Com pretenen enganyar-nos! Tortures, silencis i mentides.

El torturador Billy el Niño, que donava tractament especial a les dones com ara Lidia Falcón.

Com pretenen enganyar-nos!

Ara resultarà que L’ÚNIC TORTURADOR FRANQUISTA HA ESTAT BILLY el NIÑO. I QUE AMB LA MORT DEL DICTADOR S’ACABÀ LA TORTURA A ESPANYA SOBRETOT AMB LA CONSTITUCIÓ.  Això és fals per molt que els mitjans de comunicació al servei del règim pretenguen que ens ho creguem. Els darrers cassos de tortura denunciats són de 2014. Sens dubte l’abandonament de la violència etarra hi té molt a veure.

Ja no es recorden de Melitón Mazanas (torturador assassinat per ETA en 1968 i primera víctima de la banda terrorista), ni dels tocs d’atenció d’Europa perquè s’investiguen les tortures a Espanya. He llegit un estudi que comença el 1975 i acaba el 1982, de Franco a la Constitució, on se cita que la tortura va ser pràctica habitual amb els presos polítics especialment i també comuns. En entrades anteriors es pot consultar. Vora 40 morts a l’any a mans de policies, militars, guàrdies civils i extrema-dreta. Molt sonat va ser el cas de la matança dels advocats laboralistes d’Atocha, on treballava l’actual alcaldessa de Madrid Carmena i que va salvar la vida de pura casualitat. Un canvi de torn en el treball.

Un altre cas del qual no es diu és és de de Rosón (UCD) i el Cas Almeria. Durant el seu període al capdavant del Ministeri va tenir lloc l’anomenat Cas Almeria, durant el qual van ser torturats i assassinats per membres de la Guàrdia Civil tres sospitosos de pertànyer a l’organització terrorista ETA. Rosón, que havia arribat a anunciar la detenció dels tres suposats etarres, posteriorment va haver de contradir-se i va atribuir les seves morts a un «tràgic error». Va ser un dels que va condecorar Billy el Niño.

El Ministro del Interior responde a Onintza Enbeita demostrando la impunidad de los torturadores con cifras. A continuación la réplica de Onintza Enbeita, recordándole todavía más casos de torturas.

Ja amb Felipe González tenim el cas del general i director de la Guardia Civil  Enrique Rodríguez Galindo en Intxaurrondo, la seua pertinença al GAL i les tortures i assassinats de Lasa i Zaballa, calç viva inclosa que a poc a poc va oblidant la gent així com el tracte de favor carcellari que va rebre el general. Condemnat el 2000, va ser excarcerat en 2004 per suposats problemes de salut i mentals – d’acord amb els metges – . Se li concedí la llibertat vigilada sense passar al tercer grau.

També sembla imbècil la gent quan ni sap que l’anterior ministre de l’interior, el de la medalletes i l’angelet de la guàrdia, Jorge Fernández Díaz, va haver de reconèixer en seu parlamentària que hi ha sentències any rere any de jutges que havien condemnat a torturadors que exercien al País Basc i Navarra especialment, també en altres llocs. El tinc a la ment…. “L’any tal els jutges reconeixen 14 casos de tortures”, “L’any tal, només 7” etc. i arriba a fer esment de “42” en aquest macabre rànquing. Qui ho vulga veure hi ha youtubes i diaris de sessions.

Els mitjans de comunicació mai no informen de les tortures  a mans de funcionaris públics condemnats per la judicatura, ni es plantegen debats sobre si han de tenir o no el caràcter de “víctimes”, ni fan entrevistes amb escasses excepcions. Baix es pot consultar el tema de les víctimes de la tortura basques realitzat per organismes competents i un estudi a nivell estatal i entre 1975-82. En TVE hem vist i sentit ad nauseam el tema de la “modélica Tansición” que va ocultar la tortura i l’assassinat. Suárez i altres membres – algun ministre – van manipular la informació quan van dirigit Televisión Española enganyant i deformant l’opinió pública.

Resumint. L’Estat espanyol ha estat amonestat pel tema tortura per Europa exigint o la investigació de tortures que no s’han volgut estudiar. Tampoc no ho sap ningú. Un període molt virulent va ser el franquisme tardà i de 1975 al 82, de Franco a La Consti. Hi ha un estudi del tema, com he dit. L’Estat va assassinar a prop de 40 persona cada any i la tortura era habitual, formava part de sistema. El nan de Billy era un més, no l’únic. I em jugue alguna cosa que es van repartir medalles a altres covards torturadors.

La transició va ser franquisme més traïció i corroboració dels sociates. El GAL va ser obra socialista i tot sabem qui era el senyor X. I així ens va. No hi va haver ruptura ni depuració, sinó canvi de jaqueta. Els grisos, de marró i els jutges i militars, els mateixos que amb Franco. A Portugal, la policia, el exèrcits i diversos cossos compromesos amb la dictadura van ser depurats i es va partir de zero. Molts van fugir a Brasil.

Aquí, Billy el Nano, segueix passejant-se per Madrid tot i que es tape fins les celles. Jo no em crec que ningú no sabés el de les medalles del subjecte, ja que les paga l’estat mitjançant nòmina, procedent d’Hisenda si són jubilacions. Així, aquest monstre cobra per haver torturat un cinquanta per cent més del que li pertoca, i això ha de figurar en la documentació de l’Administració, en les nòmines, etc. a no ser que cobre en negre, que no sembla el cas.

Neofatxes globals

Mireu-los com van,
senyorets des de sempre
se’ls hi nota a l’esquena
que no han acotat mai.

Mireu-los com van,
són la vella caverna
però amb les noves caretes
per seguir mal manant.

Ara són més polits que els seus pares
i es disfressen amb plomes de Harvard
però si arriba el poder, adéu Proust, adéu Brecht…

Mireu-los com van,
són l’Espanya de sempre,
la d’antigues tenebres
que van ressuscitant…

Mireu-los com van
presumits i fatxendes,
és l’adéu als complexos
pels pecats dels “papás”.

Pel poder, que els manté tan “contentos”,
ja no calen els “pronunciamientos”,
ara guanyen escons sense el clam dels canons.

I mentre a la Gangreunió els Nostrats s’esveren,
Senyor, si arriba a fer mal un fatxa pel rera,
nosaltres els vestim sants per la democràcia,
ja veus amb quins cops de pal ens tornen les gràcies,
ells porten els pantalons, nosaltres les calces,
ells són els “toreadors”, nosaltres les banyes,
i ara què fem, on anem, no ens queden banderes,
i com se’ns creurà la gent si fem marxa enrere…

Mireu-los com van,
neofatxes de sempre,
neofatxes per sempre
neofatxes globals.

Mireu com anem,
engreixant als bandarres,
empenyent el desastre
fins el dia de…Ah.


Aquest és un país on s’ha empassat més merda que en cap altre. Carrillo – que va trair els maquis que feien lluita armada a Franco – també estava en el tema esperant la seua part del pastís amb la bandera fatxa de l’esparver inclosa, que va ser oficial durant anys després de la mort de Franco. Aquest és un país amb molts idiotes que voten als hereus de lladres, assassins i torturadors. D’acord, moren els franquistes que van estar amb Franco i surten com bolets les noves generacions. Qui és el pare de la candidata del PP Soraya Sáenz de Santamaría? No és difícil esbrinar i estudiar la seua vida i miracles. Apareix diverses vegades cites seues i altres informacions en l’estudi citat, això sí, al final anava de demòcrata. Per a més informació la seua biografia autoritzada on poden llegir la paraula “tortura” en diverses ocasions. Qui és el pare de Inés la ciutadana? I el de l’antiga cap del PP català la senyora Camacho? I el difunt sogre de Garzón? I el pare de la tramposa dels màsters Cifuentes? I el pare del “socialista” Bono? i el dels germans González Díaz? I moltíssims més, els descendents dels que no van ser depurats per franquistes. Ja ho deia Lluís Llach en la seua cançó “Neofatxes globals” i la gent en la mateixa transició: “Els mateixos gossos amb diferents collars”. Ara hi ha els seus cadells i molta gents els votarà sense saber qui són i d¡on vénen. Aquest règim podrit del 78 caurà i donarà lloc a una república.

PD. El ministre de l’Interior amb Franco i amb Suárez, Rodolfo Martin Villa va condecorar a Billy el Niño (1972). El seu cap va ser un altre torturador, el comisario Conesa, desconec però no m’extranyaria que també fos condecorat per mèrits policials pel mateix ministres. Va ser número dos del  Conesa en la Brigada Político-Social. Torturaren persones famoses. El Niño a Paco Lobatón, Lidia Falcón i el segon a Marcelino Camacho i Fernando Sánchez Dragó. La segona medalla (1977) li la va coincidir al Niño el ministre D’UCD, Juan José  Rosón. Les altres dues condecoracions “con distintivo rojo” són més recients però ignore qui va ser qui les va imposar. Son de 1980 i 82 respectivament. Hi ha constància de la reclamació del torturador perquè no li arribava els diners d’una d’AQUESTES DISTINCIONS. TOT UN PATRIOTA DE LA ESPAÑA, UNA, GRANDE Y LIBRE. Todo un demócrata de toda la vida como sus compinches que tan bien lo han dotado, protegio y escondido durante tantos años.

PD1. El PP, en boca del ministre Zoido, va negar-se a llevar-li la medalla (es pensava que n’era sols una)

El Niño con gafas de sol, casco de moto y gavardina

PD2. Un estudio oficial certifica la existencia de más de 4.100 denuncias de torturas en Euskadi.

eldiarionorte.es

PD3. Treball citat: Las otras víctimas de la transición nada pacífica.

PD4. Tant Martín Villa com Billy el Niño estan reclamats por una jutgessa argentina. El PP no consentí que s’aplicara el principi de Justicia Universal. No crec que el Gobierno actual faça res en aquest sentit. Afortunadament, l’anciana Asunción Mendieta va poder traure el cadàver de son pare d’una fossa comuna i enterrar-lo com volia gràcies a aquesta lletrada i no a cap jutge espanyol. Els diners no van posar-los els franquistes del PP sinó un sindicat de treballadors noruecs (sic).

PD5. No crec que el ministre actual estiga per la tasca de llevar-li les medalles al torturador. El lector ha de saber que el règim del 78 no va anul.lar les sentències franquistes encara que es demanaren en casos com ara Companys i Salvador Puig Antic, darrer assassinat a garrote vil per  Franco. Hi ha motius econòmics: indemnitzacions i políco-jurídics: Els tribunals d’ara són hereus no de ruptura democràtica sinó de transició post-franquista. El sistema actual està impregnat per l’anterior. Solament una gran demanda popular podria aconseguir que el Gobierno fera alguna cosa. A més, 3 de les 4 medalles van ser lliurades segons la legislació “democràtica” vigent aprovada la Constitució.

Tant de bo estiga enganyat, però el Sr. Sánchez sembla un penell a les ordres del sector més reaccionari del seu partit, antics dinosaures i les pressions de l’Ibex-35. Quant al ministre Fernando Grande-Marlaska Gómez no puc oblidar que va estudiar en l’elitista Universitat de Deusto, regida per la Companyia de Jesús, clausurada per la República i reoberta pels franquistes, un centre per a la formació de la classe dirigent d’aquest país de fort caràcter financer i religiós. Tampoc no em satisferen determinades actuacions com a jutge com ara el el cas del Yack-42 o la seua actuacció en contra de la llibertat d’expressió com ara El segrest de El Jueves. Esperem que faça una política progressista com seria d’esperar en un govern suposadament socialista.

.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Com pretenen enganyar-nos! Tortures, silencis i mentides.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s