Arthur Schopenhauer. Bio 6.

[1854 marca un abans i un després en Wagner i altres persones decebudes i deprimides pel fracàs de la Revolució i que necessitaven alguna cosa on agarrar-se. En el cas del saxó va ser el llibre principal de Schopenhauer El món con a voluntat i representació, que va llegir quatre vegades seguides. El llibret de L’Anell del Nibelung va estar acabar en 1852. Wagner va contemplar un final shopenhauerià com abans havia fet amb Feuerbach. Finalment, va decidir-se per eliminat tots els possibles finals perquè fora la música la que ens comunicara el missatge sense paraules. Li va dedicar i regalar el llibret de L’Anell al filòsof, que va dir que el preferia a la música ja que el seu compositor favorit era Rossini i que millor que es dedicara a escriure i no a composar. Wagner va dir que el que ell havia intuït poèticament en el monumental cicle dramàtic l’havia trobat ara racionalitzat en el llibre de Schopenhauer.] Regí.


“Voler és essencialment patir, i com viure és voler, tota vida és per essència dolor. Com més elevat és l’ésser, més pateix … La vida de l’home no és més que una lluita per l’existència, amb la certesa de resultar vençut. La vida és una cacera incessant, on els éssers, unes vegades caçadors i altres caçats, es disputen les deixalles d’una horrible presa. És una història natural del dolor, que es resumeix així: estimar sense motiu, patir sempre, lluitar de continu, i després morir… i així successivament pels segles, dels segles fins que el nostre planeta es faci miques.”

Arthur Schopenhauer. Filòsof alemany. Va néixer el 22 de febrer de 1788 a Danzig (avui Gdansk), Polònia. Fill d’un pròsper comerciant [que li va deixar una quantiosa herència que li va permetre la llibertat de pensament i ser possiblement el primer filòsof europeu contemporani a manifestar el seu ateisme sense por a perdre el treball].

Va cursar estudis a les universitats de Göttingen, Berlín, i Jena. [On Fichte va ser expulsat acusat d’ateisme i va anar a Berlín, on va adquirir fama i notorietat.]

Es va instal·lar a Frankfurt del Main, on va portar una vida solitària dedicat a l’estudi de les filosofies budista i hinduista i del misticisme.

Va elaborar un original sistema que recollia el pensament dels clàssics com Plató i del seu antecessor Kant per dur-los a coincidir amb budisme i hinduisme, tancant així el cercle de la filosofia per a portar-la de nou als seus orígens, a les cultures més antigues de la humanitat.

Influenciat per les idees del teòleg i filòsof eclèctic Meister Eckhart, del teòsof i místic alemany Jakob Böhme, i dels erudits del renaixement i de la Il·lustració.

En 1811 es trasllada a Berlín per seguir els cursos de Johann Gottlieb Fichte i Schleiermacher. Tots dos filòsofs li deceben de la mateixa manera que Friedrich von Schelling, a qui va llegir intensament. A més de filosofia també es va matricular en cursos de filologia clàssica i d’Història i va assistir a un bon nombre de cursos de ciències naturals.

En la seva obra principal, El món com a voluntat i representació (1819), proposa els elements ètics i metafísics dominants de la seva filosofia atea i pessimista. Es va oposar a les idees del filòsof alemany Georg Wilhelm Friedrich Hegel, que creia en la naturalesa espiritual de tota realitat. Va acceptar amb reserves, la teoria del filòsof alemany Immanuel Kant, que els fenòmens existeixen només en la mesura que la ment els percep com a representacions.

Segons Schopenhauer tragèdia de la vida sorgeix de la naturalesa de la voluntat, que incita a l’individu sense parar cap a la consecució de metes successives, cap de les quals pot proporcionar satisfacció permanent a l’activitat infinita de la força de la vida, o voluntat. Des del punt de vista epistemològic, les seves idees pertanyen a l’escola de la fenomenologia.

[Schopenhauer pensava que aquest és el pitjor dels mons possibles perquè si encara fos pitjor no podria existir. El millor que es pot fer és no nàixer i morir el més aviat possible si ja s’ha nascut. El suïcidi no és la solució perquè el que de veres odia el suïcida són les condicions en què viu i no la vida mateixa. Realment no vol morir. El que ha de fer-se és l’autonegació del jo, renunciar a la vida, a les ganes de viure que la voluntat ens imposa i no caure en l’espiral de desitjar sense fre perquè el nostre desig no té mida ja que mai no ens sentim satisfets donat que darrere d’una necessitat en vindrà una altra i una altra. Hem de renunciar a aquesta bogeria i ser compassius amb els altres.] Regí

[El filòsof considerava que les arts podien mitigar per un temps la tragèdia de la vida. Considera que la música és l’art més important:]

“La música no és de cap manera, com les altres arts, la còpia de les idees sinó la còpia de la voluntat mateixa l’objectivitat són també les idees: per això l’efecte de la música és molt més poderós i penetrant que el de les altres arts: doncs aquestes només parlen de l’ombra, ella l’ésser. I en ser la mateixa voluntat la qual objectiva tant en les idees com en la música, només que de forma diferent en cadascuna, hi ha d’haver no una semblança immediata però sí un paral·lelisme, una analogia entre la música i les idees, el fenomen en la multiplicitat i la imperfecció és el món visible.”

Famós per la seva misogínia, va aplicar les seves idees en considerar els principis que constitueixen el fonament de l’activitat sexual humana, defensant que els individus s’uneixen no per les sensacions de l’amor sentimental sinó pels impulsos irracionals de la voluntat.

La seva influència s’aprecia en les primeres obres del filòsof Friedrich Nietzsche, en les òperes del compositor alemany Richard Wagner i en molts dels treballs filosòfics i artístics del segle XX.

Arthur Schopenhauer va morir a Frankfurt del Main el 21 de setembre de 1860 a conseqüència d’una aturada cardiorespiratòria.

Font: Busca BIOGRAFÍAS. Els claudàtors […] són meus.

 

 

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Biografia, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s