Un record de la meua infantesa. Palau de la Música, 31/5/2017.

Chopin

---

L’altre dia Joaquin Achúcarro va delitar-nos al piano amb obres de Brahms, Chopin, Granados, Rakhmàninov i Ravel. De Chopin vam sentir poloneses i fantasies, preludis i nocturns, fantasies i barcaroles…

La polonesa en la bemoll, op. 53, “Heroica” de Chopin em va fer retrotraure dècades endarrere, quan la tele era a blanc i negre i jo anava en pantalons curts. Una pel·lícula sobre el compositor, el nom de la qual he oblidat. Mos pares i els meus germans mirant-la a la televisió mentre dinàvem o sopàvem. Al final solament hi vam quedar ma mare i jo. De fons la polonesa heroica, que se’m va quedar en la ment fins ara.

Horowitz plays Chopin Polonaise Op. 53 in A flat major

---

Chopin exiliat a París però amb el cor a Polònia. L’alçament de Varsòvia contra els russos. La presència de George Sand, l’escriptora i amant del polonès. Les seua mala salut, la tuberculosi. El viatge a Mallorca buscant un sol que el guarira. Supose que la música seria de Chopin com la que se’m va quedar en la memòria, la Polonesa “Heroica” que durant anys he taral·lejat de quan en quan.

Aquesta peça va ser la primera obra per a piano que recorde. Anys més tard, una altra pel·lícula, Excalibur, em donà a conèixer el meu compositor favorit, Wagner. Les “bandes sonores” que tenen vida fora del film ens fan descobrir o redescobrir músiques i compositors. Mozart sense Amadeus seria menys conegut pel gran públic.

Tornem a Chopin i les insurreccions nacionalistes a Polònia. Aquest país havia estat repartit entre els seus poderosos veïns: Rússia, Àustria i Prússia. Malgrat això, l’esperit polonès seguia en el cor del poble fins que aconseguiren la independència, cosa que Chopin no va poder veure.

Chopin és el compositor nacional de Polònia com Sibelius ho és de Finlàndia. En el nacionalisme musical es donen la mà política i música, que beu del folklore patri. Això no vol dir en absolut que no tinga interès fora de les fronteres polítiques, de fet, Chopin i Liszt són els millors pianistes europeus del segle XIX i la seua obra es celebrada en tot el món. En acabant, el que hi queda és música i un anhel de llibertat.