[En la versió original aquesta història amb què comença el llibre es diu Loneliness (Solitud) i el recull, South of No North: Stories of the Buried Life (Al sud de cap nord: històries de la vida enterrada). En l’edició castellana d’Anagrama tant el primer relat com el llibre van traduir-se per Se busca una mujer.
La meua traducció catalana d’aquesta primera narració del llibre s’acompanya d’alguns paràgrafs originals de Bukowski en anglés. La resta, pot trobar-se en Internet així com el recull complet que encapçala. Ací ho teniu tot.]
Edna was walking down the street with her bag of groceries when she passed the automobile. There was a sign in the side window:
WOMAN WANTED
Edna baixava pel carrer amb la seva bossa de la compra, quan va passar a l’altura de l’automòbil. Hi havia alguna cosa escrita a la finestreta lateral:
ES BUSCA UNA DONA.
She stopped. There was a large piece of cardboard in the window with some material pasted on it. Most of it was typewritten. Edna couldn’t read it from where she stood on the sidewalk. She could only see the large letters:
WOMAN WANTED
Va parar. Era un cartó enganxat a la finestreta, amb alguna espècie d’anunci. En la seva major part estava escrit a màquina. Edna no podia llegir-lo des del lloc de la vorera en què es trobava. Només podia veure les lletres grans:
ES BUSCA UNA DONA.
It was an expensive new car. Edna stepped forward on the grass to read the typewritten portion:
Man age 49. Divorced. Wants to meet woman
for marriage. Should be 35 to 44.
Like television and motion pictures. Good food.
I am a cost accountant, reliably employed.
Money in bank. I like women to be on the fat side.
Edna was 37 and on the fat side. There was a phone number. There were also three photos of the gentleman in search of a woman. He looked quite staid in a suit and necktie. Also he looked dull and a little cruel. And made of wood, thought Edna, made of wood.
Era un cotxe nou i dels cars. Edna va creuar l’herba i es va acostar a llegir la part mecanografiada:
Home de 49 anys. Divorciat. Busca una dona amb
fins matrimonials. Que tingui entre 35 i 44 anys.
M’agrada la televisió i els films. El bon menjar.
Sóc comptable i tinc la feina ben assegurada.
Tinc diners al banc. M’agraden les dones un poc grassonetes.
Edna tenia 37 anys i estava una mica grassoneta. Hi havia un número de telèfon. També hi havia tres fotos del cavaller que buscava una dona. Semblava ric i elegant, amb el seu vestit i corbata. També semblava una mica estúpid i una mica cruel. I inexpressiu, va pensar Edna, inexpressiu…
Edna walked off, smiling a bit. She also had a feeling of repulsion. By the time she reached her apartment she had forgotten about him. It was some hours later, sitting in the bathtub, that she thought about him again and this time she thought how truly lonely he must be to do such a thing:
WOMAN WANTED
Va seguir el seu camí, amb un petit somriure. També sentia una mena de repulsió. Però quan va arribar al seu apartament ja s’havia oblidat per complet de tot. Va ser diverses hores més tard, asseguda a la banyera, quan va començar a pensar en ell una altra vegada, i aquest cop va pensar com de sol, com de terriblement sol que s’havia trobat per haver arribat a fer una cosa així:
ES BUSCA UNA DONA.
Se’l va imaginar arribant a casa, trobant-se les factures del gas i del telèfon a la bústia, despullant-se, prenent un bany, la televisió encesa. Després llegiria el diari de la tarda. A continuació entraria a la cuina a fer-se el sopar. Allà, quiet, mirant com es fregeix el pa, en calçotets. Després agafaria el menjar i el portaria a taula, se’l menjaria. El podia veure bevent cafè. Després més televisió. I potser un solitari pot de cervesa abans d’anar a dormir. Havia d’haver-hi milions d’homes com ell en tota Amèrica.
Edna va sortir de la banyera, es va assecar, es va vestir i va sortir de l’apartament. El cotxe encara hi era. Va apuntar el seu nom, Joe Lighthill, i el número de telèfon. Va llegir de nou tota la part mecanografiada. «Films». Era un terme molt culte. La gent en deia «pel·lícules» normalment. Es busca una dona. L’anunci era bastant atrevit. Almenys havia mostrat ser original en escriure’l.
Quan Edna va tornar a casa es va prendre tres tasses de cafè abans de marcar el nombre. El telèfon va sonar quatre vegades. «Hola?» Va contestar ell.
“Mr. Lighthill?”
“Yes?”
“I saw your ad. Your ad on the car.”
“Oh, yes.”
“My name’s Edna.”
“How you doing, Edna?”
“Oh, I’m all right. It’s been so hot. This weather’s too much.”
“Yes, it makes it difficult to live.”
“Well, Mr. Lighthill . . .”
“Just call me Joe.”
“Well, Joe, hahaha, I feel like a fool. You know what I’m calling about?”
“You saw my sign?”
“I mean, hahaha, what’s wrong with you? Can’t you get a woman?”
“I guess not, Edna. Tell me, where are they?”
“Women?”
-Senyor Lighthill?
-Sí?
-És que vaig veure l’anunci. El seu anunci al cotxe…
-Ah, sí.
-Em dic Edna.
-Com estàs, Edna?
-Oh, molt bé. Però fa tanta calor. Aquest temps és massa.
-Sí, fa la vida difícil.
-Bé, senyor Lighthill…
-Digues-me Joe, a seques.
-Bé, Joe, ha, ha, ha, em sento com una ximple. Saps per què t’he telefonat?
-Vas veure el meu anunci.
-Bé, vull dir, ha, ha, ha. Què és el que et passa? No pots aconseguir una dona?-Crec que no. Edna, digues-me. On són?
-Les dones?
“Yes.”
“Oh, everywhere, you know.”
“Where? Tell me. Where?”
“Well, church, you know. There are women in church.”
“I don’t like church.”
“Oh.”
“Listen, why don’t you come over, Edna?”
“You mean over there?”
“Yes. I have a nice place. We can have a drink, talk. No pressure.”
“It’s late.””It’s not that late. Listen you saw my sign. You must be interested.”
“Well . . .”
“You’re scared, that’s all. You’re just scared.”
“No, I’m not scared.”
“Then come on over, Edna.”
“Well . . .”
“Come on.”
“All right. I’ll see you in fifteen minutes.”
-Sí.
-Oh, puix a tot arreu, ja saps.
-On? Digues-me. On?
-Bé, a l’església, per exemple. Hi ha dones a l’església.
-No m’agrada l’església.
-Oh.
-Escolta. Per què no véns aquí, Edna?
-Vols dir-hi, a casa teva?
-Sí. Tinc un bon apartament. Podem prendre’ns una copa, conversar. Sense compromís.
-És tard.
-No és tan tard. Escolta, vas veure el meu anunci i vas cridar. Deus estar interessada.
-Bé, és que…
-Tens por, això és el que et passa. Tens por.
-No, jo no tinc por.
-Llavors vine, Edna.
-Bé, és que…
-Anem.
-Bé, d’acord. Estaré allà en quinze minuts.
Era en l’últim pis d’un modern complex d’apartaments. Apartament 17.
La piscina reflectia els llums. Edna va trucar. La porta es va obrir i allà estava
el senyor Lighthill. Amb una calvície incipient; el nas afilat amb pèls sortint-li dels orificis; la camisa oberta pel coll.
-Entra, Edna …
Ella va passar i la porta es va tancar darrere. Edna s’havia posat un vestit de seda blau. No s’havia posat mitges. Anava en sandàlies i fumant un cigarret.
-Seu. Et serviré una mica de beure.
Era un lloc bonic. Tot estava decorat en blau i verd, i a més estava molt net. Va poder sentir al senyor Lighthill cantussejant sordament mentre preparava les begudes… Semblava relaxat i això la va tranquil·litzar.
El senyor Lighthill -Joe- va sortir amb les begudes. Li va donar a Edna la seva i va anar a seure a una cadira al costat oposat de l’habitació.
-Sí -va dir ell-, fa calor, una calor infernal. Però jo tinc aire condicionat. T’has adonat?
-Sí, ja ho vaig notar. Està molt bé.
-Beu alguna cosa.
-Oh, sí.
Edna va provar un glop. Estava bo, una mica fort, però sabia bé. Va veure a Joe inclinar el cap enrere quan bevia. Tenia una gruixuda papada. I els seus pantalons eren massa folgats. Semblaven ser diverses tales més grans. Li donaven a les seves cames un aspecte còmic, ridícul.
-Portes un vestit molt bonic, Edna.
-T’agrada?
-Oh, sí, et cau molt bé. Sembla còmode, molt còmode.
Edna no va dir res. I Joe tampoc. I allà estaven, asseguts, mirant-se l’un a l’altre, bevent-se els seus gots.
“Per què no parla?”, va pensar Edna. “Se suposa que és ell qui ha de començar la conversa. Veritablement tenia alguna cosa de fusta…”
Edna va acabar la seva beguda.
-Deixa que et serveixi una altra -va dir Joe.
-No. Me n’he d’anar ja.
-Oh, vinga -va dir ell-; deixa’m que et serveixi un altre glop. Necessitem beure alguna cosa per deixar-nos anar.
-Està bé, però després d’aquest me’n vaig.
Joe es va emportar els gots a la cuina. Aquesta vegada no va cantussejar. Va sortir, li va donar a Edna el seu got i va tornar a seure a la cadira al costat oposat de l’habitació. La beguda era ara més forta.
-Saps -va dir-, sóc bastant bo en el sexe.
Edna va beure el seu got i no va contestar res.
-Què tal ets tu en la qüestió sexual? -va preguntar Joe.
-Mai ho he fet.
-Hauries de fer-ho, saps, així t’adonaries qui ets i què ets.
-Tu creus que tot això és veritat? Vull dir, jo ho he llegit en els diaris, no sé què pensar. Jo no ho he fet mai però he vist fotos -va dir Edna.
-És clar que és veritat, hauries de fer-ho.
-Potser no sigui molt bona per a aquestes coses -va dir Edna-. Potser és per això que estic sola. -Es va prendre un bon glop del vas.
-Cada un de nosaltres, al cap i a la fi, sempre estem sols -va dir Joe.
-Què vols dir?
-Vull dir que, no importa com vagi la qüestió sexual, o l’amor, o tots dos, arriba un dia en què tot s’acaba.
-Això és trist -va dir Edna.
-Sí, és clar. Així arriba un dia en què tot es passa. I llavors, o es curta o tot es converteix en una treva infernal: Dues persones vivint juntes sense cap sentiment entre elles. Crec que és molt millor viure sol que això.
-Tu et divorciares de la teva dona, Joe?
-No, ella es va divorciar de mi.
-I què és el que va anar malament?
-Les orgies sexuals.
-Les orgies sexuals?
-Sí, ja saps, una orgia és el lloc més solitari del món. Aqueixes orgies… Em sentia desesperat… Aquelles polles lliscant dins i fora… Perdona…
-No passa res.
-Bé, aquelles polles lliscant dins i fora, cames enredades, els dits treballant, furgant per tots els costats, boques, tothom bavejant, i suant, i una cega determinació a fer-ho… com sigui.
-No sé molt sobre aquestes coses, Joe -va dir Edna.
-Jo crec que, sense amor, el sexe no és res. Les coses només poden tenir un significat quan hi ha algun sentiment entre els participants.
-Vols dir que a cada un li ha d’agradar l’altre?
-Això ajuda bastant.
-Suposa que tots dos es casin. Suposa que han de seguir junts, per qüestions econòmiques, nens, qualsevol cosa?
-Les orgies no arreglaran res.
-I llavors què?
-Bé, no sé. Potser l’intercanvi.
-L’intercanvi?
-Sí, ja saps, quan dues parelles es coneixen molt bé i llavors fan intercanvi de components. Els sentiments, al cap i a la fi, tenen una oportunitat. Per exemple, diguem que a mi sempre m’ha agradat la dona de Mike. Em ve agradant des de fa mesos. L’he vista passejar per l’habitació. M’agraden els seus moviments, criden la meva atenció. M’imagino, ja saps, el que va amb aquests moviments. L’he vista furiosa, l’he vista borratxa, l’he vista sòbria. I llavors, l’intercanvi, estàs al llit amb ella, i per fi l’estàs coneixent. Hi ha la possibilitat que sigui alguna cosa real, per
descomptat, Mike s’està tirant a la teva dona a l’altra habitació. Molt bé, bona sort, Mike, penses, i espero que siguis tan bon amant com jo.
-I funciona bé?
-Bé, no sé… Els intercanvis poden portar problemes… a la llarga. Ha d’estar tot molt parlat… ben parlat i amb temps. I així i tot hi pot haver gent que no sàpiga prou, no importa quant s’hagi parlat…
-Tu en saps prou, Joe?
-Bé, aquests intercanvis… crec que poden ser bons per a alguns… tal vegada per a molts. Però em temo que amb mi no funcionen. Sóc bastant purità.
Joe va acabar la seva beguda. Edna es va beure d’un glop la resta de la seva i es va aixecar.
-Escolta, Joe, me n’he d’anar…
Joe va creuar l’habitació cap a ella. Semblava un elefant mentre s’acostava, amb aquells pantalons. Va veure les seves grans orelles. Llavors la va agafar i va començar a besar-la. El seu mal alè arrossegava totes les begudes; era una olor agra. Part de la seva boca no feia contacte. Era fort però la seva força no era real. Ella va apartar el seu cap però ell la va seguir agafant.
ES BUSCA UNA DONA.
“Joe, let me go! You’re moving too fast, Joe! Let go!”
“Why did you come here, bitch?”
He tried to kiss her again and succeeded. It was horrible. Edna brought her knee up. She got him good. He grabbed and fell to the rug.
“God, god … why’d you have to do that? You tried to kill me . . .”
He rolled on the floor.
“His behind”, she thought, “he had such an ugly behind”.
She left him rolling on the rug and ran down the stairway. The air was clean outside. She heard people talking, she heard their T.V. sets. It wasn’t a long walk to her apartment. She felt the need of another bath, got out of her blue knit dress and scrubbed herself. Then she got out of the tub, toweled herself dry and set her hair in pink curlers. She decided not to see him again.
-Deia’m, Joe! Estàs anant molt de pressa, Joe! Deixa que me’n vagi!
-Per què vas venir aquí, meuca?
La va intentar besar una altra vegada i ho va aconseguir. Era horrible. Edna va pujar el genoll bruscament. I va anar de ple. Es va posar les mans a les parts i va caure a terra.
-Déu, Déu… Per què has hagut de fer-me això? M’has volgut assassinar… Auuggh!
Va rodar per terra gemegant.
“El seu cul”, va pensar ella, “té un cul tan horrible“.
El va deixar tirat a terra i va baixar corrent les escales. L’aire estava net allà fora. Mentre baixava, va poder sentir gent parlant, va poder sentir els seus televisors. La seva casa no estava molt lluny. Va sentir que necessitava donar-se un altre bany, treure el seu vestit de seda blava i rentar-se bé tot el cos. Feia calor. Més tard, va sortir de la banyera, es va assecar i es va col·locar uns rul·los rosats als cabells. Va decidir no tornar a veure’l més.
“Joe, let me go! You’re moving too fast, Joe! Let go!”
“Why did you come here, bitch?”
He tried to kiss her again and succeeded. It was horrible. Edna brought her knee up. She got him good. He grabbed and fell to the rug.
“God, god … why’d you have to do that? You tried to kill me . . .”
He rolled on the floor.
“His behind”, she thought, “he had such an ugly behind”.
She left him rolling on the rug and ran down the stairway. The air was clean outside. She heard people talking, she heard their T.V. sets. It wasn’t a long walk to her apartment. She felt the need of another bath, got out of her blue knit dress and scrubbed herself. Then she got out of the tub, toweled herself dry and set her hair in pink curlers. She decided not to see him again.
EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*// 