Das Lied von der Erde. Palau de la Música de València, 8 i 9 de febrer de 2019 (I).

No és habitual, però en alguna altra ocasió se n’ha fet,  interpretar un mateix programa dos dies seguits en el Palau de la Música. En aquesta ocasió s’ha interpretat Das Lied von der Erde (La cançó de la terra) i l’Adagio del que hauria segut desena simfonia de Mahler si aquest no hagués mort. El compositor, a més d’hipocondríac i supersticiós, estava ferit de cos i ànima. No solament va ser la malaltia cardíaca, sinó la mort d’una de les seues filles quan Alma ja va advertir-li que no jugués amb el destí i deixara la composició del seu magitral cicle de lieder, Kindertotenlieder (Cançons als xiquets morts). A més, hagué de renunciar a la direcció de la Filharmònica de Viena malgrat estat batejat com a cristià. Finalment, la seua esposa Alma li era infidel amb el pintor Kokoschka, també jueu com Mahler.

En 2011 vam tenir un precedent de repetició de programa; el mateix que el de hui i demà. El 26 i 27 de novembre  Waltraud Meier i Thomas Mohr, amb la mateixa orquestra i auditori, però dirigits per Yaron Traub, van cantar la part de la mezzo i tenor. Va ser una jornada gloriosa, però no crec que superaren el nivell assolit avui. Demà repetiré per tornar a sentir una de les meues obres favorites tant de Mahler com en general. Us recomane el DVD de la Meier que inclou Das Lied von der Erde i una entrevista a la carismàtica artista que es va retirant dels escenaris paper a paper.

En la vetlada de hui Ramón Tebar ha aconseguit uns registres musicals de l’orquestra fabulosos. L’Orquestra de València ha sonat com les millors. Els dos cantants han estat autèntics actors que han donat contingut dramàtic als seus papers. Posats a triar, personalment crec que la contralt Zandra McMaster ha estat una mica millor que el tenor Gregory Kunde, potser perquè la seua part és més extensa i rica de matisos; musicalment, una filigrana amb l’orquestra que l’acompanya.

Regí


Programa

Gustav Mahler 
(1860-1911)

Simfonia núm. 10 en fa sostingut major

Adagio

Das Lied von der Erde (La cançó de la terra)

Das Trinklied von Jammer der Erde (tenor)
(La cançó bàquica de la misèria de la terra)

Der Einsame im Herbst (contralt)
(El solitari en la tardor)

Von der Jugend (tenor)
(De la joventut)

Von der Schönheit (contralt)
(De la bellesa)

Der Trunkene im Frühling (tenor)
(El borratxo en primavera)

Der Abschied (contralt)
(L’acomiadament)

Gregory Kunde, tenor
Zandra McMaster, contralt
ORQUESTRA DE VALÈNCIA
Ramón Tebar, director

Palau de la Música, València 8 i 9 de febrer de 2019


És un plaer llegir el text d’aquesta obra. Poesia i música; lied i simfonia. Un amic li va regalar a Mahler una antologia de poemes xinesos antics. D’ací procedeix la lletra del cicle de sis lieder que forma el que realment és una simfonia,  Das Lied von der Erde. El darrer i més extens dels poemes  va ser alterat per Mahler a partir de poemes de dos poetes xinesos i la seua pròpia inspiració. Malgrat tenir segles d’antiguitat, la temàtica que aborden té plena actualitat perquè és universal: la joventut, la bellesa, la solitud, el pas del temps, la mort… Ací teniu la meua traducció al català-valencià a partir de la versió castellana de Kareol.

Das Trinklied von Jammer der Erde (Cant bàquic del dolor de la terra) Jonas Kaufmann, tenor – conductor: Claudio Abbado

1- Cant bàquic del dolor de la terra
(Segons Li-Tai-Po)

El vi brilla en les copes d’or,
però no begueu encara,
Escolteu el meu cant!
El cant de la pena sonarà
en les vostres ànimes com un riure.
Quan arriba la pena,
el jardí de l’ànima es torna erm,
s’apaguen alegria i cants.
Ombrívola és la vida i la mort.

Senyor d’aquesta casa!
El teu celler desborda de vins daurats!
Heus ací el llaüt, ara és meu!
Tocar el llaüt i buidar les copes,
Són coses que es complementen!
Una copa de vi en el seu moment
és més preuada
que tots els regnes de la terra!
Ombrívola és la vida i la mort.

El firmament serà sempre blau
i la Terra reverdirà en primavera.
Però tu, home, quant viuràs?
No tens ni un segle per gaudir
de totes les vanitats putrefactes
d’aquesta Terra!

Mireu allà! En el clar de lluna,
sobre les tombes, una figura
ajupida, salvatge i espectral.
És un mico! Sentiu com el seu gemec
es fon en el dolç aroma de la vida!

Ara el vi!
És el moment, amics!
Buideu les copes àuries fins a la fi!
Ombrívola és la vida i la mort.

Der Einsame im Herbst (El solitari en la tardor) Christa Ludwig, contralto – conductor: Leonard Berstein

2- El solitari en la tardor
(Segons Tchang-Tsi)

La boira tardorenca blaveja el llac;
la gèlida rosada de l’alba
cobreix l’herba;
com si un artista hagués ruixat
amb pols de jade les delicades flors.

El dolç aroma de les flors es dissipa;
i un vent gelat venç les seues tiges.
Aviat marcits,
els daurats pètals de lotus
suraran sobre l’aigua.

El meu cor està cansat.
El meu llum d’oli que es va apagar
en un últim sospir,
em porta a la son.
Em dirigisc cap a tu, estimat estatge!
Sí, dóna’m la pau que tant necessite!

Plore tant en la meua soledat!
La tardor en el meu cor
dura massa.
Sol d’amor,
no brillaràs mai més,
per assecar dolçament
les meues amargues llàgrimes?

 Von der Jugend (De la joventut) Jonas Kaufmann, tenor – conductor: Claudio Abbado

3- De la joventut
(Segons Li-Tai-Po)

Enmig del petit estany
hi ha un pavelló
de verd i blanca porcellana.

Com el dors d’un tigre
es corba el pont de jade
cap al pavelló.

A la caseta uns amics asseguts
ben vestits, beuen i xarren…
alguns escriuen versos.

Les seues mànegues i gorres de seda
llisquen cap enrere
caient alegrement sobre el clatell.

A la superfície silenciosa
del petit estany tot es reflecteix
meravellosament com en un espill:

Tot està cap per avall
al pavelló
de verd i blanca porcellana.

El pont assembla una mitja lluna,
amb el seu arc invertit. Uns amics,
ben vestits, beuen i xarren.

 

Nota: Després del concert mahlerià tindrà lloc l’actuació de Dani Mateo que va ser retirada del Teatre Olympia per amenaces greus de l’extrema dreta per haver fet broma amb la bandera monàrquica mocant-se en ella en La Sexta. No em consta que cap jutge ni fiscal haja manat fer cap detenció com solen fer amb titellaires, rapers, tuiters o qui des de l’esquerra faça broma o denuncie el que li parega fent ús de la seua llibertat d’expressió.

pàgina següent →

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Concert, Lied, Uncategorized i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Das Lied von der Erde. Palau de la Música de València, 8 i 9 de febrer de 2019 (I).

  1. Arnau ha dit:

    Jo vaig estar ahir divendres en el concert i sincerament, el tenor no m’agradà gens: en molts moments tenia la veu descolocada. La contraalt sí que va lluir com a intèrpret. I l’orquestra…les violes en molts moments no empastaven, és més, empastraven. Els matisos que s’escolten estan en la partitura; Ramón Tebar no ha tingut massa bon gust en la direcció d’esta impressionant obra; jo l’he trobat prou monòtona en aquesta ocasió. He escoltat molts millors concerts de l’orquestra de València.

    • rexval ha dit:

      Jo sóc un simple aficionat i vaig gaudir molt de les dues sessions. Evidentment, la Meier està per damunt de la contralt d’estos dies i l’insuperable Leonard Berstein amb la Filharmònica de Viena és insuperable i de referència en aquest repertori. A mi m’emocionaren els dos dies. Per cert que el tenor va estar pitjor el dia 9. Semblava com si li faltara energia, fins i tot se li va trencar la veu durant uns segons en la darrera intervenció que va fer. Encara i així, jo vaig quedar content en conjunt. Ja que no tinc coneixements musicals m’he de deixar portar per la meua subjectivitat de melòman de base.

      Gràcies per comentar.
      Regí.

  2. Retroenllaç: Das Lied von der Erde. Palau de la Música de València, 8 i 9 de febrer de 2019 (II). | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s