Nietzche: Crítica al cristianisme (II).

Zaratustra

Zaratustra

Mireu, jo us ensenye el superhome! El superhome és el sentit de la terra. Diga la vostra voluntat: siga el superhome el sentit de la terra! Jo us conjure, germans meus, romangueu fidels a la terra i no cregueu als qui us parlen d’esperances sobreterrenals! Són enverinadors, ho sàpiguen o no. Són menyspreadors de la vida, són moribunds i estan, ells també, enverinats, la terra està cansada d’ells: tant de bo desapareguen!

Així va parlar Zaratustra, Friedrich Nietzsche

En la primera part vam començar fent esment al concepte de religió del filòsof, la seua relació amb la por i la invenció d’un món sobrenatural que li lleva la importància al real.

La mort de Déu i l’últim home

El capítol titulat “L’home boig” del llibre Així parlà Zaratustra és summament significatiu, ja que en ell s’adona de l’enorme sacsejada que ha suposat la mort de Déu. Aquest punt resulta decisiu perquè l’ésser humà lliure abaste la transmutació dels valors.

Segons el parer de Nietzsche, encara que haja ocorregut en un moment determinat, la veritat és que la mort de Déu és un esdeveniment històric. En últim terme, tots els homes i dones han donat mort a Déu. El primer a adonar-se del que ha passat és l’home boig que, enfurit i tocat per una mena de subtil emoció, comença a cridar, tan increïble li sembla que ha passat.

Després de la seua mort, els éssers humans no es dirigeixen ja a Déu; ni tan sols el nomenen. Només es dirigeixen entre ells per comunicar-se mútuament que el seu ple desenvolupament és perfectament possible. Ara bé, després de la mort de Déu, hi ha riscos evidents.

El primer risc és que, com a conseqüència de la caiguda de tot idealisme i de l’oblit de tota transcendència, l’ésser humà acabe completament desemparat i a la deriva. En apagar els llums que protegien i emparaven l’ésser humà, aquest pot, sens dubte, veure perdut i desil·lusionat davant un ateisme incapaç d’oferir cap al·licient. Per tant, després de la mort de  Déu, el major risc per a l’ésser humà semi, sens dubte, que la seua vida moral es veja agitada i convulsa. Aquesta és, justament, la nostra situació; nosaltres som l’últim home del qual es parla en Així va parlar Zaratustra: nosaltres que creiem en Déu tots els diumenges, nosaltres que necessitem que altres organitzen nostre temps. L’ésser humà que viu sense al·licients fins a la seua mort és, per tant, un ésser nihilista. Ara bé, seria fantàstic que el superhome s’adonés de la seua nova situació i s’adonés que pot desenvolupar plenament la seua creativitat, portant al més ençà aquells somnis i anhels que fins a aquest moment projectava en el més enllà. Així doncs, l’ésser humà ha de crear una instància que, sense necessitat de recórrer ni al no-res ni a la idea de Déu, li servesca per transcendir-se a si mateix.

El Superhome

asi habló

Així va parlar Zaratustra és sens dubte l’obra de maduresa de Friedrich Nietzsche, el més profund i conegut dels seus llibres; en ell la seua filosofia aconsegueix el cim. En aquesta obra, Nietzsche va reunir el fonamental de totes les seues obres anteriors, al que va afegir, a més, la seva teoria del superhome. A la mort de Déu el segueix, efectivament, l’arribada del superhome. Però el superhome no apareixerà sense més; es tracta més aviat d’una esperança per al futur. És així com ens el presenta Nietzsche: enfront de l’últim home que, havent abandonat l’idealisme i la transcendència, no té la força creadora suficient, Zaratustra anticipa l’arribada esperançadora del superhome. Però això passa quan l’últim home, que mentrestant romandrà quiet, abandone qualsevol indici d’intenció de desenvolupar qualsevol projecte, quan, en definitiva, s’abandone el comportament passiu del qual no cal esperar més que el pur nihilisme.

La veritat és que les reflexions nietzscheanes entorn del ser humà coincideixen amb les investigacions de la biologia i l’antropologia de l’època. Segons aquestes investigacions, les societats humanes no romanen eternament iguals. Com es podrà observar, la teoria de l’evolució va exercir una gran influència en la ciència de l’època, i com no podia ser d’una altra manera, també Nietzsche es va veure influït per ella. Doncs bé, així com l’espècie humana ha anat desenvolupant-se després de segles d’evolució, resulta perfectament plausible pensar que en el futur seguirà sent així. Justament per aquesta raó, Nietzsche sosté que el superhome aquesta encara per arribar.

Així mateix, l’antropologia de l’època va defensar dues tesis molt importants: d’una banda, que no hi ha distinció entre l’ànima i el cos, i d’altra banda, que l’ésser humà no va ser creat a partir del no-res. Ara bé, enfront de tot això Nietzsche constata que el propi desenvolupament humà no ha passat per les bones, raó per la qual cal abonar adequadament el terreny, de manera que d’això resulte una terra propícia perquè l’ésser humà es desenvolupe plenament segons totes les seues possibilitats.

Trencar amb el passat significava per a Nietzsche que els homes i dones pogueren arribar a un nou estadi en què cadascú pogués llaurar el seu propi futur. Molt al contrari del que a vegades s’afirma, Nietzsche va pretendre que l’ésser humà trenqués definitivament amb les cadenes que el lliguen al passat per arribar a ser, per fi, amo i senyor del seu propi futur.

Només així s’entén el que expressa Nietzsche a través de la seua teoria del superhome: l’ésser humà no avança cap a una darrera etapa de la seua història, sinó a alguna cosa millor, a un estadi superior en què l’individu reafirmés la voluntat de superar totes les èpoques que l’han precedit. El superhome expressa, doncs, el desacord de l’ésser humà respecte de tot l’actual i, així mateix; l’anhel per aconseguir una vida millor.

Pres d’Aurrekoetxea, M., Villar, M.L., y Olarra, A. (2010). Filosofía: Marx. Ibaizabal. p. 23.  ↩

 

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Filosofia, Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Nietzche: Crítica al cristianisme (II).

  1. Retroenllaç: Nietzsche: Crítica al cristianisme (I). | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s