Carpe diem: Beguem i gaudim! Què és la vida?

El poeta llatí Horaci.

Horaci, Oda XI, Llibre I.

No pretengues saber, ja que no ens és permès,
el fi que a tu i a mi, Leucònoe,
ens tenen assignats els déus,
ni consultes els números babilònics.
Millor serà acceptar el que vinga,
ja siguen molts els hiverns que Júpiter
et concedisca, o siga aquest l’últim,
el que ara fa que el mar Tirrè
trenque contra els oposats esculls.
Sigues prudent, filtra el vi
i adapta al breu espai de ta vida
una esperança llarga.
Mentre parlem, fuig el temps envejós.
Viu el dia d’avui. Captura’l.
No et fies de l’incert demà.

Carpe diem, quam minimum credula postero.
Aprofita el dia, no confies en el demà.

Carpe diem és una expressió provinent del llatí que significa “aprofita el dia”. És un tema recurrent en la literatura occidental com a exhortació a no deixar passar el temps que se’ns ha brindat, o a gaudir dels plaers de la vida i deixar de costat el futur, que és incert.  Així mateix, es pot traduir com “aprofita el moment” o “viu el moment”, és a dir, aprofita l’oportunitat i no esperes a demà, perquè pot passar que demà l’oportunitat ja no existesca. La seua significació va anar variant des de “aprofita la vida que són dos dies” fins a “aprofita les teues capacitats que la vellesa tot ho encalça”.

És un dels tòpics horacians, ja que va ser el poeta llatí Horaci qui va utilitzar per primera vegada aquesta expressió a l’Oda 1,11: “Carpe diem quam minimum credula postero” (“aprofita el dia, no confies en el demà”). En aquest poema d’Horaci, el poeta al·ludeix a Leucònoe, filla de Neptú i Telmiste, a qui aconsella despreocupar-se de la vida i divertir-se en el present sense tenir por del que pot esdevenir en el futur.

El poeta rus Puixkin.

Txaikovski, La dama de piques, acte III, basat en un escrit de Puixkin:

Beguem i gaudim!
La joventut no dura eternament
i la vellesa no trigarà a arribar!
Que la nostra joventut s’apague
en la voluptuositat, les cartes i el vi!
La vida passarà,  fugitiva com un somni!

………………………….

Què és la vida?… Un joc!
El bé i el mal no són més que il·lusions.
El treball i l’honestedat…
La luxúria i l’ambició…
Qui té raó? Qui és més feliç, amics?
Avui tu, demà jo!
Deixeu de lluitar,
aprofiteu el moment de sort!
Que el desafortunat plore
maleint el seu destí!
On és la veritat?… Només en la mort!
Com la riba d’un mar tempestuós,
ella és un recés per a tots nosaltres.
A qui escollirà, amics meus?
Avui tu, i demà jo! Deixeu de lluitar,
aprofiteu el moment de sort!
Que el desafortunat plore
maleint el seu destí!
Seguim jugant?…


Walt Whitman, poeta nord-americà del segle XIX.

Walt Whitman. Carpe Diem

Aprofita el dia.
No deixes que acabe sense haver crescut una mica, sense haver estat feliç, sense haver alimentat els teus somnis.
No et deixes vèncer pel desànim.
No permetes que ningú no et lleve el dret d’expressar-te, que és gairebé un deure.

No abandones les teues ànsies de fer de ta vida quelcom extraordinari…

No deixes de creure que les paraules i la poesia sí que poden canviar al món; perquè, passe el que passe, la nostra essència està intacta.
Som éssers humans plens de passió, la vida és desert i és oasi.
Ens fa caure, ens fa mal, ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia història.
Tot i que el vent bufe en contra, la poderosa obra continua.
I tu pots aportar una estrofa…
No deixes mai de somiar, perquè només en somnis pot ser lliure l’home.

No caigues en el pitjor dels errors: el silenci.
La majoria viu en un silenci espantós.

No et resignes, fuig…
“Jo emet el meu crit per les teulades d’aquest món”, diu el poeta;
valora la bellesa de les coses simples, es pot fer poesia sobre les petites coses.
No traïsques les teues creences, tots mereixem ser acceptats.
No podem remar en contra de nosaltres mateixos, això transforma la vida en un infern.

Gaudeix del pànic que provoca tenir la vida per davant.
Viu-intensament, sense mediocritats.
Pensa que en tu està el futur, i assumeix la tasca amb orgull i sense por.

Aprèn dels qui poden ensenyar-te.
Les experiències dels qui es van alimentar dels nostres “Poetes Morts”, t’ajudaran a caminar per la vida.
La societat d’avui som nosaltres, els “Poetes Vius”. No permetes que la vida et passe per damunt, sense que la visques…

Nota: Les traduccions al català-valencià són meues i procedeixen de textos en castellà.


Carpe Diem – Walt Whitman (Homenaje al Club de los Poetas Muertos)

Text en llatí:

Carpe diem. Carminum I, 11

Tu ne quaesieris (scire nefas) quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Vt melius, quidquid erit, pati!
seu pluris hiemes, seu tribuit Iuppiter ultimam,

quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum: sapias, uina liques et spatio breui
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit inuida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero

Quintus Horatius Flaccus

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Filosofia, Pel.lícula, Poesia, Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Carpe diem: Beguem i gaudim! Què és la vida?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s