Bukowski en català. The Most Beautiful Woman In Town. La xica més bonica de la ciutat (I)

The Most Beautiful Woman In Town. (La dona més bella de la ciutat) és un relat curt de l’escriptor nord-americà Charles Bukowski. Va ser publicat en 1972 en el llibre Erections, Ejaculations, Exhibitions and General Tales of Ordinary Madness. Posteriorment, en 1983, va ser reeditat en dos volums: Tales of Ordinary Madness i The Most Beautiful Woman in Town & Other Stories. En castellà va ser editat per Anagrama en Erecciones, eyaculaciones, exhibiciones (1978) amb uns altres contes de la col·lecció.

Les històries estan escrites en primera i tercera persona, en la marca d’estil de prosa curta semi-autobiogràfica de Bukowski. Els temes inclouen els barris baixos de Los Angeles, la presó, l’atur, l’alcoholisme, els jocs d’atzar, el sexe i la violència. No obstant això, moltes de les històries contenen elements de fantasia i surrealisme i també crítica social. Els ambients són sòrdids i les situacions, grotesques. El llenguatge és sovint obscé i groller amb un cert to de cinisme i d’humor típic de l’autor. El protagonista és l’antiheroi, el fracàs del somni americà, el perdedor. Els personatges són borratxos, rodamóns, prostitutes… outsiders d’un món underground. Es tracta de l’anomenat realisme brut – dirty realism – que apassiona un sector dels lectors mentre que és rebutjat per un altre.

El conte més conegut és el que ens ocupa, La xica més bella de la ciutat, que va servir d’inspiració al director italià Marco Ferreri per a la seua pel·lícula Ordinaria Locura, títol que va tenir a Espanya. En parlarem en la propera entrega.

El conte que hem traduït al català és potser el millor de Bukowski. Conta la relació entre el narrador o protagonista, un home aficionat a l’alcohol i el sexe, lleig i sincer que estima a Cass, una prostituta de 20 anys, més jove que ell, més pels seus sentiments que per la seua extrema bellesa física. Els homes la consideren una màquina sexual i solament s’interessen en el seu cos. Ella odia la seua bellesa i s’automutila per destruir-la. Ambdós mantenen una relació amorosa. Ell li proposa viure junts. Cass es nega. El narrador troba treball i està uns dies sense veure-la. Finalment, li conten que s’ha suïcidat tallant-se el coll.

Ací el tenim en edició bilingüe American-English / català-valencià per a la seua lectura i en format àudio en castellano-latinoamericano (Argentina).

La Siberia – La chica mas guapa de la ciudad – Bukowski. Grabación casera del no programa de radio “La Siberia” del martes 23/10/2012. Cuento: “La chica mas guapa de la ciudad” de Charles Bukowski. Narración: Mariano Vicente. Les fotos corresponen a Bukowski.

Bukowski i l’edició en castellà del llibre.

---

 

 The Most Beautiful Woman In Town. 

Cass was the youngest and most beautiful of 5 sisters. Cass was the most beautiful girl in town. 1/2 Indian with a supple and strange body, a snake-like and fiery body with eyes to go with it. Cass was fluid moving fire. She was like a spirit stuck into a form that would not hold her. Her hair was black and long and silken and whirled about as did her body. Her spirit was either very high or very low. There was no in between for Cass. Some said she was crazy. The dull ones said that. The dull ones would never understand Cass. To the men she was simply a sex machine and they didn’t care whether she was crazy or not. And Cass danced and flirted, kissed the men, but except for an instance or two, when it came time to make it with Cass, Cass had somehow slipped away, eluded the men.

---

La xica més bonica de la ciutat.

Cass era la més jove i la més bonica de cinc germanes. Cass era la xica més bonica de la ciutat. Mig índia, amb un cos flexible i estrany, un cos ferotge i serpentí i ulls a joc. Cass era foc mòbil i fluid. Era com un esperit embotit en una forma incapaç de contenir-lo. El seu pèl era negre i llarg i sedós i es movia i es retorçava igual que el seu cos. Cass estava sempre molt alegre o molt deprimida. Per a ella no hi havia terme mig. Alguns deien que estava boja. Ho deien els ximples. Els ximples no podien entendre Cass. Als homes els semblava simplement una màquina sexual i no es preocupaven de si estava boja o no. I Cass ballava i coquetejava i besava als homes però, llevat d’un cas o dos, quan arribava l’hora de fer-ho, Cass s’evadia d’alguna manera, els eludia.

Her sisters accused her of misusing her beauty, of not using her mind enough, but Cass had mind and spirit; she painted, she danced, she sang, she made things of clay, and when people were hurt either in the spirit or the flesh, Cass felt a deep grieving for them. Her mind was simply different; her mind was simply not practical. Her sisters were jealous of her because she attracted their men, and they were angry because they felt she didn’t make the best use of them. She had a habit of being kind to the uglier ones; the so-called handsome men revolted her- “No guts,” she said, “no zap. They are riding on their perfect little earlobes and well- shaped nostrils…all surface and no insides…” She had a temper that came close to insanity, she had a temper that some call insanity.

Les seues germanes l’acusaven de desaprofitar la seua bellesa, de no utilitzar prou la seua intel·ligència, però Cass posseïa intel·ligència i esperit; pintava, ballava, cantava, feia objectes d’argila, i quan la gent estava ferida, en l’esperit o en la carn, a Cass li donava una pena tremenda. La seua ment era diferent i res més; senzillament, no era pràctica. Les seues germanes l’envejaven perquè atreia els seus homes, i estaven molt rabioses perquè creien que no els treia tot el partit possible. Tenia el costum de ser bona i amable amb els lletjos; els homes considerats guapos li repugnaven: “No tenen agalles -deia ella-. No tenen nervi. Confien sempre en les seues orelletes perfectes i en els seus nassos tornejats … tot façana i res dins …”. Tenia un caràcter que voreja la bogeria; un caràcter que alguns qualificaven de bogeria.

Her father had died of alcohol and her mother had run off leaving the girls alone. The girls went to a relative who placed them in a convent. The convent had been an unhappy place, more for Cass than the sisters. The girls were jealous of Cass and Cass fought most of them. She had razor marks all along her left arm from defending herself in two fights. There was also a permanent scar along the left cheek but the scar rather than lessening her beauty only seemed to highlight it. I met her at the West End Bar several nights after her release from the convent. Being youngest, she was the last of the sisters to be released. She simply came in and sat next to me. I was probably the ugliest man in town and this might have had something to do with it.

El seu pare havia mort d’alcohol i sa mare havia fugit deixant les xiquetes a soles. Les xiquetes van anar-se’n amb un parent que les va ficar en una escola de monges. L’escola havia estat un lloc trist, més per Cass que per les seues germanes. Les xiques envejaven Cass i Cass es va barallar amb quasi totes. Tenia senyals de navalla per tot el braç esquerre, de defensar-se en dues baralles. Tenia també un cicatriu inesborrable que li creuava la galta esquerra; però el cicatriu, en comptes de disminuir la seua bellesa, semblava, per contra, realçar-la.

I met her at the West End Bar several nights after her release from the convent. Being youngest, she was the last of the sisters to be released. She simply came in and sat next to me. I was probably the ugliest man in town and this might have had something to do with it.

Jo la vaig conéixer al bar West End unes nits després que la deixaren anar del convent. En ser la més jove, va ser l’última germana que van deixar anar. Senzillament va entrar i es va asseure al meu costat. Jo potser siga l’home més lleig de la ciutat, i potser això tinguera alguna cosa a veure amb l’assumpte.

“Drink?” I asked.

“Sure, why not?”

-Prens alguna cosa? -vaig preguntar.
-Clar, per què no?

I don’t suppose there was anything unusual in our conversation that night, it was simply in the feeling Cass gave. She had chosen me and it was as simple as that. No pressure. She liked her drinks and had a great number of them. She didn’t seem quite of age but they served he anyhow. Perhaps she had forged i.d., I don’t know. Anyhow, each time she came back from the restroom and sat down next to me, I did feel some pride. She was not only the most beautiful woman in town but also one of the most beautiful I had ever seen. I placed my arm about her waist and kissed her once.

No crec que hi haguera res especial en la nostra conversa eixa nit, era només el sentiment que Cass transmetia. M’havia elegit i no hi havia més. Cap pressió. Li va agradar la beguda i va beure molt. No semblava tenir l’edat, però de totes maneres li van servir. Potser haguera falsificat el carnet d’identitat, no sé. En fi, la veritat és que cada vegada que tornava de l’excusat i s’asseia al meu costat jo sentia cert orgull. No només era la dona més bella de la ciutat, sinó també una de les més belles que jo havia vist en ma vida. Vaig posar el meu braç al voltant de la cintura i la vaig besar una vegada.

“Do you think I’m pretty?” she asked.

“Yes, of course, but there’s something else… there’s more than your looks…”

“People are always accusing me of being pretty. Do you really think I’m pretty?”

“Pretty isn’t the word, it hardly does you fair.”

-Creus que sóc bonica? -va preguntar.
-Sí, per descomptat. Però hi ha alguna cosa més … alguna cosa més que la teua aparença. ..
-La gent sempre m’acusa de ser bonica. Creus de debò que sóc bonica?
-Bonica no és la paraula, no et fa justícia.

Cass amb l’agulla de barret.

Cass reached into her handbag. I thought she was reaching for her handkerchief. She came out with a long hat pin. Before I could stop her she had run this long hat pin through her nose, sideways, just above the nostrils. I felt disgust and horror.

Va buscar en la seua bossa. Vaig creure que buscava el mocador. Va traure una agulla de barret molt llarga. Abans que poguera impedir-ho, s’hi havia travessat el nas de costat a costat, just sobre les foses nassals. Vaig sentir repugnància i horror.

She looked at me and laughed,

Ella em va mirar i es va posar a riure.

“Now do you think me pretty? What do you think now, man?”

-Ara em creus bonica? Què penses ara, home?

I pulled the hat pin out and held my handkerchief over the bleeding. Several people, including the bartender, had seen the act. The bartender came down:

Vaig traure l’agulla i vaig posar el meu mocador sobre la ferida. Algunes persones, inclòs l’encarregat, havien observat l’escena. L’encarregat es va acostar.

“Look,” he said to Cass, “you act up again and you’re out. We don’t need your dramatics here.”

“Oh, fuck you, man!” she said.

“Better keep her straight,” the bartender said to me.

“She’ll be all right,” I said.

“It’s my nose, I can do what I want with my nose.”

“No,” I said, “it hurts me.”

“You mean it hurts you when I stick a pin in my nose?”

“Yes, it does, I mean it.”

“All right, I won’t do it again. Cheer up.”

-Mira -va dir a Cass-, si tornes a fer això et tire. Ací no necessitem les teues exhibicions.
-¡Vés-te’n a la merda, amic! -va dir ella.
-Serà millor que la controles -em va dir l’encarregat.
-No et preocupes -vaig dir jo.
-És el meu nas -va dir Cass-, puc fer el que vulga amb ell.
-No -vaig dir-, a mi em fa mal.
-Vols dir que et fa mal a tu quan em clave una agulla al nas?
-Sí, em fa mal, de debò.
-D’acord. No ho tornaré a fer. Ànim.

She kissed me, rather grinning through the kiss and holding the handkerchief to her nose. We left for my place at closing time. I had some beer and we sat there talking. It was then that I got the perception of her as a person full of kindness and caring. She gave herself away without knowing it. At the same time she would leap back into areas of wildness and incoherence. Schitzi. A beautiful and spiritual schitzi. Perhaps some man, something, would ruin her forever. I hoped that it wouldn’t be me. We went to bed and after I turned out the lights Cass asked me,

Em va besar, però com rient una mica al mig de la besada i sense deixar anar el mocador del nas. Quan van tancar ens vam anar on jo vivia. Tenia una mica de cervesa i ens vam asseure a xarrar. Va ser llavors quan vaig poder apreciar que era una persona que vessava bondat i afecte. Es lliurava sense saber-ho. Al mateix temps, retrocedia a zones de descontrol i incoherència. Esquizoide. Una esquizofrènica bella i espiritual. Potser algun home, alguna cosa, acabarà destruint-la per a sempre. Esperava no ser jo. Ens vam anar al llit i quan vaig apagar els llums em va preguntar:

“When do you want it? Now or in the morning?”

“In the morning,” I said and turned my back.

-Quan vols fer-ho? Ara o al matí?
-Al matí -vaig dir, i em vaig girar.

In the morning I got up and made a couple of coffees, brought her one in bed. She laughed.

Al matí em vaig alçar, vaig fer un parell de cafés i li’n vaig portar un al llit.
Es va posar a riure.

“You’re the first man who has turned it down at night.”

“It’s OK.,” I said, “we needn’t do it at all.”

“No, wait, I want to now. Let me freshen up a bit.”

–Ets el primer home que conec que no ha volgut fer-ho a la nit.
-Està bé – vaig dir-li -. No tenim necessitat de fer-ho en absolut.”
-No, espera, ara vull jo. Deixa’m que em refresque una mica.

Cass went into the bathroom. She came out shortly, looking quite wonderful, her long black hair glistening, her eyes and lips glistening, her glistening… She displayed her body calmly, as a good thing. She got under the sheet.

Cass se’n va anar al bany. Va eixir de seguida, realment meravellosa, llarg cabell negre resplendent, ulls i llavis resplendents, tota resplendor … Es va estirar assossegadament, bona cosa. Es va ficar al llit.

“Come on, lover man.”

-Vine, amor.

I got in. She kissed with abandon but without haste. I let my hands run over her body, through her hair. I mounted. It was hot, and tight. I began to stroke slowly, wanting to make it last. Her eyes looked directly into mine.

Hi vaig anar. Besava amb abandó, però sense pressa. Vaig deixar que les meues mans recorregueren el seu cos, acaronaren els seus cabells. La vaig muntar. Estava calenta i ferma. Vaig començar a acariciar-la lentament, amb ganes de fer que durara. Els seus ulls miraven directament als meus.

“What’s your name?” I asked.

“What the hell difference does it make?” she asked.

-Com et dius? -vaig preguntar.
-Què collons importa? -va preguntar ella.

I laughed and went on ahead. Afterwards she dressed and I drove her back to the bar but she was difficult to forget. I wasn’t working and I slept until 2 pm. then got up and read the paper. I was in the bathtub when she came in with a large leaf- an elephant ear.

Vaig deixar anar una riallada i vaig seguir. Després es va vestir i la vaig portar en cotxe al bar, però era difícil oblidar-la. Jo no treballava i vaig dormir fins a les dues i després em vaig alçar i vaig llegir el diari. Quan estava a la banyera, va entrar ella amb una gran fulla: una orella d’elefant.

“I knew you’d be in the bathtub,” she said, “so I brought you something to cover that thing with, nature boy.”

-Sabia que estaves en la banyera -va dir-, així que et vaig portar quelcom amb què tapar-te eixa cosa, xic de la natura.

She threw the elephant leaf down on me in the bathtub.

I em va tirar el full d’elefant damunt en la banyera.

“How did you know I’d be in the tub?”

-Com sabies que estaria en la banyera?

“I knew.”

–Ho sabia.

Almost every day Cass arrived when I was in the tub. The times were different but she seldom missed, and there was the elephant leaf. And then we’d make love.

Cass arribava quasi tots els dies quan jo estava en la banyera. No era sempre a la mateixa hora, però rares vegades fallava, i portava el full d’elefant. I després fèiem l’amor.

One or two nights she phoned and I had to bail her out of jail for drunkenness and fighting.

Va telefonar una o dues nits i la vaig haver de traure de la presó per borratxera i baralla pagant la fiança.

“These sons of bitches,” she said, “just because they buy you a few drinks they think they can get into your pants.”

“Once you accept a drink you create your own trouble.”

“I thought they were interested in me, not just my body.”

“I’m interested in you and your body. I doubt, though, that most men can see beyond your body.”

-Aquests fills de puta -deia-, només perquè et paguen unes copes creuen que poden ficar-te mà en les bragues.
-Tu crees el problema per acceptar les copes.
-Jo creia que s’interessaven per mi, no només pel meu cos.
-A mi m’interesses tu i el teu cos. Però dubte que la majoria dels homes puguen veure més enllà del teu cos.

Bukowski al bar fumant i bevent.

I left town for 6 months, bummed around, came back. I had never forgotten Cass, but we’d had some type of argument and I felt like moving anyhow, and when I got back i figured she’d be gone, but I had been sitting in the West End Bar about 30 minutes when she walked in and sat down next to me.

Vaig deixar la ciutat i vaig estar fora sis mesos, vaig caminar vagabundejant; vaig tornar. No hi havia oblidat a Cass ni un moment, però havíem tingut algun tipus de discussió i a més jo tenia ganes de posar-me en marxa, i quan vaig tornar vaig pensar que s’hauria anat; però no portava assegut trenta minuts al bar West End quan ella va arribar i es va asseure al meu costat.

“Well, bastard, I see you’ve come back.”

-Bé, fill de puta, veig has tornat.

I ordered her a drink. Then I looked at her. She had on a high- necked dress. I had never seen her in one of those. And under each eye, driven in, were 2 pins with glass heads. All you could see were the heads of the pins, but the pins were driven down into her face.

Li vaig demanar una copa. Després vaig mirar-la. Portava un vestit de coll alt. Mai no l’havia vista vestida així. I sota cada ull, clavat, portava una agulla de cap de vidre. Només es podien veure els caps de les agulles, però les agulles estaven clavades en su cara.

“God damn you, still trying to destroy your beauty, eh?”

“No, it’s the fad, you fool.”

“You’re crazy.”

“I’ve missed you,” she said.

“Is there anybody else?”

“No there isn’t anybody else. Just you. But I’m hustling. It costs ten bucks. But you get it free.”

“Pull those pins out.”

“No, it’s the fad.”

“It’s making me very unhappy.”

“Are you sure?”

“Hell yes, I’m sure.”

-Maleïda siga, encara segueixes intentant destruir la teua bellesa, eh?
-No, no siguis ximple, és la moda.
-Estàs guillada.
-T’he trobat a faltar -va dir.
-Hi ha algú més?
-No, no n’hi ha cap. Només tu. Però ara faig la vida. Cobre 10 dòlars. Però per a tu és gratis.
-Lleva’t eixes agulles.
-No, és la moda.
-Em fa molt desgraciat.
-N’estàs segur?
-Sí, collons, n’estic segur.

Cass slowly pulled the pins out and put them back in her purse.

Es va traure lentament les agulles i les va guardar a la bossa.

La tragèdia de Cass era la seua bellesa.

“Why do you haggle your beauty?” I asked. “Why don’t you just live with it?”

“Because people think it’s all I have. Beauty is nothing, beauty won’t stay. You don’t know how lucky you are to be ugly, because if people like you you know it’s for something else.”

“OK,” I said, “I’m lucky.”

“I don’t mean you’re ugly. People just think you’re ugly. You have a fascinating face.”

“Thanks.”

-Per què llances a perdre la teua bellesa? Vaig preguntar. Per què no acceptes viure amb ella sense més?
-Perquè la gent creu que és tot el que tinc. La bellesa no és res. La bellesa no roman. No saps la sort que tens sent lleig, perquè si li agrades a algú saps que és per una altra cosa.
-D’acord -vaig dir-, tinc molta sort.
-No vull dir que sigues lleig. Només que la gent creu que ho ets. Tens una cara fascinant.
-Gràcies.

We had another drink.

Vam prendre una altra copa.

“What are you doing?” she asked.

“Nothing. I can’t get on to anything. No interest.”

“Me neither. If you were a woman you could hustle.”

“I don’t think I could ever make contact with that many strangers, it’s wearing.”

“You’re right, it’s wearing, everything is wearing.”

-Què estàs fent? -va preguntar.
-Res. No sóc capaç d’arribar a res. Res no m’interessa.
-A mi tampoc. Si fores dona podries ser puta.
-No crec que mai poguera establir contacte amb tants estranys. És molest.
-Tens raó, és molest, tot és molest.

We left together. People still stared at Cass on the streets. She was a beautiful woman, perhaps more beautiful than ever. We made it to my place and I opened a bottle of wine and we talked. With Cass and I, it always came easy. She talked a while and I would listen and then i would talk. Our conversation simply went along without strain. We seemed to discover secrets together. When we discovered a good one Cass would laugh that laugh- only the way she could. It was like joy out of fire. Through the talking we kissed and moved closer together. We became quite heated and decided to go to bed. It was then that Cass took off her high -necked dress and I saw it- the ugly jagged scar across her throat. It was large and thick.

Vam eixir junts. Pel carrer, la gent encara mirava Cass. Encara era una dona bella, potser més que mai. Vam anar a casa. Vaig obrir una botella de vi i vam parlar. A Cass i a mi sempre ens era fàcil parlar. Ella parlava una estona jo escoltava i després parlava jo. La nostra conversa fluïa fàcil, sense tensió. Era com si descobrirem secrets junts. Quan descobríem un de bo, Cass reia amb aquell riure … d’aquella manera que només ella podia riure. Era com el gaudi del foc. I durant la xerrada ens besàvem i ens acostàvem. Ens vam posar molt calents i vam decidir anar-nos al llit. Va ser llavors quan Cass es va traure aquell vestit de coll alt i ho vaig veure … vaig veure el lleig cicatriu dentat que li creuava la gola. Era gran i gruixut.

“God damn you, woman,” I said from the bed, “god damn you, what have you done?

“I tried it with a broken bottle one night. Don’t you like me any more? Am I still beautiful?”

-Maleïda sigues, condemnada, què has fet? -vaig dir des del llit.
-Ho vaig intentar amb una botella trencada una nit. Ja no t’agrade? Sóc bonica encara?

I pulled her down on the bed and kissed her. She pushed away and laughed,

La vaig posar al llit i la vaig besar. Es va apartar i va riure.

“Some men pay me ten and I undress and they don’t want to do it. I keep the ten. It’s very funny.”

“Yes,” I said, “I can’t stop laughing… Cass, bitch, I love you…stop destroying yourself; you’re the most alive woman I’ve ever met.”

-Alguns em paguen els deu i després, quan em desvestisc no volen fer-ho. Jo em quede amb els deu. És molt divertit.
-Sí -vaig dir-, no puc parar de riure … Cass, puta, t’estime … deixa de destruir-te; ets la dona amb més vida que he conegut.

We kissed again. Cass was crying without sound. I could feel the tears. The long black hair lay beside me like a flag of death. We enjoined and made slow and somber and wonderful love.

Vam tornar a besar-nos. Cass plorava en silenci. Vaig sentir les llàgrimes. Vaig sentir aquell pèl llarg i negre estés sota mi com una bandera de mort. Vam gaudir i vam fer un amor lent, ombrívol i meravellós.

In the morning Cass was up making breakfast. She seemed quite calm and happy. She was singing. I stayed in bed and enjoyed her happiness. Finally she came over and shook me,

Al matí, Cass estava alçada fent el desdejuni. Semblava molt tranquil·la i feliç. Cantava. Jo em vaig quedar al llit gaudint la seua felicitat. Per fi, va venir i em va sacsejar:

“Up, bastard! Throw some cold water on your face and pecker and come enjoy the feast!”

-¡Amunt, cabró! ¡Renta’t amb aigua freda la cara i la polla i vine a gaudir del banquet!

I drove her to the beach that day. It was a weekday and not yet summer so things were splendidly deserted. Beach bums in rags slept on the lawns above the sand. Others sat on stone benches sharing a lone bottle. The gulls whirled about, mindless yet distracted. Old ladies in their 70’s and 80’s sat on the benches and discussed selling real estate left behind by husbands long ago killed by the pace and stupidity of survival. For it all, there was peace in the air and we walked about and stretched on the lawns and didn’t say much. It simply felt good being together. I bought a couple of sandwiches, some chips and drinks and we sat on the sand eating. Then I held Cass and we slept together about an hour. It was somehow better than lovemaking. There was flowing together without tension. When we awakened we drove back to my place and I cooked a dinner. After dinner I suggested to Cass that we shack together. She waited a long time, looking at me, then she slowly said, “No.” I drove her back to the bar, bought her a drink and walked out.

Eixe dia la vaig portar en cotxe a la platja. No era un dia de festa i encara no era estiu, tot estava esplèndidament desert. Vagabunds platgers en parracs dormien en l’arena. Hi havia altres asseguts en bancs de pedra compartint una botella solitària. Les gavines voleiaven, estúpides però distretes. Ancianes de setanta i vuitanta, assegudes en els bancs, discutien vendes de finques deixades per marits assassinats molt de temps enrere per l’angoixa i l’estupidesa de la supervivència. Hi havia pau en l’aire i vam passejar i estar tombats per allà i no vam parlar molt. Era agradable simplement estar junts. Vaig comprar entrepans, creïlles fregides i begudes i ens vam asseure en la sorra. Després vaig abraçar a Cass i vam dormir així abraçats una estona. Era millor que fer l’amor. Era com un fluir junts sense tensió. Després vam tornar a casa en el meu cotxe i vaig preparar el sopar. Després de sopar, vaig suggerir a Cass que visquérem junts. Es va quedar molta estona mirant-me i després va dir lentament: “No”. La vaig portar de nou al bar, li vaig pagar una copa i me’n vaig anar.

I found a job as a parker in a factory the next day and the rest of the week went to working. I was too tired to get about much but that Friday night I did get to the West End Bar. I sat and waited for Cass. Hours went by . After I was fairly drunk the bartender said to me,

L’endemà, vaig trobar una feina com empaquetador en una fàbrica i vaig treballar tot el que quedava de setmana. Estava massa cansat per eixir, però divendres a la nit em vaig acostar al West End. Em vaig asseure i vaig esperar a Cass. Van passar hores. Quan estava ja bastant borratxo, em va dir l’encarregat:

“I’m sorry about your girlfriend.”

“What is it?” I asked.

“I’m sorry, didn’t you know?”

“No.”

“Suicide. She was buried yesterday.”

“Buried?” I asked. It seemed as though she would walk through the doorway at any moment. How could she be gone?

“Her sisters buried her.”

“A suicide? Mind telling me how?”

“She cut her throat.”

“I see. Give me another drink.”

-Em sap greu això de la teua núvia.
-El què? -vaig preguntar.
-Ho sento. No ho sabies?
-No.
-Suïcidi. La van enterrar ahir.
-¿Enterrada? -vaig preguntar. Semblava com si fora a aparéixer en la porta d’un moment a un altre, com podia haver mort?
-La van enterrar les germanes.
-Un suïcidi? Com va ser?
-Es va tallar el coll.
-Ja. Dóna’m un altre glop.

I drank until closing time. Cass was the most beautiful of 5 sisters, the most beautiful in town. I managed to drive to my place and I kept thinking, I should have insisted she stay with me instead of accepting that “no.” Everything about her had indicated that she had cared. I simply had been too offhand about it, lazy, too unconcerned. I deserved my death and hers. I was a dog. No, why blame the dogs? I got up and found a bottle of wine and drank from it heavily. Cass the most beautiful girl in town was dead at 20.

Vaig beure fins a l’hora de tancament. Cass era la més bella de cinc germanes, la més bella de la ciutat. Me les vaig arreglar per conduir a ma casa i em vaig quedar pensant, hauria d’haver insistit que es quedara amb mi en lloc d’acceptar ese “no”. Tot en ella havia indicat que li passava alguna cosa. Jo senzillament havia estat massa insensible, massa despreocupat. Em mereixia la meua mort i la d’ella. Era un gos. No, per què acusar els gossos? Em vaig alçar, vaig trobar una botella de vi i vaig beure sense mesura ni contenció. Cass, la xica més bonica de la ciutat morta als vint anys.

MALEÏT SIGUES, CONDEMNAT FILL DE PUTA, CALLA JA!.

Outside somebody honked their automobile horn. They were very loud and persistent. I sat the bottle down and screamed out: “GOD DAMN YOU, YOU SON OF A BITCH ,SHUT UP!”
A fora, algú tocava el clàxon d’un cotxe. Uns clàxons escandalosos i persistents. Vaig deixar la botella i vaig cridar “MALEÏT SIGUES, CONDEMNAT FILL DE PUTA, CALLA JA!”.

The night kept coming and there was nothing I could do.

La nit seguia passant i no hi havia res que jo poguera fer.

(Charles Bukowski. The Most Beautiful Woman in Town. Traducció al català-valencià per Regí.)

---

Bukowski també era poeta. Alguns dels seus poemes els va enregistrar.

Bluebird, Charles Bukowski, sub. català.

Poemes de Bukowski en cast. amb música.

El genio de la multitud, poema de Charles Bukowski.

pàgina següent →