Rape! Rape! (Violació! Violació!) Charles Bukowski en català-valencià i anglès (I) Relat per a adults.

CharlesBukowski1-1351797845

Algunes persones mai no es tornen boges. Quines vides tan horribles deuen tindre.

[Aquest relat se centra en un tema polèmic, el de la violació. Sent Bukowki un escriptor i poeta undergroud, representant del realisme brut, antiheroi i la negació de l’ideal americà i les seues normes morals i de tot tipus, no podem esperar un escrit políticament correcte. Escrit en 1983, encara podria presentar problemes de censura especialment en en països com el nostre on la llibertat d’expressió està retrocedint. Sense anar més lluny, un poema seu sobre la policia va ser censurat a Barcelona davant la pressió dels que no són capaços de distingir la ficció de la realitat. Naturalment, condemne tot tipus de violació sense cap excusa i sóc partidari de reformes penals que protegesquen les víctimes millor que ara].

El metge estava fent una mena de prova. Consistia en una triple extracció de sang, la segona deu minuts després de la primera, la tercera deu minuts més tard. Ja m’havien fet les dues primeres extraccions i jo estava donant voltes pel carrer, esperant que passaren els quinze minuts per tornar. Allà al carrer, vaig veure que hi havia una dona asseguda a la parada de l’autobús, a l’altre costat. Dels milions de dones que veus, apareix de sobte una que t’impressiona. Hi ha alguna cosa en les seues formes, en com està feta, en el vestit concret que porta, a la que no et pots resistir. Tenia un encreuament de cames espectacular, i portava un vestit groc clar. Les cames acabaven en uns fins i delicats turmells, adornats per unes magnífiques cames i unes natges i unes cuixes esplèndides. I a la cara aquella expressió juganera, com si estiguera rient-se de mi, però intentant amagar alguna cosa.

Vaig baixar fins al semàfor per creuar el carrer. Vaig anar cap a ella, cap al banc de la parada de l’autobús. Era com un encanteri. No podia controlar-me. Quan m’acostava, es va alçar i es va allunyar carrer avall. Aquell cul em va encisar, em va fer perdre la raó. Vaig anar darrere d’ella embruixat per la dringadissa dels seus talons, devorant el seu cos amb els ulls.

Què dimonis em passa? vaig pensar. He perdut el control.

Tant me fa! Crec que em va dir alguna cosa, però no sabia què.

Va arribar a una oficina de correus i va entrar seguida per mi darrere d’ella. A la cua hi havia quatre o cinc persones. Era una vesprada agradable i càlida. Tots semblaven com somnàmbuls. Jo, per descomptat, ho estava.

Estic a uns centímetres d’ella, vaig pensar. Podria tocar-la amb la mà.

Va recollir una transferència pel valor de set dòlars amb vuitanta-cinc. Vaig escoltar la seua veu, que semblava brollar d’una màquina sexual especial. Va eixir. Jo vaig comprar una dotzena de postals aèries que no volia. Després vaig seguir-la precipitadament. Ella esperava l’autobús i l’autobús arribava. Vaig aconseguir entrar darrere d’ella. Després vaig trobar seient a continuació del seu. Vam recórrer una llarga distància. Ella ha d’adonar-se que estic seguint-la, vaig pensar. No obstant això, no sembla incòmoda. Tenia els cabells d’un groc vermellós. Tot era foc al seu voltant.

Devíem portat recorreguts de cinc a sis quilòmetres. Tot d’una es va alçar i va prémer el botó. Vaig veure com es despassava el seu cenyit vestit per tot el seu cos. Déu meu, no puc suportar-ho, vaig pensar.

Va eixir per la porta de davant i jo per la de darrere. Va doblegar la cantonada a la dreta i la vaig seguir. Mai mirava enrere. Era una zona de cases d’apartaments. Tenia un aspecte més esplèndid que mai. Una dona com aquella no hauria caminar pel carrer.

Després va entrar en un lloc anomenat «Hudson Arms». Em vaig quedar fora mentre ella esperava l’ascensor. La vaig veure entrar. La porta es va tancar i llavors hi vaig entrar jo i em vaig quedar a la porta. El vaig sentir pujar, vaig sentir obrir-se les portes, la vaig sentir eixir. Quan vaig prémer el botó, el vaig sentir baixar i vaig fer un càlcul dels segons.

-Un, dos, tres, quatre, cinc, sis…

Quan va arribar a baix, jo havia calculat divuit segons de descens.

Vaig entrar i vaig prémer el botó de l’últim pis, el quart. Després vaig contar. Quan vaig arribar a la quarta planta havien passat vint segons. Això significava que ella estava a la tercera planta en alguna de les portes. Vaig trucar al tercer. Sis segons. Vaig eixir.

Hi havia molts apartaments. Pensant que seria massa fàcil que estiguera en el primer, en vaig prescindir i vaig trucar al segon.

Va obrir la porta un home calb, amb samarreta i tirants.

-Sóc de l’Empresa d’Assegurances de Vida Concord. Tenen vostès feta la seua assegurança de vida?

-Fora d’ací -va dir l’home, i va tancar la porta.

Vaig provar en la següent porta. Va obrir una dona d’uns quaranta-vuit, grassa, molt arrugada.

-Sóc de l’Empresa d’Assegurances Concord. Tenen feta la seua assegurança de vida, senyora?

-Passe, per favor, cavaller -va dir ella. Vaig entrar.

-Escolte -va dir-, el meu xiquet i jo estem morint de fam. El meu marit va caure mort al carrer fa dos anys. Mort al carrer, es va quedar el pobre. No puc viure amb cent noranta dòlars al mes. El meu fill passa gana. Té vostè una mica de diners perquè puga comprar-li al meu fill un ou?

La vaig mirar de dalt a baix. El xiquet estava dempeus al centre de l’habitació, somrient. Era un infant molt alt, d’uns dotze anys i una mica subnormal. No deixava de somriure.

Li vaig donar un dòlar a la dona.

– Oh, gràcies, senyor! Moltes gràcies!

Em va envoltar amb els seus braços, em va besar. Tenia la boca humida, aquosa, fofa. Després em va ficar la llengua a la boca. Quasi vomite. Era una llengua carnosa, plena de saliva. Tenia els pits molt grans, molt tous, tipus bescuit. Em vaig apartar.

-Escolte. No ha estat sol? No necessita una dona? Sóc una bona i neta, de debò. Amb mi no agafarà cap malaltia, no es preocupe.

-Mire, me n’he d’anar -vaig dir i vaig eixir d’allí.

Vaig provar en altres tres portes. Sense sort.

Després, en la quarta porta va aparèixer ella. Va obrir uns deu centímetres. Vaig tirar cap endavant i la vaig empènyer. Vaig tancar la porta després d’entrar. Era un bonic apartament. Ella es va quedar allí plantada mirant-me. Quan cridarà? vaig pensar.

Em vaig acostar a ella, la vaig agafar pels cabells i pel cul i la vaig besar.

segueix→

(Relat procedent de ‘Tales of Ordinary Madness’, (Contes de la bogeria quotidiana).

Autor: Charles Bukowski. Traductor: Regí.

dictadura democracia


RAPE! RAPE! (original tale).

The doctor was giving me some kind of test. It consisted of a triple blood withdrawal – the 2nd ten minutes after the first, the 3rd 15 minutes later. The doctor had made the first two withdrawals and I was out walking around the street waiting for the 15 minutes to go back.

As I stood on the street, I noticed a woman sitting on the bus stop across the street. Out of all the millions of women, now and then you see one that brings it all out of you. There is something about the shape of them, the way they are hung together, a special dress that they are wearing, something about them that you cannot overcome. She had her legs crossed high and was wearing a bright yellow dress. The legs tapered into thin delicate ankles, but she had plenty of good calf and fine upper haunches and thighs. Her face had this playful look about it, as if she were laughing at me but trying to conceal it.

I went down to the signal, then crossed the street. I walked toward her on that bus-stop bench. I was in a trance. I had no control. As I got near she stood up and walked down the street. Those buttocks charmed me out of my senses. I walked along behind her listening to her heels click, my eyes eating her body. What’s wrong with me? I thought. I’ve lost control. I don’t give a damn, something answered me.

She came to a postoffice and walked in. I walked in behind her. The line was 4 or 5 deep. It was a warm and pleasant afternoon. Everybody seemed to be in a dream-state. I certainly was. I’m an inch away from her, I thought. I could touch her with my hand. She got a money order for $7.85. I listened to her voice. Even her voice was like something from a special sex machine. She left. I bought a dozen airmail postcards I didn’t want. Then I hurried out.

She was waiting on the bus and the bus was drawing up. I just made it to the door behind her. Then I found a seat behind her. We rode along a great distance. She must sense that I am following her, I thought, yet she doesn’t seem uncomfortable. Her hair was red-yellow. Everything about her was fire. We must have ridden along for 3 or 4 miles. Suddenly she leaped up and pulled the cord. I watched her tight dress pull up along her body as she jerked the cord. Christ, I can’t stand it, I thought. She got off the front door and I got off the back. She turned right at the corner and I followed. She never looked back. It was an apartment house district. She looked better than ever. A woman like that should never walk the streets.

Then she walked into a place called “Hudson Arms.” I stood outside as she waited on the elevator. I saw her get in, the door closed and then I went in and stood at the bottom of the elevator. I heard it going up, the doors open, and she got out. As I pressed the button to get it down, I heard it move on down and I took a count in estimated seconds: one, two, three, four, five, six… When it got to the bottom I had an estimated 18 seconds on the descent. I got in and hit the top button, 4th floor. Then I counted. When I got to the 4th floor I had 24 seconds. That meant she was on the 3rd floor. Somewhere. I pushed the 3. 6 seconds. Then I got out. There were quite a number of apartments up there. Figuring it would be too easy if she were in the first apartment, I let that door go and knocked on the second one. A bald man in undershirt and suspenders opened the door.

“I’m from the Concord Life Insurance Co. Do you have adequate coverage?”

“Go away,” said Baldy and closed the door.

I tried the next door. A woman of about 48, quite wrinkled and fat, opened the door.

“I’m from the Concord Life Insurance Co. Do you have adequate coverage, mam?”

“Please come in, sir,” she said. I walked in.

“Listen,” she said, “my boy and I are starving. My husband dropped dead in the streets two years ago. Dead in the streets he dropped. I can’t make it on one hundred and 90 dollars a month. My boy is hungry. Do you have some money so I can buy my boy an egg?”

I looked her over. The boy was standing in the center of the room, grinning. A very large lad, about 12 years old and somewhat subnormal. He kept grinning. I gave the woman a dollar.

“Oh thank you, sir! Oh, thank you!” She reached her arms around me and kissed me. Her whole mouth was wet, watery, soft. Then she punched her tongue into my mouth. I almost gagged. It was a fat tongue full of saliva. Her breasts were large, very soft, pancake style. I broke loose. “Listen, don’t you ever get lonely? Don’t you need a woman? I’m a good clean woman, I really am. You don’t have to worry about no diseases with me.”

“Look, I’ve got to go,” I said.

I got out of there. I tried 3 more doors. No good. Then at the 4th door, it was her. It was open about 3 inches. I leaned forward and pushed in, closed the door behind me. It was a nice apartment. She stood looking at me. When is she going to scream? I thought. I had this large thing in front of me. I walked up to her, grabbed her by the hair and ass and kissed her.

next page→

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Relat per adults, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s