Voltors
Uns brokers de NY compren tota la collita de dos països africans fronterers dedicats al mateix monocultiu des dels temps de la colonització occidental. Els venen armes als dos amb els auspicis del FMI i del Banc Mundial. Guerra. Els accionistes del Wall Street obtenen enormes beneficis. El poc menjar que hi arriba és tot un luxe per a la majoria de la població. Un milió de morts. Els ho reduïxen tot a «guerres tribals» entre salvatges i ningú no diu res de l’origen de la catàstrofe perquè si ho sap és perquè és periodista i si en parla o escriu serà despatxat del treball. El Sant Pare anima els seus seguidors a pregar per les ànimes dels que moren sense que ningú no faça res per ells. Ell, tampoc. Els camins de la globalització són inescrutables.
Una mare a punt de morir tracta de donar de mamar al seu fill. Els seus pits estan secs i la criatura no té llavis; és un esquelet sense carn. La mare, abans de tancar els ulls, desitja ser enterrada junt al xiquet per no ser presa dels carronyers, però no pot parlar i mor com milers i milers de mares i nadons abandonats a la seua sort, que és convertir-se en past de hienes i voltors famolencs.
En el MET de New York va a començar una representació operística. Al pati de butaques hi podem veure dones amb fastuosos vestits carregades de joies olorant als perfums més cars del mercat. Els homes, molt pagats de sí mateixos, van d’etiqueta amb rellotges i botons de puny d’or. Es miren els uns als altres com comparant-se i somriuen si són sorpresos. Els seus fills menuts, ja sopats, són al llit cuidats per les serventes. Comença l’òpera. Quan la música sona a poc volum no resulta estrany sentir roncar de manera estrident com xisclets de corb a algun assistent molt orgullós del ritme de vida que té i dels dividends que li proporcionen les seues accions gràcies a la fam i la mort que pateixen uns desconeguts a l’altra vora de l’oceà. Aquests camells que tan fàcilment passen pel forat de l’agulla no sols podem trobar-los a la borsa o l’òpera sinó als bordells de luxe i a l’endemà en esglésies, temples, sinagogues o altres edificis de culte fent donatius generosos com correspon a ciutadans tan exemplars que el predicador de torn ben cert que els distribuirà com cal.
Regí
Xiquet desnutrit víctima de la guerra a Somàlia.
Cadàver humà a mercé dels voltors.
EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*// 
Sense paraules.
Es difícil dir més i més clar en menys paraules.
Tristor absoluta. I per acabar d’adobar-ho ho he llegit escoltant la “Nit transfigurada” de schoenberg, una obra que sempre em fa trontollar l’ànima.
Reblogged this on El Día a Diario and commented:
Es difícil dir més en menys paraules.
Gràcies, Manel. A mi també m’emociona el primer Schoenberg, el que du el romantiscisme a les seues darreres conseqüències. També té una obra inclassificableque ve a ser com una descripció de l’infern seguida d’un possible paradís. Narra la matança d’un jueus pels nazis en un camp i es diu “Un supervivent de Varsòvia” en anglés, alemany i hebreu; curta però molt intensa.
Una abraçada