Parsifal des del més enllà.

Parsifal amb les noies-flor.

Parsifal: http://sverigesradio.se/sida/avsnitt/906688?programid=2359

Förhistorien till det här dramat är att den heliga Graal, som Kristus drack ur vid den sista måltiden och det spjut som den romerske soldaten stack i Frälsaren när han hängde på korset, kom att vaktas av Amfortas och Graalriddarna. Jesu blod samlades också upp i Graalbägaren.

Amfortas såras av det här spjutet av Klingsor, som inget hellre vill än att bli Graalriddare. Amfortas plågas av sitt sår som han fått för sina synders skull och det enda som kan rädda honom är om spjutet, stulet av Klingsor, förs tillbaka till Graalborgen. Och det kan bara återföras med hjälp av en fullkomligt ren och ofördärvad människa. Och i Wagners opera berättas om hur Parsifal, denne rene och ofördärvade, så småningom efter många äventyr, hittar spjutet, för det till Graalborgen och räddar Amfortas.

Som Parsifal hör vi den brittiske Wagnerspecialisten Christopher Ventris och som trollkvinnan Kundry Nina Stemme som i den här föreställningen gjorde den här rollen för allra första gången.

Parsifal

Nota: Pegue la traducció provinent de Google. No és exacta però ens dóna una idea del que han volgut dir els suecs.

Prehistòria d’aquest drama és que el Sant Grial, que va beure de Crist en l’últim sopar i la llança del soldat romà empenta del Salvador quan va ser penjat a la creu, va arribar a ser vigilat per Amfortas i els cavallers del Grial. També es va recollir la sang de Jesús a la Copa del Grial.

Amfortas ferits per aquesta llança a Klingsor, que volen res més que per convertir-se en el Cavaller del Grial. Amfortas turmentat per les seves ferides que va rebre pels seus pecats, i l’únic que pot salvar-lo és la seva llança, robat per Klingsor, portat de nou al castell del Grial. I que només poden recuperar-se amb l’ajuda d’un home perfectament pur i no corromput. I en l’òpera de Wagner diu com Parsifal, que René, i verge, amb el temps, després de moltes aventures, trobar la llança, per al castell del Grial i estalviar Amfortas.

Com Parsifal, sentim els britànics Wagner Especialista Christopher Ventris i fetillera Kundry Nina Stemme que en aquest espectacle va fer aquest paper per primera vegada.

Opera i tre akter. Libretto: tonsättaren.
I rollerna:
Parsifal – Christopher Ventris.
Rendiment 30/3, Wiener Staatsoper . Des de la ràdio austríaca.
Amfitrió: Per Lindqvist.
Gurnemanz – René Pape.

Kundry – Nina Stemme.
Amfortas – Gerald Finley.
Klingsor – Jochen Schmeckenbecher.
Wiens statsoperakör och -orkester.
Dirigent: Semyon Bytjkov.

Föreställning 30/3, Wiens statsopera. Från österrikiska radion.
Programledare: Per Lindqvist.

Rendiment 30/3/20017, Òpera de Viena. Des de la ràdio austríaca.
Amfitrió: Per Lindqvist.

Kundry

Casualment, i jo no crec en les casualitats, m’he trobat amb una emissora de ràdio sueca on és disponible Parsifal amb el debut de la genial Nina Stemne com a Kundry, Ventris com a Parsifal i Pape en el rol de Gurnemanz. Semyon Bytjkov dirigeix una Wiener Staatsoper en estat de gràcia.

Esta òpera -drama sacre escènic- és molt especial per a mi. En primer lloc, una pena. Tant  Paco com jo som wagnerians des de fa molts anys. Aquesta era la seua òpera favorita, que a mi m’encisa i em fa sentir alguna cosa inefable. Ell estava malat tant físicament com mentalment. Esquizofrènia. Qui ha tingut la sort de no estar a prop d’una malaltia mental com aquesta o qualsevol altra no es pot fer una idea del que és. Paco estava en una residència i era molt complicat fer-lo eixir, entre altres coses perquè ell no volia o no s’atrevia.

Un dia li vaig que que es preparara que anaven a representar Parsifal en el Palau de les Arts de València, que ja tenia les entrades i tot. Va dir-me que això seria “com estar al cel”, frase superlativa en ell, que era de missa diària. Lamentablement, no va poder fer-se l’ànim. Es tremolava de pensar que anava a eixir. Li vaig dir que tranquil, que li enregistraria uns CDs d’una versió referencial, Kna del 58, amb bon so. Un DVD no hauria aprofitat perquè estava cec.

Ara, quan sent esta música me’n recorde d’ell. El pobre va morir en rebentar-se-li un aneurisma aòrtic. No sóc creient, però estic per assegurar que Paco es troba en el Paradís sense cap malaltia i gaudint de la bona música i de la lectura, que abans de perdre la vista era un lector contumaç i una persona que, sense estudis, tenia una gran cultura.

L’Anell d’Estocolm:

Or del Rin: http://sverigesradio.se/sida/avsnitt/897421?programid=2359

Walkyria: http://sverigesradio.se/sida/avsnitt/897427?programid=2359

Siegried:http://sverigesradio.se/sida/avsnitt/897443?programid=2359

Ocàs: http://sverigesradio.se/sida/avsnitt/900334?programid=2359

Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Òpera, Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s