Fiedrich Wilhelm Nietzsche. Bio 5.

[Nietzsche va ser en principi un wagnerià sense reserves. En El naixement de la tragèdia en l’esperit de la música apareix un pròleg laudatori dedicat a Wagner. Posteriorment va produir-se la ruptura com podem veure en bona part dels seus darrers llibres. Es diu que la causa va ser Parsifal, darrera obra del compositor. El filòsof va acusar-lo de cast i d’haver-se agenollat davant la creu. Altres fonts apunten al fet que Wagner va obtenir informació del metge de Nietzsche i va descobrir que practicava l’onanisme provocant la fúria del que va deixar de ser amic seu i va declarar-se entusiasta seguidor de Carmen de Bizet en front de Parsifal.

Va estar enamorat platònicament de la dona de Wagner, Cosima, fins i tot en el manicomi on va passar els deu darrers anys de vida i on va morir. Es pensava que ella era Ariadna i ell, Dionisos.] Regí

Per què la persona afligida està més inclinada a abandonar-se cegament als plaers dels sentits? És l’atordiment que produeixen el que ve de gust? O una necessitat d’emoció a qualsevol preu? N.

Fiedrich Wilhelm Nietzsche. Filòsof, poeta i filòleg alemany. Va néixer el 15 d’octubre de 1844 a Röcken, regió de Turíngia. Pertanyent al regne de Saxònia va ser annexionada el 1815 a Prússia.

Nascut amb una severa miopia, va ser el primogènit del pastor luterà Karl Ludwig, també fill de pastor, qui s’havia casat amb Francisca Oehler en 1843. Quan tenia dos anys va néixer la seva germana, i un any més tard, un germà.

En 1847, li van diagnosticar al seu progenitor una malaltia cerebral terminal. El seu pare va ser preceptor a la cort de Altemburg i va morir quan ell tenia cinc anys. Després de la mort del pare en 1849 i el germà petit en 1850, es va traslladar amb la seva mare i la seva germana a Naumburg, on va viure amb l’àvia materna i les germanes solteres del pare sota la vigilància d’un magistrat local, Bemhard Dächsel. Es diu que la seva infància va ser l’època més feliç de la seva vida.

Comença a escriure un diari, així com a passar les vacances amb els seus oncles. Mor l’àvia materna a l’abril de 1856. Es trasllada a una altra casa, sense la tia Rosalie. Comencen els seus mals de cap i d’ulls. Rep vacances especials per aquest motiu.

En 1854, va començar a assistir a l’Dongymnasium a Naumburg, però havent demostrat un talent especial per a la música i el llenguatge va ser admès en la reconeguda Schulpforta, on va continuar els seus estudis des de 1858 fins a 1864. Sent jove va patir d’una gran tristesa i dolor, en el col·legi es burlaven d’ell a causa de la seva serietat. Des de la infantesa buscava la soledat.

Després de la seva graduació, el 1864, Nietzsche va començar els seus estudis en Teologia i Filologia Clàssica a la Universitat de Bonn amb la idea de convertir-se en pastor igual que el seu pare. Per un curt període de temps va ser un membre del Burschenschaft Frankonia. Després d’un semestre, per a disgust de la seva mare, va abandonar els seus estudis de Teologia i va començar els de filologia clàssica amb el professor Friedrich Wilhelm Ritschl. A l’any següent va seguir a aquest a la Universitat de Leipzig. Es creu que va contraure la sífilis en la seva època d’estudiant.

En 1867 va realitzar un any de servei militar voluntari amb la divisió d’artilleria prussiana de Naumburg. Al març de 1868 va patir un accident eqüestre que el va deixar inútil per al servei. Després de traslladar-se a Basilea, Nietzsche va renunciar a la seva ciutadania alemanya, mantenint-se durant la resta de la seva vida oficialment apàtrida. No obstant això va servir en el bàndol prusià durant la Guerra Franco-Prusiana com a metge portalliteres. El seu pas per la milícia va ser curt, però va viure múltiples experiències. Allí va ser testimoni dels efectes traumàtics de la batalla. Va contreure la diftèria i la disenteria.

En 1869, va ser nomenat professor de Filologia Grega a la Universitat de Basilea. Nietzsche va esdevenir professor als 24 anys; però, es va veure obligat a retirar-se als 35. Les seves idees sobre el cristianisme i sobre Déu el feien impresentable davant les autoritats del Ministeri d’Educació. Va voler abandonar la filosofia per dedicar-se a la jardineria, però finalment va desistir. El seu treball sobre les fonts de Diògenes Laerci rep el premi de la Universitat. L’estudi sobre Teognis apareix en el “Rheinisches Museum”, XXII, nova sèrie. Estudia a Homer, Demòcrit i Kant a través del llibre de Kuno Fischer.

Nietzsche va rebre influències de la cultura hel·lènica, en particular de les filosofies de Sòcrates, Plató i Aristòtil, també va estar influenciat pel filòsof alemany Arthur Schopenhauer, per la teoria de l’evolució i per la seva amistat amb el compositor alemany Richard Wagner.

Des dels 30 anys Nietzsche era un invàlid parcial i es refereix a si mateix com un malalt però no explica mai de què patologia pateix. Conduït per la seva malaltia a trobar climes més compatibles, Nietzsche va viatjar freqüentment i va viure fins a 1889 com un autor independent en diferents ciutats. Va deixar de ser pessimista en els anys en què la seva vitalitat era més baixa, es va prohibir una filosofia de la pobresa i el desànim i va dedicar la seva voluntat a la salut, a la vida, a la voluntat de poder. Va passar molts estius a Sils Maria, a prop de St Moritz, a Suïssa, i moltes tardors a les ciutats italianes de Gènova, Rapallo i Torí, i la ciutat francesa de Niça. En 1882 coneix a Roma a Lou von Salome, l’únic amor romàntic de la seva vida i a la qual proposa matrimoni sent rebutjat.

En 1872, Nietzsche publica el seu primer llibre, El naixement de la tragèdia en l’esperit de la música. Autor d’obres com: Així va parlar Zaratustra (1883-1885), Més enllà del bé i del mal (1886), La genealogia de la moral (1887), El crepuscle dels déus (1888), El Anticrist (1888), Ecce Homo (1889) i La voluntat de poder (1901).

Creia que els valors tradicionals havien perdut el seu poder en les vides de les persones, el que deia nihilisme passiu. Ho va expressar en la seva proclamació “Déu ha mort”. Convençut que els valors tradicionals representaven una “moralitat esclava”, una moralitat creada per persones febles i ressentides que fomentaven comportaments com la submissió i el conformisme perquè els valors implícits en tals conductes servien als seus interessos.

Va proclamar l’imperatiu ètic de crear valors nous que havien de reemplaçar els tradicionals, i la seva discussió sobre aquesta possibilitat va evolucionar fins a configurar el seu retrat de l’home per venir, el ‘superhome’ (übermensch). Les masses (a qui anomenava “ramat” o “multitud”) s’adapten a la tradició, mentre el seu superhome utòpic és segur, independent i molt individualista. El superhome sent amb intensitat, però les seves passions estan frenades i reprimides per la raó. Centrant-se en el món real, més que en les recompenses de la glòria promeses per les religions en general, el superhome afirma la vida, fins i tot el sofriment i el dolor que comporta l’existència humana.

El seu superhome és un creador de valors, un exemple actiu de “eticitat mestra” que reflecteix la força i independència d’algú que està emancipat dels lligams de l’humà “envilit” per la docilitat cristiana, excepte d’aquelles que ell jutja vitals. Sostenia que tot acte o projecte humà està motivat per la “voluntat de poder”. No tan sols el poder sobre els altres, sinó el poder sobre un mateix, cosa que és necessari per a la creativitat. Al concepte de superhome se li va retreure ser el fruit d’un intel·lectual que es desenvolupa en una societat d’amos i esclaus i ha estat identificat amb les filosofies autoritàries.

Va exercir molta influència sobre la literatura europea i la teologia. Els seus conceptes han estat discutits i ampliats per personalitats com els filòsofs alemanys Karl Jaspers, Martin Heidegger i Peter Sloterdijk, el filòsof jueu Martin Buber, el teòleg germànic-americà Paul Tillich, i els escriptors francesos Albert Camus i Jean-Paul Sartre. La proclama de Nietzsche “Déu ha mort” va ser utilitzada per teòlegs radicals posteriors a la II Guerra Mundial en els seus intents per adequar el cristianisme a les dècades de 1960 i posteriors.

En el seu 44 aniversari, Nietzsche va tenir un col·lapse mental. Aquest dia va ser detingut després de, pel que sembla, haver provocat algun tipus de desordre públic, perduda ja la raó, pels carrers de Torí. El que va passar exactament és desconegut encara avui dia. La versió més estesa sobre el succeït diu que Nietzsche va veure com maltractaven a un cavall a l’altra part de la Piazza Carlo Alberto, va córrer cap a ell i va llançar els seus braços envoltant el coll de l’animal per a protegir-lo, esvaint tot seguit contra el terra. En els dies següents, va escriure breus cartes per a alguns amics, inclosos Cósima Wagner i Jacob Burckhardt, en què mostrava signes de demència i megalomania.

La seva delicada salut el va obligar a retirar-se en 1889. Nietzsche arriba a Basilea per ser ingressat en un manicomi, el diagnòstic: “paràlisi progressiva“. La mare el recull i el porta amb si a Jena a la Clínica Psiquiàtrica de la Universitat de Binswanger. Tan sols li permeten que el visiti a mitjans de maig.

Friedrich Nietzsche va morir a Weimar el 25 d’agost de 1900 després contreure pneumònia. Va ser incinerat com el seu pare a l’església de Röcken.

“L’amor a un de sol és una barbàrie, ja que es practica a costa de tots els altres. També l’amor a Déu” N.

 

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Biografia, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s