“Todas las religiones del mundo son falsas y dañinas.”
Bertrand Russell (1872-1970) va ser un dels més grans filòsofs, matemàtics i crítics socials del segle XX. Albert Einstein va assenyalar: “Dec innombrables hores felices a la lectura de les obres de Russell, cosa que no puc dir de cap altre escriptor científic contemporani, amb l’excepció de Thorstein Veblene“. Un dels incomptables premis i honors atorgats a Lord Russell durant la seva llarga vida va ser el Premi Nobel de Literatura el 1950 “en reconeixement als seus multifacètiques i importants obres en les quals s’ha mostrat consistentment com a campió de la humanitat i de la llibertat del pensament “. Les següents cites de Bertrand Russell no només revelen els seus punts de vista sobre la religió, sinó que també deixen veure la seva combinació única de sentit comú i poc comú.
Russell va demostrar amb la raó i la lògica que els arguments que volen demostrar l’existència de Déu són falsos. Així, va refutar les “proves” de Tomàs d’Aquino i d’altres teòlegs.
Déu
“Observo que una gran part de la humanitat no creu en Déu i no pateix càstigs visibles en conseqüència. I si hi hagués un Déu, penso que seria molt improbable que Ell tingués una vanitat tan recelosa com per sentir-se ofès per aquells que dubten la seva existència.”
“Si tot ha de tenir una causa, llavors Déu ha de tenir una causa. Si pot haver alguna cosa sense causa, tan ben podria ser el món com Déu, de manera que aquest argument no pot tenir cap validesa.”
“Quant a Déu – bé, hi ha una gran quantitat d’arguments que s’han ofert a favor de l’existència de Déu, i jo he pensat, i encara penso, que tots i cada un d’ells són invàlids, i que ningú no hauria acceptat tals arguments si no haguessin volgut creure en les conclusions ”
“La majoria de les persones creu en Déu perquè se’ls ha ensenyat des de la més primerenca infància a fer-ho, i aquesta és la raó principal. Després crec que la següent raó més poderosa és el desig de seguretat, una mena de sentiment que hi ha un gran germà que tindrà cura d’un. Això juga un molt profund paper en influir en els desitjos de les persones de creure en Déu “
“Ara prenguem tota la qüestió de la perillosa condició en què es troba el món. Constantment rebo cartes de persones que diuen ‘Oh, Déu tindrà cura d’això’. Però Ell mai ho ha fet en el passat, i no sé per què pensen que ho farà en el futur. “
“He observat que la creença en la bondat de Déu és inversament proporcional a l’evidència. Quan no hi ha cap evidència en absolut al seu favor, la gent ho creu, i quan les coses van bé i un podria creure-hi, no ho fan.”
“A vegades m’escandalitzen les blasfèmies d’aquells que es creuen piadosos – per exemple, les monges que mai no es banyen sense utilitzar una bata tot el temps. Quan els pregunten per què ho fan, si cap home pot veure-les, responen: ‘Oh, però vostè s’oblida del bon Déu’. Aparentment conceben a Déu com un voyerista la omnipotència el capacita per veure a través de les parets del bany, però que resulta frustrat per les bates de bany. Aquest punt de vista em sembla summament curiós.”
Totes les religions són danyoses i fomenten l’odi i la violència en algun momednt de la història.
Les Religions.
“La religió es basa, penso, principal i primàriament en la por. La por és la mare de la crueltat, i per tant no és sorprenent que crueltat i religió han anat preses de la mà. La ciència pot ajudar-nos a superar aquesta covarda por a que ha viscut la humanitat per tantes generacions. La ciència pot ensenyar-nos, i jo penso que els nostres propis cors poden ensenyar-nos, a deixar de buscar suports imaginaris, a deixar d’inventar aliats al cel, sinó millor a mirar als nostres propis esforços aquí a la terra per fer d’aquest món un lloc més adequat per a viure, en comptes de la classe de lloc que les Esglésies han fet d’ell durant tots aquests segles. “
“Penso que totes les grans religions del món … són tan falses com nocives. És evident, com a qüestió lògica que, ja que discrepen entre si, no més que una d’elles pot tenir raó. Amb molt poques excepcions, la religió que accepta un home és la de la comunitat en què viu, el que fa obvi que la influència de l’ambient és el que l’ha portat a aquesta religió. “
“El fet és que la religió ja no és prou vital per assimilar res de nou; es va formar fa molt per satisfer certes necessitats antigues, i ha subsistit per la força de la tradició, però ja no és capaç d’assimilar res que no pugui ser vist de manera tradicional.”
La Fe.
“El que desitjo sostenir és que tota fe fa mal. Podem definir ‘fe’ com la ferma creença en alguna cosa de la qual no hi ha evidència. Quan hi ha evidència, ningú parla de ‘fe’. No parlem de tenir fe en que dos i dos són quatre o en què la terra és rodona. Només parlem de fe quan volem substituir l’emoció per l’evidència.”
La Immortalitat.
“Crec que quan mori em descompondré, i res del meu ego sobreviurà. No sóc jove, i estimo la vida. Però menysprearia tremolar de terror davant el pensament de l’aniquilació. La felicitat no deixa de ser veritable felicitat perquè jo arribi a la meua fi, ni el pensament ni l’amor perden el seu valor perquè no siguin eterns.”
“Si no tinguéssim por de la mort, no crec que la idea d’immortalitat hagués sorgit ni tan sols.”
L’Oració.
“No és mitjançant l’oració i la humilitat que aconsegueixes que les coses es facin com vols, sinó mitjançant l’adquisició del coneixement de les lleis naturals. El poder que adquireixes d’aquesta manera és molt més gran i més fiable que el que abans se suposava adquirir per mitjà de l’oració, ja que mai podies saber si la teva oració era favorablement resposta al Cel.”
Segons Russell les evidències sobre l’existència de Crist són febles però podem analitzar les doctrines a ell atribuïdes.
Jesucrist.
“L’evidència històrica a favor de l’existència del Crist humà és feble. Les doctrines a ell atribuïdes són un altre assumpte. Tals doctrines ens capaciten per jutjar que un individu, hipotètic o real, va poder haver-les sostingut. Algunes de les creences ètiques que es pretén que provenen d’ell són suportables. La al·lucinant convicció que posseïa divinitat era compartida per molts místics vagabunds i llunàtics de l’època. A la meva manera de pensar hi ha un molt seriós defecte en el caràcter moral de Crist, i és que creia en l’infern. Jo no sento que qualsevol persona que realment sigui profundament humana pugui creure en un càstig etern. Certament Crist, tal com el retraten els Evangelis, creia en el càstig etern, i un troba repetidament una fúria venjativa cap a aquells que no escoltaven les seves prèdiques – una actitud que no és rara en els predicadors, però que desdiu alguna cosa de l’excel·lència superlativa. Tota la idea de desaprofitar la vida cegament com un servei imaginari a Crist és una forma de glorificar el masoquisme i la pròpia humiliació davant el poder. És una actitud essencialment oriental que el Cristianisme va assumir quan li va atribuir a Déu els defectes morals dels dèspotes més cruels. ”
La Felicitat.
“Constantment es em pregunta: Què podeu, amb el seu fred racionalisme, oferir al que busca la salvació, que sigui comparable amb la tíbia comoditat casolana del refugi d’un credo dogmàtic? La resposta a això té molts aspectes. En primer lloc, jo no dic que pugui oferir tanta felicitat com la que es pugui obtenir abdicant de la raó. No dic que pugui oferir tanta felicitat com la que s’obté de la beguda o de les drogues o de pastar grans riqueses defraudant vídues i orfes. No és la felicitat del convers individual la que m’importa; és la felicitat de la humanitat. Si vols genuïnament la felicitat de la humanitat, certes formes de felicitat personal innoble quedaran tancades per a tu. Si el teu fill està malalt, i ets un pare conscienciós, acceptaràs els diagnòstics mèdics, encara que siguin dubtosos i descoratjadors; si acceptes l’alegre opinió d’un xerraire i el teu fill mor en conseqüència, no pots tenir com a excusa l’agradable de la creença en el xerraire mentre va durar. “
Referències i lecturas recomanades:
- Bertrand Russell Opina. 1960.
- Estimado Bertrand Russell. 1969.
- La Sociedad Humana en la Ética y en la Política. 1954.
- El Impacto de la Ciencia en la Sociedad. 1953.
- Las Perspectivas de la Civilización Industrial. 1923.
- Ensayos Impopulares. 1950.
- “¿Qué es un Agnóstico?”, en Religión en América, ed. Leo Rosten. 1963.
- Por qué no soy Cristiano y otros Ensayos sobre Religión y Temas Relacionados. 1957.
Font: ningunterra.
Traducció: Regí.
EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*// 