‘L’incendi d’un somni’. Charles Bukowski.

El 29 d’abril de 1986 es va incendiar el dipòsit de la Biblioteca Pública de Los Angeles, la tercera més gran d’Estats Units. La desídia, la manca de previsió i un excés de confiança van provocar que l’incendi es prolongués durant més de set hores. El 20% dels fons de la biblioteca van ser danyats, amb un resultat de 400.000 llibres cremats i altres tants van quedar afectats en diferent grau. L’endemà, 1400 voluntaris van començar les tasques de trasllat dels llibres que havien sobreviscut al foc. Un milió de volums van ser col·locats en 100.000 caixes, en una tasca que es va perllongar durant quatre dies, per a la seua preservació. Aproximadament la meitat dels volums que no havien resultat cremats es trobaven mullats i es va iniciar un protocol per a la seua congelació, posterior assecat i recuperació. Els danys van superar els 20 milions de dòlars.

L’escriptor va dedicar un poema a aquest incident.


L’INCENDI D’UN SOMNI de Charles Bukowski

La vella Biblioteca Pública de Los Angeles
ha estat destruïda per les flames.
aquella biblioteca del centre.
amb ella se’n va anar
gran part de la meua
joventut.

estava assegut en un d’aquells bancs
de pedra quan el meu amic
Baldy em
preguntar:
“Vas a allistar-te
en la Brigada Lincoln? “

“Clar”, vaig contestar
jo.

però, en adonar-me que jo no era
un idealista polític
ni un intel·lectual
abandoní aquella
decisió més tard.

jo era un lector
llavors
que anava d’una sala a
una altra: literatura, filosofia,
religió, fins i tot medicina
i geologia.

molt aviat
vaig decidir ser escriptor,
pensava que seria la sortida
més fàcil
i els grans novel·listes no em semblaven
massa difícils.

tenia més problemes amb
Hegel i amb Kant.

el que em fastiguejava
de tots ells
és que
els portés tant
aconseguir dir alguna cosa
lúcida i / o
interessant.
jo creia
que en això
els sobrepassava a tots
llavors.

vaig descobrir dues coses:
a) que la majoria dels editors creia que
tot el que era avorrit
era profund.
b) que jo passaria dècades senceres
vivint i escrivint
abans de poder
plasmar
una frase que
s’aproximés una mica
al que volia
dir.

mentrestant
mentre altres anaven a la caça de
dames,
jo anava a la caça de vells
llibres,
era un bibliòfil, tot i que
desencantat,
i això
i el món
van configurar el meu caràcter.

vivia en una cabana de contraxapat
darrere d’una pensió de 3 dòlars i mig
a la setmana
sentint-me una
Chatterton
ficat dins d’una mena de
Thomas
Wolfe.

el meu principal problema eren
els sobres, els segells, el paper
i
el vi,
mentre el món estava a la vora
de la Segona Guerra Mundial.
encara no m’havia
atrapat
el femení, era verge
i escrivia entre 3 i
5 relats per setmana
i tots
me’ls tornaven, rebutjats per
el New Yorker, el Harper’s,
l’Atlantic Monthly.
havia llegit que
Ford Madox Ford solia empaperar
la cambra de bany
amb les notes que rebia rebutjant les seues obres
però jo no tenia
cambra de bany, així que les amuntegava
en un calaix
i quan estava tan ple
que amb prou feines podia
obrir-lo
treia totes les notes de rebuig
i les tirava
juntament amb els relats.

la vella Biblioteca Pública de Los Angeles
seguia sent
la meua llar
i la llar de molts altres
vagabunds.
discretament utilitzàvem els
lavabos
i els únics que
expulsaven d’allà
eren els que
es quedaven adormits a les
taules
de la biblioteca; ningú ronca com un
vagabund
llevat que siga algú amb qui estàs
casat.

bo, jo no era realment un
vagabund, jo tenia targeta de la biblioteca
i treia i tornava
llibres,
munts de llibres,
sempre fins al límit  que estava permès:
Aldous Huxley, D.H. Lawrence,
e.e. cummings, Conrad Aiken, Fiódor
Dos, Dos Passos, Turgenev, Gorki,
H.D., Freddie Nietzsche,
Schopenhauer,
Steinbeck,
Hemingway,
etc.

sempre esperava que la bibliotecària
em digués: “que bon gust té vostè,
jove”.

si la vella
puta
ni tan sols sabia
qui era ella,
com anava a saber
qui era jo.

però aquells prestatges contenien
un enorme tresor: em van permetre
descobrir
als poetes xinesos antics
com ara Tu Fu i Li Po
que són capaços de dir en un
vers més que la majoria en
trenta o
fins i tot en centenars.
Sherwood Anderson ha d’haver-los
llegit
també.

així mateix, solia traure i retornar
els Cants
i Ezra em va ajudar
a enfortir els braços si no
el cervell.

meravellós lloc
la Biblioteca Pública de Los Angeles
va ser una llar per a algú que havia tingut
una
llar
infernal
RIEROLS MASSA AMPLES PER A SALTAR
LLUNY DEL SOROLL MUNDÀ
CONTRAPUNT
EL COR ÉS UN CAÇADOR SOLITARI

James Thurber
John Fante
Rabelais
de Maupassant

alguns no em
deien res: Shakespeare, G.B. Shaw,
Tolstoi, Robert Frost, F. Scott
Fitzgerald

Upton Sinclair m’arribava
més
que Sinclair Lewis
i considerava a Gogol i a
Dreiser beneits
del cabàs

però tals judicis provenien més
de la manera en què un home
es veu obligat a viure que de
seua raó.

la vella Biblioteca Pública de Los Angeles
molt probablement va evitar
que em convertís en un
suïcida,
un lladre
de bancs,
un tipus
que pega a la seua dona,
un carnisser o
un motociclista de la policia
i, encara que reconec que
pot ser que algun siga fantàstic,
gràcies
a la meua bona sort
i al camí que havia de recórrer,
aquella biblioteca estava
allà quan jo era
jove i buscava
alguna cosa
a què aferrar-me
i no semblava que hi hagués
molt.

i quan vaig obrir el
periòdic
i vaig llegir la notícia sobre l’incendi
que havia destruït
la biblioteca i la major part de
el que en ella hi havia

li vaig dir a la meva dona:
“Jo solia passar
hores i hores
allà…”

L’OFICIAL PRUSSIÀ
L’ATREVIT XICON DEL TRAPEZI
TENIR I NO TENIR

NO POTS TORNAR A TA CASA.

Charles Bukowski.

PD. No hi ha  dubte que Bukowski era una persona il·lustrada, llegida i culta.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Poema, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s