Waltraud Meier
No sé per on començar. Dissabte passat va ser el dia dels comiats. No és que s’acomiadara ningú, però la meua intuïció és el que em diu. Feia mesos que sabia que aquesta era la darrera vegada que tindria a la mezzo davant els meus ulls. La meua localitat era la ideal per veure i sentir a qui considere la millor cantant-actriu wagneriana que he tingut l’honor i alegria de gaudir en directe en diversos llocs. Els valencians hem tingut la sort que ens haja visitat en diverses ocasions. El responsable és el director de la nostra orquestra, Yaron Traub, que va ser ajudant de Barenboim a Baureuth on la Meier era inseparable de Daniel. Aquest tàndem Barenboim-Meier ha deixat per a la posteritat. tant en CD com en DVD, un bon grapat de registres wagnerians i no-wagnerians. A poc a poc, la Meier ha anat acomiadant-se de rols que ella encarna: Isolda, Kundry, Venus… Segons sembla tornarà a Bayreuth per fer Ortrud, la malvada de l’òpera Lohengrin, pròximament. Serà la seua tornada al coliseu wagnerià després d’anys absència per unes diferències en l’època de Wieland Wagner.
En alguna ocasió he parlat amb ella. Va dir-me que el seu tenor favorit era Plácido Domingo, amb qui va fer al Liceu de Sieglinde, dos welsungs formidables; Daniel Barenboim és el seu director musical ideal i Patrice Chéreau, l’artístic, formidable director d’actors com podem veure en el Ring del centenari i en el Tristany de Milà.
La seua actuació del passat dia 1 va ser breu però intensa, fenomenal tant en solitari en el quart moviment com en el cinquè amb cors de la Tercera Simfonia de Mahler. Fa uns anys va cantar Das Lied von der Erde en el mateix Palau de la Música de València i encara la recorde amb gran plaer estètic.
Els cors – Cor de Dones de l’Orfeó Valencià i Orfeó Valencià Infantil – van estar impecables. Josep-Lluís Vall de Cabres és l’actual director de l’Orfeó.
Com és habitual en els darrers temps, l’Orquestra de València, dirigida per Yaron Traub, va estar en estat de gràcia, de fet, totes les entrades estaven venudes com en casos anteriors. Fa tres dècades que assistisc al Palau de la Música. Per a mi i molts altres aficionats, mai no ha tingut tanta qualitat. De referència la integral de les simfonies de Beethoven així com la dels concerts per a piano que contà en l’Emperador amb Barenboim en l’instrument i la direcció de Traub. En aquesta ocasió, des del majestuós i imponent començament als moments més íntims -liderístics- interpretats per Meier, tots va ser perfecte; jo diria que podia respirar-se eixe estat de gràcia. Cap pífia en les cordes, vents, percussió… Estic convençut que un parell de CDs o un DVD serien de gran qualitat.
Però parlàvem de comiats… Yaron Traub ens deixa; de fet aquesta és la seua darrera temporada a València. Ignore els motius. Les seues paraules cap a la nostra terra van ser elogioses. En la bústia de suggeriments demanaré que seguesca amb nosaltres i això pregue a tos els aficionats. Com deia, ha posat el llistó de l’orquestra molt alt, cosa que no van aconseguir els anteriors directors.
Més comiats. El concert estava dedicat a la memòria del crític Salvador Brotons que va faltar recentment als 59 anys d’edat. En moltes ocasions el vaig veure en els dos Palaus amb el seu maletí i la partitura del que anava a tocar-se. Fins i tot vaig saludar-lo per a felicitar-lo per les seues crítiques al periòdic Levante que jo devorava amb passió. Sens dubte era el millor crític valencià i més que això. Amb motiu de la representació de l’Anell en el Palau de les Arts, va preparar una explicació dels motius conductors de Rheingold que eren un autèntic tractat wagnerià a una alçada difícil d’abastir. Diuen que Mahler era el seu compositor preferit, motiu pels qual va triar-se la Tercera Simfonia per a dedicar-la a la seua memòria.
Ens queda un quart comiat. Si parlem de Mahler, haurem de fer esment de Pérez de Arteaga, mort recrementici als 66 anys i autor del millor llibre dedicat al compositor citat. Aquest crític i musicòleg ens acompanyava tots els anys en les retransmissions del Festival de Bayreuth. També feia altres programes sobre música clàssica a la ràdio i solia presentar les poques òperes de hem pogut veure per TVE. Una pena. Vaig coincidir amb ell a València i a Santander amb motiu d’un mig Anell que no passarà a la historia malgrat fer de Loge el mozartià Francisco Araiza.
Lletra:
4t MOVIMENT
“Cançó de la mitjanit de Zarathustra”
Text de Friedrich Nietzche “Així va parlar Zaratustra”
Contralt
Oh home! Para atenció!
Què és el que la profunda mitjanit diu?
Jo dormia, dormia,
i vaig despertar d’un somni profund.
El món és profund.
I més profund del que el dia recorda.
Profund és el seu sofriment.
El desig és encara més profund que les penes del cor.
El sofriment diu: Ves-te’n!
Tots els desitjos volen eternitat.
Volen una profunda, molt profunda eternitat!
5è MOVIMENT
“Tres àngels van cantar”
Text de Gustav Mahler “La banya meravellosa del xic”
Cor Infantil
Bimm Bamm, Bimm Bamm…
Cor Femení
Tres àngels cantaren una dolça melodia
que va fer que el cel ressonara de goig;
ells es van alegrar tant en la seua cançó,
que Pere va quedar lliure de pecat.
I mentre Jesús es va asseure a la taula
a sopar amb els seus dotze deixebles,
així va parlar el Senyor: “Què fas dret ací?;
quan et mire, plores”.
Contralt
“I no puc plorar, Senyor misericordiós”…
Cor Femení
No plores més!
No plores més!
Contralt
He trencat els Deu Manaments,
i vaig plorant desconsoladament pel camí.
Ah, vine i tingues pietat de mi! “
Cor
“Si has trencat els Deu Manaments,
agenolla’t i prega a Déu.
Estima’l tota la teua vida,
i assoliràs el goig celestial”.
El goig celestial és una ciutat feliç.
El goig celestial no coneix fi.
El goig celestial va ser-li concedit a Pere per Jesús
i a nosaltres per a la nostra eterna felicitat.
Cor femení i infantil
Bimm Bamm, Bimm Bamm…
EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*// 