De Rienzi a l’Holandés. De la Història a les històries de por. (II)

satanas

Satanàs.

A Rafael Fernández de Larrinoa, professor de Música i amic.

La primera vegada que vaig llegir la relació existent entre L’Holandés i els vampirs em vaig quedar bocabadat. Es tractava d’un article de Rafael Fernández en Audio Clásica. És un aspecte que no sol tocar-se quan s’aborda aquesta primera òpera wagneriana del cànon de Bayreuth. Oblidem Faust de Goethe (1808, primera part; 1832, segona part) i que el Romanticisme es presta a la imaginació desbordada, a llegendes, a històries de terror com ara les de Poe, Frankenstein o el modern Prometeu (1818) Mary Shelley o Dracula (1897) Bram Stoker. No solament tenim òperes de temes fàustics, com ara La condenación de Faustode Berlioz (1828), Faust de Gounod (1859) , Mefistofele de Boito (1868) o Robert le Diable de Meyerbeer (1831) amb la figura del dimoni, sinó una òpera que va influir molt en Wagner de títol ben explícit: Der Vampyr de Marschner (1828). A nivell sinfònic o concertístic el tema es tractat pel mateix Wagner en la seua Obertura Fausto (1840), així com per Schumann i Liszt entre altres.

L’article esmentat es diu: El holandés errante y otras leyendas del Romanticismo gótico. Es pot consultar ACÍ. A la web podreu trobar altres articles seus i un bloc dedicat a la Hª de la Música que us recomane vivament.

Wagner va tenir un gran èxit amb Rienzi, una òpera a la francesa basada en fets històrics. Sols uns pocs mesos després – recordem que Rienzi i Holandés són pràcticament simultànees – estrenà L’Holandés errant, òpera romàntica alemanya inspirada en la llegenda popular arreplegada per Heine. Va arriscar-se, ja que el més fàcil era seguir composant Gran Opéra, però la seua intuició artística li demanava el canvi. I va triomfar després d’uns anys d’incertesa i desesperança.

Minna_Planer

Minna Planer

Segons Wagner, la primera vegada que va sentir parlar de la llegenda de L’Holandés errant va ser a Riga on va ocupar el càrrec de director del teatre local des d’agost de 1.837 a juliol de 1.839. Va haver de fugir amb la seua dona Minna dels creditors i embarcar-se en el Thetis en una travessia plena de problemes i tempestes que li va motivar per a una nova òpera on hi apareixerien els cants dels mariners i les històries gòtiques que contaven, com ara la del marí condemnat. La necessitat i l’engany li van fer vendre per 500 francs l’esborrany en prosa que va fer en fiancés a París. En aquest escrit de Wagner de 1840, és un mercader escocés qui ofereix la seua filla a l’Holandés a canvi de diners i diamants.

L’Holandés errant (Der fliegende Holländer) va ser estrenat a Dresden en 1843. Està basat en una llegenda popular centreeuropea. Aquesta llegenda va ser recollida per Heine en les seues Memòries del senyor von Schnabelewopski (1834) en un moment en què l’interés per les històries fantàstiques i demoníaques estava aconseguint el seu zenit de mà del Romanticisme. Els antecedents operístics més rellevants de l’Holandés poden rastrejar-se en El caçador furtiu (1821) de Weber, a El vampir de Marschner (que Wagner va dirigir en 1830), i fins i tot en Robert le Diable de Meyerbeer. Podem considerar L’holandés errant com l’òpera  més genuïnament romàntica Wagner, amb un llenguatge propi que no es troba en Weber, Marschner i Meyerbeer. Wagner ja és Wagner. Potser la clau estiga en el fet que, encara que apareixen números solts, aquests estan units mitjançat  leitmotive de manera que cada acte és una unitat dramàtico-musical sense solució de continuïtat, i també en l’ús que fa d’aquests motius construint una teixit orquestal on la famosa Balada de Senta ocupa el lloc central de l’obra i n’és un resum.

 

   Nina Stemme “Senta’s ballad” Der Fliegende Hollander

Seguint amb L’Holandés, hem de tenir en compte que estem davant d’una obra romàntica gòtica, amb éssers sobrenaturals i no-morts propis de la literatura de l’època amb el mite de Faust i personatges com vampirs, diables, fantasmes i ànimes en pena. Aquesta temàtica s’allunya L’Holandés de Rienzi, basada en fets històrics. És un canvi radical en la temàtica, però també en la musica. Com és lògic, Wagner no parteix de zero. Té els seus antecedents i les seues influències com hem vist adés: Weber, Marschner i Meyerbeer.

Der_Freischütz_um_1822

Der Freischütz.

1. El caçador Furtiu, de Weber, (1821) que el veurà als 15 anys d’edat. Aquesta obra s’inicia l’òpera romàntica alemanya. És el germen de l’òpera nacional alemanya. Es basa en llegendes folklòriques amb elements sobrenaturals. Una versió en francés amb recitatius va ser preparada per Hector Berlioz per a una producció a l’Òpera de París el 1841. També coincideix el francés amb Wagner en el seu interés per Faust.

 

Weber – Freischütz Overture – Berlin / Furtwängler 1944

2. Una altra influència capital la trobem en Der Vampyr, de Marchsner, estrenada el 29 març 1828 en Leipzig. Wagner va dirigir-lo a Würzburg prop del 1830 i va afegir algunes parts de la seua autoria al segon acte. No solament pren coses Wagner de l’òpera, sinó que en pren. La Narració d’Emmy sobre el vampir prefigura la Balada de SentaTambé trobem un paral·lelisme entre l’ària de Lord Ruthven on fa referència al fet que té un dia per als seus propòsits i la de L’Holandés que també disposa d’un dia per al mateix.

 

Der Vampyr di H.Marschner – Aria di Emmy. Soprano Cristina Ferri
Marschner, Der Vampyr, Lord Ruthven: “Ha! Noch einen ganzen Tag”

 

James Morris – Der Fliegende Hollander – Die frist ist um

3. També trobem influència de Meyerbeer: Robert le Diable (1831) de Meyerbeer, basada en una llegenda medieval. La Balada del trobador Raimbaud  anuncia la de Senta així com de la Cançó del timoner. Resulta curiós observar que Meyerbeer va ser amic i imitador de Weber, a qui Wagner va admirar. Ja sabem com va acabar la relació de Wagner amb Meyerbeer. 

Nonnes qui reposez. Samuel Ramey. Robert le Diable. Bertram. Giacomo Meyerbeer
Marschner_1

Marschner

Podríem dir que Der Vampyr és el punt intermedi entre El caçador furtiu i L’Holandés. La seua principal influència és Weber, però no incorpora folklore. A destacar l’ús del leitmotiv que ja apareix en l’obertura. Temàticament, l’ambient de El caçador és fantasmagòric, al bosc, amb la presència del diable i les bales que mai no fallen. En Der Vampyr Lord Ruthven ha d’aconseguir en un dia tres dones verges per sacrificar. Si ho consegueix li serà concedit un altre any de vida. En cas contrari, morirà. Finalment, l’Holandés és una ànima en pena condemnada a vagar pels mars per blasfem durant tota l’eternitat, encara que cada set anys pot intentar buscar una dona que li siga fidel i el redimisca. Aquest és el segell temàtic de Wagner: la redempció, que ja apareix en la seua primera òpera de joventut, Die Feen. Der Vampyr (títol original en alemany, en espanyol, El Vampir) és una òpera romàntica de dos actes amb música de Heinrich Marschner i llibret en alemany de Wilhelm August Wohlbrück està basat en la novel·la curta El Vampir (1819) de John Polidori. Es va presentar per primera vegada el 29 març 1828 a Leipzig. La popularitat de Marschner anà minvant mentre pujava la de Wagner.

Heinrich Marschner – Der Vampyr – Overtüre

Com hem dit, l’obra de Marschner és un vincle notable entre dues òperes amb elements sobrenaturals: Der Freischütz de Carl Maria von Weber (1821) i L’holandés errant, de Richard Wagner (1843). La major influència ve de Weber, encara que Marschner no va incloure temes folklòrics en la composició. D’altra banda, la llegenda d’Emmy sobre el vampir  anticipa l’ària de Senta en la història del Holandés errant. Wagner va dirigir Der Vampyr a Würzburg prop del 1830 i va afegir algunes parts de la seua autoria al segon acte. Sense dubte, el saxó coneixia bé l’obra i li va servir de model.

Marschner – Der Vampyr: Aubry’s aria, “Wie ein schöner Frühlingsmorgen” (Jonas Kaufmann)

Der Vampyr di H.Marschner – Duetto. Soprano Cristina Ferri baritono Rodion Pogossov.

Marschner Vampyr Finale with tenor Edward Randall

Weber- 220px-Carl_Maria_von_ Carl Maria von Weber és el precedent de Wagner. Der Freischütz (1821) està considerada la primera òpera romàntica alemanya. Amb la voluntat d’oferir una alternativa a l’òpera italiana vigent, Weber acceptà el llibret proposat.  Té com a precedent La flauta màgica de Mozart, però la intenció del compositor, dins de l’ambient romàntic i nacionalista, és crear una òpera alemanya, encara que musicalment tinga deutes, sobretot vocals,  amb la música italiana. Es tracta d’una obra en tres actes del llibretista F. Kind en alemany. Destaca especialment per la seua identificació nacional i la seua càrrega emocional. L’argument va ser pres d’una llegenda popular alemanya i moltes de les melodies estan extretes del folklore alemany. El component fantasmagòric és especialment punyent en la famosa escena del congost del Llop. Apareix el dimoni en forma de caçador comprant ànimes, bales màgiques que no fallen mai, víctimes a matar com a preu, etc.

Carl Maria von Weber Der Freischütz Ouvertüre Staatskapelle Dresden Carlos Kleiber

 

Carl Maria von Weber: Der Freischütz – Jägerchor. Rundfunkchor Berlin, Berliner Philharmoniker Conducter: Nikolaus Harnoncourt

Weber: Der Freischütz (NAWM 126), Wolf’s Glen scene, beg.

COMPLETA: Der Freischütz Ernst Kozub Arlene Saunders Edith Mathis Hans Sotin Gottlob Frick Hamburg. Cond. Leopold Ludwig.

Baudelaire, Rimbaud, Verlaine i els poetes simbolistes francesos llegien a Poe i sentien a Wagner, als que admiraven.

                   El Cuervo, de Edgar Allan Poe

                   

                  El Gato Negro, de Edgar Allan Poe

Charles Baudelaire, Poema XXXI- El Vampiro. 

OFELIA —- RIMBAUD – WAGNER (poema)

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Òpera, Literatura, Poesia, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a De Rienzi a l’Holandés. De la Història a les històries de por. (II)

  1. Retroenllaç: De Rienzi a l’Holandés. De la Història a les històries de por. (I) | El Cavaller del Cigne

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s