Pep Gimeno “Botifarra”. Palau de la Música de València, 29-6-2018

botifarra concert


Va ser un dia per al record. Des que el PP va ser derrotat hem tingut la sort de poder escoltar i veure cantants en valencià que el PP de Rita, Zaplana, Camps… tenia vetats tant als mitjans de comunicació – especialment Canal 9 – com els teatres i sales de concerts de titularitat pública – Teatre Principal, Palau de la Música… – En poc de temps hem gaudit de Raimon, Paco Muñoz, Al Tall i Mª del Mar Bonet, ja grans però amb un públic fidel. I a més, van sorgint veus noves com ara Pau Alabajos que, potser, siga el meu favorit entre els més joves.

Encara me’n recorde que a l’eixida del Palau d’un concert de clàssica fa dècades, Al Tall i altres músics i cantants valencians havien ocupat el vestíbul de la millor manera que sabien: cantant en valencià. El personal de la sala acompanyant de segurates impedien que gent com jo que volia recolzar la protesta ho feren. Anys després, Al Tall, Miquel Gil, Paco Muñoz, Marina Rossell, Feliu Ventura i algun altre més eren allí per participar en el concert i els seus censors del PP, Rita, Beneyto i Camps especialment, ja havien perdut el poder que de manera tan dictatorial exercien. No sols pretenien fer desaparèixer la música valenciana sinó el valencià mateix, una llengua que desconeixien i que no tenien com a seua, sobretot les dues primeres.

Els lleons del Congreso són de bronze
perquè si foren d’or,
els borbons ja els hagueren furtat.

(Dita popular).

Pep Moreno Botifarra (Xàtiva, 1960) és un cantaor d’estil de música tradicional valenciana que ell mateix durant dècades ha anat arreplegat de les benvolgudes güeles i güelos, tios i ties de la nostra terra provinents de temps enrere quan es cantava treballant, fer festa o fer dormir. Són les nostres arrels, menyspreades i bandejades per aquells que no volgueren, no saberen o pogueren mantenir-les vives. El de Xàtiva n’ha salvat de l’oblid un bon grapat que, a poc a poc s’anirà digitalitzant perquè ell – com Paco Muñoz amb les cançons infantils – va replegar-les en casset.

Va ser apoteòsic. Pep Botifarra i Pau Chàfer Simfònic. A la rondalla del Botifarra va unir-se l’Orquestra de València dirigida per Octavio Más-Arocas. Els arranjaments són de Pau Chàfer. Un espectacle simfònic farcit de veus populars. Estrena absoluta.

Pep va dir que té un projecte amb un cantant magrebí i afirma que la música és la mateixa que sols canvia la llengua. El que pense que s’hauria de solucionar és la distribució i venda dels seus discos. Ja en té més de cinc i no són fàcils de trobar. El cantaor és un home del poble. Va ser llaurador descendent de llaurador i ferrer. A ells li hauria encisat ser llaurador però hui en dia, ja no es pot viure del camp. És una espina que porta clavada al cor. Ara treballa per a l’Ajuntament de Xàtiva en tasques de caràcter cultural. Per molts anys.

Nota: Va ser un gran plaer per a mi trobar-me a Paco Muñoz i parlar amb ell. Li vaig comentar que en els 80 – que jo era un jovenet – sempre anava amb un amic als Vivers per sentir a Lluís Miquel i a ell. Aquelles cançons formen part de mi mateix i les tinc a la memòria. El gran locutor i dinamitzador cultural Toni Mestre va aparèixer en la conversa. Sense a questa gent jo no seria com sóc.

Regí

MAI PARLEM EN CASTELLÀ (Tio Canya, Al Tall).


 

Tio Canya – Pep Gimeno “Botifarra” i Pau Chafer

Si em pose a cantar cançons (Disc Complet) – Pep Gimeno “Botifarra”

01 – L’U d’Aielo 02 – Jota vella de Moixent – 3:13 03 – Malaguenya de Barxeta – 5:40 04 – Granaïna de Montaverner – 10:22 05 – Jota de Xàtiva – 13:42 06 – Sant Antoni de Gavarda – 18:06 07 – Dotze i U – 22:42 08 – Nadala de Lloc Nou d’en Fenollet – 27:05 09 – Romanç de la Vall – 30:18 10 – Batre xabiero – 33:15

Josep Gimeno “Botifarra” 173 – Cant de batre (2017)

JOSEP GIMENO “BOTIFARRA” 107 – Jota de quintos i de ronda (Barcelona, gener de 2010).

 

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Concert, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s