Fotograma de Lolita (1997, dirigit per Adrian Lyne)
«Lolita, llum de la meua vida, foc de les meues entranyes. Pecat meu, ànima meua. Lolita: la punta de la llengua emprèn un viatge de tres passos des de la vora del paladar per a recolzar-se, en el tercer, en la vora de les dents. Lo-Li-Ta. Era Lo, senzillament Lo, al matí, un metre quaranta-vuit d’alçada amb peus descalços. Era Lola amb pantalons. Era Dolly a l’escola. Era Dolors quan signava. Però en els meus braços era sempre Lolita.» (Nabókov).
Puc imaginar-te tota nua nadant en un llac d’aigües maragda cobert de nenúfars de tots els colors.
Puc olorar-te els cabells del cap i de l’entrecuix, la pell que recobreix els teus pits durs i alhora turgents.
Em beuria el llac sencer perquè les seues aigües han banyat el teu cos de sirena adolescent.
Els ulls se m’enlluernen quan et veig eixir de l’aigua, sagrada perquè ha banyat la teua pell.
Déus del Walhalla, quin delit contemplar el teu cos nu de cap a peus:
la cara d’àngel, els pits del paradís, el ventre d’amor, el culet ters i suau.
Lolita, ets el meu ideal, allò que busque però no trobe,
una deessa juvenil que no es pot abraçar, però sí somniar.
Sé que no et trobaré mai i que moriré sense haver-te tocat un pèl.
Lolita, joventut eterna, bellesa resplendent, nineta dels meus ulls.
Quan arribe el moment de dir adéu a la vida i al món on he viscut
des del cor diré: Lo-li-ta, deessa sagrada, joventut eterna, amor immortal.
Fotograma de Lolita (1997, dirigit per Adrian Lyne)
PD. El personatge de Tadzio, bell adonis de la pel·lícula La mort a Venècia de Visconti, recorda a Lolita, la nímfula de Nabókov. En ambdós casos ens trobem amb homes de mitjana edat atrets per un o una jove. Realment, es tracta d’una constant històrica que es dóna en totes les cultures i que ha estat estudiada per filòsofs com ara Schopenhauer, que va dir que les més joves senten una atracció majoritària pels homes majors i aquests per elles.
Per a elegir una parella, la primera consideració és l’edat. Hi ha una característica física que apreciem molt més que la bellesa, i és la possibilitat de concebre fills. Tota persona – segons Schopenhauer – va perdent el seu atractiu segons va allunyant-se del període més idoni per a engendrar (15 a 28 anys). L’amor és el nexe d’unió que permet la unió de les parelles encara que no se siga conscient de la finalitat de la relació que permet la continuació dels gens.
EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*// 