Bèsties i bestioles que parlen i no deixen parlar. L’odi al català i Torra.

llibre besties


Són realment unes males bèsties els qui han insultat al M.H. President de la Generalitat Catalana acusant-lo de nazi, xenòfob i racista. El que succeeix és que aquesta gent és summament inculta ja que desconeix Ramon Llull, creador del català literari i savi reconegut en moltes matèries per tota Europa. Aquest senyor va escriure un llibre titulat Llibre de les bèsties que forma part de El llibre de meravelles (títol que va reutilitzar el poeta valencià Vicent Andrés Estellés per al que considere el seu millor llibre). En el cas del mallorquí, “es tracta  (…) d’una seriosa reflexió sobre la política en forma de faula. Llull planteja una trama complexa, plena de matisos, en què es poden seguir les maquinacions de Na Renard, la guineu, per aconseguir dominar el poder i exercir-lo des d’un segon pla.” (Més informació). Ens movem en el terreny de les faules, on els animals parlen, gènere molt sovint adreçat als xiquets, que és el que Torra diu en el primer paràgraf. I no oblidem que una faula és una metàfora, no la realitat, encara que l’evoque.

QUATTROCENTO – Capella de Ministrers

Si el President parla d’un cas en un avió, on una dona va manifestar el seu odi al català, jo sóc testimoni d’un altre cas que va succeir a València fa un temps en un concert de la formació musical valenciana especialitzada en l’edat mitjana, que té gran projecció internacional, la Capella de Ministrers de Carles Magraner (el nostre Jordi Savall). En acabar l’actuació amb gran èxit, la gent no parava d’aplaudir. Van tocar un bis. Més aplaudiments i abans del segon bis, Carles es va dirigir al public en valencià per explicar la peça. Una dona asseguda al meu costat en la quarta fila a tocar el nas del músic, va posar una cara de bèstia salvatge plena d’odi i va alçar-se de manera hostil per a cridar l’atenció i mostrar el seu enuig perquè havia sentit parlar en valencià a València. Se’m girà per passar i no li li vaig fer cas perquè no em digué res i per fer-li saber que estava molestant el públic que seguia les explicacions de Carles. Sense mirar-me va dir-me: “¿Es que no va a dejarme pasar?” i jo li vaig dir: “Dona ja que és m’ho demana de manera tan simpàtica i amable… com no?” I se n’anà a fer punyetes fent bona cosa de soroll amb les sabates. El públic, com a mostra de recolzament va aplaudir de nou.

Quan es fa servir el castellà en casos semblants la gent escolta respectuosament encara que – com em passa a mi – m’estimaria més que el parlament es fera en valencià. Mayrén Beneyto i Rita Barberá no digueren mai ni bona vesprada en les seues xerrameques durant dècades de direcció del PP. Abans parlava de Jordi Savall; doncs bé, quan ha vingut a València s’ha dirigit al públic en català sense que ningú protestara, el que no passa amb Serrat, a qui sempre el sector espanyolista del públic li exigeix cante i pare en castellà. Hi vindrà al setembre).

Capella de Ministrers: Cròniques medievals

La llengua i les bèsties. Quim Torra.

“A casa els pares corria un vell exemplar d’un llibre que tots els germans havíem llegit: De quan les bèsties parlaven, d’en Manuel Folch i Torres. El pare era inflexible i, com La rosa i l’anell de Thackeray i en Bolavà de Josep Maria Folch i Torres, considerava que un no podia fer-se gran sense haver-los llegit. Era un llibre deliciós on òlibes, óssos, elefants, cervatons i borinots parlaven, un recull de faules destinades a l’educació dels infants.”(Article complet La llengua i les bèsties).

Anàlisi fet per la professora Eva Garcia Pinos on demostra que el text de Torra no pretén ofendre cap comunitat sinó denunciar una determinada mentalitat: “En cap cas es pot considerar que aquest text és xenòfob o racista, ja que l’objectiu de l’autor és la crítica d’uns fets concrets i la rèplica a un posicionament ideològic contrari a l’ús de la llengua catalana.” (Text complet)

Capella de Ministrers: Fantasiant música i poesia per a Ausiàs March

El que he contat és un cas entre molts més. ACPV (Acció Cultural del País Valencià) societat germana d’Òmnium i Obra Cultural Balear, podria afegir a la llista d’atacs al valencià un bon grapat. A mode de mostra, n’escric uns quants. Un senyor major va a urgències i es dirigeix en valencià al metge que li diu que si no parla en castellà que no l’atendrà; un policia li demana el DNI a un jove que se li dirigeix en valencià i aquest li diu de mala manera que li parle en castellà acabant denunciant-lo per “desacato”, falta de respecte a l’autoritat o alguna cosa semblant i, per acabar, jo mateix.

Volia casar-me en valencià. Impossible aleshores almenys a València, així que vam anar a fer la cerimònia a La Pobla de Farnals. Abans, com que jo era de València, haguí d’anar al jutjat local. Vaig demanar que tota la documentació es fera en valencià, conforme a la llei. Doncs bé, la part del poble sí que va ser en valencià però les bestioles dels jutjats de València, ho feren tot en castellà, fins i tot els noms de la meua dona i el meu, els noms dels carrers, etc. Jo me n’assabentí en La Pobla en plena boda desitjant a eixa xusma franquista el pitjor del món. S’imagina algú què passaria avui en sentit contrari, és a dir, que demanes documentació en castellà i te la donen en valencià? Això em van fer aquelles bèsties espanyolistes en 1991. La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià ja estava aprovada i allí s’establia el dret de l’administrat a triar en quina llengua vol relacionar-se amb l’Administració. La Llei encara és vigent, però el PP se l’ha passada per folre tots aquests anys. Compromís i els seus aliats tracten d’aplicar-la amb l’oposició del PP i C’S que judicalitzen qualsevol intent de traure el valencià de la situació de minorització en què es troba.

I. L’elecció del Rei (fragment, edició modernitzada).

En una plana bellíssima, per on saltironejava l’aigua, hi havia un grup de bèsties que volien elegir rei. Discutien amb vehemència, i al cap d’una bona estona, la majoria va arribar a l’acord que el lleó fos declarat monarca. De totes maneres, el bou no n’estava gens convençut, i es va exclamar:

—Senyors, necessitem un rei noble, un rei que sigui humil i que no faci mal als altres.

Així doncs, és evident que no hauríem d’optar pel lleó, perquè no s’alimenta d’herba sinó que es cruspeix animals, i, a sobre, té una veu que, quan crida, ens fa tremolar de por a tots. Per tant, si voleu seguir el meu consell, crec que hauríem de triar el cavall com a rei, perquè ell sí que és gran, bell i humil. Tingueu present que el cavall és una bèstia lleugera, no és orgullós i no menja carn. Aquestes afirmacions del bou van agradar molt al cérvol, al cabirol, al moltó i a totes les altres bèsties que s’alimentaven d’herba, però una guineu, la Renard, va fer un pas endavant i també va decidir de manifestar-se:

—Senyors, quan Déu va crear el món, no ho va fer amb la idea que l’home fos conegut i estimat, sinó amb la intenció que l’home conegués Déu i l’estimés, i amb aquesta idea Déu va voler que l’home fos servit per les bèsties, encara que aquest visqui de la carn i de les herbes. És per això, senyors, que no hauríeu de fer cas al que defensa el bou, que no estima el lleó perquè menja carn. El que hauríem de fer, sens dubte, és considerar les normes que Déu ha atorgat a les criatures.

El bou va tornar a intervenir per atacar les paraules de la Renard. Volia defensar-se i deixar clara la seva bona fe: ell defensava que el rei fos el cavall, que menja herba,
i també volia fer evident que si estigués actuant amb traïdoria, a l’hora de triar rei, no optaria pel cavall, amb qui competeix per menjar-se l’herba que ell també menja.

—En canvi —va prosseguir el bou—, la Renard defensa l’elecció del lleó perquè la guineu s’alimenta de les restes que queden d’allò que el lleó no devora un cop ha caçat la presa i se n’ha nodrit, perquè acabar-se les sobres no fa per la noblesa del lleó. Sí, la Renard vol tenir-ho més fàcil per a menjar, ja ho veieu. (…).

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Bèsties i bestioles que parlen i no deixen parlar. L’odi al català i Torra.

  1. Manel Artero ha dit:

    Vivim el triomf absolut de la ignorància, Regí. qualsevol cosa relacionada amb el Coneixement i la Educació està mal vista. Cridar en mig d’una reunió que no has llegir un llibre en ta vida fa sorgir un cor de veus cantant un ¡OOOOOHHHH! d’admiració.
    Si hi ha milions de criatures que ja no saben parlar ni la seva llengua, ni llegir-la, ni expressar-se en ella, com pretenem que a més siguin capaços d’imaginar que hi ha altres llengües!
    Aquesta es la españa que ens deixa la rècula de polítics que em tingut.
    Son masses anys de ser “manats” (que no governats) pels tres estaments més malalts que ha donat al Història: monarquia, exercit i església. Malauradament els miratges republicans gairebé van ser testimonials, volien implantar la Educació abandonant la doctrina i això, no agrada a qui viu cridant “Que vivan las caenas”.

    Una abraçada.

  2. rexval ha dit:

    Totalment d’acord amb tu. A l’odiosa tríada monarquia, exercit i església caldria afegir els famosos “mercats” amb els banc, IBEX 35, etc. L’Església no paga impostos governe qui governe a excepció de l’IVA, que no el va posar Zapatero ni ningú, sinó “Europa”. Si aquesta gent pagara IBI, impostos de societats, etc. l’Estat disposaria de més ingressos. Encara és el major terratinent de l’Estat espanyol està enquistada en educació i en sanitat. Milers de milions que no van a parar al poble.

    Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s