Bukowski: There is no god / Stay away from god. No hi ha déu / Allunya’t de déu.

Charles Bukowski: God rides naked through the streets like Lady Godiva. (Déu cavalca nu
pels carrers com Lady Godiva.)

---

Hug the dark

turmoil is the god
madness is the god

permanent living peace is
permanent living death
agony can kill
or
agony can sustain life
but peace is always horrifying
peace is the worst thing
walking
talking
smiling
seeming to be.

don’t forget the sidewalks
the whores
betrayal,
the worm in the apple,
the bars, the jails,
the suicides of lovers.

here is America
we have assassinated a president and his brother,
another president has quit office.

people who believe in politics
are like people who believe in god:
they are sucking wind through bent
straws.

there is no god
there are no politics
there is no peace
there is no love.

there is no control
there is no plan.

stay away from god
remain disturbed


slide.

Abraça la foscor

l’agitació és el déu
la bogeria és el déu

viure en la pau permanent és
viure en la mort permanent
l’agonia mata
o
l’agonia pot sostenir la vida
però la pau és sempre horrible
la pau és la pitjor cosa
que camina
que parla
que somriu
que sembla ser.

no t’oblides de les senderes,
de les putes,
de la traïció,
del cuc a l’illa,
dels bars, les presons,
els suïcides per amor.

estem a Amèrica del Nord
hem mort un president i el seu germà,
i un altre va renunciar.

els que creuen en la política
són com els que creuen en déu:
xuclen vent amb palletes
tortes.

no hi ha déu
no hi ha política
no hi ha pau
no hi ha amor.
no hi ha control
no hi ha pla

allunya’t de déu
roman trastornat

rellisca.

the finest of the breed

there’s nothing to
discuss
there’s nothing to
remember
there’s nothing to
forget

it’s sad
and 
it’s not
sad

seems the
most sensible
thing
a person can 
do
is
sit
with drink in
hand
as the walls
wave
their goodbye
smiles

one comes through
it 
all
with a certain 
amount of
efficiency and
bravery
then
leaves

some accept
the possibility of
God
to help them
get
through

others
take it
staight on

and to these

I drink 
tonight.

Els millors de la raça

no hi ha res a
discutir
no hi ha res a
recordar
no hi ha res a
oblidar

és trist
i
no és
trist

sembla que la
cosa més
assenyada
que una persona pot
fer
és
seure
ampolla en
mà
mentre les parets
agiten
els seus somriures
de comiat

un passa per
tot
això
amb cert
apilament de
eficiència i
valentia
després
se’n va

alguns accepten
la possibilitat que
Déu
els ajude
a
superar-ho

altres
ho accepten
tal com és
i per aquests

brinde
aquesta nit.

When I think of myself dead

When I think of myself dead
I think of automobiles parked in a 
parking lot 
when I think of myself dead 
I think of frying pans 
when I think of myself dead 
I think of somebody making love to you 
when I’m not around 
when I think of myself dead 
I have troble breathing 
when I think of myself dead 
I think of all the people waiting to die 
when I think of myself dead 
I think I won’t be able to drink water anymore 
when I think of myself dead 
the air goes all white 
the roaches in my kitchen tremble 
and somebody will have to throw 
my clean and dirty underwear 

away.

Quan m’imagine mort

Quan m’imagine mort
pense en cotxes estacionats en un
garatge
quan m’imagine mort
pense en paelles
quan m’imagine mort
pense en algú que et fa l’amor
mentre no estic jo
quan m’imagine mort
em costa respirar
quan m’imagine mort
pense en tota la gent que vol morir-se
quan m’imagine mort
pense que no podré prendre aigua mai més
quan m’imagine mort
l’aire es posa blanc
les panderoles de la meua cuina tremolen
i pense que algú va haver de tirar
la meua roba interior neta

i la bruta.

a poem is a city

a poem is a city filled with streets and sewers
filled with saints, heroes, beggars, madmen,
filled with banality and booze,
filled with rain and thunder and periods of
drought, a poem is a city at war,
a poem is a city asking a clock why,
a poem is a city burning,
a poem is a city under guns
its barbershops filled with cynical drunks,
a poem is a city where God rides naked
through the streets like Lady Godiva,
where dogs bark at night, and chase away
the flag; a poem is a city of poets,
most of them quite similar
and envious and bitter …
a poem is this city now,
50 miles from nowhere,
9:09 in the morning,
the taste of liquor and cigarettes,
no police, no lovers, walking the streets,
this poem, this city, closing its doors,
barricaded, almost empty,
mournful without tears, aging without pity,
the hardrock mountains,
the ocean like a lavender flame,
a moon destitute of greatness,
a small music from broken windows …

a poem is a city, a poem is a nation,
a poem is the world …

and now I stick this under glass
for the mad editor’s scrutiny,
and night is elsewhere
and faint gray ladies stand in line,
dog follows dog to estuary,
the trumpets bring on gallows
as small men rant at things

they cannot do.

Un poema és una ciutat

un poema és una ciutat plena de carrers i de clavegueram
plena de sants, herois, captaires i bojos,
plena de trivialitat i d’alcohol,
plena de pluja, trons i períodes de
sequera, un poema és una ciutat en guerra,
un poema és una ciutat que li pregunta per què a un rellotge,
un poema és una ciutat en flames,
un poema és una ciutat sota foc
són barberies plenes de borratxos cínics,
un poema és una ciutat on Déu cavalca pel carrer
nu com Lady Godiva,
on de nit els gossos borden i
espanten la bandera, un poema és una ciutat de poetes,
la majoria força semblants,
envejosos i amargs…
un poema és una ciutat ara,
a 80 km de cap lloc,
a les 9. 09 del matí,
amb gust a alcohol i cigarret,
sense policia, sense amants, caminant pel carrer,
aquest poema, aquesta ciutat, que tanca les portes,
atrinxerada, gairebé buida,
afligida sense llàgrimes, envellint sense pietat,
amb les muntanyes rocoses,
l’oceà com una flama lavanda,
una lluna desproveïda de la seva grandesa,
una musiqueta de finestres trencades…
un poema és una ciutat, un poema és una nació,
un poema és el món…

i jo ara pego això sota el vidre
per escrutini de l’editor boig,
i la nit està en una altra part
dames grisos i pàl·lides s’aturen en fila,
els gossos segueixen els gossos fins l’estuari,
les trompetes anuncien cadafals
mentre els homenets malparlen contra les coses

que ells no poden fer.