Moribund
Oh, home! Alerta!
Que el temps passa
i ja no tornarà mai més.
Fes tot el que hages de fer,
que en el moment de la mort
no trobes a faltar res.
El pitjor de morir-se
no és desaparèixer
sinó la sensació dolorosa
d’haver perdut el temps
perquè et faltà valor
per a fer-ho, cuc vil que t’arrossegues
en les teues pròpies baves de fava.
Oh, home! Recorda!
Ja no podràs demanar ni un segon
i tindràs la sensació d’haver perdut
molts trens, rata repugnant enmig del fem.
Després de la infinitud de l’agonia
no hi ha més que el no-res,
ni déus ni dimonis
solament una buidor infinita
que tu no podràs copsar
perquè hauràs desaparegut
eternament, per sempre… eternament.