Sobre la censura. Bukowski censurat a Barcelona en ple segle XXI com fa dècades a Alemanya i segueix passat a Espanya amb rapers, cantants, escriptors, humoristes, tuiters…

[En 2019 a l’Estat espanyol, Bukowski seria engarjolat o s’exiliaria fugint d’un sistema feixistoide i postfranquista, ja que en els seus escrits es caga en tot el que li agraden als fatxes: la família, la religió, el patriotisme,… L’acusació particular sota la forma de partit d’extrema dreta comptaria amb el favor de fiscals i jutges que partits semblants haurien col·locat a dit. Existeix la llibertat d’expressió fins i tot per amenaçar de mort, però és exclusiva dels que assassinarien als que no pensen com ells per ser rojos, separatistes, LGTB,… Tot ha quedat atado y bien atado i la mòmia del genocida és on la van deixar els que van matar a tantíssima gent que encara és a les vores de les carreteres o als peus de les tàpies dels cementeris.

Una pena que el borratxo malparlat i faldiller de Buko no vingués amb la Brigada Lincoln com li van proposar. Imagineu-lo amb el compromés i ben parlat autor d’Homenatge a Catalunya, George Orwell. Segur que algun llibre més hauria estat escrit. Es cagava en els militars i policies. No fa molt, un poema seu sobre el tema va ser censurat a la Barcelona d’Ada Colau perquè no agradava als que porten porres per a estomacar-nos o armes per llevar-nos un ull de la cara. Se sentien molt ofesos per un text escrit fa dècades. No deixen de tenir gràcia les manifestacions a favor del setmanari i periodistes de Je suis Charlie i el rebuig als assassins gihadistes on van participar els defensors del nacional-catolicisme passat de rosca que encara patim.]Regí.

[El 1985 una biblioteca pública d’Alemanya va eliminar els exemplars de “Tales of Ordinary Madness”, HISTÒRIES D’ORDINÀRIA BOGERIA, un sofregit dels seus relats. Algú va enviar a Buko una carta per explicar-li el que havia passat. Ell li va contestar d’aquesta manera.]

Benvolgut Hans van den Broek:

Gràcies per la carta on m’informa de la retirada d’un dels meus llibres de la biblioteca de Nijmegen. I que l’acusen de discriminació contra la gent negra, homosexuals i dones. I que és sàdic a causa del sadisme.

Tinc por de no saber discernir si és broma o és de debò.

Si escric malament sobre negres, homosexuals i dones és perquè així eren aquells als quals em referesc, no tots. Hi ha molts “dolents”: gossos dolents, mala censura; fins i tot hi ha “dolents” homes blancs. Només que quan un escriu sobre homes blancs “dolents”, no es queixen. Li sembla necessari dir que hi ha “bons” negres, “bons” homosexuals i “bones” dones?

En el meu treball com a escriptor, només fotografie en paraules el que veig. Si escric sobre “sadisme” és perquè existeix, jo no el vaig inventar, i si alguna cosa terrible passa en les meues obres, és perquè aquestes coses passen en les nostres vides. No estic del costat de la maldat. En la meua escriptura no sempre estic d’acord amb el que passa, ni em delecte en el fang per pur gust. També és curiós que la gent que malparla contra el meu treball sembla no veure les seccions on tracte de l’alegria i l’amor i l’esperança, i existeixen tals seccions. Els meus dies, els meus anys, ma vida han conegut alts i baixos, llums i ombres. Si escrivís solament i contínuament de la “llum” i mai esmentés l’ombra, llavors, com a artista, seria un mentider.

La censura és l’eina d’aquells que tenen la necessitat d’amagar realitats de si mateixos enfront dels altres. La seua por no és més que la seua incapacitat per fer front al que és real, i jo no puc sentir cap ràbia contra ells. Només em donen aquesta consternada tristesa. En algun lloc, mentre creixien, els van posar un escut contra els fets totals de la nostra existència. Els van ser ensenyats mirar d’una sola forma encara que existissen moltes. No em va alarmar que un dels meus llibres haja estat caçat i expulsat dels prestatges d’una biblioteca local. D’alguna manera, m’honra haver escrit un text que despertés alguna cosa en les seues imponderables profunditats. Però em fereix, és cert, quan el llibre d’algú més és censurat, doncs dit llibre, usualment és un gran llibre i hi ha molt pocs d’aquests, i a través dels temps aquest tipus de llibres sovint es van convertir en un clàssic, i el que alguna vegada es va pensar escandalós i immoral ara són lectures requerides en moltes de les nostres universitats.

No dic que el meu llibre en siga un d’ells, però dic que en els nostres dies, en aquest moment on qualsevol moment podria ser l’últim per a molts de nosaltres, fot en gran manera i és inaguanteblement trist que encara tinguem entre nosaltres als petits amargats, als caçadors de bruixes i els portaveus contra la realitat. Encara i tot, ells també van ací amb nosaltres, són part del tot, i si no he escrit sobre ells, hi hauria, potser ho he fet ací, i n’hi ha prou. Que siguem millors junts, seu,

Charles Bukowski.

[Bukowski dedica un poema a la biblioteca de Los Angeles on solia anar i que va patir un incendi que la va reduir a cendres. Sense els llibres, que va començar a llegir de ben jove, possiblement hauria acabat malament sa vida. Son pare no volia que llegira però ell ho feia tapant-se en el llit amb una flassada llanterna en mà. Llegia de tot: literatura, filosofia, religió… clàssics, moderns… També li agradava sentir música clàssica. Passava moltes hores en la biblioteca rodejat per pobres mendicants que fugien de la intempèrie i que es quedaven adormits, roncaven i eren expulsats de la sala de lectura. Ell era diferent. S’havia tret la targeta de lector i es portava a casa el màxim de volums permés. Resulta curiós que un outsider com ell, sempre borratxo, tinguera aquests gustos que van forjar l’escriptor que tenia dins.]Regí.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Carta, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s