Un concert de gala de Furtwängler. Edició bilingüe.

 Furtwängler

Era un concert de gala a Berlín. Furtwängler interpretava la Cinquena de Beethoven. Els cavallers portaven llacet al coll de la camisa emmidonada i botons de puny en les mànigues. Les senyores lluïen bells vestits de seda acompanyats per perles i joies. Tot d’una vaig notar la meva olor. No m’havia dutxat i no sabia què collons pintava jo allà. Em picava tot el cos i vaig començar a rascar-me. Llavors em vaig adonar que estava totalment nu. Em vaig acollonir. Què cony feia jo allà? Em vaig fixar en el meu company de seient. Portava un abric llarg doblegat sobre les cames. L’únic que havia de fer era robar-lo mentre tenien lloc els aplaudiments de comiat i anar-me’n corrent d’allà. Encara estàvem en l’acte segon i jo no tenia més que un programa de mà que vaig recollir del sòl per a cobrir les meves vergonyes. Es va fer etern, i això que Furt és el més gran.

Dit i fet. Acaba la simfonia i el públic s’aixeca per aplaudir. Jo ja anava a estirar la mà i quedar-me amb l’abric, però quina no seria la meva consternació quan el director com una estaca es concentrava en la propina que tocaria. Segur que alguna cosa de Wagner. És cert, el preludi de Tristany. El va interpretar tan bé que vaig plorar i vaig arribar a oblidar que estava en pilota picada. En acabar vaig seguir amb el meu pla mentre el públic aplaudia com si estigués en estat d’èxtasi. Me’n vaig anar corrent sense parar-me enrere amb l’abric posat.

En passar pel guarda-roba, una senyora em va dir que una altra vegada deixés allà l’abric ja que estaria més còmode. Vaig abandonar la sala de concerts mentre encara aplaudia el fervorós públic. Vaig mirar a les butxaques però no hi havia res. No em quedava més opció que anar caminant a casa. Era el millor, que a la nit tots els gats són bruns i a l’autobús cantarien els peus nus encara que jo tenia previst agafar un taxi que em portés a l’hospital del meu barri.

Llavors vaig tenir una experiència kafkiana. Em vaig mirar en un vidre que semblava un mirall i no em vaig reconèixer. Davant meu tenia un porc amb abric. Segur que seria una deformació perquè no portava les ulleres. La gent parlava alemany. Vaig pensar que eren turistes, però anava errat. Estava a Alemanya sense saber-ho i tots corrien al refugi perquè anaven a bombardejar. Vaig pensar que somiava, que m’havia excedit en la medicació, però no. Una bomba va segar la vida de les persones properes a mi a la sortida de la sala de concerts. Va aparèixer l’amo de l’abric, que es va alegrar molt de recuperar-lo però no va saber que pensar quan va veure esventrat al porc greixós i pudent. Era gener de 1939 i la carn de l’animal va ser repartida entre els vianants, la majoria dels quals plorava per un ésser estimat.

Anys després de la guerra Furtwängler va tornar a tocar la Cinquena. No trigaria gaire a morir.

Un concierto de gala.

Era un concierto de gala en Berlín. Furtwängler interpretaba la Quinta de Beethoven. Los caballeros llevaban pajarita en el cuello de la camisa almidonada y gemelos en los puños. Las señoras lucían hermosos vestidos de seda acompañados por perlas y joyas. De repente noté mi olor. No me había duchado y no sabía qué cojones pintaba yo allí. Me picaba todo el cuerpo y empecé a rascarme. Entonces me di cuenta de que estaba totalmente desnudo. Me acojoné. ¿Qué coño hacía yo allí? Me fijé en mi compañero de asiento. Llevaba un abrigo largo doblado sobre las piernas. Lo único que tenía que hacer era robárselo mientras tenían lugar los aplausos de despedida y largarme corriendo de allí. Aún estábamos en el acto segundo y yo no tenía más que un programa de mano que recogí del suelo para cubrir mis vergüenzas. Se me hizo eterno, y eso que Furt es el más grande.

Dicho y hecho. Acaba la sinfonía y el público se levanta para aplaudir. Yo ya iba a estirar la mano y quedarme con el abrigo, pero cual no sería mi consternación cuando el director como una estaca se concentraba en la propina que iba a tocar. Seguro que algo de Wagner. Cierto, el preludio de Tristán. Lo interpretó tan bien que lloré y llegué a olvidar que estaba en pelota picada. Al acabar seguí con mi plan mientras el público aplaudía como si estuviera en estado de éxtasis. Me fui corriendo sin pararme atrás con el abrigo puesto.

Al pasar por guardarropía, una señora me dijo que otra vez dejara allí el abrigo ya que estaría más cómodo. Abandoné la sala de conciertos mientras aún aplaudía el fervoroso público. Miré en los bolsillos pero no había nada. No me quedaba más opción que ir andando a casa. Era lo mejor, que por la noche todos los gatos son pardos y en el autobús cantarían mis pies desnudos aunque yo tenía previsto tomar un taxi que me llevara al hospital de mi barrio.

Entonces tuve una experiencia kafkiana. Me miré en un cristal que parecía un espejo y no me reconocí. Ante mí tenía un cerdo con abrigo. Seguro que sería una deformación porque no llevaba las gafas. La gente hablaba alemán. Pensé que eran turistas, pero estaba equivocado. Estaba en Alemania sin quererlo ni beberlo y todos corrían al refugio porque iban a bombardear. Pensé que soñaba, que me había excedido en la medicación, pero no. Una bomba segó la vida de las personas próximas a mí a la salida de la sala de conciertos. Apareció el amo del abrigo, que se alegró mucho de recuperarlo pero no supo que pensar cuando vio despanzurrado al cerdo seboso y maloliente. Era enero de 1939 y la carne del animal fue repartida entre los viandantes la mayoría de los cuales lloraba por un ser querido.

Regí

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Literatura, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s