Franco Battiato, el filòsof de la cançó i el poeta.

Franco Battiato. Cantautor, músic i director de cinema italià, nascut a Jònia (en l’actualitat Riposto), a la província de Catània (illa de Sicília, Itàlia) el 23 de març de 1945. Personalitat entre les més eclèctiques i originals de quantes han aparegut en el panorama cultural italià de les últimes dècades, ha passat per múltiples estils musicals: els inicis romàntics, el progressive rock a la dècada dels setanta, la música culta o la música ètnica, aconseguint sempre un gran èxit de públic i treballant amb col·laboradors excepcionals. Va tornar a la música pop durant un temps així com a l’òpera i el cinema. També s’ha dedicat a pintar.

En els 90 va conèixer al filòsof i escriptor sicilià Manlio Sgalambro que va escriure lletres, llibrets d’òperes i guions cinematogràfics per a Battiato. Ambdós van actuar a Burjassot (València) el 2008 quan promocionaven  el seu darrer disc, Il Vuoto (El buit).

Un Oceano di Silenzio

Un Oceano di Silenzio scorre lento
Senza centro né principio
Cosa avrei visto del mondo
Senza questa luce che illumina
I miei pensieri neri.
(Der Schmerz, der Stillstand des Lebens
Lassen die Zeit zu lang erscheinen)
Quanta pace trova l’anima dentro
Scorre lento il tempo di altre leggi
Di un’altra dimensione
E scendo dentro un Oceano di Silenzio
Sempre in calma.
(Und mir scheint fast
Dass eine dunkle Erinnerung mir sagt
Ich hatte in fernen Zeiten
Dort oben oder in Wasser gelebt)

Un oceà de silenci

Un oceà de silenci flueix lent
Sense centre ni principi
Què vaig veure al món
sense aquesta llum que il·lumina
els meus pensaments negres.
(El dolor, l’estancament de la vida,
fan que el temps semble massa llarg)
Quanta pau troba l’ànima dins
El temps passa lentament a altres lleis
d’altres dimensions
I descendesc a un oceà de silenci
Sempre en calma.
(I em sembla ràpid,
em diu un vague record
que vaig tenir en temps llunyans
vivint allí en l’aigua).

 

 

E ti vengo a cercare

E ti vengo a cercare
anche solo per vederti o parlare
perché ho bisogno della tua presenza
per capire meglio la mia essenza.
Questo sentimento popolare
nasce da meccaniche divine
un rapimento mistico e sensuale
mi imprigiona a te.
Dovrei cambiare l’oggetto dei miei desideri
non accontentarmi di piccole gioie quotidiane
fare come un eremita
che rinuncia a sé.
E ti vengo a cercare
con la scusa di doverti parlare
perché mi piace ciò che pensi e che dici
perché in te vedo le mie radici.
Questo secolo oramai alla fine
saturo di parassiti senza dignità
mi spinge solo ad essere migliore
con più volontà.
Emanciparmi dall’incubo delle passioni
cercare l’Uno al di sopra del Bene e del Male
essere un’immagine divina
di questa realtà.
E ti vengo a cercare
perché sto bene con te
perché ho bisogno della tua presenza

I et vinc a buscar

I et vinc a buscar,
encara que només per veure’t o parlar,
perquè necessite la teua presència,
per entendre millor la meua essència.
Aquest sentiment popular,
naix de mecàniques divines,
un èxtasi místic i sensual
m’empresona a tu.
Hauria de canviar l’objecte dels meus desitjos,
no acontentar de petites alegries quotidianes,
fer com un ermità,
que renuncia a si.
I et vinc a buscar,
amb l’excusa d’haver de parlar,
perquè m’agrada el que penses i dius,
perquè en tu veig les meues arrels.
Aquest segle ja s’està acabant,
saturat de paràsits sense dignitat,
m’empeny només a ser millor,
amb més voluntat.
Emancipar del somni de les passions,
buscar l’U per sobre del Bé i del Mal,
ser una imatge divina,
d’aquesta realitat.
I et vinc a buscar,
perquè estic bé amb tu,
perquè requeresc la teua presència

 

 

 

Le Sacre Sinfonie Del Tempo

Le sento più vicine le sacre sinfonie del tempo
con una idea: che siamo esseri immortali
caduti nelle tenebre, destinati a errare;
nei secoli dei secoli, fino a completa guarigione.
Guardando l’orizzonte, un’aria di infinito mi commuove;
anche se a volte, le insidie di energie lunari,
specialmente al buio mi fanno vivere nell’apparente inutilità
nella totale confusione.
…Che siamo angeli caduti in terra dall’eterno
senza più memoria: per secoli, per secoli,
fino a completa guarigione.

Sagrades simfonies del temps

Les sent més properes, sagrades simfonies del temps,
amb una idea; que som éssers immortals
caiguts en les tenebres, destinats a errar;
pels segles dels segles, fins curar completament.
Mirant l’horitzó, un aire d’infinit em commou;
també de vegades, la insídia d’energies lunars,
especialment en la foscor,
em fa viure en l’aparent inutilitat,
en la total confusió.
… Que som àngels caiguts a la terra de l’etern
sense més memòria: per segles, per segles,
fins curar completament.

 

 

 

 

 

 

L’ombra della luce

Difendimi dalle forze contrarie,
la notte, nel sonno, quando non sono cosciente,
quando il mio percorso, si fa incerto,
E non abbandonarmi mai…
Non mi abbandonare mai!
Riportami nelle zone pi alte
in uno dei tuoi regni di quiete:
E’ tempo di lasciare questo ciclo di vite.
E non mi abbandonare mai,,.
Non mi abbandonare mai!
Perch, le gioie del pi profondo affetto
o dei pi lievi anditi del cuore
sono solo l’ombra della luce,
Ricordami, come sono infelice
lontano dalle tue leggi;
come non sprecare il tempo che mi rimane.
E non abbandonarmi mai…
Non mi abbandonare mai!
Perchè, la pace che ho sentito in certi monasteri,
o la vibrante intesa di tutti i sensi in festa,
sono solo l’ombra della luce.

 L’ombra de la llum

Defensa’m de les forces contràries,
a la nit, en el somni, quan no sóc conscient,
quan el meu sender es fa incert.
I no em abandones mai…
no m’abandones mai!

Torna’m a les zones més altes,
en un dels teus regnes de calma:
És temps d’escapar d’aquest cicle de vida.
I no em abandones mai …
no m’abandones mai!

Per què, els goigs del més profund afecte
o dels més lleus anhels del cor,
només són l’ombra de la llum?

Recorda’m, com que sóc infeliç
lluny de les teues lleis;
com no malgastar el temps que em queda.
I no em abandones mai…
no m’abandones mai!

Per què, la pau que he sentit en certs monestirs,
o la vibrant harmonia de tots els sentits en festa,
només són l’ombra de la llum?

 

 

 

 

 

Povera patria

Povera Patria! Schiacciata dagli abusi del potere
Di gente infame, che non sa cos’e’ il pudore,
Si credono potenti e gli va bene quello che fanno;
E tutto gli appartiene.

Tra I governanti, quanti perfetti e inutili buffoni!
Questo paese e’ devastato dal dolore…
Ma non vi danno un po’ di dispiacere
Quei corpi in terra senza piu’ calore?

Non cambiera’, non cambiera’
No cambiera’, forse cambiera’.

Ma come scusare le iene negli stadi e quelle dei giornali?
Nel fango affonda lo stivale dei maiali,
Me ne vergogno un poco, e mi fa male
Vedere un uomo come un animale.

Non cambiera’, non cambiera’
Si’ che cambiera’, vedrai che cambiera’.

Voglio sperare che il mondo torni a quote piu’ normali
Che possa contemplare il cielo e I fiori,
Che non si parli piu’ di dittature,
Se avremo ancora un po’ da vivere…
La primavera intanto tarda ad arrivare.

Pobra pàtria!

Pobra pàtria! Aixafada pels abusos del poder
de gent infame, que no sap el que és el pudor,
es creuen els amos totpoderosos
i que tot els pertany.

Els governants: quants perfectes i inútils bufons!
en aquest país devastat pel dolor…
¿Però potser no sentiu ni una mica d’incomoditat
davant  d’aquests cossos estesos sense vida?

No canviarà, no canviarà,
No canviarà, potser canviarà.

¿I com excusar a aqueixes hienes en els estadis i a aqueixos periodistes?
xipollejant en el fang com porcs?
Jo m’avergonyesc una mica, i em fa mal
veure els homes comportar-se com animals.

No canviarà, no canviarà,
Sí que canviarà, haurà de canviar.

Esperem que el món torne a nivells més normals
que puga contemplar amb calma el cel,
que no es parle mai més de dictadures
encara que haurem d’anar tirant…
Mentrestant, la primavera triga a arribar.

 

Testo e voce: Manlio Sgalambro. Musica: Franco Battiato

Teoria della Sicilia

Cada illa està esperant amb impaciència enfonsar-se…  Sicília existeix només com un fenomen estètic…

“Là dove domina lelemento insulare è impossibile salvarsi. Ogni isola attende impaziente di inabissarsi. Una teoria dellisola è segnata da questa certezza. Unisola può sempre sparire. Entità talattica, essa si sorregge sui flutti, sullinstabile. Per ogni isola vale la metafora della nave: vi incombe il naufragio. Il sentimento insulare è un oscuro impulso verso lestinzione. Langoscia dello stare in unisola come modo di vivere rivela limpossibilità di sfuggirvi come sentimento primordiale. La volontà di sparire è lessenza esoterica della Sicilia. Poiché ogni isolano non avrebbe voluto nascere, egli vive come chi non vorrebbe vivere: la storia gli passa accanto con i suoi odiosi rumori ma dietro il tumulto dellapparenza si cela una quiete profonda. Vanità delle vanità è ogni storia. La presenza della catastrofe nellanima siciliana si esprime nei suoi ideali vegetali, nel suo taedium storico, fattispecie del nirvana. La Sicilia esiste solo come fenomeno estetico. Solo nel momento felice dellarte questisola è vera.”


sufismo

He abraçat el sufisme (el budisme, l’hinduisme, etc.) per una qüestió de proximitat, per una mena d’il·luminació que t’envaeix quan penses haver trobat el que buscaves. El meu món interior és absolutament proper al dels místics sufís, al seu sofriment, entès no en l’accepció comuna del terme, sinó en el sentit més universal i transcendent.

F. Battiato

Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cançó, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s