Bob Dylan, Nobel de Literatura.

bob-dylan


Música i poesia han anat sempre de la mà. No eren concebibles sense la lira o cítara en l’antiga Grècia especialment en el mite d’Orfeu. En l’Edat Mitjana tenim trobadors que escriuen poemes i els musiquen i joglars que els canten quan no eren els mateixos trobadors els que ho feien. Wagner escrivia els seus llibrets a més de compondre la música. Aquests tenen gran qualitat literària per si sols.

En l’actualitat el seu lloc ha sigut ocupat pels cantautors, cantants-poetes que musiquen els seus propis poemes com Bob Dylan, Raimon o Lluís Llach entre molts altres. Per tot açò, no és d’estranyar que Bob Dylan haja rebut el Premi Nobel de Literatura com a poeta. No és d’estranyar que els cantautors escriguen llibres de poesia per a ser llegida com Ovidi Montllor i Leonard Cohen. En tot cas, al cantautor Bob Dylan se li ha concedit el Nobel de Literatura per crear “noves expressions poètiques dins de la gran tradició de la cançó nord-americana”. Hi ha gustos per a tots. En el meu cas, m’agraden més les lletres que la música. M’estime més llegir-lo.

Blowin in The Wind – Bob Dylan

«No hi ha molt a dir sobre aquesta cançó, excepte que la resposta està bufant en el vent. No està en cap llibre o en una pel·lícula o en un programa de televisió o en un grup de discussió. Està en el vent, i està bufant en ell. Moltes d’aquestes persones em diuen on està la resposta però no vaig a creure’m açò. Seguisc dient que està en el vent i igual que un tros inquiet de paper ha de baixar una mica… Però l’únic problema és que ningú arreplega la resposta quan baixa, per la qual cosa no molta gent arriba a veure i saber… i després es va volant. Seguisc dient que alguns dels més grans criminals són els que giren el cap quan veuen alguna cosa dolenta i saben que és dolenta. Solament tinc 21 anys i sigues que hi ha hagut massa… Vosaltres, gent gran de 21, sou majors i intel·ligents».

Bob Dylan

Flotant en el  vent (Blowin in The Wind)

Quants camins ha de recórrer un home,
abans que li digues “home”
Quants mars ha de solcar una blanca coloma,
abans de dormir en l’arena.
Quantes vegades han de volar les bales de canó,
abans de ser prohibides per sempre.

La resposta, amic meu, està surant en el vent,
la resposta està flotant en el vent.

Quants anys pot existir una muntanya,
abans que siga desfeta pel mar.
Quants anys poden viure alguns,
abans que se’ls permeta ser lliures.
Quantes vegades pot un home girar el cap,
i fer veure que simplement no ho ha vist.

La resposta, amic meu, està surant en el vent.
La resposta està flotant en el vent.

Quantes vegades un home ha d’alçar la vista,
abans de poder veure el cel.
Quantes orelles ha de tenir un home,
abans de poder sentir la gent plorar.
Quantes morts seran necessàries,
abans que ell s’adone
que ha mort massa gent.
La resposta, amic meu, està surant en el vent.
La resposta està flotant en el vent.

Blowing in the wind
How many roads must a man walk down
Before you call him a man
How many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand
How many times must the cannonballs fly
Before they are forever banned
The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind
How many years can a mountain exist
Before it is washed to the sea
How many years can some people exist
Before they’re allowed to be free
How many times can a man turn his head
And pretend that he just doesn’t see
The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind
How many times must a man look up
Before he can see the sky
How many ears must one man have
Before he can hear people cry
How many deaths will it take
Till he knows
That too many people have died
The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind

Senyors de la guerra (Masters Of War).

 Veniu senyors de la guerra,
vostès que construeixen totes les armes,
vostès que construeixen els avions de mort,
vostès que construeixen les grans bombes,
vostès que s’amaguen darrere de parets,
vostès que s’amaguen darrere d’escriptoris,
només vull que sàpiguen
que puc veure darrere de les seues màscares.

Vostès que mai van fer res
excepte construir per a destruir,
vostès juguen amb el meu món
com si fos la seua joguina,
em  posen una arma en la mà
i s’amaguen dels meus ulls
i es donen volta i corren allunyant-se
quan volen ràpides les bales

Com abans Judes,
menteixen i enganyen.
“Una guerra mundial pot guanyar-se”
(em volen fer creure)
i veig a través dels seus cervells,
com veig a través de l’aigua
que corre per la meua claveguera.

Vostès ajusten els gallets
perquè altres disparen
i després retrocedeixen i observen.
Quan el nombre de morts ascendeix
s’amaguen en les seues mansions
mentre la sang dels joves
s’escapa dels seus cossos
i s’enterra en el fang.

Vostès van llançar la pitjor por
que algú va poder haver llançat:
la por a portar nens
al món
per amenaçar el meu nadó
encara no nascut ni nomenat
no mereixen la sang
que corre per les seues venes.

Quant sé com per parlar quan no correspon?
Vostès podrien dir que sóc jove,
podrien dir que no tinc educació,
però hi ha una cosa que sé,
tot i ser més jove que vostès:
fins i tot Jesús mai
no
oblidaria el que vostès fan.

Deixen-me preguntar-los una cosa:
¿Els diners que tenen és tan bo
com per a comprar-los el perdó?
Pensen que tindria aquest poder?
Crec que trobaran
quan els arribe l’hora de la mort
que tots els diners que van fer
mai aprofitaran per recuperar les seues ànimes.

I espere que muiren
i que la mort els arribe aviat;
jo seguiré els seus taüts
en el pàl·lid vespre,
i observaré mentre els abaixen
fins l’última morada,
i em quedaré parat davant de les seues tombes
fins assegurar-me que siguen morts.

 Like A Rolling Stone (Com una pedra rodant)

Hi va haver una època en la qual vesties molt bé
llançaves una moneda als vagabunds en la teua plenitud.
¿No és veritat?
La gent t’advertia: “Vés amb compte, xicona, hi pots caure”
però tu pensaves que tots ells estaven fent broma.
A
costumaves a riure’t
de tots aquells que caminaven per allí.
A
ra ja no parles tan alt
ara no sembles tan orgullosa
d’haver de pidolar el teu següent menjar.
¿Com se sent?
¿Com se sent?
Estar sense llar
com una completa desconeguda
com una pedra que roda.

Vas anar a la millor escola, molt bé, senyoreta solitària
però saps que allí només vas ser mimada
ningú mai no et va ensenyar a viure al carrer
i
ara et trobes amb que vas a haver d’acostumar-t’hi.

Vas dir que mai no et comprometries
amb el vagabund misteriós, però ara t’adones
que el no ven coartades
mentre t’endinses en el buit dels seus ulls
i li preguntes: Vols fer un tracte?
¿Com se sent?
¿Com se sent?
Ser tu mateixa
sense un rumb determinat
com una completa desconeguda
com una pedra rodant.

Mai no et vas tornar per a veure la cara dels malabaristes i els pallassos
quan venien i feien trucs per a tu.
Mai no vas entendre que no estava bé
no hauries d’haver deixar que altres patiren per la teua culpa.

Solies anar en el teu cotxàs amb el teu nuvi diplomàtic
que portava un gat siamés sobre els muscles.
A que fot quan descobreixes que
realment no anava al que creies que anava
després que et robara tot el que va poder?

Com se sent?
Com se sent?
Estar sola,
sense cap adreça per a arribar a casa,
com una completa desconeguda,
com una pedra que roda?

Eres la princesa del campanar, i tota la gent tan guapa
està bevent, creient que ho tenen tot fet.
Intercanviant tot tipus de regals cars i altres coses
però millor que et tragues l’anell de diamants. Millor que el penyores, xiqueta.
Solia entretenir-te tant
el Napoleó cobert de parracs i el llenguatge que usava.
Ara vés, t’està cridant, no t’hi pots negar,
quan no tens res, no tens res a perdre.
Ara eres invisible, no tens secrets que ocultar.

¿Com se sent?
¿Com se sent?
Dependre només de tu
sense un rumb determinat
com una completa desconeguda
com una pedra rodant.

Els temps estan canviant (The Times They Are A-Changing).

Veniu gent, reuniu-vos,
on siga que estigueu
i admeteu que les aigües
han crescut al vostre voltant
i accepteu que aviat
estareu calats fins els ossos,
si creieu que esteu a temps
de salvar-vos
serà millor que comenceu a nadar
o us afonareu com pedres
perquè els temps estan canviant.

Veniu escriptors i crítics
que profeticeu amb la vostra ploma
i manteniu els ulls ben oberts,
l’ocasió no es repetirà,
i no parleu massa aviat
doncs la ruleta encara està girant
i no ha anomenat qui
és l’escollit
perquè el perdedor ara
serà el guanyador més tard
perquè els temps estan canviant.

Veniu senadors, congressistes
si us plau escolteu la crida
i no us quedeu al llindar,
no bloquegeu l’entrada,
perquè resultarà ferit
el que s’opose,
fora hi ha una batalla
furibunda
aviat colpejarà les vostres finestres
i cruixiran els vostres murs
perquè els temps estan canviant.

Veniu pares i mares
voltant la terra
i no critiqueu
el que no podeu entendre,
els vostres fills i filles
estan fora del vostre control
el vostre vell camí
està corcat,
si us plau, deixeu pas al nou
si no podeu donar un cop de mà
perquè els temps estan canviant.

La línia està traçada
i marcat el destí
els lents ara,
seran ràpids més tard
com l’ara present
més tard serà passat
l’ordre
s’esvaeix ràpidament
i l’ara primer
més tard serà l’últim
perquè els temps estan canviant.

MASTERS OF WAR

Come you masters of war
You that build the big guns
You that build the death planes
You that build all the bombs
You that hide behind walls
You that hide behind desks
I just want you to know
I can see through your masks
You that never done nothin’
But build to destroy
You play with my world
Like it’s your little toy
You put a gun in my hand
And you hide from my eyes
And you turn and run farther
When the fast bullets fly
Like Judas of old
You lie and deceive
A world war can be won
You want me to believe
But I see through your eyes
And I see through your brain
Like I see through the water
That runs down my drain
You fasten all the triggers
For the others to fire
Then you sit back and watch
When the death count gets higher
You hide in your mansion
While the young people’s blood
Flows out of their bodies
And is buried in the mud
You’ve thrown the worst fear
That can ever be hurled
Fear to bring children
Into the world
For threatening my baby
Unborn and unnamed
You ain’t worth the blood
That runs in your veins
How much do I know
To talk out of turn
You might say that I’m young
You might say I’m unlearned
But there’s one thing I know
Though I’m younger than you
That even Jesus would never
Forgive what you do
Let me ask you one question
Is your money that good?
Will it buy you forgiveness
Do you think that it could?
I think you will find
When your death takes its toll
All the money you made
Will never buy back your soul
And I hope that you die
And your death’ll come soon
I will follow your casket
By the pale afternoon
And I’ll watch while you’re lowered
Down to your deathbed
And I’ll stand o’er your grave
‘Til I’m sure that you’re dead
Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cançó, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s