No vull morir a soles. / No quiero morir solo.

Fotograma de Persona de Bergman

Quan em trobe al carrer amb una jove parella
i el carret amb la seua criatura sent una breu alegria
perquè jo sé que moriré a soles com la protagonista
de Persona de Bergman, que tan dura infantesa va tenir.
Aquella dona no va tenir fills, però sí un nebot que la volia
tant com sa mare l’odiava de vegades o l’estimava indistintament.
Cruelment va anar-se’n amb el seu xiquet mentre ella moriria.
Va cridar que no volia morir sola, però ningú no la va sentir.

He segut feliç de vegades, molt feliç, tant que mai no hagués cregut
que algun dia veuria cadàvers en carrets d’infants portats per esquelets.
He volgut molt i a mi també m’han estimat els que ja no hi són.
Estic ple de buidor i ja no m’ompli el que abans m’omplia.
Sols em queda el somni amenaçat pel malson que em fa plorar en despertar.
Sóc relativista i per això estic convençut que no sempre paga la pena la vida.
Però que hi faré si tots són morts i jo sóc el darrer dels que tancaran els ulls?
Aquest és el problema i el dilema perquè mai no trobaré qui muira amb mi.

Tot queda massa lluny. El Saler i el primer bes que ens vam fer la meua dona i jo.
El plor de mos pares quan havia d’anar lluny per fer el servei militar.
Els dies de platja a Benimar, el sostre de palla, les taules i les cadires, la mar tèbia.
Aquella alumna condemnada per una societat injusta que vaig ajudar
i que, ja de joveneta, en una abraçada va dir-me que volia ser mestra com jo.
La plaça de la Marededéu, del País Valencià, el carrer de Cavallers i del cementiri.
Tot això i molt més on té lloc l’amistat i l’amor fins que tot s’acaba.


No quiero morir solo.

Cuando me encuentro en la calle con una joven pareja
y el carrito con su criatura siento una breve alegría
porque yo sé que voy a morir solo como la protagonista
de Persona de Bergman, que tan dura infancia tuvo.
Aquella mujer no tuvo hijos, pero sí un sobrino que la quería
tanto como su madre la odiaba a veces o la amaba indistintamente.
Cruelmente se fue con su niño mientras ella moriría.
Gritó que no quería morir sola, pero nadie la escuchó.

He sido feliz a veces, muy feliz, tanto que nunca hubiera creído
que algún día vería cadáveres en carritos de niños llevados por esqueletos.
He querido mucho y a mí también me han estimado los que ya no están.
Estoy lleno de vacío y ya no me llena lo que antes me llenaba.
Sólo queda el sueño amenazado por la pesadilla que me hace llorar al despertar.
Soy relativista y por eso estoy convencido de que no siempre vale la pena la vida.
Pero  qué hacer si todos están muertos y soy el último de los que cerrarán los ojos?
Este es el problema y el dilema porque nunca encontraré quien muera conmigo.

Todo queda demasiado lejos. El Saler, el primer beso que nos dimos mi mujer y yo.
El llanto de mis padres cuando tenía que ir lejos para hacer el servicio militar.
Los días de playa en Benimar,  paja protectora, las mesas y las sillas, el mar tibio.
Aquella alumna condenada por un sociedad injusta que ayudé
y que, ya de jovencita, en un abrazo me dijo que quería ser maestra como yo.
La plaza de la Virgen, la del País Valenciano, la calle de Caballeros y el cementerio.
Todo esto y mucho más donde aparece la amistad y el amor hasta que se acaban.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Poema, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s