“Em sent la persona més desgraciada d’aquest món. (…) Crec que mai no tornaré a estar bé, i tot el que faig és intentar millorar la meua situació, que en la realitat es fa pitjor.”
“Les meues creacions són fruit del coneixement de la música i del dolor”.
Schubert
Des que va nàixer, la mort va estar present en la vida d’aquest compositor. Eren tretze germans encara que deu d’ells van morir en nàixer, un altre d’ells va morir prematurament i sa mare va morir en l’últim part quan ell tenia tot just quinze anys. L’única família que li quedava era el seu pare i el seu altre germà. Residien al barri de Liechtental. Son pare era professor i gaudien d’uns escassos ingressos per viure.
Mai no va aconseguir mantenir-se només amb les seues composicions i va necessitar de la generositat d’amics, que l’acollien en les seues respectives cases. Schubert tampoc va mantenir una relació duradora ni va tenir fills, però es va adscriure a un cercle íntim d’amics que li brindava moltes satisfaccions personals, a més de constituir un públic fidel i sensible al seu art.
La Mort i la Donzella (part 1). First part of 1st movement. The Alban Berg Quartet.
Schubert no va poder estrenar ni publicar cap de les seues obres operístiques o orquestrals. Com a màxim es van interpretar algunes composicions vocals o pianístiques en les cèlebres schubertíades.
En aquests anys Schubert va contreure sífilis. Habitualment passava estretor econòmica. Es va tornar inseparable de les seues ulleres, que van conformar part indissoluble de la seua aparença i van accentuar la seua fisonomia tímida.
A Viena, Schubert va portar una vida bohèmia envoltat d’intel·lectuals, amant de les tavernes i dels ambients populars, allunyat dels salons i de l’etiqueta nobiliària. D’aquest entorn procedeix el famós terme de schubertíades: reunions d’artistes de tots els àmbits que formaven un cercle brillant i animat dedicat a la música i a la lectura.
Quan la sífilis va començar a trastornar la seua vida va ser, lògicament, quan va aparèixer el costat més amarg i melancòlic de Schubert. Així, no pot sorprendre que, necessitat de comprensió, escrivís en 1824 aquestes línies esfereïdores al seu amic Leopold Kupelwieser:
“Fa temps que volia escriure’t, però mai no sabia des d’on, on. Ara es m’ofereix l’oportunitat i per fi puc obrir el meu cor a algú. Tu ets bo, i segur que em vas a perdonar el que altres s’haurien pres a mal. En una paraula, em sent l’home més infeliç, més miserable del món. Imagina’t un home la salut del qual ja no millorarà mai i que en la seua desesperació només empitjora tot en lloc de millorar-lo, imagina’t un home les més brillants esperances del qual han quedat reduïdes a res, a qui la felicitat de l’amor i l’amistat no ofereixen res més que estirar dolor, al qual l’entusiasme (almenys estimulant) per la bellesa amenaça de desaparèixer, i pregunta’t si no és aquest un home miserablement infeliç. La meua tranquil·litat ha desaparegut, el meu cor està oprimit, no el trobe mai; així ara puc cantar tots els dies, ja que cada nit, quan me’n vaig a dormir, confie no despertar ja mai, i cada matí em m’anuncia només la mateixa pena del dia anterior. D’aquesta manera, sense alegria ni amics, passe els dies, a excepció de quan em va visitar Schwind i em va portar un raig d’aquells dolços dies passats.”
Va morir als 31 anys, en 1828 amb una obra notable però no recorreguda en vida. Va composar simfonies i òperes, misses, música de càmera i els seus insuperables lieder entre altres obres. El seu temps vindria anys després de la mort gràcies als seus amics. La millor part de la seua obra la va composar quan ja estava malalt.
ZAGREB KOM 3 • F. Schubert: Quintet in C, D 956 – 2. Adagio
[Tant el quartet com el quintet formen de les bandes sonores de La mort i la donzella, de Polanski i de Carrington, de Hampton. Dues pel·lícules excel·lents.]
Açò va escriure:
“Ningú no sent el dolor d’un altre, ningú no entén l’alegria d’un altre”.
“Intente adornar la meua imaginació tant com puc”.
“Quan desitjava cantar d’amor, es va transformar en dolor. I quan desitjava cantar de dolor, va ser transformat en amor per mi “.
“Feliç és l’home que troba un amic veritable, i més feliç encara el que troba en la seua esposa a aquest amic veritable”.
“Quan un s’inspira en alguna cosa bona, la música naix amb fluïdesa, les melodies brollen; realment això és una gran satisfacció “.
“Ningú no entén la pena d’una altra persona, ningú l’alegria. La gent s’imagina que pot assolir-les com l’altra persona. En realitat passen a prop “.
“L’home suporta l’infortuni sense queixar-se, i per això el fa patir més”.
“Quan totes les esperances del reconeixement o honor són distants, quan la puresa del cor resol el dolor de la ment, quan tothom sembla caminar cegament; només ací s’entén la passió “.
“El destí de vegades sol complir-se en pocs segons, i allò que durant anys s’ha buscat ens ho concedeix un joiós atzar”.
“I abans d’entendre té la necessitat de creure. La raó consisteix només en una fe analitzada.”
EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*// 