Proudhon i Wagner. Der Ring. La propietat, la religió i l’estat.

Proudhon-childrenProudhon i les seues filles. L’anarquista va exercir una gran influència en el primer Wagner.

Quan Wagner va ser cridat pel jove rei de Baviera, Ludwig II, els seus ministres li van advertir que era un perillós revolucionari descregut que havia participat en la Revolució de Dresden (1849), motiu pel qual va ser acaçat per la policia. El rei li va demanar la seua opinió sobre dos temes essencials: La religió i l’estat (1864). El saxó va escriure sobre el tema d’acord amb el que pensava que Ludwig volia llegir. Com en Mein Leben – escrit també per al monarca – no va ser del tot sincer, ja que els ministres tenien raó, almenys en part, encara que el seu pensament ja no era el mateix d’abans i feia temps que estava amnistiat i desvinculat de la política. Així comença l’escrit dirigit a un jove amic, és a dir, el rei:

“Un jove amic, altament benvolgut, desitja conèixer pel meu propi testimoniatge si els meus punts de vista sobre l’Estat i la Religió han canviat, i en quina manera ho haurien fet llavors, des de la redacció entre els anys 1849 i 1851 dels meus escrits sobre teoria de l’art.”

Realment no va escriure Wagner en eixos assajos sobre la teoria de l’art en exclusiva sinó – com sol succeir en el saxó – també hi parla de qüestions filosòfiques, polítiques, religioses… influït per les lectures d’autors revolucionaris. Un d’eixos assajos era Art i Revolució (1849) on afirma que la revolució donarà a l’home la força, la bellesa i l’art.

feuerbach nm

Feuerbach

En la primera part de sa vida seguia a Proudhon i Feuerbach, fins i tot va participar activament en accions violentes com en el cas de Dresden amb l’anarquista rus Bakunin. Però la revolució va fracassar i va caure en una espècie de depressió fins que en 1854 va conèixer la filosofia de Shopenhauer, cosa que marcaria un abans i un després en la seua vida i obra encara que quedarà un cert solatge de les idees anteriors. Algú va dir que mai no deixà de ser el vell anarquista de sempre i que realment no creia en Déu. No obstant això, a partir d’aquesta data l’interès per la política s’esvaeix i se centra en l’art i la filosofia.

Rheingold, pròleg de la tetralogia del Ring, va dir-se de bell antuvi El furt de l’or del Rin, títol i acció que ens remet a Proudhon i la seua declaració: La propietat és el robatori. De fet, tot comença quan el nan nibelung Alberich furta l’or i es fa un anell símbol del poder com la llança de Wotan, cap dels deus. Tant un com l’altre desapareixeran. El poder  serà enderrocat conforme als ideals anarquistes.

Escena d’amor dels bessons welsung. Walküre. Act I. Finale.

Si de Proudhon agafa Wagner les nocions de propietat i de poder, de Feuerbach prendrà la negació de la divinitat i l’amor redemptor. Els déus wagnerians són molt humans ja que segons el filòsof socialista l’home crea als déus a la seua semblança i no al contrari, és a dir, els déus són una invenció humana. És l’amor lliure de qualsevol imposició el que pot redimir-nos, un amor que no respecta l’establert i els convencionalismes socials; d’ací l’incest dels welsungs acompanyat d’adulteri.

Siegfried mata Fafner, el drac que custodia el tresor símbol de la propietat.

Siegfried, fill de l’incest, personifica a l’anarquista rus Bakunin que farà ús de la violència revolucionària i no respectarà la propietat – matarà el drac-banquer que custodia el tresor – i s’enfrontarà al senyor dels déus i de les batalles trencant-li la llança del poder, és a dir, la religió i l’estat.

De la mà de José Ferrater, anem a fer esment de l’entrada dedicada a Proudhon del Diccionario de Filosofía  publicado en Alianza Editorial.  Madrid 1979, que podeu consultar ací en castellà i que he traduït per al bloc.

proudhonJoseph Proudhon (1809-1865)

Nascut en Besançon, de família artesana caiguda en la misèria, va haver d’abandonar els seus estudis secundaris per a treballar en una impremta. Es va educar a si mateix en el curs de lectures abundants i desordenades. En 1838, als 29 anys d’edat, va rebre una beca de l’Acadèmia de Besançon per a prosseguir els seus estudis a París. Allí es va relacionar amb intel·lectuals revolucionaris, principalment socialistes i comunistes, tant francesos com a alemanys i russos desterrats. Va absorbir el pensament de Hegel i de l’esquerra hegeliana, així com el dels socialistes utòpics francesos, Comte, Kant i altres autors.

Marx va lloar la seua obra sobre la propietat, però va atacar després el seu Sistema de contradiccions econòmiques o filosofia de la misèria, de 1846, en La misèria de la filosofia, de 1847. La ruptura de Proudhon amb Marx és considerada com el punt de partida (o, en tot cas, el símbol) de la llarga disputa entre les tradicions anarquista i comunista. Proudhon, defensor de l’anarquisme, va influir sobre el moviment anarquista, i especialment sobre Bakunin. Triat diputat en l’Assemblea Nacional, en 1848, va exposar i va defensar les seues idees en la premsa, i especialment en el periòdic per ell fundat, Le représentant du peuple –que va canviar després el seu títol a Le peuple i, finalment, a La voix du peuple–. En 1849 va ser empresonat, però durant els seus tres anys de presó va seguir escrivint i publicant. Després d’uns anys de desterrament a Bèlgica, va tornar a França, poc abans de la seua mort.

Proudhon és conegut sobretot per la frase en la seua primera obra (o «Memòria») sobre la propietat: «La propietat és el robatori.» No obstant açò, Proudhon va tractar de mostrar (en la seua segona «Memòria») que, si bé és cert que havia combatut –«i seguiria combatent»– la propietat, es tractava de la propietat que no deriva del treball propi, és a dir, dels mitjans de producció. Aquests mitjans han de ser comuns; és legítim, en canvi, posseir els fruits del treball, ja que de no ser així resultaria amenaçada la independència del treballador. Justament en nom d’aquesta independència, Proudhon es va oposar vehement a tot sistema socialista i comunista, que va denunciar com a autoritaris. La propietat que no deriva del treball propi introdueix la desigualtat. Aquesta ha d’eliminar-se, i a aquest efecte els socialistes i comunistes introdueixen l’autoritat, Però amb l’autoritat s’elimina la independència. Aquesta s’aconsegueix solament en un estat de completa llibertat, la qual cosa requereix un sistema d’organització que tira per la borda l’Estat. S’instaura d’aquesta manera l’anarquisme, equivalent a la societat lliure.

Donat que es rebutja tota autoritat, cal eliminar no solament la humana, sinó també la divina. L’anarquisme porta amb si l’ateisme. Seria erroni, no obstant açò, suposar que Proudhon predicava l’anarquisme com si fóra una espècie de nihilisme. L’eliminació de l’autoritat és una condició necessària per a la independència. La dependència és el mal. Cal començar, doncs, per lliurar als homes del pes de l’autoritat que es arroga l’Estat. Aquest és artificial; no és, com la família, un desenvolupament natural i espontani.

Proudhon va forjar nombrosos projectes per a fer possible l’alliberament de la tutela a  què es veuen sotmesos els treballadors. ja que es descarta l’autoritat de l’Estat i, en veritat, qualsevol autoritat, és menester veure com és possible una organització comunitària veritablement lliure. La base d’aquesta organització és la idea mutualista, que no solament substitueix tot ordre autoritari, sinó també tot individualisme caòtic. L’associació segons la mutualitat és un sistema de forces lliures on hi ha drets iguals, obligacions iguals, avantatges iguals i serveis iguals, açò és, on drets, obligacions, avantatges i serveis es compensen un a l’altre lliurement. Açò es distingeix de la mera competència en què no procura l’avantatge del més afavorit o del més agosarat, sinó un sistema d’avantatges mutus. Les comunitats organitzades mútuament s’organitzen federativament, de manera que el sistema econòmic queda completat per un sistema polític. Tant en el sistema mutual com en el federatiu no hi ha transferència de drets a representants en un suposat règim democràtic de tipus liberal; transferir els drets equival a cedir-los i, per tant, a perdre’ls.

Proudhon no solament esbossà un sistema de la societat lliure (anarquista o alliberada de tota autoritat), sinó que també va traçar, especialment en el seu Sistema de les contradiccions econòmiques, el procés històric que condueix a tal sistema, explicant la funció que van ocupant els processos de divisió de treball, introducció de tècniques o màquines, sistema de competència, sistema de monopolis, crèdits, propietat, comunitat.

Hi ha en Proudhon dues idees importants que dominen quasi tots els seus pensaments: la idea d’una justícia universal en nom de la qual és inadmissible el domini de cap home sobre un altre i de cap societat sobre una altra, i la idea d’un sistema de forces en permanent tensió i contradicció, cercant un equilibri. Contra els utopistes, Proudhon va indicar que no s’arriba mai a un estat perfecte; en rigor, la suposada perfecció és la mort de la societat, la qual necessita un continu moviment i una constant negació de tota fórmula. Si hi ha un terme-clau per al pensament de Proudhon és ‘canvi’: el canvi constant, l’obertura constant a nous desenvolupaments, però sempre sota l’ègida de la independència i la llibertat.

AAnarquia és llibertat.

Obres principals:

Què és la propietat? (1840)
Sistema de contradiccions econòmiques o Filosofia de la Misèria. (1846)
De la justícia en la Revolució i en l’Església (1858)
El manual de l’especulador de la Borsa (1853)
La Guerra i la Pau (1861)
El principi federatiu. (1863)
De la capacitat política de la classe obrera. (1865)
Teoria de la Propietat. (1866)
Del principi de l’art i la seua destinació social. (1875)
La Pornocràcia, o les dones en els temps moderns. (1875)
Correspondències(1875)
Amor i matrimoni. (1876)
Cesarisme i cristianisme. (1883)
Jesús i els orígens del cristianisme. (1896)
Comentaris sobre les memòries de Fouché. (1900)

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Òpera, Filosofia, Fonts wagnerianes, Política, Uncategorized i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s