Història de Robert (IV).

Être ou Avoir

1.- Complétez au passé composé (avec Être ou Avoir)

Hier matin Sophie _________________ (se lever) très tôt, elle _____________

(descendre) dans la rue en vitesse. Elle _______________ (s’arrêter) au bar pour

prendre un café. Quand elle ______________ (prendre une photo ______________

(tomber) par terre. Un garçon brun _______________ (ramasser) la photo, il

___________ (regarder) Sophie et il _____________ (sourire). Ils

__________________ (commencer) à bavarder et ils ____________

(être) toute la matinée ensemble.

6. (Être et avoir) Ser i tenir. Emili, el no-germà.

Emili és el germà fill de mon pare i de ma mare que rara volta ha exercit de germà. És un desconegut per a mi. Ma mare va agarrar la porteria perquè ell i jo poguérem viure-hi ja que no hi havia lloc en la vivenda habitual on havíem de fer els deures en la mateixa taula de menjar i amb la tele engegada. Com sempre, va ser ma mare la que trobà la solució. Ella a fregar l’escala i nosaltres, “emancipats”, en el pis de la porteria.

La relació entre nosaltres, que estàvem ja entre el final de l’adolescència i la primera joventut, era anòmala. El tipus aquest ni em dirigia la paraula. Semblàvem dos inquilins d’una pensió. Es movia entre la prepotència i el el buit. No era capaç ni de deixar-me el seu equip perquè em gravés una cassette. Jo ho feia d’amagat, naturalment.

No em contava res de la seua vida ni l’importava res de la meua. Una vegada puge al pis, òbric la porta i em trobe amb un teclat electrònic ben gran. No me n’havia dit ni pruna. Naturalment jo no li preguntí res. Pense que no era natural eixe comportament potser perquè jo sóc l’extrem oposat. A mi m’agrada parlar, consultar, deixar i que em deixen, relacionar-me amb la gent que tinc a prop. Emili no era res d’això en absolut. Una característica dels psicòpates és la falta d’empatia, és a dir, no mostren sentiments cap els altres ni són capaços de posar-se en el seu lloc. És com si solament visqueren ells. Solen ser sàdics. El seu sadisme es manifesta des d’alegrar-se del mal d’un conegut, mofar-se’n a infringir-los dolor.

Hi ha coses que no es poden oblidar mai. Quan estava fent la mili em van donar permís de cap de setmana i Lluís Llach anava a cantar en un concert històric a Castelló acompanyat per la banda local. Campanades a morts. A València les entrades estaven exhaurides però el meu amic Paco i jo vam agafar al dia següent el tren de bon matí i van poder comprar dues localitats. Jo estava eufòric. Feia dos o tres mesos que havia estat a Còrdova amb uns militars feixistes sense poder anar a ma casa i per un atzar del destí ara anava a estar amb els meus, amb banderes quatribarrades i crits de País Valencià. Doncs bé, vaig trobar-me allí al porc de mon germà amb els seus amics fent-se el despistat, el desentès com si jo no fora ningú. Mentalment vaig passar d’ell, l’envií a fer la mà i vaig gaudir d’allò més amb Llach. No vam poder quedar-nos a la mani posterior perquè jo havia d’eixir de València eixa mateixa vesprada cap a Còrdova i em trobava a Castelló. Això és un germà?

El que li passava a aquest animal és que es creia per damunt de la seua família, de la què s’avergonyia. Sembla que la cigonya va clavar la pota amb ell. Aquest individu de tanta baixesa moral necessita fer patir als que considera inferiors encara que s’arrossega davant els “superiors”. Mon pare treballava en la Coca-Cola d’empleat. Els fills dels treballadors eren cridats per a treballar-hi . Una vegada es tractava d’ocupar un lloc de més importància, o siga, d’anar amb corbata. Jo ja feia de mestre. Emili i Ferran van fer la prova. Solament aprovà el primer. Quan va contar la seua “gesta” a mos pares somreia de manera obscena ja que el suspès l’estava sentit en la seua habitació. “A mí me felicitaron y todo, en cambio Ferran no daba la talla, es que no daba la talla.” I reia alegrant-se del que va passar. La “gesta” consistia en competir contra tres persones més per dedicar-se a vendre Coca-Cola en pla comercial. Sembla ser que estava ben pagat el treball però no crec que fora res de l’altre món. Jo li preguntava en què consistia el seu treball, però ell callat com una tomba.

Un dia la meua dona i jo vam confirmar el que pensàvem. Estàvem prenent alguna cosa en un bar quan arriba un cotxe de la Coca-Cola. Era mon germà al que jo saludí perquè volia que sabera que l’havíem enxampat. Es dirigeix al cambrer amb un bloc i li pregunta que quantes caixes volia de cada cosa, es pren nota i li diu que a tal hora arribaria el repartidor. Collons, un comercial com n’hi ha milers amb la diferència que no ha de vendre res perquè el producte es ven a soles. Per això tanta supèrbia. Què és creia qui en la vida havia xafat cap facultat en cap universitat?

Era un envejós sense remei. Una vegada va dir-me que jo era un privilegiat -potser perquè sóc funcionari i el seu treball estava amenaçat- però no és així, l’únic privilegiat era ell perquè treballava per recomanació de mon pare. Jo, que no sóc presumptuós en absolut, estic orgullós d’haver aprovat les meues oposicions per Filologia: Valencià amb 9,9 i sent el número u de la meua promoció en competició amb milers de candidats. Ningú no em va regalar res, que mentre em preparava  estava treballant com a interí. Jo estic sanament orgullós i si algun germà meu també haguera aprovat bé que me n’hauria alegrat. No és natural que un s’alegre de la desgràcia d’un germà. És malaltís. Sempre he preferir ser a tenir. Sobre aquest conceptes hi ha un documental francès preciós. Un mestre  en una escola rural francesa.

 

Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Biografia, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Història de Robert (IV).

  1. Retroenllaç: Història de Robert (III). | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s