L’anàlisi seminal o uns amics masturbant-se.

Senioren zur Weiterbildung im Klassenzimmer

Escola d’Adults.


De quan en quan
la vida és amable.
Fa més de 30 anys
va ser-ho amb mi.

Època d’estrenes,
era el meu debut
en Ensenyament per Adults.
Resulta curiós que impartira francès
quan porte la tira d’anys amb l’anglès.
L’experiència va ser molt positiva,
sols de parlar amb les ‘àvies’ ja compensava,
gent humil i treballadora que volia aprendre.
El millor per al mestre,
hi va qui vol i és gent molt agraïda.

En un pis d’Oriola vaig passar un any
que no oblidaré mai, una pena
haver-ne perdut el contacte.
Hi era Juan el Manchego,
un xic que volia ser artista
i que estudiava en l’Escola d’Artesans local.
El pobre tenia problemes familiars,
però era una persona excel·lent
a qui arribí a voler de veritat.

L’altre xic era, com jo,
professor d’adults a Callosa de Segura
que depenia de la central d’Oriola, la meua.
Pareixíem fets a partir del mateix motle,
mestres interins els dos sempre lluitant,
a punt de casar-nos també,
valencianistes d’esquerra
i defensors del drets dels interins al treball.
Més de 30 anys han surar en l’ullal del temps…

Joan Carles, que eixe era el nom del mestre,
un dia donat va i em diu
que era convenient…
com ho diria jo…
que el metge del poble li ho havia dit…
a veure fer-se una anàlisi seminal
i un reconeixement de les parts.
I així va ser.

enfermera-11839781


Anàrem al centre de salut d’Oriola,
parlàrem amb un metge jove
que ens envià al lloc on feien les anàlisis.
Una cua d’orina, una segona de sang
i la darrera que posava «altres».
Anem cap allà…
ens donen un potet…
i…
les instruccions…
«No, no», va fer la infermera,
«és millor que ho feu ací
perquè s’ha de congelar a l’instant.
Veniu el dia tal en dejú,
us poseu mans a l’obra
feu bona punteria
i em torneu els potets.»

Quina vergonya!
La infermera estava el que es diu molt bona,
tant de bo ella ens haguera fet les «extraccions»
amb les seues manetes.
Però no, ens tocà anar al servei del centre mèdic
i…
posar-se a tocar la simbomba…
Jo no podia malgrat els meus vint-i-poquets anys.
Em sentia observat per una vella perquè els vàters
estaven enfrontats home-dona i mancava algun taulell.
Encara i així, bingo! I a apuntar bé al potet.
«Regí, ja has acabat?»
En eixir i amb dissimul vam comparar els recipients.
Feia l’efecte que estaven buits.

Anàrem a entregar-los.
Tothom portava botelles de litre excepte nosaltres
que semblàvem els germans pobres.
Joan Carles hagué d’obrir la boca i parlar pels dos:
«Senyoreta, que al meu amic i jo ens ha eixit molt poquet
però no es pense que jo normalment…»
«No passa res, n’hi ha prou. Torneu el dia tal al doctor.»

doctor vell


El dia tal vam anar al metge.
«Regí, faça el favor de passar.»
Jo estava acollonat,
mira que si no…
«Bé. Qui li va ordenar aquesta anàlisi.»
«El metge de família.
Vaig vindre ací i em va atendre el seu substitut.»
«Doncs tranquil home. Tot va bé.
La qualitat dels espermatozous
– que és el més important – és bona.
A millorar la quantitat, però tranquil,
que amb una dieta adequada
és vostè capaç d’embarassar un harem.
Ara pose’s darrere del biombo
i es baixa els calçotets, per favor.»
Això vaig fer justament quan entra la infermera
i jo anava amb l’instrument a l’aire…
«Que no se m’alce, que no se m’alce…»
Se m’alçà…
«Vaja, veig que està vostè fort…

Va dir-me que tot estava bé i em va desitjar
que tinguera una família feliç.

«Adéu i gràcies, doctor.»

«Joan Carles, faça el favor de passar»
«Quèeee? Un altre? A veure el volant…
El meu substitut?
Este se’n recorda de mi.
Espere que no haja citat a mitja comarca per al mateix.»

«Doctor, si em permet… vorà els seu substitut no té cap culpa,
senzillament el meu amic i jo hi vinguérem junts i ell va tenir l’amabilitat…»

«D’acord. És que això no m’havia passat en la vida».

I les coses anaren igual amb la diferència
que aquesta vegada no hi entrà la infermera
que afectà les meues hormones.
El metge va ser molt competent.
Ens donà un informe a cadascú
que incloïa la dieta i consells com ara no fer massa sauna.

D’açò ja fa dècades.
Les circumstàncies de la vida
i la distància ens van separar:
Oriola, Altea i València.
En aquella època no hi havien mòbils
i els ordinadors feien servir el MS2,
sistema operatiu que solament coneixeran els més grans.

borracho1 conduciendo


Nosaltres érem molt formals
però el dia de la Patrona
podríem haver-la palmat.
Anàvem a fer una festa en l’EPA-Oriola.
Compràrem la nostra part de beguda
i ens disfressaren de heavies
amb un motxo groc al cap
i una guitarra de cartró.
I beguda, beguda, molta beguda
que conduint i tot seguíem bevent
acollonant abstemi Juan que no tenia carnet.
Trèiem el cap per les finestres
ensenyat les guitarres
i dient animalades a la gent.
«Joan Carles, passa’m, el whisky,
avariciós, que estàs conduint…»
No sé com no ens la vam pegar,
el meu amic conduïa amb una mà
mentre bevia amb l’altra.
Va ser una temeritat,
però ens vam divertir com poques voltes:

«Visca el pa, visca el vi, visca la mare que ens ha parit!!!!
País Valencià, lliure i socialista!!!!  Canya a Espanya!!!!»

Parafrasejant Serrat: Teníem poc més de 20 anys.

S’acostaven les vacances de Nadal
i  Joan Carles i jo estàvem molt animals.
En el meu cas eren 238 Km. d’anada
i sempre no me’n podia anar.
Juan el Manchego no era capaç d’ocultar la seua pena.
«Vinga, home: la família, els amics…»
«Vosotros sois mis únicos amigos y mi familia.»

En el camí cap Alacant ni Joan Carles ni jo
vam poder dir res més que: «Pobre, Juan, pobret!»

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Poema, Uncategorized, Vivències i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s