El delegat del govern espanyol, Juan Carlos Moragues, junt amb el conseller Vicent Marzà i el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo. © EUROPA PRESS
[Els governants espanyols – igual fa que siguen del PP que del PSOE – sempre ens han pres més diners dels que ens han revertit, de manera que estem infrafinançats. En òpera, també. No sols estem per darrere de Madrid (9,5 milions) i Barcelona (6,5) sinó de ciutats amb menys pes específic com ara Sevilla i Bilbao. Per a nosaltres 0,6, una misèria que no està a l’alçada del nostre pes musical. Som la comunitat amb més músics de l’Estat. A açò hem de sumar el descontrol anterior del PP local i la pèssima gestió que ens ha produït un deute milionari quan Camps i la seua quadrilla deien que érem l’enveja del món mundial i les Arts el seu buc insígnia. Resumint: el ministre de Cultura passa dels valencians i promociona les comunitats privilegiades amb els nostres impostos. No vol entrar en el Patronat de les Arts, que ja en té prou amb el Real i el Liceu. Això no passaria en una República Valenciana, ja que som autosuficients i tindríem superàvit. Que ofrene glòries a Espanya el que siga masoquista].
Regí
Palau de les Arts de València.
El nou òrgan de control de la Fundació es presentarà en les properes tres setmanes, abans que es faça pública la programació de la temporada 2018-2019
El Ministeri de Cultura ha tancat la porta a la proposta de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de reservar-li dues places al nou Patronat de la Fundació del Palau de les Arts, una renovada institució que està previst que siga presentada en les properes tres setmanes. L’oferiment ha sigut una constant del govern del Botànic però el departament que dirigeix Íñigo Méndez de Vigo l’ha rebutjat definitivament perquè la Fundació del coliseu “manté un deute” econòmic amb la Generalitat que pot provocar una “situació complicada”, una conjuntura que, en el cas que ocasionara algun episodi d’inestabilitat, el Ministeri no vol que l’agafe pel mig.
El Palau de les Arts anunciarà la programació de la temporada 2018-2019 a finals del proper mes, al voltant del dia 22 de maig. Per això, uns dies abans, la Conselleria té previst anunciar el nou Patronat de la Fundació del coliseu i els membres dels nous consells de mecenatge i programació. Al Ministeri de Cultura se li van oferir dos llocs –un per al representant del Ministeri i un altre per al director general de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música (INAEM)– perquè entrara a formar part de l’òrgan que regirà la Fundació, una oferta sobre la qual va insistir el conseller Vicent Marzà en desembre de 2017 quan, uns dies després de la dimissió de Davide Livermore, el responsable de Cultura va anunciar els canvis en els estatuts de la Fundació i la convocatòria d’un procés obert i internacional per a triar un director artístic.
Méndez de Vigo no vol acceptar la invitació del govern valencià per tres qüestions: la primera, per una decisió política; la segona, perquè la Fundació és “autonòmica” i, la tercera, per la “situació complicada” que pot provocar el “deute de la Fundació amb la Generalitat”, van assegurar des del Ministeri a Diari La Veu.
Amb l’oferta de la Generalitat Valenciana al Ministeri de Cultura es pretenia que aquest s’involucrara amb les Arts de la mateixa manera que ho fa amb el Teatre Real de Madrid i el Liceu de Barcelona. En les aspiracions del govern del Botànic estava que el govern de Rajoy coneguera la feina que fa el teatre d’òpera des de dins; és a dir, que es buscava que el departament de Méndez de Vigo coneguera fil per randa l’activitat del teatre d’òpera valencià i, així, entenguera que els 600.000 euros que dóna l’Estat al coliseu són insuficients per a dur a terme una programació que inclou nou títols i desenes d’activitats paral·leles i que l’assignació nominativa representa un greuge comparatiu respecte a altres centres operístics com el Real, el Liceu, la Maestranza de Sevilla i l’òpera de Bilbao, espais que reben molts més diners que les Arts a través dels Pressupostos Generals de l’Estat.
Des del Ministeri van encaixar la invitació del conseller amb “sorpresa”, segons van reconéixer a aquest diari, i retrauen que, abans de fer-ho públic i anunciar l’oferiment de dues places per a formar part del Patronat de la Fundació del Palau de les Arts, “s’hauria d’haver consensuat” entre les dues administracions. Tanmateix, més enllà dels formalismes, no en formaran part perquè, segons les línies polítiques de l’actual executiu de Mariano Rajoy, no preveuen l’opció d’entrar a formar part de cap nou Patronat, Fundació o Consorci. És a dir, que continuaran presents en aquells òrgans on l’Estat formava part fins ara però descarten entrar en novells.
La negativa del Ministeri a participar del Patronat també se sosté en el fet que la Fundació “és autonòmica i no hi ha cap altra institució” d’altre àmbit administratiu que en forme part, explicaven. “Allà on hi ha presència del Ministeri hi ha altres institucions representades”, apuntaven. Per exemple, al Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu de Barcelona estan representades la Generalitat de Catalunya –que ostenta la presidència d’honor i la vicepresidència primera–, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona. En aquest cas, la presidència recau en la societat civil, mentre que l’Estat ocupa la vice-presidència segona. El model de l’òrgan català, on es barregen càrrecs polítics i no polítics i on es preveu la possibilitat que ostente la presidència una persona sense filiació, és un dels prototipus d’estaments en què es va emmirallar la Conselleria per a reformular el Patronat de la Fundació del Palau de les Arts. Malgrat això, el Ministeri va traslladar a aquest diari que, ara per ara, aquest ens només compta amb representació autonòmica en el seu organigrama.
Finalment, l’últim dels motius amb què el Ministeri de Cultura va justificar la seua absència en l’òrgan de les Arts és l’existència d’un deute econòmic que arrossega la Fundació amb la Generalitat des d’abans del canvi polític al País Valencià. La xifra, a 31 de desembre de 2015, era de 29.352.511,03 euros, segons recull l’informe del Pla d’actuació de 2017, any en què el deute havia ascendit a 31.394.420,97 euros. L’existència d’aquesta quantitat acumulada al llarg dels anys d’ençà que es va inaugurar el coliseu és el darrer inconvenient que veu el departament de Méndez de Vigo, ja que “posaria en una situació complicada” la integració del Ministeri.
La posada de llarg del nou Patronat de la Fundació del Palau de les Arts es farà durant la tercera setmana de maig, segons ha pogut saber aquest diari però, novament, el Ministeri de Cultura restarà fora dels òrgans de decisió del coliseu. Això no obstant, fonts properes al teatre d’òpera indicaven aquesta setmana que no tot seran cadires buides, ja que, el Consell de Mecenatge i la implicació del sector privat amb les Arts han rebut molt bona acollida i tot apunta a un repunt en la participació d’empreses en la nova etapa que vol implementar la Generalitat al Palau de les Arts.
EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*// 