Marx i Wagner. Violència i Revolució.

Revolució de Dresden (1849)

“En una paraula; els comunistes ajuden a tot arreu qualsevol moviment revolucionari contra l’estat de coses social i polític existent.

En tots aquests moviments fan ressaltar –a títol de punt primordial del moviment– el problema de la propietat, per poc o molt avançada que siga la forma que hi haja pres.

En fi, els comunistes treballen a tot arreu per la unió i l’entesa dels partits demòcrates de tots els pobles.

Els comunistes tenen per indigne ocultar les seues idees i intencions. Obertament declaren, que els seus objectius només poden aconseguir-se derrocant per la violència tot ordre social existent. Tremolen les classes governants, davant la perspectiva d’una revolució comunista. Amb ella, els proletaris no tenen res a perdre, sinó les seues cadenes. Per contra, tenen tot un món sencer a guanyar.

Proletaris de tots els països, Uniu-vos!”

Marx i Engels. Manifest comunista (1848)

Vinc a vosaltres per a trencar les cadenes que us empresonen, per a salvar-vos de l’abraçada de la mort i insuflar vida jove als vostres membres. Tot el que existeix ha de desaparéixer; aquesta és l’eterna llei de la naturalesa, aquesta és la condició de la vida, i jo, l’eternament destructora, duc a terme la llei i cree la vida eternament jove. Jo vull destruir, des dels seus fonaments, l’ordre de les coses en el qual viviu, doncs aquest ordre ha sorgit del pecat, la seua flor és la misèria i el seu fruit el delicte; però la sembra està madura i jo sóc el segador. Jo vull destruir tota bogeria que té poder sobre els homes. Jo vull destruir el domini d’un sobre els altres, dels morts sobre els vius, de la matèria sobre l’esperit; vull acabar amb el poder dels poderosos, de la llei i de la propietat.”

Richard Wagner. La Revolució. (1849)


Estem en plena etapa revolucionària de Wagner. En els fragments seleccionats es parla de dues coses essencials: la propietat i l’ordre existent. Es diu que s’ha de destruir fins els fonaments i que això solament por fer-ser de manera violenta. Aleshores un nou món igualitari substituirà l’actual.

Wagner era comunista però llibertari, o siga, anarquista. Eixe mateix any participa activament en la Revolució de Dresden amb el seu company el famós anarquista rus Bakunin, que trencaria amb Marx. Dererotada la insurrecció va haver d’exiliar-se Wagner a Suïssa amb ajut de Liszt. Bakunin va ser fet pres i condemnat a mort, encara que després van commutar-li la pena de mort per cadena perpètua. Va fugir més tard i va seguir lluitant per a la Revolució.

En Wagner la revolució política va donar lloc a la poètica i musical. Va redactar el llibret de L’anell del nibelung sota la influència del socialista Feuerbach fins que canvià de filòsof de capçalera a partir de 1854 i es capbussa en Schopenhauer per sempre més.

Cal dir que tant Marx com Wagner van ser seguidors de les doctrines de Feuerbach, encara que els dos acabarien deixant-lo de costat. No tenim cap prova que Wagner coneguera l’obra de Marx, però algun erudit ha dit que Wagner s’inspirà en El Manifest Comunista per escriure el seu pamfet La Revolució. En altres escrits també parla de de la revolució. Wagner pensa que hi ha una relació entre l’Art i la Revolució. Aquesta proporcionaria els sers humans capaços de comprendre la seua obra mentre que aquell elevaria la seua humanitat.

També cal dir que el saxó tingué amics marxistes, com ara Georg Herwegh – que s’escrivia amb Marx -. Per això sembla raonable pensar que era coneixidor de la seua obra encara que que no va interessar-li, al contrari de la de de Bakunin. En sentit contgrari sí que tenim una alusió a Wagner en el llibre de Engels, L’origen de la família, la propietat privada i l’estat; en concret es parla de l’incest dels welsungs en Die Walküre, per tant, el mateix Marx era sabedor del treball de Wagner.

És difícil saber què opinava realment Wagner en la seua maduresa ja que estava protegit per tot un rei, Ludwig II de Baviera, un catòlic ultracoservador que admirava el Rei Sol de França, això sí, no falta qui assegura que va continuant sent el vell anarquista de sempre i que realment no crei en Déu (Françoise Giroud).

Tornant als dos textos inicials, queda clar per als seus autors que el sistema ha de ser destruït per a ser substituït per un altre de millor des dels arrels mitjançant la violència revolucionària. La Revolució va ser aplastada i Wagner va estar 12 anys exiliat a Suïssa. Allí escriurà els seus textos teòrics més importants, L’Art i la Revolució (1849) i Òpera i Drama (1849-50). Va treballar en la música de l’Anell i va despertarse-li la curiositat per la llegenda i futur drama Tristany i Isolda.

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada ha esta publicada en Història, Política, Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s