5 curiositats sobre Wagner i Catalunya (PPCC).

El Festspielhaus de Bayreuth, el teatre dedicat a la representació de les obres de Wagner

1- La primera obra de Wagner que es va representar a Catalunya va ser un fragment de ‘Tannhäuser’.

El 16 de juliol del 1862, als jardins dels Camps Elisis de Barcelona i gràcies a Josep Anselm Clavé, es va interpretar la ‘Marxa i cor del concurs’ de l’òpera ‘Tannhäuser’ en un concert popular a l’aire lliure. Era el primer cop que a Catalunya (i a tot l’Estat espanyol) se sentia una peça de Richard Wagner, un autor fins aleshores desconegut a casa nostra però amb molt de recorregut pels escenaris europeus. La primera òpera completa que es va representar va ser ‘Lohengrin’, el 17 de maig de 1882, al Teatre Principal. Va ser dos mesos abans que Wagner estrenés a Bayreuth la seva darrera feina, ‘Parsifal’, amb un contingut religiós que la faria controvertida. Wagner moriria a Venècia d’una crisi cardíaca gairebé un any més tard, el 13 de febrer del 1883.

Retrat de Richard Wagner.

2- Els introductors de la passió per Wagner a Catalunya van ser Josep Letamendi i Joaquim Marsillach.

Els introductors de la passió per Wagner a Catalunya van ser el Dr. Josep Letamendi, també escriptor i músic, i el seu alumne Joaquim Marsillach, que havia sentit peces de l’alemany a Suïssa i va assistir a Bayreuth, el 1876, a l’estrena de la Tetralogia, en total unes 14 hores de música. En tornar a Barcelona, Marsillach, que s’havia fet amic del compositor, va publicar el 1878 la primera obra sobre Wagner als Països Catalans: ‘Ricardo Wagner. Ensayo biográfico-crítico’, i va encetar una discussió amb els defensors de l’òpera italiana. Tot plegat va fomentar la curiositat per l’artista i l’expectació davant la presentació a Barcelona per primer cop d’una de les seves òperes, ‘Lohengrin’, al Teatre Principal, el 17 de maig del 1882.

Fotografia del 1892 del tenor Francesc Viñas en el paper de Lohengrin (I).

3- Els abanderats del Modernisme i el catalanisme es van entusiasmar amb Wagner i amb les seves obres.

‘El vaixell fantasma’ i ‘Tannhäuser’ van arribar al Liceu barceloní el 1885 i el 1887, respectivament, i, amb ‘Lohengrin’, van ser les úniques òperes de Wagner que es van representar a la ciutat fins al 1899. Però el fet que fossin cantades en italià i que es tractés d’obres senzilles comparades amb produccions posteriors feia que alguns denunciessin la frivolitat amb què molts havien abraçat la causa wagneriana sense gaire justificació. Tanmateix, el fervor cap al mestre s’escampava. Els abanderats del Modernisme el van considerar un model a imitar pel que feia a la seva categoria d’artista professional.

El vessant cultural del catalanisme va trobar en el medievalisme wagnerià similituds entre mites germànics i catalans, com el de Sigfrid amb el de sant Jordi i el de la muntanya de Montsalvat, on transcorre ‘Parsifal’, amb el de Montserrat. El 1901 es va crear l’Associació Wagneriana, dedicada a difondre l’obra del músic mitjançant conferències i traduccions al català de les seves òperes, i el 1910 la febre per Wagner es va encimbellar amb l’estrena de la Tetralogia.

4- El Liceu va ser el primer teatre europeu en estrenar ‘Parsifal’ un cop caducada l’exclusiva del teatre de Bayreuth.

Fotografia de la façana del Gran Teatre del Liceu a finals del segle XIXFotografia de la façana del Gran Teatre del Liceu a finals del segle XIX.

4- Primera estrena legal de Parsifal.

Allò que va agermanar Barcelona i el compositor per sempre va ser el fet que el Liceu fos el primer teatre europeu on es va estrenar ‘Parsifal’, el 31 de desembre del 1913, un cop va caducar l’exclusiva que el teatre de Bayreuth havia tingut durant 30 anys. Un gendre de Wagner, Franz Beidler, va dirigir l’orquestra.

5- L’entusiasme per Wagner es va refredar després de la Primera Guerra Mundial

L’entusiasme pel geni es va refredar després de la Primera Guerra Mundial i de la derrota alemanya, però Wagner ja s’havia consolidat entre el públic català i el 1921 es representava per primer cop la Tetralogia en alemany. La seva influència es palesava en gent de teatre com Adrià Gual i en pintors com Salvador Dalí, que va encarregar-se dels decorats de dos ballets basats en obres wagnerianes, ‘Bacanal’ (1939) i ‘Tristany boig’ (1944), estrenats a Nova York. Fins i tot un film català, ‘Parsifal’ (1951), signat per Daniel Mangrané, va tenir la seva arrel en Wagner. Musicalment, el desplaçament a Barcelona dels Festivals de Bayreuth el 1955 va ser un esdeveniment que es va reflectir en la vida ciutadana durant setmanes, i en el camp de l’avantguarda cal esmentar el moviment artístic Dau al Set (1948-1951), influït pel dadaisme i el surrealisme i també afí a Wagner, com sovint van demostrar dos dels seus integrants més cèlebres: Antoni Tàpies i Joan Brossa. Actualment, sense els arravataments de fa un segle, el wagnerisme manté el seu prestigi a Catalunya.

Font: Sàpiens.

El Papa del mar. El Caballero Tannhäuser. Blasco Ibáñez.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized, Wagner i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a 5 curiositats sobre Wagner i Catalunya (PPCC).

  1. Manel Artero ha dit:

    Bones anècdotes, Regí. Com a bon lladre que soc te’n robaré alguna per als meus tallers de música. Així aprofitaré per fer-los escoltar alguna “coseta” de Wagner, si es que qualsevol peça del geni alemany es pot catalogar com a “coseta”.

    Tampoc coneixia l’amor de Blasco Ibañez per ell. El que sí se es que A Blasco li agradava molt Pertegás. De fet, a la primera edició de “Mare Nostrum” la portada va ser de l’Enrique, la deesa Anfítrite sorgint de l’aigua. També li va decorar la casa de Menton a la costa blava francesa.
    Hagués estat be que haguessin coincidit els tres, quina anècdota més bona per la meva novel·la.

    Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s