Feuerbach, Proudhon i Bakunin. Bio 4.

[Wagner no solament va tenir influències d’altres músics, sinó que també la filosofia i la política les trobem en la seua obra, en els llibrets que va escriure. Es solen distingir dues etapes en la vida del compositor. La primera correspon a la seua joventut i és revolucionara. En ella té lloc de Revolució de Dresden de 1849, on va conèixer Bakunin i va participar en l’aixecament popular. Feuerbach i Proudhon són els pensadors que seguia. Al primer li va dedicar el seu llibre teòric L’obra d’art del pervindre (1849). Aquest seria el Wagner anarquista. G. B. Shaw deia que el personatge de Siegfried tenia molt de Bakunin. El període dura fins a 1852, quan coneix l’obra de Schopenhauer i canvia de manera de pensar una vegada derrotada la revolta.]“Si es vol millorar al poble, en comptes de discursos contra els pecats donin-li millors aliments. L’home és el que menja”.

Ludwig Feuerbach. Nascut el 28 de juliol de 1804 a Landshut.

Va ser educat i va estudiar Teologia a Berlín i a Erlangen, va assistir com alumne a les classes del filòsof alemany Georg Wilhelm Friedrich Hegel, del idealisme filosòfic del qual va renegar més endavant. La trajectòria de Feuerbach és la d’un hegelià no ortodox que marxa cap al materialisme; trajectòria que, en arribar a una determinada fase, suposa una ruptura total amb el sistema idealista del seu predecessor.

Se li considerada el pare intel·lectual de l’humanisme ateu, l’anomenat ateisme antropològic, en el qual la immortalitat és una creació humana i constitueix la base de l’antropologia de la religió. La seva obra clau va ser Das Wesen des Christentums (L’essència del cristianisme, 1841). Aquesta obra va polvoritzar de cop la contradicció, restaurant de nou en el tron, sense més embuts, el materialisme. La naturalesa existeix independentment de tota filosofia; és la base sobre la qual van créixer i es van desenvolupar els homes, que són també, de seu, productes naturals; fora de la naturalesa i dels homes, no hi ha res, i els éssers superiors que la nostra imaginació religiosa ha forjat no són més que altres tants reflexos fantàstics del nostre propi ésser. Exposa que l’existència de la religió només és justificable per que cobreix una necessitat psicològica; la preocupació essencial de la persona té relació amb un mateix i el culte a Déu no consisteix més que en la idealització d’un mateix. Feuerbach diu que el poble i les seves necessitats materials han de ser el fonament de la teoria social i política. Els individus i les seves ments, són el resultat del seu entorn; la consciència d’una persona es forma amb la interacció dels seus òrgans sensorials i el món extern.

Va afirmar que “Der Mensch ist was er isst” (l’home és el que menja) i va proposar millors aliments per millorar a l’espècie humana. Karl Marx i Friedrich Engels van veure en aquest èmfasi del poble i de les seves necessitats un intent d‘interpretació materialista de la societat que qualificaran de mecanisme; més endavant ho formularan com la teoria del materialisme històric.

Ludwig Feuerbach va morir el 13 de setembre de 1872 a Rechenberg, Alemanya.

Pierre Joseph Proudhon. Escriptor i teòric polític francès. Va néixer el 15 de gener de 1809 a Besançon en una família humil, va ser fill d’un modest cerveser.

Treballà com a pastor i com a aprenent d’impressor.

En el seu pamflet Qu’est-ce que la propriété? (Què és la Propietat?, 1840), denuncia els abusos de la concentració del poder econòmic i de la propietat privada.

Considera que l’individu és un ésser imperfecte pel que qualsevol reforma social requereix la reforma moral de l’individu. La família i la propietat familiar ha de ser la base de l’economia. Ha de desaparèixer el Govern, el crèdit, la banca i els diners. Amb Bakunin i Kropotkin es va convertir en un dels més destacats pensadors anarquistes i del mutualisme.

Les seves teories li van fer popular com a pensador anarquista i va tenir un escó en l’Assemblea Constituent que va seguir a les Revolucions de 1848. Va fundar un banc creditici que concedia préstecs sense cobrar interessos. Va ser un oponent a les tesis dels socialistes utòpics com Charles Fourier i Claude Rouvroy, comte de Saint-Simon. Va somiar amb una societat de naturalesa ètica i sentit moral responsable sense necessitat d’un govern que la regís.

Sistema de les contradiccions econòmiques o La Filosofia de la misèria (1846), està considerada com la seva obra més destacada. Altres obres importants són Les Idees revolucionàries (1849), De la justícia en la revolució i en l’Església (1858) i De la capacitat política de les classes obreres (1863).

Empresonat de 1849 a 1852 per les seves crítiques a Napoleó III, després del seu alliberament es va exiliar a Bèlgica. Pierre Joseph Proudhon va ser indultat el 1862, va tornar a França i va morir el 19 de gener de 1865 a Passy, ​​París.

Mikhaïl Alexandrovich Bakunin. Revolucionari anarquista rus

“Tot aquell que desitgi sincerament la pau i la justícia internacional hauria de renunciar d’una vegada i per sempre al que es diu la glòria, el poder i la grandesa de la pàtria, a tots els interessos egoistes i vans del patriotisme”

Va néixer el 8 de maig de 1814 a Torjok, molt a prop de Moscou, en el si d’una família aristocràtica. Seguint el desig patern va ingressar a l’acadèmia militar, però va abandonar la carrera de les armes en 1836, sent oficial de la Guàrdia Imperial.

En 1840 va obtenir del seu pare, no sense grans dificultats, l’autorització de sortir a l’estranger per estudiar a la Universitat de Berlín. Es trasllada a Dresden alguns mesos després, entra-hi en contacte amb els cercles revolucionaris en els quals crida l’atenció per l’exaltació amb què s’expressa. Es va dedicar a viatjar per Europa durant diversos anys abans de prendre part en les revolucions de 1848 i 1849 – a Dresden i amb Wagner – deslligades a París i Alemanya.

Se’l considera un dels “pares de l’anarquisme”. Membre de la francmaçoneria. Es coneix que una de les raons per fer-se maçó va ser la de tractar de fer de la maçoneria un instrument de les lluites socials i de les idees anarquistes. Apassionat de les societats clandestines i radicals, bé en les barricades, bé recolzant-les d’una o altra manera, Bakunin va participar en totes les insurreccions de les que va tenir notícia. Els anys següents portaran a Bakunin, que malviu de les traduccions de l’alemany i del rus, a Bèlgica, Suïssa, Polònia i França. Expulsat de París en 1847 a instàncies de l’ambaixada russa, després d’haver pronunciat una conferència sobre l’alçament polonès de 1831 contra la dominació tsarista, s’exilia a Brussel·les. Després de la seva participació en les insurreccions de Praga i Dresden (1848-9), és detingut a Saxònia (1849) i condemnat a mort mentre Wagner va poder fugir i exiliar-se primer a París i després a Suïssa durant 12 anys.

Lliurat a Rússia, el tsar, que està al corrent de tota l’activitat subversiva de Bakunin, ordena personalment que se li confini de per vida en una masmorra. Després de set anys de captiveri, perduts les dents a conseqüència de l’escorbut que pateix i veient que morirà sense realitzar el seu projecte revolucionari, Mikhaïl accedeix a dur a terme la confessió que Nicolau I li ordena per suavitzar la seva condemna amb un fals penediment.

Commutada la cadena perpètua per desterramenta Sibèria el 1855, va escapar en un vaixell nord-americà amb destinació al Japó i va arribar a Anglaterra en 1861. Des d’aquesta data fins a la seva mort, es va dedicar a difondre el pensament anarquista per tot Europa. Va fundar en 1869 l’organització semiclandestina Aliança Democràtica i Social, oposant-se en qualitat de dirigent del grup a Karl Marx en la I Internacional; enfrontament que va concloure amb l’expulsió de Bakunin en 1872. Lligat inevitablement a la pugna amb Marx dins de la Internacional, i donada la prepotència del marxisme entre els mitjans revolucionaris, el seu nom s’ha vist estigmatitzat i el seu pensament menyspreat.

L’any 1870 va fundar el Comitè per a la Salvació de França, associació que va dirigir la insurrecció de la Comuna de Lió. La resta de la seva vida va viure a Suïssa sumit en la misèria i planejant conspiracions que mai van arribar a realitzar-se.

Bakunin va morir l’1 de juliol de 1876 a Berna.