Pau Alabajos i Ferrer: el cantautor de l’amor i la lluita.


Pau Alabajos (Torrent, Horta Oest, 1982) és un cantautor valencià que porta en actiu des de 2003, amb diversos treballs discogràfics en el mercat. Actualment és secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), associació de músics i cantants del País Valencià.

A les eleccions municipals de 2015 va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Torrent amb Compromís.

Firenze. Una cançó d’amor plena de tendresa i erotisme.

Firenze

No hem posat el nas en Santa Maria del Fiore,
no hem creuat el Ponte Vecchio
esquivant deu mil turistes,
no hem guardat fotografies
ni una mísera postal
de la cúpula gegant de Brunelleschi.

Mai no hem visitat la galeria dels Uffizi,
no hem vibrat amb l’obra mestra
dels pintors renaixentistes.
No hem pujat al belvedere
ni hem vist Florència als nostres peus.
No hem posat un forrellat al nostre amor etern.

Però em conec de memòria
els teus llençols,
la geografia del teu cos,
cada racó del dormitori
on hem plantat cara a l’hivern,
cada centímetre de tu,
cada constel•lació que dus
gravada en la pell de l’esquena.

No hem berenat junts en Plaça de la Signoria,
no hem vist el Palau dels Pitti
ni el David de Miquel Àngel.
No hem llançat una moneda dins de la font del Neptú
ni hem contemplat l’altar de Santa Croce.

Però em conec de memòria
els teus llençols,
la geografia del teu cos,
cada racó del dormitori
on hem plantat cara a l’hivern,
cada centímetre de tu,
cada constel•lació que dus
gravada en la pell de l’esquena.
Reconec perfectament
l’alarma del despertador,
la nostra roba en un muntó,
tantes pel•lícules que no hem vist
i crec que no veurem mai,
cada carícia recurrent,
mil confidències en paper
i massa adéus contra rellotge.


Ha enregistrat diversos discos i ha actuat a Europa i Amèrica. Malgrat la seua joventut ja porta més d’una dècada actuant. Vaig descobrir-lo per casualitat en aquest país que el PP ha fet tan anormal. En una representació teatral ell tocava la guitarra i cantava entre escena i escena. En eixir vaig comprar un disc seu i ja en sóc fan. M’alegra pensar que mentre els nostres cantautors de sempre se n’han anat o són ja grans, van sorgint músics joves com aquest i altres. A l’igual que Raimon, Llach, Ovidi, Al Tall  o Paco Muñoz (que actuarà el 10 de març al Principal amb quasi 80 anys d’edat) Pau canta a l’amor i a la lluita. Li augure un bon pervindre.

Contra el ciment. Cançó de lluita en defensa del Cabanyal, l’horta i tot el nostre paisatge natural.

Si el voleu veure en directe, afanyeu-vos ja que actuarà el 27 de març al Teatre Micalet de València i ja queden poques entrades. Cantarà poemes del llibre de Vicent Andrés Estellés, Ciutat a cau d’Orella.

Ací podeu comprar entrades a 10 € més 1 de comissió:

https://es.patronbase.com/_TeatreMicalet/Productions

Ací teniu la seua web oficial: http://paualabajos.com/

Nit i boira. Homenatge al jove maulet Guillem Agulló assassinat a Montanejos per un nazi.

Nit i boira.

La història jutjarà els assassins dels meus companys,
que han mort per defensar obertament uns ideals.
Com podríem retre’ls homenatge a cadascun dels lluitadors
que van perdre la vida construint un món millor,
un món millor?

És inútil preguntar-nos si les seues morts van ser en va,
perquè no n’hi ha marxa enrere, no és possible rescriure el passat.
Com podríem mantenir viu el record de tots aquells herois
que van posar-se mans a l’obra, perseguint nous horitzons,
nous horitzons?

Em ve al cap només una manera i és fer nostre el seu combat,
apropiar-nos de la lluita, reivindicar el seu llegat:
esborrem l’empremta del feixisme, plantem cara als opressors,
arranquem d’arrel les injustícies, brindem en el seu honor.


15 Sonata d’Isabel – Pau Alabajos diu MURAL DEL PAÍS VALENCIÀ

“Sonata d’Isabel” és un tastet del nou espectacle basat en textos de Vicent Andrés Estellés, extrets del llibredisc “Mural del País Valencià” (Bureo Músiques 2013), que s’estrenà el dissabte 15 de juny de 2013 a l’Auditori del Jardí Botànic de València amb l’acompanyament musical del pianista Francesc Gamón.

SONATA D’ ISABEL

He aixecat, mentre escrivia, el cap
i amb ulls cansats de la cal·ligrafia
he vist enllà, amunt d’una tauleta
que hi ha al racó del nostre menjador,
entre papers i llibres que m’estime,
com un ocell de ritme popular,
com un gresol, una fotografia
de fa mil anys o de fa quatre dies:
tu i jo, Isabel, feliços d’un amor,
i més enllà les Sitges del meu poble.
La veig sovint i et recorde moltíssim,
el cos esvelt, com un cànter de Nàquera
i un breu ocell de tristesa als teus ulls.
M’ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia
entre papers i fortuïtes síl·labes.
Com qui, a la nit, intenta orientar-se
amb mans, amb ulls, jo t’evoque i et mire
aquell instant de l’any 48.
Tu vares fer que cregués altre cop
i m’has donat la teua companyia,
el teu discret silenci, el teu ajut.
Aquesta nit t’he mirat novament.
Et tinc i et veig com et veié el meu cor
el dia aquell de la fotografia.
Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills.
amb claredats i explosions de mar,
per un amor que se’ns enduu plegats.
En aquest gran silenci de la casa
jo et vull deixar, amant, amats per sempre,
un ram convuls de síl·labes de vidre.
Al dematí potser et floriran
entre les mans de timidesa invicta,
i volaran des d’ell brisa i colomes.
Creix el mural de calç i de coets,
Secret amor, estendard lluminós,
barres de sang sobre un blanc intocable,
aquest amor salvatge d’un país
que havem creuat, estimant-nos moltíssim,
des d’Alacant a Castelló, amb els ulls
plens d’una llum, una gota de llum.
Dic el teu nom en aquest punt mateix.
Dic Isabel i canten els canyars
i pels carrers diversos de València
passen amants que es besen a la boca,
amb molt d’amor presos per la cintura,
atarantats d’una olor de gesmils.
Dic el teu nom i amb casta reverència
el posaré en un pitxer amb aigua.
Dic Isabel i seguesc el camí.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cançó, Poesia, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s