wagnerians, on va actuar sota les ordres de notables directors com Arturo Toscanini, Victor de Sabata o el mateix Siegfried Wagner, fill del compositor.

Continua llegint

Publicat dins de Ària, Biografia, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

El comiat de Yaron Traub. Palau de la Música de València, 26/05/2017.

yaron traub

El de hui ha segut el darrer concert de Yaron Traub com a Director Titular i Artístic de l’Orquestra de València.  El resultat és altament positiu. Conec l’Orquestra des de la construcció del Palau en l’etapa del socialista Ricard Pérez Casado i sóc de l’opinió que mai no ha sonat tan bé com en mans del director israelià. Recorde temps que quan tocava, normalment en divendres, la nostra formació sempre quedaven entrades per vendre, el que ja no passa. Molt de temps abans de cada concert sota la batuta de Traub les localitats estan exhaurides i és un plaer auditiu i emocional poder assistir al Palau de la Música de València. Molt alt és el llistó per al seu successor.

Continua llegint

Publicat dins de Concert, Uncategorized | Etiquetat com a , | 2 comentaris

Reflexions sobre ‘Werther’ i ‘Tristany i Isolda’. L’amor, el suïcidi i la mort. Palau de les Arts, 24-5-2017.

Werther i Charlotte.

Jules Massenet (Montand 1842 – París 1912) va assistir el 1886 a una representació de Parsifal (Wagner) a Bayreuth; a la tornada, va visitar la localitat bavaresa de Weltzel, on Goethe havia escrit la seua obra “Els sofriments del jove Werther”. En llegir un exemplar d’aquesta obra va quedar tan arrabassat per ella que es va proposar abordar la composició d’una òpera basada en aquesta història.

Werther és un drama líric en quatre actes que va ser estrenat (en alemany) al Hoffoper de Viena el 16 de febrer de 1892. El llibret és obra d’Edouard Blau, Paul Milliet i Georges Hartmann, que es van basar en l’obra de Johan Wolfgang von Goethe Die Leiden des Jügen Werthers (1774).

Planteja el conflicte que enfronta l’home del nostre temps a decidir entre els sentiments i les convencions socials.

Continua llegint

Publicat dins de Òpera, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Conferencia del President de la Generalitat Carles Puigdemont en Madrid sobre el Referéndum en Catalunya.

Carles Puigdemont en Madrid

“Permítanme que empiece mi intervención agradeciendo una vez más su asistencia y dando las gracias, de manera especial, al Ayuntamiento de Madrid y a su alcaldesa, por brindarnos la oportunidad de podernos explicar en este espacio municipal. No tengo ninguna duda que hoy el pueblo de Madrid está muy dignamente representado por su alcaldesa y su actitud de compromiso democrático, que contribuye a las soluciones allá donde otros, que tienen mayor responsabilidad, siembran de problemas el camino que deberíamos recorrer juntos para salir del desencuentro, el desencanto y la desconfianza.

Continua llegint

Publicat dins de Conferència, Uncategorized | Etiquetat com a | 1 comentari

Declaración de la renta: ni a la iglesia ni a fines sociales.

 
Cañizares y Rouco Varela.

Ante la nueva campaña de declaración de la renta, Europa Laica (www.europalaica.com), el Observatorio de la Laicidad (www.laicismo.org) y otras organizaciones laicistas consideramos que, desde una óptica no confesional, de convivencia democrática y de justicia social, los contribuyentes no debemos marcar la casilla de “asignación tributaria a la iglesia católica”, ni la destinada a “fines sociales”, ya que de hacerlo se está participando en una presunta malversación de fondos públicos, ya que ese dinero se detrae de la recaudación de todos los contribuyentes, lo deseen o no.

Continua llegint

Publicat dins de Religió, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Història de Robert (IV).

Être ou Avoir

1.- Complétez au passé composé (avec Être ou Avoir)

Hier matin Sophie _________________ (se lever) très tôt, elle _____________

(descendre) dans la rue en vitesse. Elle _______________ (s’arrêter) au bar pour

prendre un café. Quand elle ______________ (prendre une photo ______________

(tomber) par terre. Un garçon brun _______________ (ramasser) la photo, il

___________ (regarder) Sophie et il _____________ (sourire). Ils

__________________ (commencer) à bavarder et ils ____________

(être) toute la matinée ensemble.

Continua llegint

Publicat dins de Biografia, Uncategorized | Etiquetat com a | 2 comentaris

Història de Robert (III).

Senyera_valenciana_preautonmica_svg

Senyera pre-autonòmica del Consell del País Valencià.

5. El valencià, la música i la política.

Sempre he tingut molts interessos de tot tipus: culturals, científics, etc. Als 10 anys vaig començar a estudiar Francès quedant-me sense classe d’Anglès. El meu company de pupitre sí que l’estudiava. Jo li demanava la llibreta per aprendre la llengua de Shakespeare. Molt aviat arribí a la conclusió que aquest no era un bon mètode. Mon pare sabia parlar Valencià, però solament el feia servir al treball i fora de casa mentre que a nosaltres es dirigia en castellà. Això és el que dóna peu a la diglòssia i la substitució lingüística. La llengua del poder anul·la totalment l’oprimida.

La diglòssia podríem dir que és una espècie de bilingüisme on la llengua dominant es fa servir per a la comunicació formal (televisió, premsa, escola, església…) mentre que la llengua menystinguda és la d’anar per casa, parlar amb amics i familiars, etc. a nivell oral ja que la llengua que s’escriu és la invasora.

Continua llegint

Publicat dins de Biografia, Uncategorized | Etiquetat com a | 1 comentari