Empar Navarro i Giner. València, 19 de novembre de 1900 – València, 24 de desembre de 1986
[Ens han ocultat esta dona, valencianista d’esquerres i promotora de l’ensenyament en valencià al País Valencià. Persona compromesa tant en la política com en la cultura i defensora en una societat patriarcal de la igualtat de la dona. Hagué de caure el PP perquè rebera l’homenatge que mereixia.]
Mestra
Estudia Magisteri a l’Escola Normal de València per a, posteriorment, especialitzar-se en educació infantil i primària i en l’ensenyament de xiquets disminuïts físics i psíquics. El 12 de setembre de 1928 es casà amb l’escriptor i valencianista Maximilià Thous i Llorens, de qui es divorciaria deu anys després.
El seu compromís amb la llengua i el valencianisme la fa apropar-se a Nostra Parla, participant en l’Assemblea que l’associació celebra a València el juliol de 1922. En aquesta, donà una ponència sobre la introducció del valencià en l’ensenyament on planteja la inevitable obligatorietat de conèixer la llengua per part del professorat, sent una de les primeres ocasions en que es planteja el tema al País Valencià.
La seua implicació en favor del català a l’escolà continuà amb el temps i, així, va ser la presidenta de l’Associació de Mestres Valencians (constituïda el 1933) i va formar part de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana, entitat creada per Carles Salvador un any després i que organitzà la primera Escola en Llengua Valenciana al País Valencià.
El 1926, i després d’un període treballant com a mestra interina, guanyà en oposició la plaça com a mestra sent destinada a Parcent, fins que el 1930 entra a treballar a l’escola Cossío de la Institució Lliure d’Ensenyança, des d’on passa a l’escola infantil d’Alfafar, a l’Horta Sud.
El 1933 entra finalment al món de la política, i ho fa des de l’Agrupació Valencianista Republicana, partit que havia estat fundat tres anys abans per Adolf Pizcueta i Francesc Bosch i Morata entre d’altres, i que encapçalà les reclamacions en pro d’un Estatut d’Autonomia per al País Valencià. El 8 de desembre de 1935, Acció Valencianista Republicana, juntament amb el Centre d’Actuació Valencianista, i el Centre Valencianista de Xàtiva creen el Partit Valencianista d’Esquerra (PVE) amb la voluntat de crear el gran partit valencianista i d’esquerres; més tard s’hi adheriran el Grup Valencianista d’Almussafes i l’Actuació Valencianista d’Esquerra.
El 1935 passà a ser membre de la Secció de Pedagogia de l’Aliança Intel·lectual per a la defensa de la Cultura, i de la Unió de Escriptors i Artistes Proletaris. En la campanya de les eleccions del 1936, en la qual el PVE es va enquadrar dins el Front Popular intervingué en diferents actes polítics.
Durant la Guerra Civil va ser directora de la Casa de la Beneficència a València, alhora que formà part del Comité provincial de Dones Antifeixistes de València i del consell de redacció de la revista Pasionaria. Així mateix va assistir al Congrés Internacional de Dones contra la guerra i el feixisme que es va celebrar a París el 1937; en aquest viatge va estar acompanyada per Josep Renau, qui amb l’ajut d’aquesta volia recaptar diners per la causa republicana.
En finalitzar la Guerra Civil espanyola és detinguda i empresonada durant tres anys, per la seva militància a l’esquerra valencianista. Una vegada ix de la presó, depurada del seu càrrec de mestra, va haver d’esperar fins 1941 per a rebre la seua separació definitiva de la seua carrera. En aquests moments de dificultats començà a donar classes particulars fins que entrà a treballar com a administrativa al negociat d’empadronament de l’Ajuntament de València. Continuà a l’Ajuntament fins 1947, quan és acomiadada per fer unes declaracions contra el referèndum per refrendar la Ley de Sucesión del Estado.
En eixos moments entra a treballar als establiments Noël, a tocar del negociat de l’Ajuntament, on continuarà fins que finalment, el 1962, és readmesa per a l’exercici del magisteri, sent destinada a Albalat dels Sorells i a Murla fins la seua jubilació el 1970.
Font: Memòria valencianista.
Autoria: RCP
Homenatge a la mestra valenciana republicana Empar Navarro
València, 5 de novembre de 2017
Organitzat pel Col·lectiu de Mestres Jubilats, adscrits a Escola Valenciana, amb el lema “50 anys construint l’escola en valencià”
L’Ajuntament de València va acollir passat divendres un sentit homenatge a la mestra valenciana republicana, Empar Navarro i Giner, organitzat pel Col·lectiu de Mestres Jubilats, adscrits a Escola Valenciana. El Saló de Cristall fou l’escenari per a esta celebració, que forma part del programa d’actes convocat per l’esmentada entitat amb el lema “50 anys construint l’escola en valencià”.
Homenatge a Empar Navarro en el Saló de Cristall de l’Ajuntament de València
La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, va assistir a la commemoració, que començà a les 19:00 hores, i en la qual es va incloure una actuació musical a càrrec de la besnéta de la mestra Empar Navarro, Aina Thous.
L’acte començà amb les paraules de benvinguda de la regidora Tello, que posà de manifest la vocació pedagògica de la mestra, el seu compromís amb la llengua i el valencianisme i el seu paper pioner en l’àmbit de la política des de les files de l’Agrupació Valenciana Republicana. Immediatament després, la professora de la Universitat de València i historiadora de l’Educació, Carmen Agulló, va pronunciar una laudatio sobre la figura d’Empar Navarro.
L’acte comptà també amb les paraules de l’alcalde de Murla, Joan Giner, atés que va ser en esta localitat on la mestra va exercir la docència els últims anys abans de jubilar-se; i de la mestra i escriptora Mercé Viana, representant del Col·lectiu de Mestres Jubilats, adscrits a Escola Valenciana. El torn d’intervencions va concloure amb les del nét i la besnéta d’Empar Navarro, Abel i Aina Thous, respectivament. I, per a concloure, fou Aina Thous qui posà el colofó a l’acte d’homenatge amb una actuació musical que va constar de tres peces breus interpretades amb l’oboé.
| Font: Noticias CV. |
EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*// 