Contes i llegendes dels indis americans (I).

indis

Els sioux o siux eren una de les principals nacions natives americanes. Vivien en la zona central dels actuals EEUU, en les praderies que s’estenen des del Mississipí al Canadà, territori que va estar en mans d’espanyols, anglesos, francesos i americans. Eren nòmades que anaven seguint els búfals, animals de qui no solament s’alimentaven sinó que obtenien vestit, calcer, habitatge, etc. Aquesta gran nació o tribu rebia diversos noms com ara dakotes, nakotes i lakotes.

Com va ser habitual tant en Amèrica del Nord com del Sud, van patir l’opressió dels europeus, responsables d’un autèntic genocidi per la cobdícia del colons que volien les seues terres o dels miners en l’època de la febre de l’or. L’exercit i el Govern americà actuaren amb falta de noblesa trencant els pactes que havien acordat. Fins i tot van matar els búfals fins quasi exterminar-los i estengueren malalties intencionadament per acabar amb aquest poble. Finalment, anaren a parar a reserves situades en els terres més pobres en un sistema que recorda l’apartheid sud-africà.

Fins els nostres dies ens han arribat mostres de la seua literatura oral que demostra que no eren un salvatges com pretenien els seus genocides sinó un poble amb inclinacions culturals literàries i plàstiques com podem veure en els ornaments dels seus teixits.

siouxBou Brau i Núvol Blau.

L’àguila i el falcó.

Conta una vella llegenda Sioux, que un dia Bou Brau, el més valent i honorable dels guerrers, i Núvol Blau, la bellíssima filla del cap de la tribu, van arribar a la tenda de l’ancià savi del llogaret a demanar consell.

“Ens estimem, va començar el jove,  i ens anem a casar, va prosseguir ella. I tenim tanta por de perdre’ns, que venim a pregar-li que ens faça un conjur o un encanteri, o ens lliure un talismà perquè ens protegisca i garantisca que estiguem junts fins a la mort. Hi ha alguna cosa que puga fer per nosaltres?”

Llegenda Sioux. L’àguila i el falcó.

L’ancià es va emocionar molt en veure’ls tan joves, tan enamorats i esperant el seu consell amb tant anhel.

“Hi ha alguna cosa, va dir,  però no sé si serà un repte molt difícil, doncs implica gran sacrifici.”

“Farem el que siga – van respondre al uníson els enamorats.”

“Núvol Blau, va dir l’ancià,  veus aqueixa muntanya al nord del llogaret? Hauràs d’escalar-la sola, i, sense més armes que les teues mans i una xarxa, atrapar el falcó més bell i vigorós que mai no s’haja vist. Si aconsegueixes atrapar-lo, hauràs de portar-ho viu al tercer dia després de la lluna plena. Aqueixa és la teua missió.

I tu, Bou Bravo, va continuar el savi,  hauràs d’escalar la muntanya del tro i quan arribaràs al cim, hauràs de capturar, sense fer-li mal, a la més valenta de les àguiles, usant només les teues mans i una xarxa, per a portar-la el mateix dia del retorn de Núvol Blau.

Ara, partiu, va ordenar l’ancià.”

Els joves es van abraçar amb tendresa i després van emprendre el seu camí, ella al nord, i ell cap al sud del llogaret, per a complir amb les missions encomanades.

El dia assenyalat, els amants van tornar a la tenda de l’ancià, carregant cadascun l’au que li havia sigut demanada. Eren, en veritat, uns bells exemplars.

“Què hem de fer ara?, va preguntar Bou Brau. Hem de matar-les i beure la seua honorable sang?”

“No, va respondre l’ancià.”

“Hem de cuinar-les i menjar la seua carn preciosa?, va preguntar ella.”

“No. va repetir el savi. Ara heu de lligar-les entre si per les seues potes, amb aquestes tires de cuir, i després deixar-les perquè volen lliures.

La jove parella va fer el que se’ls havia ordenat i van soltar les aus. L’àguila i el falcó van intentar alçar el vol diverses vegades però l’única cosa que aconseguien era acabar cada vegada, rebolcades en el sòl.

Després de molts intents, irritades i frustrades per la seua incapacitat per a volar, van començar a atacar-se amb els seus becs, fent-se molt de mal.

“Aquest és el conjur que vau demanar, va dir l’ancià. Mai no oblideu el que acabeu de veure. Vosaltres sou com l’àguila i el falcó. Si us lligueu l’un a l’altre, així siga pel vostre immens amor, no solament viuran arrossegant-se, sinó que acabaran fent-se mal inevitablement. Si voleu que el vostre amor perdure, voleu junts, però mai lligats.

llop indi

Els dos llops.

El llop bo i el dolent.

Un ancià d’una tribu estava tenint una xarrada sobre la vida amb els seus néts. Els va dir:

“Una gran baralla està ocorrent en el meu interior i és entre dos llops. Un dels llops representa la maldat, el temor, la ira, l’enveja, el dolor, el rancor, l’avarícia, l’arrogància, la culpa, el ressentiment, la inferioritat, la mentida, l’orgull, la competència, la superioritat i la egolatria. L’altre la bondat, l’alegria, la pau, l’amor, l’esperança, la serenitat, la humilitat, la dolçor, la generositat, la benevolència, l’amistat, l’empatia, la veritat, la compassió i la fe. Aquesta mateixa baralla està ocorrent dins de vosaltres, i dins de tots els éssers de la terra.”

S’ho  van pensar una bona estona fins que un dels xiquets li va preguntar al seu avi:

“Avi, digues-me… Quin dels llops guanyarà?”.

I l’ancià Sioux va respondre simplement… “El que tu alimentes!”

Font: vidadelosnativosamericanos

Escenes d’indis Sioux.

 

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Història, Literatura, Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Contes i llegendes dels indis americans (I).

  1. jordibasol ha dit:

    I, d’en Raimon, sobretot les de l’Ausiàs.

  2. rexval ha dit:

    Bon poeta i bon cantant.

  3. Retroenllaç: Contes i llegendes dels indis americans (II). | EL CAVALLER DEL CIGNE

  4. Retroenllaç: 1492: Inicio del genocidio y expolio americano bajo la espada y la cruz. (II) | EL CAVALLER DEL CIGNE

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s