Franz Liszt i Hector Berlioz. Bio 2.

[Durant el segle XIX hi va haver una disputa entre els partidaris de la música tradicional i els que s’emmarcaven en la música del pervindre i apostaven per una música diferents a la del passat, nova. En aquest grup tenim a Liszt, Berlioz i Wagner, compositors que van compartir amistat. Wagner, deu anys més jove que Berlioz va admirar sense reserves la música del francès, especialment Romeu i Julieta com podem veure en algun passatge de Tristany i  Isolda. Els dos volien fer composicions innovadores, fins i tot, monumentals de caràcter mítico-històric. L’alemany tingué la immensa fortuna de ser admirat pel rei de Baviera Ludwig II, qui pagà els seus deutes i va finançar la construcció del Festspielhous de Bayreuth on va estrenar-se l’obra magna de Wagner, L’anell del Nibelung, a partir de la mitologia germano-escandinava. En canvi, Berlioz no va poder veure representada la seua gran òpera èpica sencera Els troians, basada en l’Eneida de Virgili i amb una música revolucionària com la de Wagner però que seguia un model diferent. La gran extensió de l’opera hi va jugar en contra. Per altra banda, Berlioz va destacar com a escriptor i teòric de la composició.

Liszt composà una quantitat molt gran d’obres. Va ajudar als músics del seu entorn i va declarar-se fervorós wagnerià. Va dir que aquest composava la música que a ell li hauria agradat composar. Després de la revolta de Dresde, va ajudar Wagner a fugir a l’exili. Van emparentar quan Wagner i la seua filla Cosima van casar-se. A més de compositor, va ser un reputat pianista que omplia els salons parisencs i feia gires per Europa arribant a ser in ídol de masses]

Regí.

Hector Berlioz va néixer l’11 de desembre de 1803 a La Côte-Saint-André.

Fill d’un metge. Va ser enviat a París per estudiar, però en comptes de matricular-se en la Facultat de Medicina com volia el seu progenitor, ho va fer al conservatori. El seu pare li va retirar la seva ajuda i es va veure obligat a treballar per continuar estudiant. Va donar classes, va treballar com a corista i va començar a donar concerts.

En 1828 va estrenar diverses peces en públic. Va intentar sense èxit en tres ocasions guanyar el premi de Roma de l’Institut Francès i, finalment, el 1830 ho va aconseguir amb la seva cantata “L’última nit de Sardanàpal”.

Durant la seva estada a Itàlia va conèixer a Felix Mendelssohn.

Al seu retorn a París es va casar amb una jove actriu anglesa tot i l’oposició d’ambdues famílies.

Hector Berlioz – Roméo et Juliette – Scène d’amour – Nuit serène – Gardiner.

Davant la impossibilitat de guanyar-se la vida amb la música, va començar a escriure articles crítics en diverses revistes i va aconseguir la plaça de redactor de la secció musical del Journal de Débats.

Va recollir els seus escrits musicals en tres llibres, “Les vetllades de l’orquestra”, “A través de cants” i “Els grotescs en la música”.

Va ser considerat l’únic músic pròpiament romàntic de França i el creador de la instrumentació moderna.

El seu “Gran tractat d’instrumentació i orquestració moderna” (1842-1843) va influir en les generacions posteriors.

Entre les seves obres destaquen la “Simfonia fantàstica”, “Benvenuto Cellini”, “La simfonia fúnebre i triomfal”, “Romeu i Julieta”, “La condemnació de Faust”, “La infància de Crist”, “Els troians” i “Beatriu i Benet”.

Hector Berlioz va morir a París el 1869.Va néixer el 22 d’octubre de 1811 a Raiding, prop de Sopron.

 Franz Liszt, fill d’Anna Lager i Adam Liszt.

Va iniciar els seus estudis de piano sota la tutela del seu pare. A Viena va rebre classes del pianista austríac Carl Czerny i del compositor italià Antonio Salieri.

El 1823 es trasllada a París al costat dels seus pares. Va prendre lliçons de composició amb Ferdinando Paër i Anton Reicha.

En 1833 va conèixer a la comtessa francesa Marie d’Agoult, escriptora sota el pseudònim de Daniel Stern, amb qui va establir una relació que va durar fins 1844. La seva filla Cosima es va casar amb el pianista i director alemany Hans von Bülow, i més tard amb Richard Wagner.

Somni d’amor. Liszt.

Entre 1839 i 1847 va realitzar gires per Europa i va aconseguir una fama sense precedents.

El 1847 va abandonar la seva carrera com a virtuós i només en comptades ocasions va tornar a tocar en públic. Aquest mateix any va conèixer la princesa russa Caroline Sayn-Wittgenstein, que va romandre al seu costat fins a la seva mort.

Des de 1848 a 1861 va ser director musical en la cort ducal de Weimar, on va interpretar obres compostes per Berlioz, Wagner i altres compositors, així com les seves pròpies.

El 1861 es trasllada a Roma, on va estudiar teologia i va rebre les ordres menors. Després de 1871 va viure entre Roma, Weimar i Budapest, i va continuar amb les seves tasques de director, mestre, compositor i promotor de la música de Wagner.

Va donar classes a més de quatre-cents alumnes, va compondre unes 350 obres i va escriure o va col·laborar en vuit volums en prosa.

Franz Liszt va morir en Bayreuth, Alemanya, el 31 de juliol de 1886, durant el Festival Wagner que allà es celebrava.

[Wagner havia mort en 1883 i Cosima es feu càrrec de la direcció del Festival.]   

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Biografia, Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s