Dmitri Xostakóvitx Simfonia núm. 7, “Leningrad”.

Equips de metralladors soviètics contenint l’ofensiva alemanya a la rodalia de Leningrad.

A Valery Gergiev el vaig veure per primera vegada a Canàries fa uns anys amb motiu de la representació de l’Anell del Nibelung. L’orquestra era la seua, la del Teatre Mariïnski. Alguns van dir allò de Wagner a la russa. El cas és que a mi em va agradar molt a excepció d’algun cantant que estava fora de paper. És Gergiev qui ha portat Wagner a Rússia i l’ha enregistrat en disc per a gaudi de melòmans de tot el món. Poc Wagner va fer-se allí anteriorment.

Considere que Xostakóvitx és el millor simfonista del segle XX i que Gergiev és qui millor interpreta les seues simfonies. Així mateix, també tinc en gran estima els seus quartets de corda interpretats pel Quartet Borodín. És un dels meus músics favorits.

Per situar en la Història la segona part del programa de hui, cal esmentar el Pacte Mólotov-Ribbentrop de No-Agressió entre nazis i soviètics i de repartiment dels països situats entre les dues potències des de Finlàndia a Romania passant per les repúbliques bàltiques i Polònia. Va signar-se en 1939. Hitler el trencà en 1941 amb l'”Operació Barbarroja“, nom amb què es coneix la invasió nazi de la URSS. Va suposar milions de morts i batalles com ara la de Leningrad i la de Stalingrad que van acabar amb la derrota dels alemanys.

Xostakóvitx, sempre amb expressió trista.

La simfonia que ens ocupa, la número 7, es diu “Leningrad”. Xostakóvitx va composar 3 dels 4 moviments en dita població durant el setge. També la va estrenar allí. Durant el procés diversos músics van morir. La mortalitat va ser tremenda no sols pels bombardejos sinó també per la fam i el fred. Hitler s’havia proposat matar de fam els habitants de la ciutat assetjada, bressol de la revolució i la cultura russa. Morts: un milió de civils, un milió de soldats soviètics i 600.000 d’alemanys. Formant part de la Wehrmacht, hi van morir uns 5.000 falangistes voluntaris i reclutes forçosos integrats en la División Azul. Com sol passar, no hi ha unanimitat sobre les xifres ni tots els arxius -especialment els soviètics- estan oberts als investigadors.

Xostakóvitx de bomber.

Xostakóvitx volia anar al front per combatre, però li ho van denegar per la seua miopia, diuen, o per la raó de ser el principal compositor del país. Per protegir-lo, van evacuar-lo cap a l’interior, a la població de Kuibishev, amb la seu família quan solament li faltava el darrer moviment de la simfonia. Allí composaria el quart moviment, completant la simfonia, i tindria lloc la première. També seria estrenada a Moscou i Nova York. Decidit a dirigir-la personalment en la ciutat que dóna nom a la simfonia tornaria de nou a Leningrad on l’estrenà pujant la moral de la gent. Com que no podia ser soldat va apuntar-se al cos de bombers. Una foto del compositor vestit amb l’uniforme corresponent va ser portada de la revista nord-americana Time.

Com a curiositat, dir que Die Walküre va ser representada en territori soviètic com a senyal de bona amistat entre les dues parts que havien signat el Pacte de No Agressió Germano-Soviètic. El Teatre Bolxoi li va encarregar al gran cineasta Eisenstein la posada en escena.

Regí


A continuació la part del programa de mà dedicada a la simfonia que estem comentant a càrrec de Manuel Muñoz, traduïda al català-valencià, que trobe molt interessant i alliçonadora.

I

Johannes Brahms Concert per a piano i orquestra (1833-1897) núm. 2

II

Dmitri Xostakóvitx Simfonia núm. 7 en do major, (1906-1975) op. 60, “Leningrad.”


Nelson Freire, piano
ORQUESTRA DE VALÈNCIA
ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL TEATRE MARIÏNSKI DE SANT PETERSBURG
Valery Gergiev, director
Palau de la Música de València. 15-2-2018


Shostakovich: Symphony No.7 in C major – Gergiev / Mariinsky Theatre Orchestra

Un símbol simfònic de la lluita contra el nazisme.

Xostakóvitx, que rep la influència de la tradició musical russa i també especialment de Gustav Mahler, és el gran sinfonista del segle XX. Les seues obres s’atenen a esquemes tonals, si bé això no suposa que no presenten sempre molt importants innovacions en la forma.

La Simfonia Leningrad va ser escrita pel compositor amb motiu de la resistència d’aquesta ciutat, inicialment denominada Sant Petersburg, després Petrograd, abans de ser rebatejada com a Leningrad en memòria de Lenin, i avui novament Sant Petersburg després de la desaparició de la Unió Soviètica. Xostakóvitx la va començar a escriure a Leningrad al juliol del 1941 i al setembre n’havia conclòs els tres primers moviments. Va ser llavors evacuat amb la seua família a Kuibishev, on la va concloure el 27 de desembre del mateix any.

Després de la seua estrena al març en aquesta ciutat per l’Orquestra del Teatre Bolshoi, dirigida per Samuil Samosud, que va ser retransmesa a tota la Unió Soviètica, va ser estrenada a Moscou, i el 19 de juliol a Nova York per l’Orquestra de la NBC dirigida per Arturo Toscanini, on la partitura havia estat enviada en forma de microfilm.

A la mateixa Leningrad es va estrenar el 9 d’agost amb un grup dels 15 membres que quedaven de l’Orquestra de la Ràdio de la ciutat, més una sèrie de músics de diverses procedències, fins a formar una orquestra que pogués afrontar l’obra. L’artilleria russa va estar bombardejant sistemàticament les posicions alemanyes abans del concert, que es va poder dur a terme sense interrupció i va ser difós per megafonia en un gran acte propagandístic de manera que també els alemanys van poder escoltar-lo. El setge es va trencar cinc mesos després del concert i Leningrad mai va arribar a ser presa per l’exèrcit de Hitler.

Inicialment el compositor havia posat subtítols als quatre moviments, encara que finalment va renunciar a ells. Eren “La guerra”, “Records”, “Els grans espais de la meua pàtria” i “La victòria”. D’aquesta extensa composició, la part més cèlebre és el primer moviment, amb l’anomenat “tema de la invasió” repetit en crescendo com en el famós Bolero de Maurice Ravel. El compositor confessa en les seues memòries recollides per Volkov que la simfonia es refereix en realitat més que al setge de Leningrad al terror desfermat per Stalin: “Es tracta del Leningrad que Stalin ha destruït i on Hitler no ha fet més que acabar la seua obra”.

Aquesta espècie de doble sentit, amb un antiestalinisme ocult, està present en moltes obres de de Xostakóvitx, però de cap manera resta importància a la simfonia com a símbol d’un dels episodis més dramàtics i cèlebres de la resistència del poble rus contra la invasió alemanya.

Manuel Muñoz


Shostakovich – Documental “Shostakovich contra Stalin”

Publicado el 17 sept. 2017

Us recomane visitar el blog d’aquest professor, Hª de la Música, molt amè i didàctic.
(00:18) Sinfonía nº4 (1. Allegro poco moderato)
(02:36) Lady Macbeth de Mtsensk (ópera)
(35:32) Sinfonía nº7 (1. Allegretto)
(44:30) Sinfonía nº8 (3. Allegro non troppo)
(54:45) Sinfonía nº4 (2. Moderato con moto)
(56:44) Sinfonía nº4 (3. Largo)
(1:00:55) Rayok (cantata parodia)
(1:03:40) La caída de Berlín (banda sonora)
(1:07:38) Sinfonía nº4 (3. Largo)

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Història, Simfonia, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s