A. Schoenberg, compositor jueu austríac que es va veure forçat a emigrar als EEUU en 1933.
(Arnold Schoenberg o Schönberg; Viena, 1874 – Los Angeles, 1951) Compositor i pintor austríac, nacionalitzat nord-americà. La seua vida i la seua obra es van veure sempre envoltades de polèmica. Compositor i pedagog -els seus alumnes Alban Berg i Anton von Webern ocupen un lloc de privilegi en la història de la música- , va ser una figura cabdal en l’evolució de la música durant el segle XX, encara que va xocar amb la incomprensió del públic i la crítica de la seua època, poc disposats a acceptar la ruptura amb el sistema tonal que la seua obra representava. Va ser dels primers compositors a abraçar l’atonalisme. La principal innovació compositiva de Schönberg és la tècnica dodecafònica, que utilitza sèries de notes (serialisme). Els tres van constituir l’anomenada II Escola de Viena, que va revolucionar el concepte de la música fins aleshores tonal. Crida l’atenció la manera de cantar, que trenca amb l’esquema ària-recitatiu i sembla parlar cantant o cantar parlant. Es tracta de l’Sprechgesang o cant parlat i del Sprechtime, una especie de recitat cantat. En definitiva, formes intermediàries entre la paraula i el cant.
Realment, l’obra de Schoenberg va passar per diversos períodes o estils des del post-romàntic de joventut – influït per Wagner i Mahler – al revolucionari descrit abans. Com hem dit abans, en 1933 va haver d’emigrar per ser jueu i degenerat artísticament. Va anar a EEUU on la seua música tampoc no agradava per eixir-se’n d’allò establert. Va composar una obra singular sobre l’Holocaust, breu però impactant: Un supervivent de Varsòvia. El compositor estava abans del nazisme plenament integrat en la societat alemanya ocupant càrrecs importants com ara el de professor en la Acadèmia Prussiana de las Arts de Berlín, que va perdre. Aquesta situació de persecució al jueus li feu recuperar la fe que ja havia perdut.
Un supervivent de Varsòvia per a narrador, cor masculí i orquestra, és una de las obres més impactants de Arnold Schönberg. Fa referència tant al Gueto de Varsòvia com als camps de la mort ja que cita la cambra de gas. El narrador fa servir l’anglès excepte quan parla el botxí, que ho fa en alemany. El cor final està en hebreu. Musicalment és una breu peça dodecafònica. La lletra és del mateix compositor.
A. Schoenberg: Un superviviente de Varsovia Orquesta Filarmónica de la Ciudad de Birmingham. Franz Mazura, narrador. Director, Simon Rattle.
A survivor from Warsaw
I cannot remember ev’rything.
I must have been unconscious most of the time.
I remember only the grandiose moment
when they all strated to sing as if prearranged,
the old prayer they had neglected for so many years
the forgotten creed!
But I have no recollection how I got underground
to live in the sewers of Warsaw for so long a time.
The day began as usual: Reveille when it still was dark.
Get out! Whether you slept or whether worries kept you awake the whole night.
You had been separated from your children, from your wife, from your parents;
you don’t know what happened to them how could you sleep?
The trumpets again –
Get out! The sergeant will be furious!
They came out; some very slow: the old ones, the sick ones;
some with nervous agility.
They fear the sergeant. They hurry as much as they can.
In vain! Much too much noise; much too much commotion – and not fast enough!
The Feldwebel shouts: »Achtung! Stilljestanden! Na wirds mal? Oder soll ich mit dem Jewehrkolben nachhelfen? Na jutt; wenn ihrs durchaus haben wollt!«
The sergeant and his subordinates hit everybody:
young or old, quiet or nervous, guilty or innocent.
It was painful to hear them groaning and moaning.
I heard it though I had been hit very hard,
so hard that I could not help falling down.
We all on the ground who could not stand up were then beaten over the head.
I must have been unconscious. The next thing I knew was a soldier saying:
»They are all dead«,
whereupon the sergeant ordered to do away with us.
There I lay aside halfconscious.
It had become very still – fear and pain.
Then I heard the sergeant shouting: »Abzählen!«
They started slowly and irregularly: one, two, three, four
»Achtung!« the sergeant shouted again,
»Rascher! Nochmal von vorn anfangen!
In einer Minute will ich wissen,
wieviele ich zur Gaskammer abliefere!
Abzählen!»
They began again, first slowly: one, two, three, four,
became faster and faster, so fast
that it finally sounded like a stampede of wild horses,
and all of a sudden, in the middle of it,
they began singing the Sema’ Yisroel.
[Shema Yisroel – Prayer]
Schema Ysroel Adônoy elôhenoo Adônoy ehod Veohavto és Adônoy elôheo behol
levoveho oovehol nafsheho oovehol meôdeho Vehoyoo haddevoreem hoelleh asher onôhee
metsavveho hayyôm al levového Veshinnantom levoneho vedibbarto bom beshivteho
beveteho oovelehteho baddereh ooveshohbeho oovekoomeho.
………………………………..
Un supervivent de Varsòvia.
No puc recordar-ho tot. Vaig deure estar inconscient la major part del temps… Recorde solament el grandiós moment quan van començar a cantar, com si ho hagueren acordat prèviament, l’antiga pregària que havíem abandonat durant tants anys, el Credo oblidat. Però no puc recordar com vaig aconseguir viure sota terra en les clavegueres de Varsòvia durant tant temps…
El dia va començar com de costum. Recorde quan encara era de nit. Fora! Tant si dormies com si les preocupacions et deixaven en vela tota la nit. Havies sigut separat dels teus fills, de la teua dona, dels teus parents. No podies saber què els havia ocorregut… Com podies dormir?
Les sirenes de nou. Fora! El sergent estarà furiós!. Eixien. Alguns molt lentament: els ancians, els malalts; alguns amb nerviosa agilitat. Tenien por al sergent. Corrien tant com podien. Era en va! Massa soroll; massa commoció… i encara així no era massa ràpid!
El Feldwebel [sergent] va cridar: Achtung! [Atenció!] “Stilljestanden! Na wirds malament? Oder soll ich mit dem jewehrkolben nachhelfen? Na jut; wenn ihrs durchaus haben wollt!”
[Silenci! Esteu preparats?, o necessiteu l’ajuda de la culata del meu rifle? Molt bé, si és açò el que voleu…!]
El sergent i els seus subordinats colpejaven a tots: joves o ancians, forts o febles, culpables o innocents… Era dolorós escoltar-los queixant-se i gemegant. Els escoltava encara que jo havia sigut durament colpejat, tan fort que no vaig poder evitar caure a terra. Els qui no podien alçar-se eren colpejats en el cap…
Vaig deure haver quedat inconscient. El següent que vaig escoltar va ser a un soldat dir: “Estan tots morts!”, després de la qual cosa el sergent els va ordenar llevar els morts del mig. Allí al costat vaig quedar semi-inconscient. Es va crear una situació d’extrema calma: por i dolor.
Llavors vaig escoltar al sergent cridar: “Abzählne!” [Numereu-vos!]. Van començar lenta i
irregularment: un, dos, tres, quatre…
”Achtung!” [Atenció!] va cridar de nou el sergent, “Rascher! Nochmal von vorn anfangen! In einer Minute will ich wissen, wie viele ich zur Gaskammer abliefere! Abzählen!” [Més ràpid! Comenceu de nou! En un minut vull saber a quants de vosaltres vaig a enviar a la cambra de gas! Numereu-vos!]
Van començar de nou, primer lentament; un, dos, tres, quatre… cada vegada més i més ràpid, tan ràpid que va arribar a sonar com una estampida de cavalls salvatges, i tots, de sobte, enmig de tot allò, van començar a cantar el Shema Yisroel [Escolta, oh Israel].
[Escolta, Oh Israel: El Senyor el nostre Déu, és l’únic Senyor. Estimaràs al Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teua ànima i amb tota la teua força. Queden en el teu cor aquestes paraules que jo et dicte avui. Li les repetiràs als teus fills, els parlaràs d’elles tant si estàs a casa com si vas de viatge, quan et fiques al llit i quan t’alces.
Traducció: Regí.
The Survivor from Warsaw, Saskia Boddeke & Peter Greenaway
Aixecament i destrucció del gueto
En l’informe del 13 de maig de 1943, l’oficial alemany Jürgen Stroop deia:
| « | 180 jueus, bandits i sub-humans han estat destruïts. El sector jueu de Varsòvia ja no existeix. Les operacions a gran escala van finalitzar a les 20:15 hores en fer esclatar la sinagoga de Varsòvia. El nombre total de jueus amb el qual es va actuar va ser: 56.065, incloent jueus capturats i jueus que la seva exterminació pot ser provada. (…) A part de 8 edificis (casernes de policia, hospital i instal·lacions per a partides de treballadors), l’antic gueto ha estat completament destruït. Només queden els murs divisoris on no s’han practicat explosions. |
L’aixecament del Gueto de Varsòvia va ser la revolta dels jueus del Gueto de Varsòvia, quan les tropes alemanyes van començar la segona deportació massiva cap als camps de concentració i extermini (principalment a Treblinka), durant la Segona Guerra Mundial.
Va ocórrer entre el 19 d’abril i el 16 de maig de 1943, sent finalment aixafada per les tropes de les SS, sota el comandament de Jürgen Stroop. Va ser la major revolta dels jueus durant l’Holocaust. Anteriorment s’havia llançat un atac contra els ocupants alemanys el 18 de gener, on els jueus polonesos van sortir bé parats.
El Bundist Szmul Zygielbojm se suïcidà a Londres en protesta de la manca d’ajut als insurgents per part dels governs occidentals.
| « | No puc continuar vivint i estar callat mentre que les restes de la jueria polonesa, la qual represento, està sent assassinada. Els meus companys del gueto de Varsòvia han caigut amb les armes a les mans en la seva darrera batalla heroica. No em van deixar caure com ells, al seu costat, però formo part d’ells, de la seva fossa comuna. Amb la meva mort, vull expressar la meva més profunda protesta contra la inacció amb la qual el món mira i permet la destrucció del poble jueu. |
Una de les fotografies més conegudes de la II Guerra Mundial. S’acompanya de text. La citació original alemanya diu “Traient-los a la força dels refugis subterranis”. El nen de la foto podria ser Tsvi C. Nussbaum, que finalment va sobreviure a l’Holocaust.
Pel·lícula
El pianista (títol original en anglès: The Pianist) és una pel·lícula dramàtica basada en les memòries del músic jueu i polonès Władysław Szpilman, recollides al llibre El pianista del gueto de Varsòvia, escrit per ell mateix i on narra les experiències de la seva vida en temps de guerra. Fou dirigida per Roman Polanski el 2002, i va guanyar la Palma d’Or i l’Òscar al millor director. Fa un excel·lent treball el protagonista Adrien Brody. La major part de la BSO és Chopin, símbolo del nacionalismo polaco. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.
Wladyslaw Szpilman, un brillant pianista polonès d’origen jueu, viu amb la seua família en el ghetto de Varsòvia. Quan, en 1939, els alemanys envaeixen Polònia, aconsegueix evitar la deportació gràcies a l’ajuda d’alguns amics. Però haurà de viure amagat i completament aïllat durant molt temps, i per a sobreviure haurà d’afrontar constants perills.
El pianista interpreta música de Chopin.
Argument
Szpilman treballa a la ràdio de Varsòvia com a pianista, veu com tot el seu món s’esfondra amb l’arribada de la Segona Guerra Mundial i la invasió a Polònia.
Després que l’estació de ràdio on estava treballant fos bombardejada, Szpilman arriba a la seua casa per a assabentar-se que Gran Bretanya ha declarat la guerra a Alemanya.
Els anys passen i les condicions de vida per als jueus a Polònia es van deteriorant lentament: tenen un límit en la quantitat de diners per a cada família, estan obligats a dur unes cintes als braços per a identificar-los, i eventualment, el 1941, són col·locats en el Gueto de Varsòvia.
Allà pateixen fam i humiliacions per part dels Nazis, a més de la por a morir i les tortures sempre presents.
En poc de temps la majoria dels jueus són reunits i duts a camps de concentració. Szpilman però, té la sort de ser salvat de la tràgica destinació dels camps de concentració per un amic de la família. La resta de la família de Szpilman no té la mateixa sort que ell i, separat dels seus familiars, sobreviu, primer en el gueto com esclau obrer d’unitats de reconstrucció alemanyes i després fora, confiant en l’ajuda d’amics que tenia no-jueus.
Mentre està amagat presència molts dels horrors comesos pels nazis, com pallisses, incendis, matances i l’aixecament dels jueus del Gueto de 1943. Passat un any es torna a provocar un altre aixecament que falla novament, i fa que Varsòvia quede quasi desocupada i per tant Szpilman estiga a punt de morir de malalties o desnutrició.
Un dia buscant menjar aconsegueix trobar una llauna que no pot obrir. Mentre ho intenta un oficial alemany el descobreix, i en assabentar-se que és pianista li fa tocar una cançó. Llavors l’oficial es compadeix d’ell i no només no el delata sinó que li porta menjar regularment. Setmanes després els alemanys són forçats a marxar de Varsòvia, i l’oficial li dóna la jaqueta i li promet que l’escoltarà a la ràdio. Aquest abric quasi li suposa la mort, ja que les tropes soviètiques el confonen amb un alemany i li disparen fins que els fa veure que no ho és, i que el porta perquè té fred. Al ser alliberat un camp de concentració proper, l’oficial és capturat, i demana a un presoner que contacte amb Szpilman, però quan aquest aconsegueix arribar allà els presoners alemanys ja han estat traslladats.
Szpilman torna a tocar a la ràdio de Varsòvia. A l’última escena interpreta en una sala de concerts triomfalment la mateixa peça que li va salvar la vida amb l’oficial alemany davant d’una gran audiència.
EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*// 