Maria del Mar Bonet l’any 2005
Encara que sembla no passar el temps per aquesta dona, la mallorquina Mª del Mar Bonet ja fa 50 anys que ens fa gaudir del seu treball. El passat dia 8 va actuar al Teatre Principal de València amb les cançons de sempre i la presentació del seu darrer treball, Ultramar, amb músics cubans. Podríem dir que després de diferents treballs relacionats amb la Mediterrànea, ara ha creuat l’Atlàntic fins arribar a les Antilles. Va ser un concert antològic que no és de comiat, ja que no pensa retirar-se malgrat tenir 70 anys. En aquest teatre va cantar l’any passat Raimon i l’any vinent ho farà un altre cantant valencià a qui, com al de Xàtiva, el PP, El Corte Inglés, etc. volgueren silenciar, Paco Muñoz, que malgrat haver-se retirat fa uns anys, tornarà a cantar a València per a gaudi i emoció dels qui l’hem seguit durant dècades. I tot això perquè el PP ja no ens malgoverna ni ens pot prohibir o censurar res.
L’àguila negra (a partir de l’original francès de Barbara). Sub. castellano.
Mª del Mar Bonet volia en un principi ser ceramista. Afortunadament va dedicar-se a la cançó gràcies als Setze Jutges, que començaren cantant de manera amateur creant la Nova Cançó, és a dir, cantar en català a partir de lletres pròpies o adaptacions de cançons sobretot franceses com ara les de George Brassens, líder de la cançó protesta. Ella va ser la jutge nº 14.
El seu darrer disc, Ultramar, ha tingut molt d’èxit; de fet, s’ha exhaurit en algun lloc. El millor és buscar-lo en Picap, el segell editor.
Les illes (poema del valencià Vicent Andrés Estellés)
La seua discografia és molt extensa. Ha cantat per tot el món i ha col·laborat, entre altres, amb els cantants i músics Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Toti Soler, Om, Quico Pi de la Serra, Rafael Subirachs, Esquirols, Martirio, Marina Rossell, Nena Venetsanou, Milton Nascimento, Alan Stivell, L’Ensemble de Musique Traditionelle de Tunis, Manel Camp, Zulfu Livanelli, Amancio Prada, Jackson Browne, Lucilla Galeazzi, Maria Farantouri, Loquillo, Joan Pons, María Dolores Pradera, Uxia, Kepa Junkera…
Encara que diu que no es veu fent política, el cert és que té alguna cançó de denúncia – com la que tenim ací baix en la manifestació passada a Barcelona – i sempre s’ha manifestat defensora de la unitat de la llengua catalana i dels Països Catalans.
“Què volen aquesta gent” (21-10-2017 Manifestació #LlibertatJordis)
Ultramar (2017)
Maria Del Mar Bonet, Intensament (20 març 2017) Tapa blanda – 20 març 2017.
Autor: .
Ara que celebrem els 50 anys de Maria del Mar Bonet dalt dels escenaris, ara que l’artista mallorquina brilla més que mai com a referent cultural universal del nostre país, Jordi Bianciotto l’acompanya en un emocionant recorregut al llarg de la seva vida i la seva carrera. Un relat escrit amb la col·laboració i la implicació de la cantant, fruit de moltes hores de conversa i concebut sense nostàlgia, amb la mirada alçada al futur, amb tot el coratge i la sensibilitat de qui ha guiat els somnis de diverses generacions amb la seva veu. Recorrerem en primera persona els seus inicis a Palma i l’arribada a Barcelona, el pas per Els Setze Jutges i la integració en la Nova Cançó. Viatjarem a l’origen de cançons d’abast popular com ara «Què volen aquesta gent», «Mercè» i «Làguila negra», i seguirem amb detall la seva evolució com a artista inquieta, sempre disposada al repte i l’aventura, que l’ha portada a treballar amb músics d’arreu de la Mediterrània i d’altres mars i oceans. Des de Mallorca al món. Amb elegància i discreció; amb la seguretat de qui ha triat sempre el seu camí a través de la llengua, la música, el paisatge i lemoció; de l’artesania i de lart: Maria del Mar Bonet, intensament.
Ressenya editorial del llibre.