Història de Robert (I).

xiquets dormint

Xiquets dormint

1. Els germans grans, la por i el ridícul.

Acabada la pel·lícula dos xiquets de 4 i 5 anys van a la seua habitació per a dormir. El major està suggestionat pel que ha vist. Una bruixa converteix en rinoceronts les persones. La mare apaga el llum i els diu bona nit.

El major creu veure una manada de rinoceronts acostant-se-li.

– Emili, tinc por. Puc gitar-me amb tu?

– No, que estaré incòmode per culpa teua.

Robert, de 5 anys, està tremolant-se de por i no pot dormir. Ara sí que veu els terribles animals amb la seua banya i es posa a cridar a les tres del matí. La mare hi acudeix. Parla amb ell. L’acarona. Li conta un conte fins que el xiquet es queda dormit com una soca.

Aquesta va ser la primera volta que va adonar-se que son germà semblava més un que dormia en la mateixa habitació, pràcticament un desconegut. Aquest fet va marcar per sempre la relació entre aquestes persones que compartien cognoms i prou.

No sempre havia estat així, però. Quan eren més xicotets el que plorava era Emili. No volia anar a escola i menys encara separar-se de Robert, el seu tete.

-No vull anar a escola… Un altre bes, mamà.

– Vinga, dóna’m una mà a mi i l’altra al tete.

En arribar a escola, torna a plorar desconsoladament. El mestre atenia xiquets de Primària i el nano era un pàrvul de donya Conxita. Impossible que soltara la mà de Robert. Don Antonio va trobar la solució.

– Vinga, Emili, que hui aniràs a la classe del grans (tots ells mascles).

A Robert no l’importà ni que siga quan els altres xiquets no volgueren jugar amb ell per anar amb un nan dels cagons, que era quan els grans deien als petitons.

Eren quatre germans. Els més grans es duien 21 mesos i anaven junts per ací i per allà sense fer-los cas als bessons, que els consideraven caganius. En aquestes edats uns mesos o, més encara uns pocs anys, provoquen una mena d’apartheid familiar.

Robert i Emili podien eixir a soles al carrer sempre que no travessaren l’avinguda. Els encisava veure quioscos als que els deien paraetes en el seu valencià col·loquial. Quan més lluny anaven, més coses boniques trobaven. No compraven res perquè la propina els la donava son pare el diumenge. Dos pessetes i 50 cèntims que eren gastades a l’instant en una bossa de pipes Churruca amb sal, un xiclet de plàtan que semblava més gran per estar allargassat i puro-moros, unes llepolies de sabor paregut a la regalíssia però que semblaven més bé plàstic.

En una d’aqueixes excursions arribaren a la darrera paraeta, la que marcava el límit del seu territori. Robert era molt extravertit. Quan va veure un joguet que tenia llum i tot va dir:

– Mira, Emili, que bonic que és!

– Calla, que estem fent el ridícul per culpa teua.

Aleshores, Robert no li va donar cap importància a eixes paraules, ni que siga les acabava de comprendre. No podia saber que eren una premonició del que anys més endavant acabaria fent-li mal.

Dos bessons somrients.

2. Els bessons.

Eren Josep i Ferran, els més petits. Formaven un grup apart. Els majors no volien saber res d’ells. Recordaven a dos personatges de TBO, també, germans. No es pareixien en res ni físicament ni psicològica. Eren entremaliats.

Un dia, com si volgueren venjar-se de la falta d’atenció que els dispensaven el grans es van dedicar a fer tir olímpic. Robert i Emili s’emprenyaren molt quan els van veure llançar pel balcó els seus joguets – indis i vaquers de plàstic que venien en el mercadet setmanal -. Havien anat a acompanyar a sa mare a una botiga molt llépola on venien carabassat de tots els colors, cabell d’àngel, i tota classe de dolços molt saborosos. La mare els havia deixat a soles perquè la tenda del carabassat es trobava al mateix carrer que la casa familiar. Robert i Emili li donaren a sa mare el que els quedava de menjar dels pastissets i es posaren a arreplegar indis, vaquers, soldats, cavall, tendes… mentre pensaven en la revenja. Dins de casa també hi havien més peces del Far West. Quatre desaparegueren per sempre. Els grans van pensar que els havien llançat pel vàter.

No va ser possible la revenja. La mare ho deixà ben clar mentre agafava una de les seues sabates. Per dissimular, va dir que de càstig els bessons es quedarien sense dolços. Robert va veure com la mare els donava cabell d’àngel a miquetes i d’amagat. Va pensar que era una injustícia i encara els agarrà més mania als cagons.

En totes les famílies hi ha una certa competició per ser el preferit. Els bessons eren la cara i la creu d’una moneda. Ferran era un infant seriós, antisociable i rar – potser sos pares haurien d’haver-lo portat al psicòleg i tal vegada no s’hauria convertit una una mena de mostre amb el pas dels anys-. En cavi, Josep era divertit i amb molta facilitat per fer-se amb tot el món. Era el favorit de l’àvia per part de pare. La iaia, per fer maleïda la gràcia, li donava un duro (5 pessetes) per a repartir-lo entre els quatre germans de manera que ell es quedava amb 2 i els altres amb una sola. La dona i el repartidor reien mentre que els altres se morien de ràbia i enveja. D’ací ve que no volgueren jugar amb ell i qui sap si la quasi nul·la relació posterior.

– Quan ens morim la mamà i jo no us tornareu a mirar la cara – va sentenciar el pare, i encara es va quedar curt.

segueix →

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Relat per adults, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s