Vicent Andrés Estellés: Oratori per Marilyn Monroe [fragment].

marilynmonnud-nua Marilyn Monroe en tot el seu esplendor.

Estellés és el millor poeta valencià des d’Ausiàs March; no obstant això, li hauria agradat dedicar-se al teatre i va ser periodista per sobreviure. Cap al final de la seua vida va publicar en 3 i 4 un llibre titulat Oratoris del nostre temps. Es tracta de poemes escènics dedicats al cantautor xilè Víctor Jara, el pintor xativí Josep de Ribera, l’actriu americana Marilyn Monroe i un tètric Joc d’infants. En tots ells, la mort és present.

Aquesta entrada la dediquem a la sex símbol made in Hollywood, Marilyn Monroe, que tant va patir en la vida i que morí de manera violenta sense que es puga demostrar si va ser un suïcidi o un crim d’Estat. L’acció – si es que es pot dir així – comença amb la denúncia de l’autor que contempla el seu cos mort i nu. Són els dos temes fonamental de la seua poètica: sexe i mort:

Ah fills de puta!
Ah fills de la gran puta!
Ah fills de puta!
Nua, sobre el llit, jeia
com l’havíeu volguda.
Nua, ja morta,
com l’havíeu volguda.

marilyn+monroe-nua

Marilyn Monroe, nua en el llit.

Aquest oratori, que m’hauria estimat representable, el vaig escriure, en la seua primera versió al meu poble, Burjassot, poc després de la mort de Marilyn Monroe.

INTERVENEN:

L’autor / L’amic anònim / Cor / Cor de dones / El vell amic / L’amic/ Industrials del cine.

Pensava, en pensar la problemàtica escenificació d’aquest oratori, un inicial ambient de llargues teles negres, interromput, de sobte, per la visió de l’habitació de Marilyn, el llit desordenat, el telèfon penjant, sense que es veiés l’actriu difunta, contrastant amb aquell negre primer el luxe o l’opulència inútil de mobles i ferros daurats […]; i per tot arreu, projectades sobre diversos llocs de l’escenari, actituds, fragments de les pel·lícules de M.M., oposant, al text, o recolzant-lo, alguns dels seus nus o de les seues fotografies més provocatives; aquesta projecció aniria convulsivament barallada amb passatges del seu enterrament, del seu nínxol i darrerament la figura emblemàtica de l’actriu, desaparegudes les figures escèniques, omplint-ho tot.


ESCENA I

L’AUTOR:
Ah fills de puta!
Ah fills de la gran puta!
Ah fills de puta!
Nua, sobre el llit, jeia
com l’havíeu volguda.
Nua, ja morta,
com l’havíeu volguda.
Mireu-la encara:
L’anca amable, rodona,
la boca mig oberta.
I més encara:
els seus cabells es vessen
com d’un or íntim,
com una ala benigna,
com una ala ja inútil.
La mà, caiguda,
agafava un telèfon:
intentaria
agafar-se a la vida
-un fil només de vida.

ESCENA II

L’AMIC ANÒNIM:
Ah criatura!
Has mort nua, volent-te
d’alguna forma
agafar la vida
ah pueril, ah casta!
No et contestaven.
Ningú no fou a casa.
Tu no podies
esperar més: cridant-los,
vares morir de sobte.

L’AUTOR:
Ah criatura!
Per ésser-ho més, fores
sola aquell dia
com altres dies, sola
i completament nua.

L’AMI ANÒNIM:
Sols el silenci
us llevarà la cendra,
el merescut dictamen
darrer de fills de puta.

COR:
Ah fills de puta!
Tempteu, amb muda llengua,
sabor del propi
llavi que us sap a cendra.
Haureu de callar sempre.

COR DE DONES:
Ah criatura!
Morta et veia més viva,
oh destinada
a alguna mort molt teua
que tenaç et creixia.

COR GENERAL:
Vénen i tenen
sentiments solidaris,
també de culpa.
O ni tan sols venien.
Però et sabien morta.

ESCENA V

L’AUTOR:
Mireu-la: encara
surt d’aquella piscina,
uns fotogrames,
un darrer moment únic,
amb la pell amarada.

L’AMIC:
Sempre va riure;
sempre es va riure, indòcil,
conscient pense,
d’aquesta estupidesa
que anhelant la seguia.

ESCENA VII

L’AUTOR:
Ara t’evoque. Puges,
noció de la vida,
amargs graons de fusta.
En va intentàvem
retenir-te en alguna
fotografia.
Ara t’evoque. Fores,
no canviant, sí plena
noció de la vida.
Mai no ho sabérem;
i sols ens aturàvem
mirant-te indignes.
Un calendari,
un full d’un calendari,
després el buscaríem
per descobrir-hi
secrets d’un foc que puja
i és una rosa:
seria un destí ràpid,
ah criatura!
Ens és més fàcil
resseguir en uns textos
arnats enigmes
que no en un calendari
veure créixer la vida.

ESCENA VIII

COR GENERAL:
Vinguen i miren
el cos perfecte,
com una rosa encara
rica d’una aigua secreta.
Vinguen i miren
els pits, les anques,
l’entrecuix que estimaven,
les llargues cuixes,
la llum d’uns llavis.
Vinguen i miren
abans que arriben
mans ràpides i expertes
i l’encabesquen
i se l’enduguen.
Vinguen i miren,
com a la fira,
per darrera vegada,
no un cos: aquella
secreta flama.
Vinguen i miren!

ESCENA IX

INDUSTRIALS DEL CINE:
Se li albirava
un breu destí. Hi ha coses
que determinen
esgarrifances mudes.
O en som culpables,
i ara ens cobrim amb teles
que no ens pertanyen
per por d’una nuesa.

ESCENA X

L’AUTOR:
Hollywood, calla.
Ja tens un altre mite;
aquest, per sempre,
et serà retret, Hollywood,
ah clans dels poderosos.

COR:
Ah clans dels poderosos!
Cremeu l’agenda;
hi ha noms que comprometen
persones dignes,
persones respectables.
Cremeu papers, telèfons.

L’AUTOR:
Tot és inútil.
La mort més sola
puja com un crepuscle,
bandera arnada
invencible per sempre.
Ah Marilyn, ah Marilyn!
Permet que deixe
aquests mots aspres
damunt la pedra.
No unes pastilles,
un verm encara incògnit,
o un amor a la vida,
fou qui et va vèncer.

ESCENA XI

COR GENERAL:
Marilyn torna,
camina entre les putes
movent les anques;
amb exagerats llavis
creua les avingudes.
Marilyn torna,
tornarà cada dia
que ho necessite
una persona trista,
sobre un llit, desvalguda,
Marilyn torna.

Marilyn-marilyn-monroe-979562_1024_768 999

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Fotografia, Poema, Teatre, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Vicent Andrés Estellés: Oratori per Marilyn Monroe [fragment].

  1. Retroenllaç: Ernesto Cardenal: Oración por Marilyn Monroe. / Bukowski: Para Marilyn M. | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s