Arxiu de la categoria: Poema

Xiques tranquil·les i netes amb bonics vestits. Quiet Clean Girls and Gingham Dresses. A la puta que es va dur els meus poemes.

Publicat el 15 Juny, 2019 per rexval

Sempre hi haurà diners i putes i borratxos fins que caiga l’última bomba. Totes les que conec són putes, exputes, boges. Veig homes amb dones tranquil·les, amables, els veig en els supermercats, els veig caminant pels carrers junts, els veig … Continua llegint →

Publicat dins de Poema, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

No vull morir a soles. / No quiero morir solo.

Publicat el 10 Mai, 2019 per rexval

Fotograma de Persona de Bergman Quan em trobe al carrer amb una jove parella i el carret amb la seua criatura sent una breu alegria perquè jo sé que moriré a soles com la protagonista de Persona de Bergman, que … Continua llegint →

Publicat dins de Poema, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Bella Elsa, ingènua adolescent. / Hermosa Elsa, ingenua adolescente.

Publicat el 9 Mai, 2019 per rexval

Bella Elsa, ingènua adolescent que somies que vindrà un cavaller d’armadura lluent per salvar-te i convertir-se en el teu amo i senyor. El veus només en somnis perquè és fruit de la teua fantasia eròtica de xiqueta de 15 anys. … Continua llegint →

Publicat dins de Literatura, Poema, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Sonata de Paco.

Publicat el 4 Mai, 2019 per rexval

Temies que arribés aquest moment, però sabies que hauria d’arribar. Tu no series qui ets sense el teu amic, d’una amistat tan poderosa que mai haguesses cregut que un dia tan sols seria un record dolorós. Amb deu anys us … Continua llegint →

Publicat dins de Poema, Uncategorized | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Lolita, bellesa resplendent, joventut eterna.

Publicat el 30 Abril, 2019 per rexval

Fotograma de Lolita (1997, dirigit per Adrian Lyne) «Lolita, llum de la meua vida, foc de les meues entranyes. Pecat meu, ànima meua. Lolita: la punta de la llengua emprèn un viatge de tres passos des de la vora del … Continua llegint →

Publicat dins de Poema, Relat per adults, Uncategorized | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

L’àngel mort no ressuscitarà; ni mon pare, ni jo, tampoc. / El ángel muerto no resucitará; ni mi padre, ni yo, tampoco.

Publicat el 22 Abril, 2019 per rexval

Reconozco y asumo que tengo cierto o mucho grado de infantilismo y de cobardía, pero a mi edad no tiene sentido pensar en la posibilidad de cambiar. Conocí a la violinista madrileña que estudió seis años en València, Leticia Moreno … Continua llegint →

Publicat dins de Poema, Uncategorized, Vivències | Etiquetat com a , , , , | 8 comentaris

‘L’incendi d’un somni’. Charles Bukowski.

Publicat el 16 Març, 2019 per rexval

El 29 d’abril de 1986 es va incendiar el dipòsit de la Biblioteca Pública de Los Angeles, la tercera més gran d’Estats Units. La desídia, la manca de previsió i un excés de confiança van provocar que l’incendi es prolongués … Continua llegint →

Publicat dins de Poema, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La dalla esmolada de la mort i ‘El Setè Segell’ de Bergman. Joan Miquel.

Publicat el 19 gener, 2019 per rexval

El cavaller jugant a escacs amb la Mort. El Setè Segell. Ingmar Bergman  El director de cinema suec Ingmar Bergman  va dirigir El Setè Segell, una de les millors de la seua dilatada carrera. Estrenada en 1966, està ambientada en … Continua llegint →

Publicat dins de Crítica, Poema, Religió, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

El tango, la vida i la mort.

Publicat el 10 gener, 2019 per rexval

El tango és un orgasme musical, la lluita del moribund per vèncer la mort, és el primer i l’últim amor, la meravellosa alegria i la trista cançó. El tango és la vida i el mateix déu, que l’home va crear … Continua llegint →

Publicat dins de Poema, Uncategorized | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Jose. De la puta calle a la maldita cárcel de un sistema corrupto e injusto.

Publicat el 16 Desembre, 2018 per rexval

                Lo conocí en el calabozo. Era un chico de 1.80, de tez morena y de ojos verdes y rasgados. Tenía una belleza varonil superpuesta a un alma de niño, de niño bueno, … Continua llegint →

Publicat dins de Poema, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari