Lolita i La mort a Venècia. Quan l’artista no es deixa limitar pels convencionalismes morals de l’època.

 lolita irons
Lolita, àngel o dimoni? (Del remake cinematogràfic amb  Jeremy Irons).

“Lolita, llum de la meua vida, foc de les meues entranyes. Pecat meu, ànima meua. Lo-li-
ta: la punta de la llengua emprèn un viatge de tres passos des de la vora del paladar per recolzar-se, en el tercer, en la vora de les dents. Lo.Li.Ta. Era Lo, senzillament Lo, al matí, un metre quaranta-vuit d’alçada amb peus descalços. Era Lola amb pantalons. Era Dolly a escola. Era Dolors quan signava. Però en els meus braços era sempre Lolita.

Entre els límits temporals dels nou i catorze anys sorgeixen donzelles que revelen a certs viatgers embruixats, dues o més vegades més grans que elles, la seua veritable naturalesa, no humana sinó de nimfes (o siga, demoníaca); propose dir nímfules a aquestes criatures escollides. 

Era la mateixa xiqueta: les mateixes espatlles fràgils i color de mel, la mateixa esquena esvelta, nua, sedosa, el mateix cabell castany. Un mocador a motes nuat al voltant del pit ocultava als meus vells ulls de mico les incipients sins juvenils.

El buit de la meua mà estava encara ple amb l’ivori de Lolita, amb la sensació de la seua esquena pre-adolescent -una sensació lliscant, amb suavitat d’ivori-, de la seua pell sota la tela prima que jo havia refregat mentre l’abraçava.

L’editor Z va dir que si publicava Lolita el ficarien a la presó. En un país lliure no s’ha d’esperar que cap escriptor s’inquiete pel límit exacte entre la sensibilitat i la sensualitat. Això és ridícul.

Lolita no té llast moralitzant. Per a mi, una obra de ficció només existeix en la mesura que em proporciona el que diré ras i curt plaer estètic. L’ acusació d’immoralitat és idiota.”

V. Nabokov


tadzio final

Tadzio en l’escena final del film de Visconti. Sembla una estàtua grega.

Trobe un gran paral·lelisme entre Lolita de Nabokov i Mort a Venècia de Thomas Mann. Dos homes madurs que se senten atrets per menors, Lolita i Tadzio respectivament. Ambdós pensen que han trobat el que buscaven encarnat en els joves, objecte del seu desig.

Humbert, un professor anglès,  amaga una ferida enverinada: el record d’un frustrat amor d’adolescència. Per això, Lolita, la filla de Charlotte, se li apareix  com la materialització dels seus somnis. Es casarà amb la mare per estar a prop de la joveneta. Diu Nabokov que no li interessa la moralitat sinó el plaer estètic que una obra pot proporcionar. Activitats com ara la pedofília o l’incest no li pareixen tan censurables com l’assassinat, almenys a nivell literari. No pensaven igual en la puritana Amèrica on cap editorial no volgué publicar la novel.la. Per això va ser Paris on aparegué a la llum en anglès. Després va traduir-se al rus i, passats uns anys, el mateix escriptor la va publicar als EEUU. La censura arribà al cinema. La Lolita de Kubrick sembla tenir més de 18 anys en lloc dels 12 de la novel·la. Més interessant em sembla el remake amb un Jeremy Irons en estat de gràcia i una Lolita amb l’edat que Nabokov li va assignar.

En La mort a Venècia la relació amorosa no és sexual com en Lolita, sinó platònica i homoeròtica on no hi ha diàleg, sinó que és muda, limitant-se a les mirades d’Aschenbach, un escriptor en plena crisi de creació i amb una profunda depressió que creu veure en l’adolescent polonès Tadzio – un bell i angelical adolescent–  l’encarnació del seu ideal estètic. La versió cinematogràfica de Visconti amb Dirk Bogarde en el paper de compositor (no de novel·lista) amb música de Mahler és tot un clàssic.

Ambdues novel·les curtes acaben amb la mort dels protagonistes.

Regí

 

 

Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Novel.la, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s